L'Intercontinental, de gom a gom

El President de la Generalitat de Catalunya, el Molt Honorable José Montilla, era aquest matí el convidat a un esmorzar-conferència-debat que s'ha celebrat a l'hotel Intercontinental, a la madrilenya Castellana.

L'expectació era alta, i l'acte no ha decebut en cap dels seus aspectes. La sala, gran, era a vessar. Els mitjans de comunicació hi eren abundosos. La taula del cos diplomàtic curulla. Els diputats i senadors del PSC hi érem presents en gran nombre. Tampoc ha estat una sorpresa l'absència dels representats de CiU, que segueixen amb el seu capteniment de manca de reconeixement institucional al representant del conjunt de Catalunya.


El discurs ha començat amb una obligada referència a la situació dels tres cooperants catalans segrestats a Mauritània, i s'ha endinsat tot seguit en forma clara, contundent i planera en la defensa de la constitucionalitat de l'Estatut de 2006 i en la defensa de la dignitat de Catalunya i del seu poble, tot deixant clar que les iniciatives socials com l'editorial conjunta dels dotze diaris catalans són plenament legítimes i, a més encertades, car van en la direcció contrària a la de la divisió social i política del poble per la que semblen treballar els qui malden per a aconseguir una sentència que desballesti l'Estatut votat pel poble.


Les preguntes de la premsa, massa centrades en les preocupacions estrictament madrilenyes, han estat tan abundants com poc complaents. Totes han obtingut respostes clares, curtes i directes, sense defugir cap tema.


Qui digui que no entén certes coses no es podrà emparar en una suposada foscor o duplicitat de plantejaments.


Qui vulgui entendre, té els elements suficients per a fer-ho, i qui s'entesti en no fer-ho o en fer-ho veure, haurà d'explicar per quina raó ho fa.

Voldria tenir un diari

De debò que avui m'agradaria tenir un diari, simplement per a poder publicar-hi l'editorial "La Dignitat de Catalunya", com ho fan avui La Vanguardia, El Periódico de Catalunya, Avui, El Punt, Segre, Diari de Tarragona, La Mañana, Diari de Girona, Regió 7, El Nou 9, Diari de Sabadell i Diari de Terrassa.

Aquest és un fet realment excepcional, que qualificaria d'històric si no estès en contra de l'abús d'aquest terme. Mai, que jo pugui recordar s'havia produït abans aquest acord de dotze diaris per a publicar un editorial conjunt.

Manifesto des d'aqui, amb la modèstia que és pròpia d'un blog, el meu complet acord amb el contingut de l'editorial, que podeu consultar a qualsevol dels diaris que he citat.

Això demostra, a més, que quan el President Montilla va parlar diumenge des de Maià de Montcal, després de l'acte de record del company Ernest Lluch en el novè aniversari del seu assassinat per ETA, ho feia realment en representació del conjunt de la societat catalana, i no des de cap postura estretament partidista.

El President de la Generalitat va parlar en nom del conjunt del poble de Catalunya, quina representació política ostenta.

Dotze diaris catalans ho han fet també, des de la seva responsabilitat de portaveus de l'opinió pública.

Ara cal que tothom en prengui la corresponent nota, perquè l'opinió de tot un poble no pot ser ignorada.

No n'hi ha prou, ni bon tros!

El primer ministre israelià, Benhyamin Netanyahu, ha anunciat la suspensió durant deu mesos de noves construccions a les il·legals colònies en terra palestina militarment ocupada.

D'entrada podria semblar una bona notícia, però si se'n mira la lletra petita, no ho és de cap de les maneres.

En efecte, l'acord governamental exclou d'una banda totes les edificacions, que continuaran, en els territoris palestins il·legalment annexats a l'Estat d'Israel, com és tot Jerusalem Est, i no s'aplica a la judeïtzació del barri àrab de la Ciutat Vella de Jerusalem. D'altra banda s'exclou també el que s'anomena creixement natural de les colònies en els territoris ocupats, és a dir la seva expansió per a acollir l'augment de població que deriva bàsicament de la migració aconduïda pel propi govern. Exclou també tota l'edificació pública no destinada a habitatge, és a dir que es continuaran construint les infraestructures de servei a les colònies que divideixen, trossegen, el territori palestí i dificulat fins a l'extrem la mobilitat del poble palestí.

