Vençuts, però no derrotats

Vençuts en una contesa electoral, però no derrotats, seguirem el combat pels nostres valors des del lloc en què ens han posat els vots.

Defensarem la gent que ha confiat en nosaltres i no acotarem el cap.

Canviarem el que calgui, esmenarem errors i treballarem pel futur que volem.

Avanti popolo!

No hi he pogut fer res. En començar a arribar les primeres notícies dels resultats electorals de les eleccions administratives com en diuen a Itàlia a les municipals, m'ha vingut a la memòria la cançó "Bandiera rossa", que comença amb "Avanti o popolo, alla riscossa", i no me la puc treure del cap.

Sembla ben bé que el poble italià hagi anat alla riscossa contra l'estat de les coses a la política italiana, amb el democràtic instrument del vot, i ha donat un pas endavant extraordinari.

Les majories absolutes per a l'esquerra a Torí i a Bolonya, les segones voltes amb posició guanyadora a Milà, Trieste i Màntua, i la segona volta a Nàpols, han demostrat que les enquestes i les opinions favorables a una victòria ineluctable de la dreta, publicades fins a la nàusea, no han impedit que els ciutadans fessin valer la seva voluntat per sobre de les enquestes i de les decisions dels grans poders econòmics.

Si ha estat possible a Itàlia, també pot ser-ho a casa nostra.

La voluntat del poble no es pot substituïr per la voluntat dels qui tenen prou poder per a fer passar els seus desitjos com a designis ineluctables.

Piero Fassino, nou alcalde de Torí, és potser el millor símbol de la victòria de la voluntat de la política contra la voluntat dels poders que volen evitar la política.

Avanti o popolo, alla riscossa!

La Nakba

Avui fa 63 anys de la Nakba, del desastre palestí.

Han passat 63 anys, un darrera l'altre, interminables en la consciència històrica dels palestins, des del moment culminant de l'expulsió del poble palestí de les seves cases i les seves terres ancestrals en el territori de l'Estat d'Israel.

Han estat 63 anys que no han esborrat el record dels centenars de pobles palestins fets desaparèixer físicament, ni el record dels noms dels llocs, ara substituïts per noms hebreus, ni les històries de tots i cadascún dels desplaçats.

Durant els 63 anys s'ha mantingut la memòria i s'ha multiplicat com s'han multiplicat els descendents dels expulsats, formant una diàspora que no oblida el seu origen, ni renuncia al seu dret al retorn.

Aquests 63 anys no han trencat la voluntat de justícia del poble palestí, que es manté ferm en la defensa dels seus drets.

Sense defallir durant els 63 anys s'ha volgut conservar la dignitat i l'identitat palestina.

Avui continuem tots els ciutadans de bona voluntat perseguint una solució justa, amb el final de l'ocupació dels territoris palestins, per tal de poder construir un futur de pau que passa necessàriament per l'existència d'un Estat Palestí viable en les fronteres fixades per les Nacions Unides i amb capital a Jerusalem, i pel reconeixement de tots els drets del poble palestí, inclós el del retorn.

Recordem la Nakba, i treballem per a que mai més no hi hagi una situació semblant, per a un futur de pau justa en que Israel i Palestina puguin conviure pacíficament.

Paraules d'altri

Avui voldria que el meu blog ajudès, amb tota la modèstia del cas, a la difusió de paraules d'altri amb les que estic plenament d'acord.

Per això reprodueixo la columna que Ignacio Escolar signa avui a Público.

Siete argumentos sobre BILDU

1. Es un éxito de la democracia que dos etarras que han pasado 25 años en la cárcel pidan el voto para un partido que exige a ETA que abandone las armas y que rechaza la violencia terrorista.
2. Que los etarras levanten pancartas con manos votando en una urna, en vez de pancartas con metralletas, también es una evidente buena noticia.
3. ¿Qué delito es pedir el voto para una coalición perfectamente legal, como hoy lo es Bildu? ¿Apología de la democracia?
4. Lo que voten los etarras es un dato irrelevante en el debate sobre la legalidad de Bildu. La Ley de Partidos exige a la izquierda abertzale que rechace la violencia y rompa con la tutela de ETA para entrar en política. Según la Justicia, Bildu cumple los requisitos. Da igual lo que diga ETA; da igual su opinión. Para ilegalizarlos, lo que hay que demostrar es que Bildu apoya a ETA, y no al revés.
5. Si Bildu nos engaña y después de las elecciones no rechaza el terrorismo, existen mecanismos legales para sacarles de los ayuntamientos. La última reforma de la Ley de Partidos lo permite.
6. La alocada campaña de la derecha contra Bildu probablemente lleve a la coalición abertzale a un resultado electoral espectacular. El PP y su coro le están haciendo la campaña. Hay precedentes. Acuérdense de los ocho diputados de ERC en 2004, después de las enormes críticas que provocó la reunión de Carod Rovira con ETA.
7. Yo jamás votaría a Bildu ni a Sortu ni a nadie de ese mundo que durante décadas justificó los asesinatos de ETA. Pero tienen todo el derecho a presentarse a las elecciones, como cualquier otro partido, por mucho que nos repugne su pasado o que discrepemos de sus ideas.

Una cita / LXXXVIII

Somos lo que hacemos para cambiar lo que somos.

Eduardo GALEANO (1940 - )

Sense paraules

Realment no cal cap altra paraula.

Qui vulgui entendre, que és prou fàcil, que ho faci, i qui no,que es quedi en l'autoengany.

Primer de maig

La vaga del 1er. de maig de 1886 a Chicago va ser un èxit extraordinari, tant que la patronal, ben espantada va aconseguir que, per raó dels fets violents dels dies següents, es portessin a judici vuit líders sindicals. Com era previsible, set varen ser condemnats a mort i un a cadena perpètua, encara que després es van conmutar vàries penes. Són els coneguts com a "Màrtirs de Chicago". Quatre d'ells, Parsons, Spies, Fisher i Engel varen ser executats a la forca. Set anys més tard el Governador d'Illinois va reconèixer la innocència de tots els condemnats i va indultar els supervivents.

El 1889 el Congrés de la Internacional Socialista va acordar fixar el 1er. de maig com a dia de lluita i de record dels "Màrtirs de Chicago".

A Catalunya els primers en celebrar-lo varen ser els treballadors i treballadores de Sant Martí dels Provençals.

L'origen del 1er. de maig és una lluita obrera, la història del moviment obrer és una història de lluita.

Avui els treballadors i treballadores no podem oblidar la nostra història i hem de saber que els nostres drets existeixen per totes les lluites acumulades, i que res no està definitivament assegurat.

Avui ens manifestem en defensa pròpia i per al futur de la nostra societat.