A la tornada en parlem

Ho confesso. Ens n'anem amb uns amics, de cap de setmana a un magnífic destí, naturalment francès, on passejarem, badarem, tastarem el menjar i la beguda local, i parlarem de tot i de res.

Hi seré en companyia de gent a la que aprecio molt des de fa ja molts d'anys.

Serà, a més, el primer cap de setmana lliure des de Setmana Santa.

No m'aproparé a cap cafè d'internet. Ni escriuré ni llegiré blogs.

A la tornada ben segur que parlarem del què hagi passat.

S'obre el camí

Fa uns minuts que el President del Govern ha fet l'anunci que tots esperàvem.

Comencen les negociacions amb ETA, sense preu polític, per tal de posar fi a la violència exercida pels terroristes des de fa massa anys.

L'esperança de la pau és ja quelcom de concret.

Ara cal paciència, intel.ligència i, sobre tot, unitat dels demòcrates per assolir, des del més absolut respecte a les víctimes, l'anhel unànime dels ciutadans i ciutadanes, la pau.

Recordem que tot camí, fins el més llarg, comença amb un primer pas.

Ara s'obre un camí difícil, però possible.

Gaza, esta noche

¿Son necesarias las palabras? ¿Aún serviría para algo alguna palabra?

De bien nacidos es ser agradecidos

Dani Fernández, Manel Mas, Lourdes Muñoz y yo - que tenemos en común ser diputados del PSC por Barcelona y mantener en funcionamiento cada uno nuestro propio blog - nos hemos puesto de acuerdo para publicar un texto común en el blog colectivo de la Red de Blogs Socialistas.

Hemos querido con ello expresar nuestro agradecimiento a todos los compañeros y compañeras socialistas del conjunto de España, no sólo a los diputados y senadores, por la solidaridad que hemos recibido de ellos en los duros - y demasiado largos, sin duda - tiempos de la elaboración del nuevo Estatuto de Cataluña.

Ahora que el pueblo de Cataluña ha dicho en forma clara y definitiva que sí que quería el nuevo Estatuto, es el momento de ponerlo de manifiesto.

Gracias, compañeras y compañeros, muchas gracias.

Aquí nos tenéis, habiendo recibido la vuestra y ofreciendo nuestra solidaridad.

¡Solidaridad para siempre!

Candidat nou, nou President

Amb tota probabilitat, el Consell Nacional del Partit dels Socialistes de Catalunya elegirà com a candidat a la Presidència de la Generalitat el Primer Secretari del Partit, Josep Montilla, proposat per la Comissió Executiva.

Davant aquesta perspectiva, els caus nacionalistes es remenen nerviosos, i cuiten a pensar quina en podran dir per a desqualificar-lo sense mostrar un flanc etnicista. Cal, sobre tot, que no es vegi que se l’ataca per haver nascut fora.

He pogut llegir ja alguna perla d’alta volada política i intel·lectual.

Per exemple, que no pot ser President de la Generalitat qui ha sigut Ministre a Espanya. Així neguem, de passada, la legitimitat del President màrtir, Lluís Companys, que va ser Ministre de Marina a Espanya.

Altre galdosa afirmació és la referent a una suposada incapacitat per manca de titulació acadèmica suficient. Així només privem del dret al seu títol al President que va conservar la legitimitat de la institució durant el franquisme, en Josep Tarradellas.

Seguirem llegint i sentint expressions de vol tan estrictament gallinaci?

Pels qui volem una Catalunya que sigui una nació civilitzada, formada per la lliure i permanent voluntat de tots els seus ciutadans i ciutadanes, basada en l’esforç i el treball, la tenacitat, el diàleg i la capacitat de gestionar els afers públics, Montilla és un magnífic candidat, i serà un extraordinari President.

(article publicat a e-noticies)

Una cita / XIII

The spirit of resistance to government is so valuable on certains occassions, that I wish it always to be kept alive.

Thomas JEFFERSON (1743-1826)

(L'esperit de resistència al govern és tan valuós en certes ocasions, que desitjo que es mantingui sempre viu.)

(El espíritu de resistencia al gobierno es tan valioso en ciertas ocasiones, que deseo que se mantenga vivo siempre.)

Nos espían y, encima, se enfadan

¡Cuidado! Nos están vigilando.

Nos están espiando por orden de la CIA - y bajo la supervisión del Departamento del Tesoro - de Estados Unidos de América.