Vist tot això cal preguntar-se què en queda de l'anunci de Netanyahu, ben buit de contingut real.

La resposta no pot ser altra que la de que es tracta d'una finta en el camí de la no negociació escollida per l'actual govern israelià, i un intent, ben groller, de passar-ne la responsabilitat a la part palestina, fent veure - només fent veure - que es congelen les il·legals colònies.

Amb això no n'hi ha prou, ni de bon tros!

Perversió

Ahir a la tarda, a l'hemicicle del Congrés dels Diputats, que aquí veiem en plena activitat d'inspecció policial, varem poder assistir a un acte de clara perversió de la política.

En efecte, el PP va presentar i defensar una moció que era, en realitat, un acte de defensa dels seus militants judicialment involucrats en diversos casos de corrupció econòmica, especialment els afectats per l'anomenat "cas Gürtel".

Sota pretext d'una suposada manca d'empara legal suficient del sistema d'escolta telefònica utilitzat en aquest cas, i en molts d'altres que afecten al tràfec de drogues, per exemple, el PP va intentar ajudar en el Congrés la feina dels advocats en els tribunals. El que pretenen és anul·lar les proves contra els seus militants per un suposat defecte formal, i deixar així lliures els acusats, que no s'atreveixen ja defensar en el que fa al fons, és a dir si han realitzat o no actes delictius.

Llàstima per al PP que el Tribunal Suprem ha dictat ni més ni menys que nou sentències que convaliden el sistema i la seva legalitat.

Sortosament els altres grups parlamentaris no es van deixar entabanar per l'operació de defensa de corruptes, i cap d'ells va votar a favor de la moció, deixant el PP ben sol en la seva perversa actuació.

Cal denunciar, ben alt i ben clar, la perversió que suposa l'ús dels mecanismes polítics i parlamentaris, pensats per a procurar per al bé comú, per a instrumentar-los com a mecanisme de defensa jurídica dels acusats de corrupció, i això és el que varem viure ahir.

Bona notícia a Rússia

El Tribunal Constitucional rus va decidir ahir que en el futur no es podrà dictar cap sentencia imposant la pena de mort, ni executar-la, en tot el territori de la Federació Russa.

La decisió ha estat la resposta a la qüestió plantejada pel Tribunal Suprem sobre que s'havia de fer un cop completada el proper 1er de gener la creació de tribunals del jurat a totes les entitats federades, quina manca estava a l'origen de la moratòria establerta per Boris Ieltsin el 1996.

El Tribunal Constitucional ha considerat que, encara que no s'ha ratificat per Rússia, la firma del Protocol 6 de la Convenció Europea de Drets Humans feia impossible la permanència de la pena de mort a Rússia.

Malgrat tot, hi ha dies en què es veu com la Justícia i la civilització avancen contra l'horror de la venjança que és la pena de mort.

Terrible!

El govern israelià ha autoritzat la construcció de 900 nous habitatges a Gilo.

Aquesta és la notícia, que no es pot entendre si no es posa en el seu context.

Gilo és un barri de Jerusalem Est, de població palestina, que forma part dels territoris que Israel va annexar il·legalment, és a dir no es tracta d'un territori ocupat militarment, sinó d'un territori directament usurpat per Israel amb infracció clara del Dret de Guerra.

Els habitatges són destinats a ciutadans israelians jueus, el que suposa un canvi complet de la situació demogràfica al barri en qüestió, dins de l'accelerat procés de judeificació de Jerusalem que s'està portant a terme.

L'autorització dels nous habitatges es produeix mentre es continuen enderrocant cases habitades per palestins, per infraccions urbanístiques suposadament comeses per aquests. No podem oblidar tampoc la construcció de nous habitatges per a israelians jueus en el barri àrab de la Ciutat Vella de Jerusalem, i l'adquisició d'habitatges en els barris cristians i armenis, que són ocupades per ciutadans israelians jueus.

Mentre, continuen creixent les colònies en territori ocupat, amb una capacitat actual per a mig milió de jueus.

En aquest context, la notícia és simplement terrible.

Es demostra la nul·la voluntat del Govern d'Israel d'arribar a una pau justa, que inclou la permanència de la situació demogràfica mixta a Jerusalem, i la seva declaració com a capital d'ambdós estats.

