¿Pensamiento débil?

Incluso el pensamiento débil, el pensamiento único, o el pseudo pensamiento pueden parecer demasiado a algunos, como nos explica, siempre genial, El Roto.

Palestina

Avui 29 de novembre és, com cada any, el Dia Internacional de la Pàtria Palestina, segons declaració de l'Assemblea General de les Nacions Unides.

Ahir, just desprès dels provisionals resultats d'Annapolis, vaig defensar a la Comissió d'Afers Exteriors del Congrés dels Diputats una proposició no de llei sobre el procés de pau a la regió, presentada pel Grup Parlamentari Socialista.

Després dels ajustos necessaris per a obtenir el desitjable consens, la Comissió va aprovar per unanimitat el text que transcric a continuació:

"El Congreso de los Diputados insta al Gobierno a:

1.- Apoyar los esfuerzos de la Comunidad Internacional y de la Conferencia de Annapolis para lograr una solución al conflicto, que promueva la creación del Estado Palestino y una fronteras seguras y reconocidas para el Estado de Israel.

2.- Instar a la Unión Europea a incidir en su posición común sobre la cuestión y no cesar en su compromiso en la negociación de Paz en la zona de Oriente Próximo.

3.- Apoyar los esfuerzos de acompañamiento, cooperación, vigilancia de proceso, colaboración y participación de la sociedad civil en la construcción de la Paz."

Contra la SIDA

Ara mateix s'acaba de votar la proposició no de llei sobre lluita contra el VIH/SIDA que, com a conseqüència de la campanya contra la SIDA infantil promoguda per UNICEF, s'ha presentat pel Grup Parlamentari Socialista, amb la signatura de la diputada Dolors Puig i meva.

El debat complet el podeu trobar al Diari de Sessions amb la meva intervenció i la dels representants de tots els grups parlamentaris excepte el Grup Mixt.

Allò que és important però, des del meu punt de vista, i molt més enllà dels atacs al Govern per part d'alguns, és el compromís del conjunt del Congrés dels Diputats, expressat en el vot unànime (excepte dues abstencions per error), amb l'esforç internacional de lluita contra la SIDA, en especial en el cas dels menors infectats i afectats per la pandèmia.

Existeix en aquests moment una generació que no ha conegut un món sense SIDA, una generació a la que la malaltia està denegant l'educació, l'afecte, la família, la vida.

No podem assistir passius a aquesta situació, cal lluitar contra ella, i a això s'ha compromès avui el Congrés dels Diputats.

Propostes

Propostes per a les qüestions que preocupen i que interessen a la gent, que forma la pàtria.

Aquestes són les propostes que varen aprovar-se aquest cap de setmana per la VI Conferència Nacional del PSC, reunida a Girona com a culminació del llarg període de debat amb participació de les agrupacions, les sectorials del partit i dels ciutadans simpatitzants del socialisme que així ho van voler.

Propostes sobre les infraestructures que necessita el país, per a donar servei a la seva gent i per a permetre el desenvolupament econòmic adequat. Propostes sobre l'habitatge i les maneres de posar-lo a disposició de la gent, tot tenint en compte la funció social de la propietat que consagra la Constitució. Propostes sobre la convivència per tal de consolidar una societat cohesionada, amb llibertat, justícia, respecte a la diferència i voluntat de ser tots - tan diversos com som - un sol poble.

Propostes raonades i enraonades, amb prioritats i formes de finançament. Propostes amb capacitat d'influència sobre les condicions reals de vida de les persones.

D'altres, mentre, investits d'un peculiar messianisme amb vocació metafísica, s'esmercen en predicar que cal tenir cura de quimèriques ànimes col.lectives.

(article publicat a e-noticies)

Girona

Ara en torno. Hi he assistit a la segona jornada de la VI Conferència Nacional del PSC.

S'hi ha debatut sobre infraestructures, sobre habitatge i sobre convivència. Les conclusions han estat interessants i, a més, importants. N'he sentit l'exposició a càrrec respectivament de Manel Nadal, Oriol Nel.lo i Lídia Santos, i m'ha semblat que han fet una feina de prou gruix. És clar que contaven amb una gran participació de les organitzacions del partit i una acurada discussió de les moltes esmenes presentades.

També m'ha interessat el resum de la posició sobre política general a càrrec de Miquel Iceta, així com les intervencions finals de Jordi Hereu i José Montilla.

