Jo, sí

Passa de nervis entre els talibans del no.

Resulta que la societat civil s'organitza per al sí, i presenta un manifest explicant les raons que aconsellen que els ciutadans i ciutadanes es decantin pel sí el proper 18 de juny, i això és massa per alguns que consideren que estan en possessió de la veritat, i que tothom que pensi diferent és un traïdor, o un venut.

Ha començat la cacera de bruixes als caus digitals dels amos i senyors de la veritat. O bé es fan desqualificacions personals tan meravelloses com les basades en el promig d'edat dels signants del manifest, o bé es diu - sense enrojolar-se - que els qui tenen responsabilitats de gestió cultural no poden parlar a favor de l'Estatut, o bé es formula la terrible, paorosa, acusació de servir als interessos dels socialistes.

Tot això amanit per la íntima satisfacció que traspuen per la resolució de la Junta Electoral Central que, canviant tot criteri anterior, diu que el Govern no pot cridar a la participació.

Doncs bé, els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya som persones lliures que ens manifestem lliurement a favor del nou Estatut, hàgim signat o no el manifest.

Pel futur de Catalunya, el 18 de juny, jo sí.