Una cita / XXXIV

Fear is a habit. I'm not afraid.

Aung San Suu Kyi (1945 - )

(La por és un costum. Jo no temo)

(El miedo es una costumbre. Yo no temo)

Murcia - Palestina

Salgo para Murcia, para participar en una mesa redonda sobre la situación en Palestina.

Se trata de una actividad de sensibilización solidaria organizada por la Asociación de Solidaridad con el pueblo palestino y por ACSUR, a la que acostumbro a referirme en este blog.

En los graves momentos que se están viviendo en Palestina, y muy especialmente en la amenazada franja de Gaza, me parece necesario redoblar los esfuerzos de movilización de la sociedad civil.

Sin su decidido impulso resultará imposible mover las voluntades institucionales que son necesarias para que la comunidad internacional haga gestos - y algo más que gestos - en favor de una paz justa en la región.

Toda actividad como la organizada en Murcia es necesaria para mantener y amplificar ese impulso.

No olvidemos que "una gota, con ser poco, junto con otras es aguacero".

Allò que Catalunya és

Catalunya és una societat plural, pels orígens de la seva gent, per la seva diversitat ètnica, per la seva varietat religiosa, per la seva heterogeneïtat social, per la seva disparitat política.

Cal fer de Catalunya un país d'homes i dones lliures que se senti orgullós de les seves arrels i, sobretot, compromès amb el seu futur; que doni les mateixes oportunitats a tothom, vingui d'on vingui, sigui com sigui, pensi com pensi.

És la Catalunya de la llibertat i la democràcia. És la Catalunya del treball, de l'esforç i del mèrit. És la Catalunya acollidora, integradora i convivencial. És la Catalunya justa i social. És, en definitiva, una Catalunya positiva, optimista, emprenedora, oberta al futur, conscient de les seves possibilitats.

Així va ser, justament, definida ahir Catalunya en el Debat de Política General al Parlament de Catalunya, en paraules del Molt Honorable President José Montilla.

Fer de la Catalunya nacional i social la mateixa Catalunya. Aquesta síntesi ens farà forts. La prioritat social és una exigència nacional.

Aquest és el camí emprès pel Govern de la Generalitat en formula expressada avui pel portaveu socialista Miquel Iceta en el mateix debat.

Amb aquesta idea ens identifiquem els socialistes; per a aconseguir l'avanç de les polítiques que poden fer aquesta síntesi realitat, els socialistes fem costat al Govern de la Generalitat.

Público, bienvenido

Hoy ha nacido, en versión informática y en versión papel, un nuevo diario.

La pluralidad informativa es siempre un beneficio indiscutible para la discusión pública de los asuntos públicos. Es, en definitiva, un aporte a la democracia.

"Público" es, a partir de hoy mismo una nueva realidad en nuestro sistema informativo. Cualquier nueva pieza en el mismo supone un movimiento general del conjunto, una renovación, y ésto es indudablemente beneficioso.

Sea, pues, bienvenido "Público".

Misteris a la xarxa

No m'hi he pogut resistir. Poso aquesta imatge que apareix al cercador Google relacionada amb el meu nom.

No em pregunteu per la raó, ni pel tipus de relació que pugui tenir amb aquests edificis macedonis, d'una bellesa prou evident.

La foto m'agrada, i m'agrada que, sigui pel que sigui, els enllaços de la xarxa global m'hi hagin vinculat.

Què seria de tot plegat sense una mica de misteri?

Guerra i pau

Els qui en contra del criteri de les Nacions Unides, organitzen una aliança i ataquen militarment un país, van a la guerra. Així ho van fer els qui, coneixent les resolucions clarament contràries als seus propòsits de NN UU, van formar una aliança i es van fer una memorable foto a les Açores, i després van atacar Irak. Aquest van anar a fer la guerra.

Els qui, seguint el mandat i el prec de les Nacions Unides, s'integren en un grup de països que ajunten les seves forces militars per a actuar com a bloc d'interposició o de manteniment de la pau en un país amenaçat per un conflicte bèl·lic obert, van a fer la pau. Així ho van fer els qui, obeint les resolucions de NN UU, van integrar-se en un grup de països que aporten forces militars per mirar de mantenir la pau a Afganistan. Aquests van anar a fer la pau.

