Un xic de seny, per a variar

Recomano de tot cor el magistral article que el professor Javier Pérez Royo publica avui a "el Periódico de Catalunya", sobre les decisions de la Junta Electoral Central i l'actuació de la Sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Suprem respecte a les possibilitats d'informació del contingut de l'Estatut i d'incentivació de l'exercici del dret al vot per part del Govern de la Generalitat de Catalunya.

En l'article s'exposen les raons jurídiques per les que les decisions de la Junta Electoral Central i del Tribunal Suprem són contràries a dret i a raó, i acaba amb unes frases que no puc deixar de reproduir: "Participar en un referèndum com aquest per als ciutadans és jurídicament un dret, però moralment és una obligació. Cap ciutadà s n'hauria d'eximir del compliment."

El mateix dia, i al mateix diari, es publica una entrevista amb el professor i senador Isidre Molas, sobre el nou Estatut, que també recomano, i no puc evitar repetir aquí un fragment d'una de les respostes de Molas: "Aquest és un Estatut d'una dimensió històrica que es copiarà i s'admirarà, un exemple internacional de com pot existir un Estat compost amb un nivell tan alt d'autonomia de les seves peces i al mateix temps amb un Estat enfortit."

Llegir coses d'aqueste fa tornar l'esperança de que no tothom s'ha begut l'enteniment, preocupació que m'ha vingut, sense poder-ho evitar, quan també avui he llegit al blog de Saül Gordillo "Una sentència que, en altres condicions, jutjariem d'indigna per la intromissió d'un tribunal estatal en un assumpte polític vital per al Principat com és el referèndum de l'Estatut", però que com, en aquestes condicions, pot afeblir el sí, no només és acceptada, si no també aplaudida amb entusiasme, per tot el bloc del no, sense distinció de justificacions de la negació de l'Estatut.

Sort que alguns recorden els fonaments de la democràcia, el valor de la participació popular, el dret a la informació, el deure ètic de participar, i la importància històrica d'aquest Estatut per a Catalunya.

Sort que alguns posen un xic de seny.