Sentint-los avui m'ha sabut encara més greu no haver pogut assistir a tota la Conferència, donat que dissabte vaig haver de ser a Madrid per a participar en la reunió del patronat de la Fundación ArtSur.

Notícies d'Austràlia

Encara no ha acabat el reconte, però sembla confirmar-se la victòria del Partit Laborista australià a les eleccions generals, amb un 53,8 % de vots per als candidats liderats per Kevin Rudd.

Això comporta el final d'onze anys de govern conservador que, a més de polítiques clarament regressives en matèries com els drets dels treballadors i les condicions dels immigrants, s'havia arrenglerat acríticament amb la política agressiva i contrària al dret internacional de George W. Bush.

Sens dubte, una de les conseqüències d'aquesta victòria dels companys australians serà que un altre país retirarà les seves tropes de l'Irak, després de l'anunci fet en aquest sentit pel primer ministre de Polònia.

Aquest cop és un país-continent el qui rectificarà, i així quedarà cada cop més sola la desacreditada administració americana.

Paco Candel

Terrible persistència de la mort.

Avui ha estat en Paco Candel, l'home que amb "Els altres catalans" va fer que ens adonéssim del diversos que érem, i som, els catalans, i del catalans que som els diversos.

Lluitador per la justícia social, pels drets dels treballadors, per la transformació de la societat, ha estat sempre a primera fila en les organitzacions polítiques i veïnals.

Paco Candel viu i viurà en la nostra memòria.

Fernando Fernán Gómez

La voz, profunda. La dicción, rotunda. El verbo, acerado. El ceño, de ordinario adusto. La mirada, penetrante. La inteligencia, lúcida. El compromiso, permanente.

Una buena parte de nuestra mirada sobre la vida, de nuestra sensibilidad, la debemos a su intermediación con el mundo.

Si, como se ha afirmado, es cierto que una persona vive mientras está en la memoria de cualquier otra, Fernando Fernán Gómez vive, y vivirá.

Una cita / XXXVII

Si dans l'intérieur d'un État vous n'entendez le bruit d'aucun conflit, vous pouvez être sûr que la liberté n'y est pas.

Charles de Secondat, baron de MONTESQUIEU (1689 - 1755)

(Si a l'interior d'un estat no hi sentiu el soroll de cap conflicte, podeu estar segur que la llibertat no hi és pas.)

(Si en el interior de un Estado no oís el ruido de ningún conflicto, podéis estar seguro de que la libertad no se encuentra allí.)

Sempre igual

Sempre igual, des del 1934 amb l'inici de la seva militància política a les Joventuts Socialistes del PSOE fins a la presidència d'honor del PSUCviu.

Sempre igual en la defensa de les seves idees, de les seves conviccions i de la seva gent. Sempre igual en la feina política, arriscada i perillosa durant tants anys. Sempre igual en la lluita contra la dictadura i per la justícia social. Sempre igual en la construcció de la democràcia.

Tots l'hem conegut sempre igual, els cabells blancs i la bondat a la cara, com el cantà Raimon.

Ben segur que el país no seria el mateix, que la nostra consciència no seria la mateixa sense la seva lluita continuada, obstinada, tenaç, i alhora intel.ligent i destra.

Gregorio López Raimundo ha estat una d'aquelles persones indispensables per a la construcció de la nostra societat.

Recordem-ho i recordem-lo.

(article publicat a e-noticies)

Ginebra

Surto cap a Ginebra per a participar en una reunió de la gent que volem impulsar una reforma en profunditat de les Nacions Unides.

S'ha demostrat que no és una feina fàcil, però l'objectiu de l'establiment d'un sistema mundial realment democràtic bé que s'ho val.

Ja en parlarem a la tornada, si ens vaga.

Després de l'instant

La nit ja havia caigut.

Hi havia, però, la llum que algú havia fet.

Aquests eren els colors que en resultaren.

Un instant

Hi va haver un instant.

La llum era aquesta i els colors aquests.

Després va caure la nit.

Dada vive

En el Parque del Retiro, de Madrid, suceden muchas cosas y se puede ver casi de todo.

Lo que narro a continuación le ocurrió a alguien que no voy a identificar, pero puedo asegurar que no se trata de una leyenda urbana.

Se encontraba el tal en pleno paseo higiénico y desentumecedor en el Parque dicho, cuando sintió la llamada de la naturaleza que, dada su educación, sólo podía atender en algun lugar específicamente preparado al efecto.