Tothom, menys els portaveus habituals del PP, pot entendre que quan hi ha una missió de pau és perquè hi ha perill de guerra, i que algú pot atacar les forces de pau, que no per aquesta raó es converteixen en forces de guerra.

Només la mala fe pot intentar confondre la pau i la guerra. Només la mala fe pot intentar confondre Irak i Afganistan.

(article publicat a e-noticies)

Cap de setmana familiar

Cap de setmana a la França profunda, a Saint-Jean-de-Braye, prop d'Orleans.

Cap de setmana de visita familiar, llargament planejada i esperada.

Cap de setmana de desconnexió bloggera.

Decisión ilegal

El Gobierno de Israel ha adoptado finalmente la decisión que se temía.

Mediante la declaración de Gaza como "entidad enemiga", categoría desconocida en el Derecho Internacional, ha aplicado un castigo colectivo al millón y medio de habitantes de la franja de Gaza, basándose en los cohetes artesanales "qassam" lanzados por alguna milicia contra territorio de Israel. Como consecuencia de tal declaración se ha cortado el suministro de energía eléctrica y de combustible a la totalidad de la población de Gaza.

Debemos de recordar que, de acuerdo con el ordenamiento jurídico aplicable, Gaza es un territorio militarmente ocupado por Israel, que mantiene todas sus obligaciones internacionales respecto a la protección de su población, lo que es radicalmente incompatible con el castigo colectivo aplicado, prohibido por la IV Convención de Ginebra.

Entiendo que la comunidad internacional está obligada a reaccionar ante esa nueva infracción del Derecho Internacional, ante esa decisión ilegal.

Tafanejar prestatges

No em reca de confessar que un dels meus costums, que hauria d'anomenar vici, és el de tafanejar els prestatges de llibres allà on vagi.

Sé del cert que no és de la millor educació, especialment quan es tracta de cases particulars, però no hi puc fer res. Em consola pensar que és quelcom que comparteixo amb escriptors que m'agraden, com és el cas de Gianrico Carofiglio, que dedica a aquesta qüestió alguna pàgina deliciosa al seu llibre Testimone inconsapevole.

Es tracta d'una activitat que et permet formar-te una idea del propietari dels llibres, o de la gent que usa una biblioteca, o de amb quina mena de llibreter te les heus.

Proporciona, a més, algunes sorpreses interessants.

Fa ja un grapat d'anys em va permetre descobrir a la biblioteca d'una casa de camp del XVII, a Surrey, on ens allotjàvem en règim de B&B, un exemplar del primer volum de Nationalia, publicació de l'Abadia de Montserrat, en què es troba el primer article publicat per la meva dona, Lídia Santos, el 1977, sobre "Les minories en el Dret internacional".

Aquest estiu he tingut dues noves sorpreses que m'abelleix d'explicar.

La primera, al juliol, va ser la de trobar a la biblioteca d'una ONG al barri àrab de la ciutat vella de Jerusalem un exemplar en anglès de la Guerra del Peloponès, de Tucídides, i un exemplar bilingüe grec-anglès de l'Odissea.

La segona, al setembre, la de trobar a la biblioteca d'un centre autogestionat d'educació bàsica alternativa, a Villa El Salvador, a Lima, un exemplar trilingüe grec-llatí-castellà de la Filosofia d'Aristòtil.

La realitat expressada en l'existència material dels llibres pot fer-nos canviar idees pre-concebudes.

La prudència del Sr. Duran

El Sr. Duran és un polític prudent, sembla.

El Sr. Duran ha decidit de demanar al Consell Nacional d'Unió Democràtica de Catalunya que ajorni el nomenament de candidat a cap de llista per Barcelona en les properes eleccions per al Congrés dels Diputats. El Sr. Duran devia témer que els seus consellers nacionals el proposessin a ell mateix, i la perspectiva no li abellia gens ni mica.

No seré pas jo qui el critiqui. Em sembla d'allò més encertat voler saber quin pa s'hi dóna o, com ha dit molt més formalment, amb qui es va i on es va.

Aquests semblen ser temps de proliferació de plataformes, de projectes de construcció de cases comunes, etc. Amb aquesta dèria que sembla haver agafat als amics del Sr. Duran per treballar de mestre d'obres, i la perillositat de moltes de les bastides que caldrien, tota prudència és poca.