Cada vez que alguien, por el motivo que sea, hace una transferencia internacional de dinero, la operación y todos los datos privados de los que intervienen en la misma quedan registrados por la Sociedad para la Telecomunicación Financiera Interbancaria Mundial (SWIFT, por sus siglas en inglés).

El periódico The New Yok Times puso de manifiesto el miércoles de esta semana la existencia de la gigantesca operación de espionaje que la CIA ha ordenado realizar a la Swift, mediante una orden gubernativa del Departamento del Tesoro, sin autorización judicial alguna.

Centenares de miles de ciudadanos de todo el mundo han sido objeto de ese espionaje, con la excusa de lo que los fundamentalistas de la administración Bush llaman "guerra global contra el terror", y siguen siendo ilegalmente espiados.

Anteayer, viernes, durante una cena a la que asistía en Chicago con el objetivo de recaudar fondos para un candidato republicano al Congreso, el Vicepresidente Dick Halliburton Cheney, sumamente enfadado, criticó duramente a los medios de comunicación por haber revelado una operación que se atrevió a calificar de "legal y absolutamente necesaria", con su acostumbrado desprecio a las leyes americanas, al Derecho Internacional y a los derechos de los ciudadanos americanos y de los ciudadanos de todo el mundo.

Así que mucho cuidado: si alguien ha hecho una transferencia para asegurar la reserva de un apartamento este verano, y resulta que el primo de uno de los accionistas de la empresa turística estuvo casado con una amiga de alguien que viajó a Abu Dhabi, puede estar ya como sospechoso en los ficheros de la CIA.

¿Alguien recuerda el significado de freedom of speech? ¿Era, por casualidad, libertad de expresión?

¿Alguien recuerda el significado de civil rigths? ¿Era, por casualidad, derechos civiles?

Nos espían ilegalmente y, encima, se enfadan porque alguien lo cuenta.

Habrá que ir recordando el pensamiento, y alguna que otra frase, del tercer Presidente, Thomas Jefferson. Seguro que a George W. Bush Jr. todo esto le suena a subversivo.

Una buena noticia

Hace apenas unas horas, Gloria Macapagal Arroyo, Presidenta de Filipinas, ha firmado la ley por la que se suprime la pena de muerte en su país.

La abolición en Filipinas beneficiará a unos 1.200 condenados a muerte, según Reuters, que estaban a la espera de ser ejecutados.

Me he opuesto siempre a la pena de muerte, en cualquier circunstancia, por razones éticas y de justicia, que tengo expuestas en esta misma página, y que me llevaron hace ya años a inscribirme como socio, no todo lo activo que quisiera, de Amnistía Internacional.

Con independencia de las motivaciones - que han sido criticadas por la oposición - la abolición es siempre un bien ético.

Considero que la de hoy es una magnífica noticia.

Bona revetlla!

Tingueu una bona revetlla, salteu les fogueres - fetes amb tot el respecte que mereix el perill d'incendi -, celebreu el renaixement del sol, passeu-ho el millor possible!

Feu un foc nou que il.lumini el futur!

Sami al Sharif, de Gaza

Sami al Sharif nació en Gaza, y logró llegar a los cinco años de edad.

El pasado martes 20 de junio por la noche fue asesinado por el Ejército de Israel mediante un missil lanzado contra el barrio de Sheikh Radwan, de la ciudad de Gaza.

Murió porque se encontraba en la calle en el lugar contra el que la potencia ocupante decidió lanzar un missil, supuestamente con objetivo selectivo, como venganza por los Qassam lanzados por milicianos palestinos contra la ciudad de Sderot.

Desde el pasado 9 de junio hasta ayer, 21 de junio, 32 palestinos de la Franja de Gaza han sido asesinados, y 91 heridos, por los militares israelíes mediante missiles y proyectiles de artillería. A ello hay que añadir las muertes y heridas producidas por los enfrentamientos inter-palestinos.

La fría relación del número de muertos y heridos, y de las circunstancias en que se produjeron los ataques, en este corto periodo puede encontrarse en el informe de la Oficina de las Naciones Unidas para la Coordinación de los Asuntos Humanitarios en los Territorios Palestinos Ocupados (OCHA, en sus siglas en inglés).