Els qui realment volem la pau i la justícia hem de fer sentir la nostra veu.

Budapest

Surto cap a Budapest per a participar en un Fòrum internacional que es centrarà bàsicament en les dificultats que la crisis energètica genera per a les relaciones europees amb els nostres veïns de l'Est.

El tema és de plena actualitat, i estic convençut que les intervencions seran interessants.

Com sempre, en parlem a la tornada, si en teniu ganes.

La dreta, tal com és

Avui ha estat un d'aquells dies parlamentaris en què la dreta s'ha destapat, i s'ha mostrat com realment és, intolerant, prepotent i decidida al que sigui, inclosa la incitació a la divisió civil del nostre poble, per a mirar d'afavorir els seus objectius partidistes.

Passaven pocs minuts de les nou del matí quan al Congrés dels Diputats, tot just iniciat el debat sobre la LOFCA (Llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes) el diputat Sánchez Llibre, de CiU, ha començat el seu discurs a la tribuna titllant-nos als diputats del PSC d'assassins. Ho ha repetit en tres ocasions, si bé en la darrera ha indicat que ho deia en sentit polític, però ha afegit a l'acusació d'assassinat de l'Estatut l'agreujant de que ho fèiem amb premeditació.

Poc més tard del mateix matí, però a les Corts Valencianes, el President de la Generalitat valenciana, Francisco Camps, del PP, s'ha dirigit al portaveu del PSPV-PSOE, el diputat Luna, dient que el que els socialistes volíem era agafar una camioneta, anar a casa seva de matinada i que al matí següent aparegués bocaterrosa a una cuneta.

Les dues manifestacions de les dues dretes, CiU i PP, passen amb molt d'una intemperància més o menys disculpable en un debat polític.

El que han fet avui les dretes ha estat una incitació a l'odi polític i social, una incitació a la divisió del nostre poble formulant acusacions gravíssimes contra els socialistes.

Cal tenir molta cura amb aquesta qüestió, que no és menor de cap de les maneres, perquè les paraules d'odi engendren odi.

This wall will fall

Portem un pilot de dies amb tots els noticiaris començant amb referències a la caiguda del Mur de Berlín, i el mateix passa amb la premsa escrita.

És gairebé obvi que la caiguda d'aquell Mur va ser un pas endavant en la nostra història, en el respecte als Drets Humans i en la marxa cap a un sistema plenament democràtic, encara que es tendeixi massa a amagar que aquell Mur va ser conseqüència d'una impresentable desviació d'unes idees i d'unes preguntes sobre el Món - les plantejades per les diverses visions socialistes - sense les quals la situació dels treballadors arreu seria molt pitjor que l'actual, i que les preguntes segueixen sent vàlides malgrat les desviacions dictatorials.

Es parla menys d'un altre Mur, del Mur que Israel ha aixecat en territori palestí, i que suposa la divisió del territori, la destrucció de la vida econòmica i social del poble palestí, l'incompliment de les resolucions de Nacions Unides i del Dret Internacional aplicable, la confiscació de l'aigua disponible i, a més o sobre tot, la segregació dels palestins.

Alguns, molts més dels que ells volen i diuen, no ens resignem i ho recordem i ho recordarem mentre el Mur subsisteixi, i actuarem políticament tant com podrem per a fer que desaparegui.

L'expressió anglesa del títol és, em sembla, prou expressiva i clara: "Aquest Mur caurà"

Sense cap paraula més

No cal, en efecte, cap altra paraula.

Per a decepció de profetes de calamitats, per a decepció d'excitadors de productives pors, la pandèmia ha estat un fracàs.

Brussel·les, un cop més

Surto un cop més cap a Brussel·les, aquest cop per a assistir a una sessió de la Comissió Política, de Seguretat i de Drets Humans de l'Assemblea Parlamentària Euromediterrània.

Hi he de presentar, com a co-autor, el projecte de rapport sobre "Llibertat d'expressió i respecte a les creences religioses".

Tenim, a més, un carregat Ordre del Dia, amb aspectes com el procés de pau a l'Orient Mitjà, la situació al Líban, i l'estat de la Unió per a la Mediterrània.

Com podeu veure, un temari prou complicat, que augura discussió i també molta passió.

Fins a la tornada!