31.10.06

Reflexió


Avui, ni escric de política ni publico comentaris sobre política.

Avui, reflexionem sobre què cal votar.

Altre cop a les urnes, ciutadans!

Dimecres dia 1 de novembre són les eleccions. Cal votar, i cal explicar a tothom que cal votar.

Cal que els ciutadans i les ciutadanes anem a les urnes, i les omplim amb els nostres vots.

El vot és la nostra única arma, és el nostre poder, és l'instrument pel que podem forjar una societat més justa, amb més possibilitats per a tothom, amb plena igualtat d'oportunitats, centrada en l'educació i la recerca, amb sanitat de qualitat, amb atenció a les persones grans i a les persones dependents, que garanteixi els drets dels ciutadans mitjançant els serveis públics.

Si nosaltres no votem, hi haurà qui ho farà en lloc nostre, i ho farà contra nosaltres. La dreta vota sempre, per reforçar els seus poders i per intentar, com ho vol el candidat Mas, passar els drets al mercat, donar xecs per al negoci privat, rebaixar impostos als rics i, per donar el do de pit, repartir carnets de bon català per poder accedir als serveis públics.

Cal que tots votem, que tots expliquem als nostres per què cal votar.

Cal omplir les urnes de paperetes per a construir la Catalunya social.

30.10.06

No li devem res, Sr. Mas!


El candidat Mas ha tingut la gosadia d'afirmar que José Montilla pot ser candidat gràcies a les polítiques de CiU.

El company Montilla és candidat, Sr. Mas, perquè els companys i companyes del Partit dels Socialistes de Catalunya així ho varem decidir el 15 de juliol passat en el Consell Nacional celebrat a Tarragona.

El ciutadà Montilla és candidat, Sr. Mas, perquè els ciutadans i ciutadanes d'aquest país ens varem guanyar nosaltres mateixos la llibertat i la democràcia, amb el dret a la participació electoral, sortint al carrer i fent lluita política des de la clandestinitat.

La seva contribució a tot això, Sr. Mas, va ser mirar-se des del balcó de casa seva - com ho té declarat - la manifestació de l'Onze de Setembre de 1977, aprofitant que passava aprop. A la del 76 a Sant Boi no s'hi va apropar, que era perillós.

En José Montilla serà, no ho dubti Sr. Mas, el proper President de la Generalitat de Catalunya perquè així ho decidirà la majoria del Parlament de Catalunya, format pels representants del poble de Catalunya.

A vostè no li devem res, Sr. Mas!

29.10.06

Al carrer, que hi falta gent!


Ahir els socialistes de l'Eixample vàrem sortir altre cop al carrer, al matí a la Plaça Universitat, Avinguda Mistral i Jardins Montserrat, i a la tarda al l'Illa Fort Pienc. Avui anem a l'Avinguda Roma, a la Ronda de St. Antoni, i al Passeig de St. Joan.

Tot plegat per continuar parlant amb la gent, per continuar explicant les nostres propostes per a la gent.

Després, uns quants anirem al tradicional dinar de campanya a Les Planes on ens trobarem amb els companys de Sarrià-Sant Gervasi, entre ells l'alcalde Jordi Hereu, i companys d'altres agrupacions, parlarem de com va la campanya, que va bé, i després seguirem fent-la.

Seguirem exposant les idees per al reforçament de l'estat del benestar, pels serveis públics de qualitat, per l'atenció a les persones dependents, per l'educació i per la recerca, per l'afermament del teixit industrial i emprenedor, per les infraestructures, per una societat cohesionada i més justa.

D'altres seguiran intoxicant amb rumors i conxorxes de palau, ben lluny de la gent, amb la que nosaltres estem.

Nosaltres, els socialistes, seguirem treballant per aconseguir una Catalunya social al servei de la gent.

28.10.06

I la campanya va


La campanya va avançant, s'apropa ja al final, i se n'accentuen els trets característics.

Es tracta clarament d'una campanya entre dretes i esquerres, possiblement com mai ho ha estat en el nostre país, en que les opcions de la dreta - feta l'excepció del PP - s'embolicaven en la bandera per tal de dissimular les seves propostes socials, essencialment regressives.

Ara podem conèixer el disseny del capitalisme salvatge i dels drets cedits al mercat del candidat Mas que ha portat CiU a la posició més extrema a la dreta de la seva història fins aquest moment. Xecs, rebaixes d'impostos, xenofòbia, altivesa, truculència, manipulació, tot passat per cal notari.