El Secretario General de las Naciones Unidas, Kofi Annan, ha vuelto a reclamar a Israel que "respete el Derecho Internacional y se asegure de que estas acciones son proporcionadas y no ponen a la población civil en riesgo grave."

El jefe del Ejército de Israel, General Elyezer Shkedy, declaraba ayer al periódico israelí Haaretz: "Seguiremos combatiendo el terror, y esto incluye ataques aéreos. Es nuestro deber."

Sami al Sharif, de Gaza, consiguió llegar a los cinco años de edad; el hijo del matrimonio Ghali, asesinado en la playa de Beit Haniya, Gaza, el viernes 9 de junio, sólo llegó a los dieciséis meses de edad.

¿Podremos seguir soportándolo?

Hora de donar pas a noves persones

"És hora de donar pas a noves persones, a nous lideratges, a una nova fornada" ha dit aquest migdia el President Maragall en anunciar la seva decisió de no presentar-se com a candidat a les properes eleccions.

Els objectius assolits: l'alternança en el Govern de la Generalitat, la prioritat a les polítiques socials, l'ampliació de l'autogovern de Catalunya, i l'impuls de l'Espanya plural han ocupat un lloc principal en la intervenció del President.

L'expressió de disponibilitat pel treball i de fidelitat al Partit dels Socialistes de Catalunya i al seu projecte, han tingut també una part destacada en el missatge, quin contingut ha estat una "decisió llargament madurada".

Gràcies, Pasqual. Gràcies, President, per la teva fidelitat a Catalunya, al Partit, al projecte de les esquerres.

Hora de fer polítiques

Ja ha estat aprovat pel poble de Catalunya. Ja tenim el nou Estatut.

El marc jurídic, la llei institucional de Catalunya per als propers anys ja existeix.

Ja sabem què som, i com ho som.

Ara sabem també què podem fer, i cal fer-ho.

El Govern de la Generalitat ha estat dotat pels ciutadans i ciutadanes de Catalunya dels instruments i les possibilitats d'actuació que eren, i són, convenients.

Ara cal fer polítiques socials, culturals, de serveis, d'atenció a les persones, de promoció de la igualtat, d'integració social, de promoció econòmica, etc., tal com ja s'han fet abans, però que han quedat tapades pel soroll que feien alguns sobre el procés de construcció de l'Estatut.

Ara és l'hora de les biblioteques i les escoles.

Ara és l'hora de fer política, i de fer polítiques, al servei de les persones.

(article publicat a e-noticies)

Sí!

73,90 %

Una cita / XII

La cultura è organizzazione, disciplina del propio io interiore; è presa di possesso della propia personalità, e conquista di coscienza superiore, per la quale si riesce a comprendere il propio valore storico, la propia funzione nella vita, i propi diritti, i propi doveri.

Antonio GRAMSCI (1891-1937)

(La cultura és organització, disciplina del propi jo interior; és presa de possessió de la pròpia personalitat, i conquesta de consciència superior, per la qual s'aconsegueix comprendre el propi valor històric, la pròpia funció en la vida, els propis drets, els propis deures.)

(La cultura es organización, disciplina del propio yo interior; es toma de posesión de la propia personalidad, y conquista de conciencia superior, por la que se consigue comprender el propio valor histórico, la propia función en la vida, los propios derechos, los propios deberes.)

A les urnes, ciutadans!

Perquè les urnes i els vots són les armes de la democràcia. Perquè la democràcia no és un regal, si no una conquesta dels ciutadans. Perquè la democràcia és com un ofici, que si no es practica es perd. Perquè quan els ciutadans no exercim la democràcia, la política la fan d'altres, i sempre contra el poble. Per això cal votar.

Perquè nosaltres, i només nosaltres, tenim la oportunitat històrica de dotar el nostre país de les més altes cotes d'autogovern des de fa segles, i als ciutadans i ciutadanes de Catalunya del més alt nivell de drets de tota la història. Per això cal votar.

Perquè només els ciutadans i ciutadanes de Catalunya, que diumenge som, tots plegats, el definitiu legislador estatutari, podem decidir el futur de la nostra pàtria. Per això cal votar.

Perquè front als qui tenen totes les seves esperances dipositades només en la metereologia que inciti a anar a la platja, nosaltres tenim la nostra esperança dipositada en el poble de Catalunya, savi, seré, sensat, amb confiança en ell mateix, amb determinació i voluntat de ser i de decidir. Per això cal votar.