Lo intentó en primer lugar en unas instalaciones deportivas, las de La Chopera, pero desistió ante la vista del conminatorio cartel que rezaba: "Aseos estrictamente reservados a los usuarios de las instalaciones."

Renunció a discutir si el hecho de usar los aseos le convertía en usuario autorizado de unas instalaciones, y se dirigió a los aseos subterráneos que se encuentran en la esquina misma del estanque.

Allí le sorprendió un cartel pegado en la pared, pero como no se refería a lo esencial, se dedicó a ello y sólo después, no resistiendo el acceso de curiosidad, le preguntó al encargado de los aseos por la razón de la prohibición que decía así: "Estrictamente prohibido afeitarse en estas instalaciones."

Insiste el sujeto, que hace años que no se afeita, en que le causó la más honda perplejidad la respuesta obtenida: "Es que hay quien se lava los pies en la pileta."

Lo dicho, Dada vive, y además campa por el Retiro completamente a sus anchas.

Col.laboració global

Helen Caldicott (Nova Zelanda), Marie Duru-Bellat (França), Torben Iversen (Dinamarca), George Lakoff (Estats Units), Wangari Maathai (Kènia), Wolfang Merkel (Alemanya), Guillermo O'Donnell (Argentina), Philip Pettit (Irlanda), Barbara Probst-Solomon (Estats Units), Jeremy Rifkin (Estats Units), Maria Joao Rodrigues (Portugal), André Sapir (Bèlgica), Nicholas Stern (Gran Bretanya) i Joseph Stiglitz (Estats Units).

Aquests són els noms d'algunes de les persones, aquestes d'especial rellevància, que col.laboraran en la redacció del Programa Electoral Socialista per a les properes eleccions generals de març de l'any vinent.

Els noms ho diuen quasi tot.

La resta la diu la pensada de la col.laboració internacional, de la col.laboració global, per a identificar les qüestions centrals que han d'ocupar l'activitat política i per a fer les propostes d'actuació.

Si és difícil no estar d'acord amb que els problemes són globals i amb que les solucions han de ser-ho per força, sembla que cal reconèixer que pensar-hi globalment per a decidir les polítiques correctes, locals i globals, és una magnífica pensada.

Davant d'això, les reaccions de brometa suposadament irònica no fan més que demostrar l'autèntica petitesa d'alguns.

No es eso

Se cumplían tres años de la muerte de Yasir Arafat, y el pueblo estaba convocado a conmemorarlo en la plaza Al Katiba de la ciudad de Gaza.

Acudieron millares y millares, casi todos con las banderas de Al Fatah.

El inicio de los altercados es por el momento confuso, pero el trágico resultado es claro: el de seis muertos y cincuenta heridos, todos ellos palestinos víctimas de palestinos.

Ese no es el camino, en modo alguno lo puede ser.

Eso sólo beneficia a los enemigos del pueblo palestino, que los hay.

No es eso, hermanos palestinos, no es eso.

Llegendes urbanes

Van des de la que ens explica l'esgarrifosa vivència de la dona autoestopista abans de la corba perillosa en una carretera, ben negra nit, fins a la dels cocodrils blancs que infesten les clavegueres de Manhattan.

Tothom coneix els fets de primera mà. Home, ben bé de primera mà potser no, però els ha sentit explicar a algú de tota confiança que coneixia prou bé a qui ho havia sentit a dir.

Ara és el torn dels taxistes, els qui es neguen a parlar en castellà als viatgers que recullen al Pont Aeri (costat El Prat) i els qui obliguen a baixar del taxi als viatgers que parlen català després o abans de volar en el Pont Aeri (costat Barajas)

Per raons prou clares visc a cavall entre Barcelona i Madrid, i en ambdues ciutats procuro moure'm sobre tot a peu i, si no puc fer-ho, en metro o autobús, però també faig un ús prou moderat dels taxis blancs, i dels negres i grocs.

Només us puc dir que mai no m'he trobat en un cas de conflicte lingüístic com els que ara corren de boca en boca, i que no conec a ningú a qui li hagi passat, encara que sí que conec molta gent que sap de bona tinta que a algú li ha passat. Curiós, oi?

Normalment ningú no es fa responsable de les llegendes urbanes, que compleixen així les seves poc innocents funcions d'intoxicació de l'opinió sense responsabilitats individuals.

Per això sorprèn molt que la llegenda del taxista que menysprea el negoci, i el posa en lloc inferior a la ferotge defensa del monolingüisme, hagi tingut en els darrers dies tan honorable difusió.