Podem també conèixer, com ho hem pogut fer ja abans, les propostes dels socialistes que som el partit dels serveis públics, a favor de l'enfortiment d'un estat del benestar sòlid i per a tothom que el necessita, a favor de l'educació pública i de qualitat, dels barris dignes, de la dignitat de les persones i de la consideració dels seus drets per sobre de la seva utilització com a mercaderies.

Tenim també la possibilitat d'observar com la prepotència inicial del representant de la dreta, el candidat Mas, va cedint el pas al nerviosisme i a les apel.lacions més diverses, des dels pactes fins al desacatament al Parlament, per tal d'accedir al poder.

D'altra banda podem veure l'afirmació d'un candidat, José Montilla, que diu que no vol governar a qualsevol preu, i que demana - com és normal - el vot dels ciutadans i ciutadanes per a poder constituir un Govern que apliqui un programa d'esquerres. És a dir, un Govern socialista.

Així doncs, la campanya va, i va bé per als interessos de la majoria.

27.10.06

Pavía a la Ciutadella?


El dia 3 de gener de 1874, descontent i disconforme amb una votació parlamentària, el General Manuel Pavía va enviar les seves tropes al Congrés dels Diputats, el va dissoldre per la força de les baionetes, i va formar un govern provisional que va donar el poder al General Serrano, i va acabar amb la Primera República espanyola.

Aquest matí, a Catalunya Ràdio, el candidat Artur Mas ha manifestat que la creació pel Parlament de Catalunya d'un Govern que no sigui presidit per ell, provocarà que "la crisi social i política serà molt gran" i que no creu que el milió de ciutadans que diu que CiU té al darrera ho acceptin de bon grat.

El candidat Mas ha fet un pas endavant.

Fins ara es limitava a menysprear i ignorar el sistema parlamentari del que el poble de Catalunya s'ha dotat en aprovar el 18 de juny passat el nou Estatut de Catalunya.

Ara parla de no acceptar, en nom dels seus electors, els resultats d'una decisió parlamentària.

Som un país normal i civilitzat.

Mantinguem ben lluny de la Ciutadella el fantasma de Pavía!

26.10.06

Un país normal

Una de les millors conseqüències de l'aprovació del nou Estatut de Catalunya, gràcies a l'impuls del Govern catalanista i d'esquerres, amb el decidit lideratge dels socialistes, és que sembla haver-nos convertit en un país normal.

Potser per això els governs de CiU van evitar tant com van poder que s'aprovés un nou Estatut, com demanàvem els socialistes des de feia ja tres eleccions.

Perquè és un país normal, avui he pogut assistir a la presentació del Manifest Electoral del PSC, destil.lació del Programa extens que podeu trobar a la web del Partit.

I, com a tot país normal, he pogut sentir un seguit de propostes clarament d'esquerres, progressistes, socials, a càrrec dels consellers Joaquim Nadal, Marina Geli, Montserrat Tura, Jordi Williams Carnes i Joan Manuel del Pozo, que han estat precedits per una introducció - important i sentida - de Gemma Lienas. En acabar han intervingut el President Pasqual Maragall i el futur President José Montilla.

Hem sentit propostes per a la gent, per a la gent normal, els treballadors, els emprenedors, els estudiants, els joves, la gent gran, la gent real que és la nostra pàtria, la gent en la que pensa el nostre partit, el partit dels serveis públics, el PSC.

En front d'això tenim les propostes de la dreta extrema que vol passar els drets a l'espai del mercat, amb les rebaixes d'impostos als rics, els xecs al portador i la xenofòbia ja sense dissimular. Les propostes de la dreta descarnada, que ja no es pot embolicar en la bandera per a amagar les seves postures reaccionàries. Les propostes del candidat Mas.

Però estem ja en un país normal, i tothom ha de saber que hi ha una esquerra i una dreta, que uns estan a favor del poble, perquè són el poble, i els altres no.

Perquè com ha dit avui el President Maragall "la nació és molt més que el nacionalisme".

25.10.06

Malos tiempos

Mientras sigue aumentando en Gaza el caos voluntariamente provocado por la potencia ocupante, y la situación en Cisjordania se va deteriorando, nos llegan también malas noticias de Israel.