Perquè cal treballar a favor de les persones, cal resoldre els problemes, cal mirar al futur, no ens podem empantanegar en discussions infinites sobre falsos paradisos. Per això cal votar.

Perquè cal no parlar-ne més, perquè cal fer les coses. Per això cal votar.

Perquè només els ciutadans i ciutadanes podem exercir i assegurar la nostra llibertat, cal votar.

Per tot això, cal votar, i cal votar sí.

Per la dignitat de tothom, sí

Per la dignitat de tothom, i per la llibertat de cada persona, i pel dret a la diferència i a l'expressió pública de la diferència, i per la igualtat de tothom.

Deixem que avui parli directament el text de l'Estatut: "Catalunya és una comunitat de persones lliures per a persones lliures on cadascú pot viure i expressar identitats diverses, amb un decidit compromís comunitari basat en el respecta per la dignitat de cadascuna de les persones." (Preàmbul)

"Els poders públics han de promoure la igualtat de totes les persones amb independència de l'origen, la nacionalitat, el sexe, la raça, la religió, la condició social o l'orientación sexual, i també han de promoure l'eradicació del racisme, de l'antisemitisme, de la xenofòbia, de l'homofòbia i de qualsevol altre expressió que atempti contra la igualtat i la dignitat de les persones." (Article 40,8)

Perquè volem una Catalunya on tothom sigui lliure, on el respecte a la diferència i el sentit de la igualtat siguin la base de la convivència, cal votar sí.

Per la joventut, sí

El nou Estatut es compromet amb els joves.

Estableix el dret a una educació de qualitat i a la igualtat en l'accés, mitjançant un sistema públic de beques. Indica que a les escoles de titularitat pública, l'ensenyament és laic.

Posa les condicions legals per a un treball digne i estable, obligant als poders públics a adoptar les mesures necessàries per a garantir els drets laborals i sindicals dels treballadors, impulsant polítiques d'ocupació plena, d'estabilitat i de formació.

Aposta pel dret a l'habitatge digne, obligant a la Generalitat a dictar les lleis necessàries per aquesta finalitat, així com l'obligació de facilitar l'accés a l'habitatge mitjançant al generació de sòl i la promoció d'habitatge públic i protegit, amb una atenció especial als joves i els col.lectius més necessitats.

El nou Estatut està per l'emancipació dels joves, imposant a la Generalitat l'obligació de fer polítiques que els facilitin l'accés al món laboral i a l'habitatge, per tal que puguin desenvolupar el seu propi projecte de vida, i participar en igualtat de drets i deures en la vida social i cultural.

Per això les esquerres, els qui creiem en la solidaritat entre generacions i en el futur de Catalunya, hem de votar sí.

Per la ciutadania, sí

Confesso d'entrada que la idea no és meva.

La vaig sentir exposar ahir a la llibreria "22" de Girona a la Diputada al Parlament Lídia Santos, durant la presentació del seu llibre "El nou Estatut. Comentaris a peu d'obra", i em va semblar prou interessant i suggestiva.

Ens deia l'autora que mai Catalunya havia tingut un nivell de llibertat i d'autogovern com el que preveu el nou Estatut, almenys des d'abans del Decret de Nova Planta, i aquesta és una veritat prou coneguda.

Hi afegia, però, una altra consideració que em sembla important, i és que mai els ciutadans i ciutadanes de Catalunya, en cap época històrica, havien tingut un nivell de reconeixement de drets i una llibertat com la que preveu el nou Estatut, i això és del tot cert, car en époques anteriors, sembla que enyorades per alguns, hi havia catalans, però no eren ciutadans si no súbdits.

El 18 de juny tenim, per tant, la possibilitat de construir la màxima llibertat per a la ciutadania de Catalunya en tota la història.

El 18 de juny podem decidir dotar a les vides concretes de les persones concretes que formen el nostre país del major nivell d'autodeterminació personal que hagin tingut mai.

També per això, pels drets de ciutadania i de la ciutadania, cal votar sí.

Farem festa abans de Sant Joan

L'esclat d'alegria del poble de Catalunya quan el 18 de juny hagi aprovat el nou Estatut serà la continuació immediata de la gran festa democràtica del referèndum.