Em sembla que tot molt honorable ha de mirar de tendir ponts, de facilitar diàlegs i de resoldre problemes, que prou que n'hi ha. Jugar a inflar llegendes que miren d'enfrontar pobles no sembla que sigui el paper que els pertoca.

(article publicat a e-noticies)

Cuestión de estilo (y 2)

El Presidente Rodríguez Zapatero sale en defensa del Presidente Aznar al que el Presidente Chávez ha aludido con descalificaciones políticas de grueso calibre.

Chávez interrumpe reiteradamente a Zapatero, lo que provoca la intervención del Rey de España, que acaba ausentándose de la reunión, luego de la intervención del Presidente Daniel Ortega.

Se trata de una situación insólita en su conjunto, pero de la que me interesa en gran manera destacar el hecho de la defensa del adversario político realizada por Zapatero.

Es una cuestión de estilo que viene dictada por el profundo convencimiento democrático del respeto a la dignidad del adversario, incluso del radicalmente opuesto.

Creo que marca la diferencia con otros que van por el mundo realizando declaraciones contra el actual Presidente del Gobierno.

Una vez más hay que formular la pregunta de si se trata sólo de una diferencia de estilo.

Cuestión de estilo

Hace ya horas que está en España la totalidad de la tripulación española detenida en Chad por el turbio asunto de la autodenominada ONG francesa "L'Arche de Zoé".

Ha llegado a casa el resto de la tripulación, luego de la mediática ceremonia organizada para la vuelta de las auxiliares de vuelo, y lo ha hecho en forma discreta hasta el mismo momento de que su avión tomara tierra en Torrejón de Ardoz.

Sólo el afán de notoriedad de cónsul honorario del Chad en Barcelona ha ocasionado una pequeña turbulencia en la operación, a la que se ha puesto remedio con habilidad diplomática y en pocas horas.

Este es un estilo callado, eficaz, discreto y respetuoso de hacer política y de ejercer el deber de protección de los ciudadanos españoles en el extranjero. Sin declaraciones altisonantes, sin espectáculos inapropiados, sin palabras ofensivas para otros estados, con respeto a las instituciones y a los sistemas jurídicos extranjeros, aunque se discrepe de su régimen político o se tengan dudas bien fundadas sobre el funcionamiento de los mismos.

Es un estilo en las antípodas del practicado por políticos populistas o bonapartistas, y desde luego completamente diverso del de aquellos que con tal de atacar al Gobierno con o sin razón, con ocasión o sin ella, llegaron a declarar sentirse "humillados" por las actuaciones de mandatarios de paises amigos.

¿O será algo bastante más profundo que el estilo lo que diferencia una política exterior seria de las alharacas y estridencias populistas?

Ferrol

Vuelvo a Ferrol, una vez más de la mano de la gente solidaria de Fuco Buxán, para participar en un acto en la Galería Sargadelos con ocasión de la exposición "Resistencias en Palestina: Vidas ao outro lado do muro" organizada conjuntamente con ACSUR.

Creo que vale la pena, no sólo para sentir en primera persona como se expresa la solidaridad hacia una causa justa, sino porque creo que todo acto, todo esfuerzo que se realice en el sentido de buscar una solución pacífica a la situación tiene todo el sentido.

Nadie nos ha prometido que sea fácil, pero muchos seguiremos empeñados en hacer todo lo que podamos para lograr una paz justa en la región y el reconocimiento de los derechos inalienables del pueblo palestino.

El Ritz de gom a gom

Així, de gom a gom, estaven aquest matí els salons habilitats al Ritz de Madrid per a l'esmorzar-conferència-debat amb el President de la Generalitat de Catalunya, José Montilla.

Aquesta és una moda madrilenya que resulta d'una gran utilitat ja comprovada en alguna temporada anterior. Es convoca al personal a las nou del matí, es comença amb una puntualitat que abans n'hauríem dit britànica, es fa una intervenció de la persona convidada, que normalment es força disciplinada amb el temps, com ho ha estat avui. Immediatament es recullen les preguntes formulades pels assistents - no només pels periodistes - que es van responent una per una i amb tota puntualitat a un quart d'onze s'ha acabat l'acte.

El format sembla que té dificultats en viatjar, car els intents als que he assistit en altres llocs han pecat d'incompliment de l'horari previst i de monopoli de les intervencions per part dels periodistes, que et fan assistir passivament a una roda de premsa més.