Hoy informan tanto el Jerusalem Post como Haaretz, que Amir Peretz va a proponer al Comité Central del Partido Laborista de Israel permanecer en el Gobierno presidido por Ehud Olmert, a pesar de la incorporación al mismo de Yisreal Beiteinu (Nuestra Casa Israel) el ultra derechista partido liderado por Avigdor Lieberman, el racista que tiene declarado que hay que fusilar a los diputados árabes del Knesset por traición al Estado de Israel, y que propugna la limpieza étnica mediante la expulsión de todos los no judíos.

La entrada de Lieberman en el Gobierno con categoría de Vicepresidente y al cargo de un nuevo Ministerio de Asuntos Estratégicos ya fue una mala noticia, pero mucho me temo que la opción de Peretz, que considero gravemente errónea, pueda ser una noticia aún peor.

Seguramente la Internacional Socialista, presidida por Papandreu, debiera de decir algo al respecto.

Malos tiempos, pues, para la lírica, y me temo que también para la paz.

(artículo publicado en laRepública.es)

24.10.06

Gràcies, Madí!


No puc deixar de manifestar el meu agraïment a en David Madí per la manera com està dirigint la campanya del candidat Mas.

En David Madí és una persona addicta a la veritat, com ho proven els seus antecedents.

Per això no va dubtar a dir la veritat - tot corrent el risc que ningú el cregués, com va ser el cas - i proclamar ben alt i clar, i català és clar, que les fotocopiadores de la Generalitat havien adquirit autonomia, i canviaven elles soletes les xifres de les enquestes abans de comunicar-les al Parlament de Catalunya.

Per això ha confegit un famós DVD en el que la veritat i la falta de manipulació es sobreposen a qualsevol altre consideració, i així hi podem veure en Mas tal com és, arrogant, altiu i prepotent, encara que això no agradi als electors.

Per això, sens dubte, va aconsellar al candidat mostrar-se com és de veritat al debat de TV3, és a dir, arrogant, altiu, prepotent, mal educat, i desconcertat quan es troba una veritat al davant, com és el cas de Doñana.

Per això ha aconsellat al candidat fer les propostes de xecs al portador, de rebaixa d'impostos als rics i, per damunt de tot, li ha aconsellat copiar els filofeixistes flamencs del Vlaams Belang amb la proposta del carnet per punts per als immigrants. Calia que tothom sabés que la dreta extrema a Catalunya és en Mas.

Per tot això, Madí, gràcies!

Només una pregunta, creus que cal que es noti tant que treballes contra en Mas?

(article publicat a e-noticies)

23.10.06

Doñana

La veritat - radicalment incompatible amb el candidat Mas - l'hem anat sabent de mica en mica des que José Montilla s'hi va referir el final del debat a TV3, davant un Mas desencaixat.

Immediatament després el candidat de CiU intentava vendre la seva versió, en l'enèsim intent d'intoxicació dels mitjans de comunicació, admetent alguna coseta, però negant la resta, tal com alguns advocats aconsellen als seus clients abans d'una declaració al Jutjat de Guàrdia.

Resulta que a finals d'octubre del 2002, el candidat Mas es va reunir al Palacio de las Marismillas de Doñana, amb Rajoy, Matas y Zaplana per tractar de l'oferta de fusió PP-CiU, a l'estil de la Unión del Pueblo Navarro.

Resulta també que al setembre del 2003, el candidat Mas es va reunir al mateix lloc amb Rajoy per tractar de la possible entrada de CiU al Govern espanyol del PP i de l'entrada del PP al somniat Govern CiU de la Generalitat, amb tots els bescanvis de vots necessaris per a tal efecte.

Resulta que en Piqué no sabia res de l'oferta de liquidació del seu PPC, i que se n'ha enterat ara.

Resulta que Duràn i Lleida no sabia res de cap reunió, i se n'ha enterat per les paraules de José Montilla.

Resulta que Mas ha intentat enganyar a tothom, i ha mentit a tothom, especialment als seus electors als qui venia que mai de la vida no pactaria res amb el PP i alguns, potser, fins i tot s'ho creien, malgrat l'antecedent del Pacte del Majèstic.

Resulta que el 2003 Rajoy usava un lloc reservat al Govern, quan ja n'havia sortit per ser candidat - ho recordeu? - a les eleccions generals del 2004, i que en Mas ho sabia, i acceptava usar un bé públic en benefici exclusiu del PP i de CiU.

Resulta que en Mas no és de fiar ni per als seus.

Que no pateixi, però, si ja no pot tornar a Doñana, sempre es podrà reunir amb l'Aznar - el que mana de debò al PP - als 300 metres quadrats del seu il.legal dúplex de Marbella.