El sentit d'afirmació nacional del nou text, l'ampliació i el perfeccionament de l'autogovern, les noves competències de la Generalitat, les noves possibilitats d'actuació política que s'obren amb el nou sistema de finançament seran, no ho dubteu, apreciades pel conjunt dels catalans, i la immensa majoria dels nostres conciutadans i conciutadanes votaran sí al nou Estatut.

Encendrem el nou foc just abans de Sant Joan, com a símbol de la nova oportunitat de futur per a Catalunya, i cremarem a la foguera tots els mals averanys del qui el voldrien impedir.

El poble de Catalunya, sensat i políticament madur com és, haurà afirmat la seva dignitat tot dotant-se d'un nou marc jurídic en el qual desenvolupar la convivència digna i civilitzada, mostrant així, un cop més, la seva antiga saviesa.

Així serà, per molt que maldin els qui prediquen l'odi contra Catalunya o els profetes de falsos paradisos futurs.

Abans de Sant Joan, a Catalunya farem festa grossa.

(article publicat a e-noticies)

Per la gent, sí

El nou Estatut es compromet amb la gent.

Proclama l'obligació dels poders públics de Catalunya de garantir la plena integració social i l'exercici, en condicions d'igualtat, de tots els drets de ciutadania per als joves, la gent gran, les dones i les persones amb discapacitats.

El nou Estatut conté un títol de drets on es reconeixen drets civils de les persones, de les diverses famílies, de la gent gran; drets socials en els àmbits de l'educació, la sanitat, els serveis socials, el treball, l'habitatge o el medi ambient; drets polítics i administratius a la participació o a l'accés als serveis públics; i drets lingüístics davant l'administració i en l'ensenyament, tot establint una autèntica igualtat entre el català i el castellà, i amb el reconeixement del caràcter co-oficial de l'aranès en el seu àmbit geogràfic.

És un Estatut que està a favor de la gent, dels seus àmbits d'autonomia personal, de les seves possibilitats de participació, del seu dret a la igualtat real, que significa que els poders públics han d'actuar per remoure els obstacles que s'hi oposen.

Potser és per això que la dreta s'hi oposa tan ferotgement.

Per això les esquerres, els qui estem a favor de la gent, hem de votar sí.

Per la integració, sí

Acabo d'assistir a un acte organitzat per la Xabaca Àrab Socialista sobre el nou Estatut de Catalunya.

Centenars de persones ompliem el vestíbul subterrani del CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona) per tal d'assistir a un acte històric, que s'ha desenvolupat en català, castellà, àrab, amazig i urdu, i en el que tots ens hem entés d'allò més bé.

Tots teniem ben clares algunes coses: que erem persones d'origens diferents, però units pels mateixos drets i deures; que estàvem també units pel desig d'una societat millor, més justa, més lliure i més igual; i que tots formàvem una mateixa, única, diversa i plural societat, la societat catalana.

Tothom que ha intervingut ha posat de manifest la importància del nou Estatut per la seva capacitat d'ajudar a configurar una societat integrada, per el que són cabdals les noves competències sobre immigració, en especial les referents a les autoritzacions de treball, així com les competències sobre educació, serveis socials, habitatge, comerç, inspecció de treball i d'altres. Aquest conjunt de polítiques ens permetran configurar una societat en la que hi càpiga tothom. en la que cadascú vegi ateses les seves necessitats, i en la que tothom aporti el que sigui just per a la comunitat, sense distinció d'origen ni d'antiguitat d'establiment a Catalunya.

Un element de importància extraordinària per a la integració social és la participació política, per això l'acte ha estat històric, en ser el primer d'aquestes característiques en una campanya política.

Per això és essencial la participació de tots en la discussió del nou Estatut, per això és essencial el vot dels qui ja poden emetre'l, com un pas en la bona direcció per ampliar els drets de ciutadania al conjunt de les persones que viuen a casa nostra.

Per això, per què ens hi juguem un model de societat integrat o una societat dual per tota una generació, cal el sí a les noves competències de la Generalitat.

També per la integració de tothom en la societat catalana, sí al nou Estatut.

Beit Haniya

Ayer viernes, día de fiesta musulmán, mientras en Bilín (en Cisjordania) se debía desarrollar la manifestación pacífica semanal contra la construcción del Muro, el Ejército de Israel bombardeaba la playa de Beit Haniya (en Gaza), donde numerosos palestinos estaban pasando el día de fiesta.