És ben sabut que el cap de llista és qui carrega sempre amb els neulers, i si a més s'ha d'enfilar així carregat per bastides perilloses, per arribar a coronar el terrat d'una casa comuna amb plànols dubtosos, la prudència és imperativa.

(article publicat a e-noticies)

La festa de la rosa

Ara en vinc. Un cop més els socialistes de Catalunya hem celebrat la festa de la rosa amb la que obrim el curs polític.

Un any més ens apleguem i cada cop en som més. Enguany érem uns 27.000, que hem compartit hores de conversa, d'intercanvis, que hem posat en comú el menjar i hem seguit els parlaments de l'Alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, de la Ministra de l'Habitatge, Carme Chacón, del President de la Generalitat, José Montilla, i del President del Govern, José Luís Rodríguez Zapatero.

Voldria destacar només una idea expressada pel President del Govern i Secretari General del PSOE, i que em sembla important en un moment en què alguns malden per a submergir-nos a tots els catalans en un mar de pessimisme i depressió nacional.

El pessimisme no ha aportat mai cap progrés, el pessimisme no ha creat cap lloc de treball, el pessimisme no ha construït mai un país.

Una cita / XXXIII

Educate and inform the whole mass of the people... They are the only sure reliance for the preservation of our liberty.

Thomas Jefferson (1743-1826)

(Educar i informar a tot el conjunt del poble... aquesta és l'única seguretat per la preservació de la nostra llibertat)

(Educar e informar a todo el conjunto del pueblo... ésta es la única seguridad para la preservación de nuestra libertad)

0,039 %

Ho han aconseguit, per poc i amb molt d'esforç, però hem de reconèixer que ho han aconseguit.

Els "objectors de consciència" respecte a l'assignatura d'educació per a la ciutadania han obtingut el molt honorable rècord del 0,039 per 100 de la població afectada, aconseguint d'aquesta manera superar el nombre dels "objectors de consciència" respecte a l'assignatura de geografia, encara que sobre aquests les informacions són un xic confuses.

Ahir començaven les classes, a set comunitats autònomes, uns 210.000 alumnes en el curs en què s'imparteix la nova assignatura, contra la que han aliat les seves forces el PP, i d'altres dretes també existents, i la Conferència Episcopal Espanyola, amb la repercussió mediàtica que ningú no pot ignorar.

Doncs bé, com a conseqüència de tan sorollosa batalla, hi ha hagut 82 casos en que algun representant legal del menor escolaritzat ha presentat un escrit en que s'anuncia aquesta "objecció de consciència" tan políticament i ideològica motivada com mancada d'empara constitucional o legal de cap mena.

No puc deixar d'alegrar-me del seny demostrat per la ciutadania en aquesta matèria.

Massa sensat ?

Potser aquesta sigui l'explicació. Josu Jon Imaz és un polític massa sensat, no massa moderat com el titllen alguns, per que no te cap moderació en els seus objectius, sinó sensatesa en la seva definició i en els procediments per a dur-los a terme.

Possiblement sigui això el que l'hagi impulsat a anunciar la seva renúncia a ser candidat novament a la presidència del PNB.

Crec sincerament que aquesta no és una bona notícia per a ningú.

Em resulta inevitable pensar si en els gens de tots els nacionalismes no hi ha una tendència irrefrenable a l'exageració, a la desmesura, a la insensatesa, que acaben fent-los incompatibles amb els polítics sensats.

D'exemples n'hi ha a dojo, i arreu.

Castigo colectivo

Un cohete artesanal de los denominados "qassam", presumiblemente lanzado por milicias cercanas, aunque dudosamente obedientes, a Hamás impactó ayer martes en un campamento de entrenamiento militar israelí situado en Zikim, junto a la frontera norte de la franja de Gaza. El resultado fue el de 69 soldados de leva israelíes en un incipiente estadio de instrucción militar heridos, uno de ellos de gravedad.

Con la fuerza aérea israelí muy ocupada en la frontera con Siria, y más allá de la frontera, y descartado un ataque por tierra por los indudables costos políticos y militares de tal operación, parece ser que el Gobierno de Israel está valorando la puesta en práctica de "otras medidas", que consistirían en la supresión de los suministros de energía eléctrica, agua y gasolina a la totalidad de los habitantes de la franja de Gaza, como respuesta al ataque relatado.