22.10.06

Amb la gent, al carrer

Ahir a la plaça de Fort Pienc, com avui a l'avinguda Gaudí, com tants i tants altres dies, en campanya electoral i sense campanya electoral, els companys i companyes de l'Agrupació de l'Eixample del PSC sortim al carrer.

Hi sortim per a parlar a la gent, i per a parlar amb la gent, com ho està fent a la foto la nostra candidata Lídia Santos, després del míting d'ahir.

A Fort Pienc van parlar els candidats Lídia Santos i Daniel Font, de la nostra Agrupació, i avui seran el mateixos a parlar a l'avinguda Gaudí. Ahir els vaig fer de teloner jo mateix com a Diputat al Congrés i militant i veí de l'Eixample, i avui ho farà, amb els mateixos títols, en Dani Fernández.

Crec que és important, i significatiu de la nostra manera d'entendre la política, que la gent ens pugui trobar a peu de carrer, al carrer mateix, explicant el nostre programa, les nostres propostes.

Durant les campanyes ens dotem d'una tarima d'un pam d'alt i d'un micro, per que tothom que vulgui ens pugui sentir, i sense campanya ens valem de la nostra veu, i toquem de peus a la vorera.

Però, amb o sense campanya, sortim els caps de setmana, parem tauletes i expliquem als nostres conciutadans el què volem, quina és la nostra idea de societat, i rendim comptes del que anem fent a tots els nivells de govern: al Districte de l'Eixample, a l'Ajuntament de Barcelona, a la Generalitat de Catalunya i al Govern d'Espanya.

I, per sobre de tot, escoltem a la gent, parlem dels problemes i de les coses que no acaben de sortir, de la necessitat que tothom s'impliqui, digui la seva, i participi en la cosa comú, i de l'interés que té el poble en fer política, per no deixar-la als qui la volen fer contra el poble.
(Foto Pancho Fernández)

21.10.06

¿Palestina? ¿Líbano? ¡Solidaridad!



Participé ayer noche junto a Musa Amer Odeh, representante de la OLP; Gaspar Llamazares, de IU, José Moisés Martín (Mac), de ACSUR; y Julio Rodríguez, de Paz Ahora, en una anunciada como mesa redonda, en realidad acto de solidaridad con el pueblo árabe atacado y ocupado en Palestina y el Líbano.

La Sala Clara Campoamor ( en el 75º aniversario de su proeza de hacer aprobar a las Cortes republicanas el voto femenino) estaba llena a rebosar de gente, organizada en distintos componentes de la sociedad civil, o sin organizar, que estaba allí no para contemplar como los componentes de la Mesa exponíamos diferencias, sino para sumarse activamente a la solidaridad que sabían por anticipado que íbamos a expresar.

Los convocantes, Grupo Interparlamentario sobre Palestina del Congreso de los Diputados, UGT, CCOO, Plataforma de ONG "2015 y más", Paz Ahora y el Foro Social de Madrid, habían conseguido lo que parecía imposible: llenar la sala en la lluviosa anochecida de un viernes.

Quiero agradecer públicamente a Mac, de Acsur, que citara también públicamente el post "Ninguno debiéramos dormir", de este blog.

Hubo matices, diferencias puntuales, puntos de vista y focalizaciones distintas, pero todos coincidimos en la necesidad de una Conferencia Internacional para la Paz en la región, el "Madrid 2", de la sociedad civil y de los miembros de la comunidad internacional.

Coincidimos también en lo más importante, el compromiso con la solidaridad activa.

20.10.06

El populisme que no para


Jo havia suposat sempre que l'aplaudiment d'Artur Mas a Mariano Rajoy en una investidura acadèmica, que va merèixer una foto que hauria de ser més coneguda, es tractava d'una simple qüestió de cortesia. Ingenu de mi!

És cada dia més clar que el que aplaudeix el candidat Mas és el populisme de dreta extrema de l'opositor Rajoy en matèria tan seriosa i delicada com la de l'immigració.

En lloc de tractar el tema com el que és, una important qüestió que suposa una importantíssima oportunitat i planteja uns reptes clars respecte a la necessitat d'atacar de rel les causes profundes de les migracions, de regular les mateixes, de fer complir la llei i d'atendre als drets humans de les persones migrants, al mateix temps que donar un tracte igualitari a tots en les prestacions d'un estat del benestar necessàriament reforçat, el que es llencen per part de CiU i del PP són propostes destinades a dividir, a tractar diferent, a humiliar fins i tot als nous ciutadans.