Desde 1967 hasta la retirada unilateral de Gaza en septiembre pasado, la población palestina tenía prohibido el acceso a la playa, considerada como zona militar por la potencia ocupante.

Ayer los palestinos acudieron a sus playas, como sucedía en todo el Mediterráneo.

Ayer los palestinos fueron bombardeados porque Gaza no es como todo el Mediterráneo.

Han sido asesinadas al menos siete personas, entre ellas el matrimonio Ghali y sus tres hijos, el menor de ellos de quince meses de edad. Cuarenta otras han resultado heridas de diferente consideración.

Así lo cuentan los periódicos israelíes Haaretz y Jerusalem Post. Todos somos testigos de lo ocurrido. Población civil que toma el sol en la playa es bombardeada y masacrada por los Fuerzas Armadas de Israel.

A mí ya no me quedan palabras.

Per Justícia, sí

Sóc advocat des de fa ja massa temps, i des que vaig arribar al Congrés dels Diputats sóc membre de la Comissió de Justícia. Sabreu disculpar, espero, la deformació professional que m'afecta. No ho puc evitar.

Per Justícia, i per a la Justícia, cal dir sí a un nou Estatut que:

1.- Crea el Consell de Justícia de Catalunya.
2.- Converteix el Tribunal Superior de Justícia en la darrera instància judicial a Catalunya.
3.- Crea el Fiscal Superior de Catalunya.
4.- Dóna competència a la Generalitat respecte als mitjans materials de l'administració de justícia.
5.- Dóna competència a la Generalitat respecte als funcionaris administratius al servei de l'administració de justícia.
6.- Dóna competència a la Generalitat sobre la Justícia gratuïta.
7.- Dóna competència a la Generalitat sobre Justícia de Pau i Justícia de Proximitat.

Un Estatut que ens apropa així la Justícia, mereix un sí, sense cap discussió.

Per això, per a una Justícia més propera als ciutadans, de major qualitat, més ràpìda i eficient, cal votar sí a l'Estatut.

Per la Justícia, i perquè és de Justícia, sí.

Un xic de seny, per a variar

Recomano de tot cor el magistral article que el professor Javier Pérez Royo publica avui a "el Periódico de Catalunya", sobre les decisions de la Junta Electoral Central i l'actuació de la Sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Suprem respecte a les possibilitats d'informació del contingut de l'Estatut i d'incentivació de l'exercici del dret al vot per part del Govern de la Generalitat de Catalunya.

En l'article s'exposen les raons jurídiques per les que les decisions de la Junta Electoral Central i del Tribunal Suprem són contràries a dret i a raó, i acaba amb unes frases que no puc deixar de reproduir: "Participar en un referèndum com aquest per als ciutadans és jurídicament un dret, però moralment és una obligació. Cap ciutadà s n'hauria d'eximir del compliment."

El mateix dia, i al mateix diari, es publica una entrevista amb el professor i senador Isidre Molas, sobre el nou Estatut, que també recomano, i no puc evitar repetir aquí un fragment d'una de les respostes de Molas: "Aquest és un Estatut d'una dimensió històrica que es copiarà i s'admirarà, un exemple internacional de com pot existir un Estat compost amb un nivell tan alt d'autonomia de les seves peces i al mateix temps amb un Estat enfortit."

Llegir coses d'aqueste fa tornar l'esperança de que no tothom s'ha begut l'enteniment, preocupació que m'ha vingut, sense poder-ho evitar, quan també avui he llegit al blog de Saül Gordillo "Una sentència que, en altres condicions, jutjariem d'indigna per la intromissió d'un tribunal estatal en un assumpte polític vital per al Principat com és el referèndum de l'Estatut", però que com, en aquestes condicions, pot afeblir el sí, no només és acceptada, si no també aplaudida amb entusiasme, per tot el bloc del no, sense distinció de justificacions de la negació de l'Estatut.

Sort que alguns recorden els fonaments de la democràcia, el valor de la participació popular, el dret a la informació, el deure ètic de participar, i la importància històrica d'aquest Estatut per a Catalunya.

Sort que alguns posen un xic de seny.

Si sí ...

Si, com cal, el 18 de juny surt el sí.

Si, com cal, el 18 de juny ho feu possible, votant sí, la Generalitat de Catalunya tindrà noves i més segures competències.