Dejando a un lado la dudosa eficacia militar y policial de tales medidas, parece claro que constituirían una represalia que se consistente en un castigo colectivo dirigido al conjunto de la población, sin ninguna distinción en consideración de su posible grado de autoría, complicidad o encubrimiento en el ataque.

Este castigo colectivo vería acentuado su carácter de represalia por la previsión que parece barajarse de establecer una tarifa retributiva de tres horas de supresión de los servicios básicos indicados por cada "qassam" lanzado.

Conviene recordar que la IV Convención de Ginebra prohíbe las represalias y los castigos colectivos a la población civil de los territorios ocupados, como sigue siendo a todos los efectos legales un territorio militarmente ocupado por Israel.

Conviene también recordar que la IV Convención de Ginebra no sólo obliga a los estados a cumplirla, sino a actuar para que los otros estados la cumplan.

Alguien debería de actuar para que esa nueva infracción del Derecho Internacional no llegue a perpetrarse.

Un dia més

L'onze de setembre és un dia més en la construcció del país. Com ens van ensenyar els defensors de Barcelona, com ho ha fet el nostre poble amb tota la persistent tossuderia que el caracteritza.

Un dia més en el treball urgent - com sempre - de teixir les xarxes, la xarxa social que fa que un poble sigui una nació. Un dia més en què ens hem de dedicar a la feina de facilitar la cohesió social i la convivència, de fer que els qui vivim junts siguem realment, i ho sentim així, part d'un sol poble.

Un dia com cada dia, un dia feiner per a la política, necessària, de construcció de solidaritats i de solidaritat. Un dia curull de tasca pedagògica per a explicar a tothom i arreu, que som un poble, constituït en nació per la permanent voluntat col.lectiva, i que volem seguir sent-ho.

Un dia més en la vida d'una nació normal, amb diferències polítiques, ideològiques, d'origen geogràfic, religioses, entre els seus ciutadans, però amb la clara consciència de comunitat nacional, de nació.

(article publicat a e-noticies)

Lima

Salgo para Lima en un viaje que combina actividades organizadas por la AECI (Agencia Española de Cooperación Internacional) y por The Global Fund to fight AIDS, Tuberculosis and Malaria, en el que coincidiremos diputados del Congreso de los Diputados, del Parlamento Europeo y de la Cámara de Diputados italiana.

Aprovecharé además las visitas programadas a las prisiones de Lurigancho y Santa Mónica, para realizar gestiones de acuerdo con la Fundación Ramón Rubial-Españoles en el Mundo, de cuyo patronato soy miembro, que atiende en las mismas a numerosos presos españoles.

Espero que, como acostumbra a pasar en los viajes bien organizados, el trabajo sea útil y fructífero.

La llet

Ara toca la llet, i també el pa. La puja de preus d'aquests aliments bàsics, i les que vindran després en cadena són un exemple de la real vigència de l'efecte papallona en el món mal globalitzat en què vivim.

El cop d'ala de la papallona ha estat aquest cop la pensada d'impulsar els biocarburants, amb una determinada tecnologia, que suposa l'utilització de la soja com a element de partida.

Això ha provocat - entre d'altres coses, com l'acceleració de la disminució de la biodiversitat - una alça de preus dels farratges dedicats a l'alimentació del vacum, un increment dels costos d'explotació de les vaques de llet i, com a conseqüència no del tot final, el rascar-se la butxaca el consumidor, que haurà de pagar més per la mateixa llet.

Una cosa semblant es produirà segons avisos diversos, amb el pa, donat l'encariment del blat i d'altres cereals de base per la mateixa causa. Recordem la crisi del preu de la "tortilla" a Mèxic.

Hi ha altres tecnologies possibles per a produir biocombustibles, però no resulten interessants econòmicament per als Estats Units, malgrat que s'estiguin usant amb èxit al Brasil, a partir de la canya de sucre.

Sembla que cal que tots plegats assumim la responsabilitat política d'impulsar models diferents de desenvolupament, que mirin d'evitar aquests efectes perversos de l'estalvi de combustibles fòssils impulsat per Estats Units quan les seves reserves semblen exhaurir-se.

Ah, i al mig de tot això, Benet XVI fa una crida a "salvar la creació"!

(article publicat a e-noticies)