Els antecedents de les propostes del Sr. Mas són clars, tant com ho són, Berlusconi i Gringitch, els de les anades al cal notari.

La font d'inspiració és la prioritat nacional del Front Nacional de Le Pen, i les detallades propostes sobre vincular l'accés a l'habitatge social al coneixement del flamenc del filofeixista Vlaams Belang, a Bèlgica. Sabíem l'admiració d'alguns representants de CiU per les polítiques del dretà Nicolas Sarkozy, però la proposta d'ara va molt més enllà.

A més, en plena coherència amb el DVD famós, Mas desinforma quan al.ludeix a les propostes d'Angela Merkel sobre la llengua alemanya, que fan referència a l'adquisició de la nacionalitat i no, de cap manera, al dret a l'accés a l'habitatge i d'altres prestacions socials.

El "carnet lingüístic per punts" per accedir a l'habitatge només ha estat proposat fins ara a Europa per Vlaams Belang i Convergència i Unió.

És una llàstima que el principal partit de l'oposició a Catalunya adopti propostes populistes més pròpies del principal partit de l'oposició a Espanya, el Partit Popular, però, en fí, entre oposicions s'ho faran.

No cal, però, patir. Els electors són molt més intel.ligents del que els populistes creuen quan els insulten amb certes propostes.

De fet, a les darreres eleccions municipals belgues, les llistes dels socialistes flamencs van avançar en més de 12 punts als racistes de Vlaams Belang.

(article publicat, en català i en castellà, a laRepublica.es)

19.10.06

Chove sobre Santiago




"Chove sobre Santiago" es el título de una magnífica película de Helvio Soto sobre el golpe de Estado del felón general Augusto Pinochet, que costó mucho más que la vida del compañero Presidente Salvador Allende.
Llueve en Santiago, es además una descripción de la realidad física de lo que llegó a llover ayer en Santiago de Compostela, y lo que continuaba lloviendo hoy cuando he dejado atrás esa ciudad.
Ayer estuve en Santiago para dos cosas distintas y diferentes, aunque no tan diversas.
En primer lugar participé en un "evento" de eblogtv, en el que estuve hablando de varias cosas relacionadas con la política catalana y con la política en general, en emisión en directo por internet, y contesté a las preguntas que me iban llegando mientras intervenía. Cuando acabé esta experiencia, muy satisfactoria para mí, supe por el compañero y amigo Enrique Castro, que era el primer parlamentario que interactuaba en directo en una emisión televisada por internet. No puedo negar que esta circunstancia me ha hecho una cierta gracia.
Luego intervine en la sede de la Agrupación de Santiago del Partido Socialista de Galicia en una charla - también sobre la situación política en Cataluña y las perspectivas electorales - ante un buen número de compañeros y compañeras, que formularon varias preguntas a las que respondí lo mejor que pude. El intercambio, la imprescindible conversación, se prolongó durante la cena con unos cuantos militantes de la Agrupación.
Ni la lluvia persistente - según criterios mediterráneos - y fuerte en ciertos momentos pudo aguar la sensación de entendimiento profundo entre los compañeros socialistas, ni la satisfacción por llegar directamente a los electores quedó disminuida por la lluvia.

18.10.06

El pressupost de l'Estat va endavant


Aquest vespre, el Congrés dels Diputats ha refusat totes les esmenes a la totalitat presentades contra el projecte de pressupostos generals de l'Estat.
Han quedat derrotades, per tant, les postures del Partit Popular, d'Esquerra Republicana de Catalunya i d'Eusko Alkartasuna, després que es retiressin les esmenes presentades pel Convergència i Unió i el Partit Nacionalista Basc.
Això significa que ara entrarem en la discussió detallada dels pressupostos més progressius i més socials que s'hagin presentat mai, i els pressupostos que - com resulta clar per la retirada de CiU - compleixen perfectament la previsió d'inversió en infrastructures a Catalunya que es conté al nou Estatut.
S'obre, per tant, la possibilitat d'un any fiscal de progrés social, de refermar els serveis públics, la solidaritat territorial i la redistribució de rendes.
Els pressupostos socialistes tiren endavant.

17.10.06

De la fotocopiadora al DVD

Tal com deien a la clàssica sarsuela, "les ciències avancen que és una barbaritat".

Ara ja no li cal limitar-se a la ràdio, com ho feia el seu admirat Goebbels, mancat d'altres possibilitats.