Permeteu-me avui que cedeixi a una certa tendència a preocupar-me per la seguretat, en el sentit més ampli del terme, adquirida pels molts anys de dedicar-me, entre d'altres, a la Comissió d'Interior del Congrés dels Diputats.

No és pas, al meu entendre, una qüestió menor, sobre tot si tenim en compte que "la meva llibertat política és la percepció que tinc de la meva pròpia seguretat", tal com deia Montesquieu.

Doncs bé, aquí teniu una petita selecció de les competències que, en matèria de seguretat, el nou Estatut assegura a la Generalitat:

1. Competència exclusiva en protecció civil.
2. Competències executives de salvament marítim.
3. Col·laboració i participació en l’execució en matèria de seguretat nuclear.
4. Competències pròpies en matèria de seguretat pública.
5. Planificació i regulació del sistema de seguretat pública de Catalunya.
6. Augment de les competències del Mossos (crim organitzat, terrorisme)
7. Junta de seguretat presidida pel President de la Generalitat.
8. Incorporació a l’Estatut de les competències de control i vigilància al trànsit.
9. Competència exclusiva sobre videovigilància.
10. Competència exclusiva en matèria d’espectacles i activitats recreatives.
11. Competència executiva en matèria de seguretat privada.

Tot això, és clar, només si sí.

Rajoy, solo contra la posibilidad de paz

Ayer a última hora de la tarde, al finalizar la tercera sesión del solemne Debate sobre el Estado de la Nación, se volvió a demostrar en el hemiciclo del Congreso de los Diputados la aislada soledad del PP de Rajoy en la, quizá, más importante cuestión a la que nos enfrentamos en esta legislatura.

Todos los grupos parlamentarios, excepto el PP, rechazaron la propuesta de resolución que trataba de impedir cualquier avance en el largo y dificil camino para alcanzar el final definitivo de la violencia.

La ruptura de la unidad de los demócratas que, en forma buscadamente solemne, anunció poco antes Rajoy puede quizá hacerle recuperar el favor de la ultra derecha que le criticó por su intervención el martes pasado, cuando buscó la salvación en la campana.

Casi seguro que su cotización en los cenáculos y las cavernas de la extrema derecha habrá aumentado, pero a costa de enterrar definitivamente cualquier posibilidad de representar a la opinión de centro, aunque pueda concentrar numerosos secuaces en las calles.

Lo peor, sin embargo, no es ésto. No es el desequilibrio que se introduce en el sistema de representación política, es dar a aquellos partidarios del terror que puedan oponerse a la paz, la satisfacción de la fractura del frente democrático contra la violencia.

Frente a ello, la actitud responsable de Rodríguez Zapatero, ofreciendo el diálogo, afirmando la existencia de las condiciones necesarias para iniciar las negociaciones, pero aplazando la comunicación al Congreso para intentar recabar el apoyo del PP.

Frente a quien busca serenamente la paz, quien busca la destrucción del Gobierno, aunque sea a costa de destruir la esperanza de la paz.

A can PP ho aprofiten tot

Curts com van de recursos propis, a can PP han decidit que tot s'aprofita, i que no es pot deixar res per dolent. L'altra nit vaig sentir com ho exposava, amb la seva característica calma i bona educació, l'excusa liberal del PP a Catalunya, el diputat Francesc Vendrell, en una entrevista a Canal Català.

Segons ells, qualsevol cosa que no sigui un sí al nou Estatut de Catalunya és tota una manifestació a favor de la seva concepció d'Espanya, en la que no hi cap la pluralitat, la diversitat ni la diferència.

Qualsevol no, qualsevol abstenció, qualsevol vot nul, seran comptabilitzats com una adhesió al desig de que res no canviï, o de que tot vagi enrere.

Mentre, a casa nostra, hi ha gent que defensa el no en nom d'una millora - amb qui la pactaran? - del text actual, sense que l'exemple de les conseqüències del referèndum francés sobre Europa els faci reflexionar. D'altres defensen el no per què consideren que el nou Estatut trenca la família, com els e-cristians d'en Miró i Ardèvol. Encara uns altres diuen que votaran no per què trenca Espanya, introdueix la poligàmia i, a més, el tutela ETA.

Els qui no volen que el país avenci, els qui estan en contra de l'ampliació de l'autogovern de Catalunya, els qui no volen que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya vegin reconeguts nous drets socials, es freguen les mans i es llepen els llavis.

Perquè a can PP, del no com del porc, ho aprofiten tot.

