Anem bé

La grolleria del llenguatge tavernari de certs blogs aferrissats defensors d'un no inexplicable va augmentant en forma exponencial, igual que el nerviosisme que tothom pot entendre que provoca la certitud del desastre de les seves posicions.

Hi ha algun personatge recentment desprovist de cotxe oficial que ha descobert la seva vocació de confident policial de la Junta Electoral Central (espanyola, és clar) i amenaça amb denúncies a qualsevol que s'atreveixi a raonar el sí en el referèndum.

Els socis d'Òmnium Cultural, condició que compartia jo en els anys difícils per al català, i de la que em vaig donar de baixa ja fa un grapat d'anys, es manifesten en la seva majoria pel sí al nou Estatut, i la junta decideix no fer campanya.

D'altres, que també defensen el no, han posat a treballar la seva màquina de recursos davant el Tribunal Constitucional, per a dur-hi el nou Estatut de Catalunya, que saben perfectament que serà aprovat el proper 18 de juny pels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, posant de manifest la seva decisió ferma d'anar en contra del que haurà decidit la majoria.

Què voleu que us digui, tot això em fa pensar que els qui volem obrir un nou futur per a Catalunya, que els qui estem a favor d'un esclatant sí al nou Estatut, tenim la raó.

Tot això em fa pensar que anem bé.