Tampoc no està subjecte a les limitacions d'una màquina gairebé arcaica, com és la fotocopiadora, encara que la seva era prou avançada com per a poder canviar les xifres de les enquestes sense intervenció humana, com recorda al nostre país fins i tot la mainada de primària.

Ara pot disposar de la tecnologia del DVD, i n'està d'allò més content. Això li permet multiplicar d'una manera espectacular la difusió de la seva obra. A més, si l'hem de creure - i ho hem de fer car ell és un polític honrat, com tothom recorda - sense cap tipus de cost, i sense haver de disminuir l'efectiu de les donacions tan voluntàries com anònimes al seu partit.

Madí, l'home de la fotocopiadora, s'ha convertit en l'home del DVD. Benvingut sigui a la modernitat, que fa més evident, clara i indiscutible la mentida en que es basa tota la seva actuació.

Tots li hem d'agrair la seva contribució a un escalfament de la campanya electoral a costa exclusiva del seu partit, i també li agraïm profundament i sincera la manera que ha tingut de posar de relleu el tarannà del seu candidat, el Sr. Mas.

Allà on només hi ha propostes mentideres de xecs i rebaixes, correspon que hi hagi també brutícia, mentida i menyspreu, com es demostra al DVD.

(article publicat a e-noticies)

16.10.06

El que podem fer

Ara que comença la campanya electoral, el que podem fer tots plegats, és no quedar-nos quiets.

El que cal que fem ara és campanya, tota la campanya que es necessita, per explicar la nostra proposta de construir una Catalunya de la igualtat d'oportunitats, de la creativitat, del treball estable, de les infrastructures, de la integració de la immigració, de l'habitatge assequible, de l'Espanya plural, de la cultura, del benestar, de les persones.

La Catalunya social!

Una cita /XVIII


La décadence d'une société commence quand l'homme se demande: "Que va-t-il arriver?" au lieu de se demander: "Que puis-je faire?"
Denis de ROUGEMONT (1906-1985)
(La decadència d'una societat comença quan hom es pregunta 'què passarà?' en lloc de preguntar-se 'què hi puc fer jo?')
(La decadencia de una sociedad comienza cuando uno se pregunta '¿Qué va a pasar?', en lugar de preguntarse '¿Qué puedo hacer yo?')

15.10.06

Companys

Avui es compleixen 66 anys del crim.

Avui fa exactament 66 anys que el President de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys i Jover, va ser afusellat al fossat del Castell de Montjuïc, després d'un Consell de Guerra organitzat sense cap garantia pels militars vencedors en la guerra provocada per la sublevació feixista del General Franco.

Companys va ser entregat a Franco després d'haver estat detingut per la Gestapo a França, on es va quedar per no deixar sol el seu fill Lluís, greument malalt.

El 15 d'octubre de 1940 van matar el President que es va mantenir fidel al poble i l'home que es va mantenir fidel a la família.

14.10.06

655.000

La xifra de morts a conseqüència de l'invasió il.legal d'Irak per part dels Estats Units i dels seus aliats, sembla ser la de 655.000.

Aquesta xifra ha estat immediatament i lògica negada per l'administració de George W. Bush Jr., que ha volgut treure credibilitat a l'estudi.

Totes aquestes morts, i les que inevitablement i desgraciada, vindran, deriven de la decisió d'alguns - els qui van ser a les Açores - de començar una guerra d'invasió il.legal, immoral i que s'ha demostrat inútil per a la causa democràtica, en contra de l'opinió dels seus pobles, clarament expressada als carrers en multitudinàries, cíviques i ordenades manifestacions, com la de Barcelona.

Totes les morts, tota la destrucció, tot l'horror, tot l'odi, tota la divisió, han tingut - això sí - repercussions ben beneficioses en els comptes de resultats de les empreses dedicades a la "reconstrucció" de l'Irak destruït pels seus exèrcits i, és clar, el benefici per a un cert ex Conseller d'Estat espanyol, José María Aznar López, d'ocupar una poltrona al Consell d'Administració de les empreses de Rupert Murdoch.

De la sang, sempre hi ha algú que en treu profit.

13.10.06

¿Justicia?

Regreso al país, después de un viaje de trabajo de una semana, y me encuentro con que la Comisión Permanente del Consejo General del Poder Judicial ha acordado por tres votos a dos, denegar el amparo solicitado por el Magistrado Baltasar Garzón.

Resulta ya innecesario especificar que los tres votos se emitieron por dos vocales de estricta obediencia del PP y por el Presidente, de la misma devoción.

