31.5.09

Europa a l'Avinguda Mistral



Avui, una vegada més i com fem molt sovint hi hagi o no eleccions, els socialistes de l'Eixample hem sortit al carrer per a explicar-nos i explicar les nostres propostes.

Avui tocava, com és obvi, l'explicació dels arguments per a votar a les eleccions europees del 7 de juny, i per a votar la llista socialista.

Un cop més, els del PSC-L'Eixample, hem portat Europa a l'Avinguda Mistral, com ho vam fer fa un temps amb la botifarrada reivindicativa contra la directiva de les 65 hores, amb participació dels companys socialistes de Perpinyà.

Europa és, també, solidaritat, és acció real conjunta dels socialistes i de les forces progressistes.

Ara, però, Europa té forma d'urna. La dreta la vol buida, nosaltres la volem ben plena, per a fer una Europa forta, solidària i social.

Cal votar, i cal votar socialista!

Etiquetas: , , ,

30.5.09

Euros per a qui, per a què?


Una de les competències més importants de qualsevol parlament és la d'aprovar els pressupostos del govern corresponent. És la decisió política més important de l'any parlamentari, perquè suposa dotar al govern dels mitjans econòmics necessaris per a fer unes determinades polítiques, i suposa, per tant, que el parlament en qüestió és qui decideix quines polítiques es poden desenvolupar i quines no, pel mecanisme de posar-hi diners o no posar-n'hi.

El Parlament europeu no té exactament els mateixos poders que els parlaments dels Estats membres de la Unió Europea en matèria pressupostària, però va tenint cada cop més capacitat d'influència en les decisions econòmiques que li són presentades pels òrgans executius de la Unió, podent arribar en l'estadi actual a vetar els pressupostos, el que suposa la possibilitat de negociar els canvis que s'hagin d'introduir en els mateixos per a obtenir el vist-i-plau parlamentari.

És a dir, per a entendre'ns en paraules planeres, que no s'hi val a decidir quants diners s'usen i per a què sense l'acord del Parlament.

Això comporta que el nostre vot en les eleccions del 7 de juny, que servirà per a donar una majoria progressista, socialista i socialdemòcrata al Parlament, o per a permetre que segueixi l'actual majoria conservadora, tindrà conseqüències sobre les possibilitats econòmiques de fer unes polítiques europees de consolidació i avenç en el nostre model social, de cohesió i solidaritat, de cooperació internacional i presència al Món.

Tot això ens hi juguem, ens juguem si els euros procedents dels nostres impostos es dediquen a consolidar un model ultraliberal de lliure circulació de mercaderies i serveis com a únic objectiu europeu, o si es dedicaran a realitzar les polítiques necessàries contra la crisi i per a la protecció dels ciutadans i ciutadanes.

Etiquetas: , , , ,

29.5.09

Oviedo


Una interrupció en la campanya electoral europea per a anar a Oviedo, a estar amb Palestina, i a expressar la solidaritat amb el poble palestí i el suport a la lluita per acabar amb l'ocupació.

Serà un acte al Club de Prensa Asturiana, en que participaré junt amb Mohamed Safa, de l'Organització per a l'Alliberament de Palestina.

Torno tot seguit, i seguim parlant.

Etiquetas: , ,

27.5.09

El model social europeu


El model social europeu consisteix, en essència, en l'existència d'un sistema que suposa una xarxa solidària que impedeix que les persones s'enfrontin totes soles a les incerteses relatives a la feina, la salut, l'habitatge, les condicions dignes de vida, etc.

Això, que pot semblar poc a qui hi viu immers i s'hi ha acostumat, és el resultat de llargues, dures i a voltes sangonoses lluites dels treballadors contra un sistema d'explotació immisericorde com el del capitalisme primitiu.

Com a resultat d'aquestes lluites tenim a Europa sistemes públics de previsió i de seguretat social; una regulació jurídica de les relacions de treball que incorpora els drets col.lectius i la defensa col.lectiva dels treballadors i mesures de protecció front al poder empresarial; sistemes públics i universals de salut i assistència sanitària; educació pública i sistemes de beques per a garantir l'accés a l'educació de tothom, etc.

Tot aquest conjunt, conquerit amb prous dificultats, no està assegurat per a sempre, ans al contrari. 

Els hereus dels qui s'oposaven a aquestes conquestes socials no s'han rendit de cap de les maneres, i les polítiques fonamentalistes ultraliberals malden per destruir la regulació laboral, trencar el mercat de treball, privatitzar la sanitat, l'educació i la seguretat social, tal com han fet quan han pogut a nivell estatals les Tatcher dels més diversos pelatges.

