26.5.06

Jo, sí

Passa de nervis entre els talibans del no.

Resulta que la societat civil s'organitza per al sí, i presenta un manifest explicant les raons que aconsellen que els ciutadans i ciutadanes es decantin pel sí el proper 18 de juny, i això és massa per alguns que consideren que estan en possessió de la veritat, i que tothom que pensi diferent és un traïdor, o un venut.

Ha començat la cacera de bruixes als caus digitals dels amos i senyors de la veritat. O bé es fan desqualificacions personals tan meravelloses com les basades en el promig d'edat dels signants del manifest, o bé es diu - sense enrojolar-se - que els qui tenen responsabilitats de gestió cultural no poden parlar a favor de l'Estatut, o bé es formula la terrible, paorosa, acusació de servir als interessos dels socialistes.

Tot això amanit per la íntima satisfacció que traspuen per la resolució de la Junta Electoral Central que, canviant tot criteri anterior, diu que el Govern no pot cridar a la participació.

Doncs bé, els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya som persones lliures que ens manifestem lliurement a favor del nou Estatut, hàgim signat o no el manifest.

Pel futur de Catalunya, el 18 de juny, jo sí.

2 Comentarios:

Blogger Laia Gomis dijo...

A molts els ha agafat per sorpresa la creació d'una associació que promogui el SÍ al referèndum del proper 18 de juny. Hi ha qui encara pensa que la creació d'organitzacions està reservada a uns quants i tan sols tenen sentit si desde les mateixes es llança un missatge de negació i oposició vers qualsevol qüestió, sovint negar per negar sense una ferma argumentació darrera. Quan sorgeixen aquestes iniciatives, hi ha qui directament assenyala a les persones que en formen part com a integrants de "l'entramat socialista", amb aquests mateixos termes com si el socialisme fos quelcom perillós o dolent pel país. Tanmateix aquestes reaccions demostren la molèstia que origina en determinats sectors l'existència d'una associació que demani sense embuts ni mitges tintes el SÍ a l'Estatut i exposi clarament els motius que la condueixen a prendre tal decisió. Amb el teu permís Jordi, conclouré aquest comentari amb la darrera frase del teu escrit, senzilla però contundent: Pel futur de Catalunya, el 18 de juny, jo sí!!!

26/5/06 22:45  
Blogger Jordi Pedret dijo...

Laia,
no puc estar més d'acord amb tú.
Jordi

26/5/06 23:44  

Publicar un comentario

<< Home