Así, tres miembros del órgano constitucional obligado a proteger la independencia de los jueces y magistrados en sus funciones jurisdiccionales, han establecido el principio de que quien debe de ser amparado es quien no sólo insulta a un Magistrado, sino que le imputa directamente la comisión de un delito de prevaricación, es decir que le calumnia, con la evidente intención de obtener del mismo una modificación de su conducta jurisdiccional.

Sin embargo, pienso que lo peor no es eso.

Lo peor es que, para vestir formalmente esta decisión se emplean argumentaciones propias del peor leguleyo, pervirtiendo todo el sistema garantista de nuestro derecho, para negar la garantía a quien en injuriado, calumniado y presionado para cambiar su actuación.

Lo peor, en igualdad de méritos con lo anterior, es que todo eso se produce en el marco de una operación orquestada por ciertos medios de comunicación y la derecha extrema, que sigue ciegamente el PP, para imponer una determinada y delirante teoría conspirativa de la autoría del 11-M porque, llana y lisamente, no se reconoce la victoria electoral socialista de 2004, y se pretende deslegitimar al Gobierno que surgió de la misma, aunque sea a costa de desmontar todo el sistema institucional.

La reacción más moderada que esa negativa de amparo puede producir es la de adornar la palabra "justicia" con sendos signos de interrogación, al principio y al final.

(artículo publicado en laRepública.es)

12.10.06

A cal notari

N'hi ha que tenen tan assumida la barreja entre la política i les activitats i negocis privats, que el primer que pensen quan parlen de política és en anar a cal notari, com si es tractés de formalitzar una compravenda, quan en realitat el que hi ha en joc és la credibilitat i els vots.
Crec que és recomanable mantenir fora del terreny de la política un gremi tan antic i prestigiós com el notarial, que prou feina té, i molt important, en l'àmbit del dret privat.
Tot això deixant de banda, naturalment, la possibilitat que algun notari vulgui dedicar-se a la política, com hi té perfecte dret, com és el cas d'un prestigiós notari interessat fa ja temps en la cosa pública, que es presenta a la llista del Partit dels Socialistes de Catalunya per Barcelona.
Qui ha de refermar les promeses amb apel.lacions a la fé pública notarial és que té ben clar que no se'l creu ningú, i això li passa perquè és increïble que no pacti amb el PP qui ho ha fet sempre que ha pogut.
Cap notari podrà fer-nos oblidar el pacte de l'Ajuntament de Tarragona o el Pacte del Majèstic, per parlar només de dos casos ben coneguts.
(article publicat a e-noticies)

9.10.06

Tot predicant a Londres


De París salto directament a Londres, on he tingut la sort de ser invitat a participar en una taula rodona que organitza la Fabian Society a l'ambaixada d'Espanya, sobre el tema de la devolution, com en diuen allà del que nosaltres en diem estat de les autonomies, o per usar categories més universalment conegudes, federalisme.

És una experiència que no em voldria perdre per res, ni distreure-me'n amb la qüestió d'actualitzar el blog, així que també en parlaré a la tornada.

5.10.06

Uns dies de feina a l'Assemblea Nacional


Vaig, en companyia d'altres, uns dies a Paris per tal de tenir-hi reunions de treball i d'intercanvi amb diputats de l'Assemblea Nacional francesa, que ens van visitar a Madrid l'any passat.

No tot s'apren per Internet, i aquestes reunions de contacte directe resulten normalment de molt profit pel que fa al comentari dels problemes comuns que ens trobem en la feina parlamentària, i la possibilitat de posar en comú idees i intents d'adoptar les "best practices" d'uns i altres.

Em temo que el manteniment del blog serà deficitari aquests dies, però a la tornada parlarem de moltes coses.

4.10.06

Justicia


Todas las fuentes periodísticas coinciden en los hechos, para asombro del ciudadano español de nuestros tiempos. Claro que se trata de Francia.

Tanto Le Monde, como Libération, como Le Nouvel Observateur, dan la misma noticia. A saber, el Tribunal Correccional de París - más o menos equivalente a una Audiencia Provincial - presidido por el Magistrado Jean-Claude Kross, ha decidido no entrar en el fondo de las acusaciones de terrorismo mantenidas por la Fiscalía contra seis ciudadanos franceses que estuvieron secuestrados por los EE.UU. en la base militar de Guantánamo.