La sessió d'avui ha estat seguida per moltíssima gent, responsables polítics, empresaris, diplomàtics, premsa, etc. i ha permès al President demostrar la seva capacitat per a dir les mateixes coses a Barcelona i a Madrid, i per a fer una defensa clara, concisa i ferma dels interessos de Catalunya.

Malauradament, la necessitat d'intervenir a la Comissió de Pressupostos en el tema del Ministeri d'Afers Exteriors i Cooperació i que fos precisament a l'hora de dinar, m'ha impedit assistir al dinar de concessió del Premi Blanquerna d'enguany a Javier Pérez Royo, al que també hi anava el President Montilla.

Enhorabuena, Guatemala

El pueblo guatemalteco está de enhorabuena, y así lo quiero destacar solidariamente.

No se trata sólo de que se hayan celebrado una elecciones perfectamente homologables desde los parámetros democráticos habituales, sino que las mismas han tenido - con la única sombra de la abstención, que comparten con los países más desarrollados, aunque quizá por causas distintas - un resultado magnífico.

Álvaro Colom, como candidato de la UNE, Unión Nacional de la Esperanza, ha logrado el triunfo, con un 52,82 % frente al general y derechista candidato Otto Pérez, del PP, Partido Patriota. El resultado además ha sido más favorable aún a Colom en los distritos no capitalinos, lo que garantiza su aceptación por parte de la importantísima población campesina guatemalteca.

Cuando allá por el 2004, con ocasión de mi primer viaje a Guatemala, pude mantener una larga e interesante conversación con Álvaro Colom me pareció ya la persona, de todas con las que me entrevisté, con más posibilidades de futuro y de suceder, como lo hará, a Berger.

Viene ahora una intensa etapa de preparación de un Gobierno que deberá de dirigir Colom a partir del 1 de enero de 2008, y que debe de enfrentarse con la máxima unidad civil y política posible a una situación de pobreza, desigualdad y violencia a la que debe de ponerse fin con la aplicación de políticas de izquierda.

Vaya mi deseo de que el proclamado socialdemócrata Colom pueda desarrollar esas políticas que pondrían a Guatemala, luego de largos años de gobiernos de derechas, ante la posibilidad de superar ya definitivamente las secuelas de su larga guerra civil y llevar a sus últimas consecuencias normalizadoras los acuerdos de paz, que se apliquen en una sociedad más justa y por ello más en paz.

Vaya con mi deseo el más fraternal abrazo al pueblo de Guatemala, a todos y cada uno de sus muchos, preparados, conscientes y valientes luchadores por la justicia social. Mucho trabajo tienen por delante para sumarse a las nuevas vías de progreso y de justicia que se van abriendo en toda América.

¡Enhorabuena, Guatemala!

Indivisible llibertat

La llibertat és indivisible. La llibertat política ho és com qualsevol altra, i els drets humans en el seu conjunt són plenament indivisibles. Quan manca a algú, la llibertat no és completa per a ningú.

Quan un règim ja prou autoritari abans es converteix directament i plena en dictatorial mitjançant la suspensió de la constitució, la repressió política descarada, la detenció de centenars i centenars de persones que discrepen de les polítiques del president, l'arrest dels magistrats encarregats de la defensa de la constitució, i intenta donar-hi cobertura dictant als nous i submisos magistrats una resolució firmada sota l'amenaça de les armes, cal condemnar aquest règim.

Cal condemnar-lo sigui quina sigui la seva posició en el joc geoestratègic general. La seva suposada ideologia no pot valdre com a justificació de cap de les maneres. Cal una certa coherència en la superpotència dominant en la defensa dels drets humans i de la democràcia.

Quan Pervez Musharraf fa el que fa al Pakistan, cal que els Estats Units, i tota la comunitat internacional, ho denunciïn i, a més, facin quelcom de seriós per a que la situació canviï.

No s'hi val a usar dues mesures, no s'hi val a justificar invasions en suposades defenses de drets humans de la població i a permetre que aquest siguin esclafats en d'altres casos.

D'altra manera, el que es fa en la pràctica és ratificar la frase de cert polític nord-americà referint-se al dictador nicaragüenc Somoza : "És un fill de puta, però és el nostre fill de puta."

(article publicat a e-noticies)

Tots Sants

Enguany Tots Sants forma pont, i hem decidit d'aprofitar-lo per a una visita més calmada del que s'acostuma a Brusel.les.

Així que ja ho sabeu, estareu lliures de la meva tabarra fins a dilluns.