Les dretes tenen ara la majoria a Europa, per això hem vist l'impuls donat a directives clarament antisocials com, per exemple, la de les 65 hores de treball, que es va poder aturar precisament per la feina dels diputats europeus, encapçalats pel socialista espanyol Alejandro Cercas, que va aconseguir fer desaparèixer la directiva de l'agenda legislativa europea.

Per al manteniment i l'aprofundiment i modernització del nostre model social, del model social europeu que tan treballosament hem construït, cal que el nou Parlament europeu tingui una majoria d'esquerres.

Per això cal anar a votar el proper 7 de juny, i naturalment, cal votar esquerres, cal votar progressista, cal votar la llista socialista, que és la única amb possibilitats de formar un grup parlamentari potent en defensa del model social europeu.

Etiquetas: , , , ,

Parlament europeu, per a què?


Aquesta és una pregunta que es fa massa gent, ben segur que per culpa dels qui tenim la responsabilitat d'explicar amb claredat els mecanismes del poder polític, si més no per a contrarestar l'inintel.ligible llenguatge dels buròcrates europeus.

El Parlament europeu serveix, entre d'altres coses, per a posar el principi de representació democràtica i de realitat al bell mig de les institucions europees, amb intervenció en la legislació, els pressupostos i el control de l'executiu.

El parlament és l'avantguarda democràtica a Europa, i l'entrada en vigor i el desplegament dels textos que substitueixen la malaguanyada Constitució europea reforçaran encara més aquest valor democràtic del Parlament.

Això no podrà passar, però, si no canviem la majoria present actualment al Parlament, que és de les dretes europees, incloses les més antieuropees, per a que sigui una majoria progressista, d'esquerres, socialista i socialdemòcrata, que és la que creu realment en les possibilitats polítiques i democràtiques d'Europa.

Sobre tot això en continuarem parlant.

Etiquetas: , ,

26.5.09

Ninots autoindultats


Ha estat un xic al sud de la ciutat de València, però em permeto d'al.ludir al costum valencià d'indultar ninots de la crema, per a referir-me al que hem pogut saber del míting electoral del PP per a les europees fet a Alacant aquest darrer cap de setmana.

Allà en Rajoy va demostrar ben a les clares com entén la democràcia, les eleccions i la moral pública certa dreta.

Va muntar una mentida dialèctica amb importants implicacions institucionals, tot usant també un llenguatge pel cap baix curiós. Va dir que els inquisidors i torquemades del segle XXI es veurien defraudats perquè la victòria electoral del PP a les europees demostraria la seva innocència.

Anem per pams. 

En primer lloc està per veure la victòria electoral de ningú, que no es sabrà fins a la nit del 7 de juny, i no convé donar-a per descomptada. No convé a qui ho fa, ni convé tampoc al conjunt perquè desincentiva la participació, que és la legitimació del sistema democràtic.

En segon lloc, la confusió entre joc electoral i qüestions judicials és enormement perniciosa per a la democràcia, la moral pública i els més elementals principis de decència.

Quan el President de la Generalitat valenciana està inculpat per possible delicte de corrupció, quan hi han causes múltiples arreu contra polítics del PP per això mateix, quan hi ha una petició fiscal de presó contra el President de la Diputació de Castelló, del PP, per falsedat documental, quan hi ha investigacions judicials per espionatge a la Comunitat de Madrid, contra polítics del PP, es pot considerar justificat perdre els nervis per part del President del PP, però no es pot justificar la confusió institucional extrema.

Recordem, a més, que cap dels encausats, processats o investigats es presenta a les eleccions europees, però encara que fos així, res te a veure el nombre de vots que obtinguessin amb les responsabilitats penals pels seus actes.

O és que en Rajoy ja connecta una suposada victòria a les europees amb un canvi de Govern,  i està anunciant el seu propòsit d'indultar als seus companys de partit per tots els delictes dels que estan acusats?

D'això se'n diu l'autoindult dels ninots!

Per cert, d'Europa, el seu model social, les seves institucions, els drets i llibertats dels ciutadans europeus, n'ha dit alguna cosa?

(article publicat a e-noticies)

Etiquetas: , , , ,

23.5.09

Terrassa europea



El Poliesportiu del Bon Aire vessava de ciutadans vinguts a escoltar les ¡ntervencions de Pere Navarro, Maria Badia, José Montilla i Felipe González.

L'importància de les eleccions del 7 de juny ha estat el motiu principal de tots els discursos.

Som Europa, i el que passa a les institucions europees afecta directament les nostres vides.

D'altra banda només el marc europeu permet polítiques sòlides i consistents contra la crisi.

Per això cal enviar al Parlament Europeu la gent que vol l'enfortiment de les institucions i la consolidació del model social europeu.

Etiquetas: , , ,

22.5.09

Comença la campanya!


Ahir a la nit, al Poliesportiu del Guinardó, els socialistes de Catalunya varem començar la campanya electoral per a les eleccions europees del 7 de juny.