Suspendido el procedimiento, el Tribunal ha ordenado la comparecencia de los funcionarios de los servicios secretos franceses que visitaron a los acusados en Guantánamo y obtuvieron información de los mismos, haciéndose pasar por personal diplomático. Esta información ha servido de base para las acusaciones formuladas por el Fiscal.

La actuación de la justicia francesa me parece no sólo impecable, sino encomiable.

El funcionamiento del Estado de Derecho no puede verse afectado o disminuido por el terrorismo. Las garantías deben de aplicarse siempre.

Lo contrario es dar la victoria al terrorismo, que logra su objetivo de destruir el sistema democrático.

(artículo publicado en laRepública.es)

3.10.06

El mateix combat


Artur Mas i Gavarró (1956) i José María Aznar López (1953) van menar durant la dictadura i les difícils èpoques de la transició política, lluites paral.leles, llunyanes geogràficament , que constituïen, en realitat, un mateix combat.

Es tractava de dedicar-se amb exclusivitat, deixant fora qualsevol altra dèria, a obtenir la millor carrera acadèmica i professional possible. Calia deixar de banda, encara que els costés, qualsevol pensament dedicat a la situació de les llibertats sota la dictadura franquista. Calia no tenir en compte en absolut l'existència de la societat injusta, desigual, estructuralment violenta contra els ciutadans, que els envoltava. Res no els podia distreure de l'únic objectiu de la seva lluita.

Aquests, un cop passats a la política quan ja havia desaparegut qualsevol risc, segueixen el combat comú del PP i CiU per passar els drets dels ciutadans al mercat, per desfer els serveis públics i donar xecs que afavoreixin grans negocis privats.

Mentre, n'hi havia d'altres que, a més de la seva formació, es dedicaven a lluitar contra el que no els agradava de la situació política i social del moment. Es comprometien en el combat contra la dictadura per la llibertat de tothom, i de tots els pobles. Analitzaven la societat en la què vivien i la trobaven injusta, opressiva, explotadora, i per això lluitaven per la justícia social. Aquest era el mateix combat en el que ens vam trobar molts dels qui coincidírem a Convergència Socialista de Catalunya el 1974 i al Partit Socialista de Catalunya el1976, i a l'actual Partit dels Socialistes de Catalunya el 1978, entre ells José Montilla Aguilera (1955).

Aquests segueixen la seva lluita per la justícia social, i aquest és tot un altre combat.
(article publicat a e-noticies)

2.10.06

Fets per a la gent


Avui han quedat aprovats tots els fets que hauran d'acomplir les persones que veiem a la imatge.

El programa del PSC no és cap broma. Els candidats, futurs diputats, han estat encarregats pel conjunt del Partit de dur a terme totes les accions, tots els fets, que conformen la nostra proposta de futur per al país.

Nosaltres no fem volar coloms, ni ens dediquem al conreu de les paraules. Nosaltres comprometem fets.

Per això en José Montilla ha expressat davant la V Conferència Nacional del PSC els deu compromisos que es compliran durant la propera legislatura, amb un govern socialista de la Generalitat de Catalunya.

Per això, mentre d'altres es dediquen als jocs de paraules, nosaltres comprometem els nostres candidats amb els fets que els exigirem en nom de la gent, en nom de Catalunya.

1.10.06

La Catalunya social


Aquest matí ha començat a Barcelona la V Conferència Nacional del PSC per a aprovar el programa per a les eleccions al Parlament de Catalunya.

He tingut la confiança dels companys i companyes per a participar-hi com a delegat de l'Agrupació de l'Eixample, i per això he pogut assistir a l'intervenció del company Isidre Molas, que ha pronunciat el primer discurs de la Conferència.

Amb la volada que li coneixem els qui hem llegit, per exemple, "La ciutat llunyana", ens ha recordat que en aquesta "pàtria tan petita que la somnio sencera" com deia Joan Oliver, cal treballar per tal de fer-la més lliure, més pròspera, més justa, seguint aquest vent d'esperança que és el socialisme, camí i no arribada, persecució dels valors, tossuderia en la defensa dels anhels del poble, tot tenint ben present que el conflicte principal no és un conflicte entre pobles, sinó el conflicte entre interessos socials.

Aquest camí del catalanisme social, de la lluita per Catalunya i per la justícia social, ha estat també l'eix de les intervencions de Carme Valls, José Montilla i Pasqual Maragall.

Després ens hem separat en comissions, i han començat les llargues hores de debat, que culminaran diumenge en l'aprovació del programa que portarà al Govern de la Generalitat els qui tenim com objectiu la Catalunya social, els socialistes.