(article publicat a e-noticies)

Algunes raons pel sí

Responc, amb un cert retard, al meme que ens va llençar Lourdes Muñoz per a que expliquèssim les nostres raons per votar sí al referèndum del nou Estatut.

Com que no hi estic avesat, no sé si el mètode de resposta és el correcte, però em remetré, per evitar repeticions, a les raons que tinc exposades ja a Política de foc de camp, Una cita / X, Ara va de bó, Referèndum convocat, Estatut aprovat, Senzillament sí, Jo sí, Pel futur de Catalunya, Anem bé, i Doncs sí.

Però el cert és que cada dia surt una raó nova per votar sí, i per demanar a tothom que ho faci; ahir va ser l'aparició dels e-cristians d'en Miró i Ardèvol demanant el no amb raons tals com la desaparició de la família - recordeu allò de la poligamia del PP? - que diuen que es produirà si s'aprova l'Estatut, que defineixen com una presó per als catalans.

Per acabar, una raó que em sembla de notable importància, la que va exposar - entre moltes d'altres - en José Luís Rodríguez Zapatero ahir mateix, al magnífic míting organitzat pels socialistes de Lleida: "per al PP, el no serveix per a tot; per això el no a l'Estatut només serveix al PP".

Doncs sí

Mariano Rajoy, aquest esforçat defensor de Catalunya, ha dit que una victòria del sí en el referèndum beneficiarà Rodríguez Zapatero.

D'altra banda el seu partit, especialista en posar pals a les rodes, ha impugnat la pregunta que es formula - diu que no s'entèn - i ha intentat que no es pugui difondre el text del nou Estatut. La Junta Electoral Central en un cas i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en l'altre, han desestimat aquestes objeccions.

Sembla que al PP li fa por que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya coneguin l'Estatut, potser perquè en aquest cas conèixer és estimar, i té pànic a una pregunta ben entenedora: voleu o no el nou Estatut.

Que el nou Estatut és un magnífic Estatut, ja ho sabiem. Que li faci por al PP és una bona notícia. Que el PP intenti sempre posar bastons a les rodes vol dir que, com tots els defensors del no, sap que guanyarà el sí.

Si, a més de tot això, un esclatant triomf del sí consolida el govern socialista, el govern d'Espanya que ha fet més per Catalunya, aquesta és una altra raó per al sí.

Per això, Rajoy, gràcies per l'advertiment.

Doncs sí, cal votar sí.

Anem bé

La grolleria del llenguatge tavernari de certs blogs aferrissats defensors d'un no inexplicable va augmentant en forma exponencial, igual que el nerviosisme que tothom pot entendre que provoca la certitud del desastre de les seves posicions.

Hi ha algun personatge recentment desprovist de cotxe oficial que ha descobert la seva vocació de confident policial de la Junta Electoral Central (espanyola, és clar) i amenaça amb denúncies a qualsevol que s'atreveixi a raonar el sí en el referèndum.

Els socis d'Òmnium Cultural, condició que compartia jo en els anys difícils per al català, i de la que em vaig donar de baixa ja fa un grapat d'anys, es manifesten en la seva majoria pel sí al nou Estatut, i la junta decideix no fer campanya.

D'altres, que també defensen el no, han posat a treballar la seva màquina de recursos davant el Tribunal Constitucional, per a dur-hi el nou Estatut de Catalunya, que saben perfectament que serà aprovat el proper 18 de juny pels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, posant de manifest la seva decisió ferma d'anar en contra del que haurà decidit la majoria.

Què voleu que us digui, tot això em fa pensar que els qui volem obrir un nou futur per a Catalunya, que els qui estem a favor d'un esclatant sí al nou Estatut, tenim la raó.

Tot això em fa pensar que anem bé.

Pel futur de Catalunya

Per què, tal com va dir el gran socialista català Rafael Campalans, "Catalunya no és la història que ens han explicat, si no la història que volem escriure. No és el culte als morts, si no als fills que han de venir."

Per què el nou Estatut és la millor garantia de poder escriure la història que volen els ciutadans i ciutadanes de Catalunya.

Per què el nou Estatut és el que permet que els fills que han de venir tinguin una vida míllor, més plena i més lliure que la de la generació dels seus pares.

Per aquestes raons, i moltes d'altres, cal votar sí al nou Estatut de Catalunya.