Són eleccions en les que els ciutadans ens hi juguem molt. 

Es tracta d'enfortir o no les institucions europees, es tracta d'avançar en el model social europeu o de caure en el desgavell ultra liberal, es tracta de tenir una presència al món com a Europa o de ser un espai geogràfic políticament irrellevant.

Es tracta de decidir la composició d'un parlament que decideix la majoria de les normes que afecten a la nostra vida diària.

Es tracta d'omplir el Parlament Europeu de gent que creu en Europa, la vol forta, justa i solidària, o de permetre que hi vagin els qui blasmen la mateixa idea d'Europa.

No hi ha dubte, cal votar, i votar be!

Etiquetas: , ,

21.5.09

Quina confiança!


En la meva habitual repassada als titulars de premsa mentre compro els diaris que m'interessen al kiosc, avui he trobat un titular espatarrant.

El diari que és en sí mateix un oxímoron, car es titula "La Razón" i res del seu contingut és raonable, titulava "El juez no impone medidas a Camps".

Perplexitat obligada.

Tan convençuts estaven els poc raonables dretans de que el President de la Generalitat valenciana estava en situació de necessitar urgentment una fuga? Creien que no tenia domicili conegut, o que li mancava arrelament al país, o que hi havia perill de destrucció de proves? Tantes coses sabien que els feien sospitar que el jutge en qüestió es veuria obligat a imposar mesures de limitació de la llibertat de l'imputat? Tant poc tenen per a celebrar en aquest afer que el fet que no s'imposi la presó preventiva és considerat mereixedor del principal titular de la portada?

Quina confiança que tenen en els seus!

O es tracta, simplement, de mirar d'amagar que el Sr. Camps va sortir de la declaració tal com havia entrat, és a dir en situació d'imputat?

Etiquetas: , , ,

20.5.09

86 - 4


Si ens inclinéssim per les metàfores futbolístiques, diríem que ahir al Congrés dels Diputats, la votació de les resolucions derivades del debat general de la setmana passada es va resoldre per una golejada històrica: Govern 86, Oposició 4.

Es van sotmetre a votació 90 propostes de resolució, 15 per cada grup parlamentari, de les que se'n van refusar 45, totes elles amb els vots socialistes en contra, i se'n van aprovar 45, de les quals 41 amb els vots socialistes a favor, i només quatre contra el vot del Grup Socialista, i encara una d'elles en la tercera votació de desempat.

És important remarcar que totes, repeteixo, totes les propostes socialistes van ser aprovades pel Congrés amb vots variats de diferents grups parlamentaris, després de les naturals i necessàries negociacions, donat que la política és precisament això, composició d'interessos en un marc democràtic.

Els profetes del desastre, els àugurs de la solitud socialista, els anunciadors d'abismes s'han vist frustrats, i a fe que se'ls nota en la sessió de control d'avui!

Etiquetas: , ,

19.5.09

Una Europa possible


El proper 7 de juny la ciutadania europea ens hi juguem molt. Ens hi juguem l'Europa que serà en la propera generació.

És un moment prou decisiu, en circumstàncies d'incertesa sobre el desenvolupament de l'institucionalitat, pendent encara de la ratificació del President de Txèquia i del nou referèndum irlandès.

Es tracta de saber si volem una Europa realment existent, plenament possible, o una Europa limitada a determinades regulacions mercantils i a coordinació de certes polítiques sensibles, és a dir una Europa inexistent, impossible en el món actual.

Es tracta de no donar la majoria al Parlament Europeu a aquells que no creuen en Europa, que s'han manifestat contra la seva Constitució, que només pensen en els interessos mercantils particulars, que fugen de tot compromís solidari i miren d'afeblir tant com poden els mecanismes europeus.

Es tracta, al contrari, de fer que siguin forts al Parlament Europeu els que saben que Europa, i una Europa forta, és necessària, i per tant possible. Que siguin forts els que volen el desenvolupament del model social, de protecció i seguretat social, de regulació del treball, de la defensa dels drets i les llibertats de tothom.

Es tracta de que Europa sigui dirigida pels qui l'estimen, no pels qui en malparlen. Es tracta de que tinguin la majoria els qui saben que cal enfortir la capacitat d'influència d'Europa en el món, que serà decididament multipolar, però en el que encara no sabem si Europa serà un dels pols.

Tot això ens hi juguem, ens juguem que els qui decideixen sobre Europa, i sobre les condicions de vida dels europeus, siguin els qui creuen en Europa i no els qui la blasmen.

Una Europa forta, solidària, influent, democràtica és necessària, i es possible.

(article publicat a e-noticies)

Etiquetas: , , ,

17.5.09

Un parc en festa



Avui els barcelonins hem inaugurat un nou parc, que ocupa el terreny de l'antic Torrent de les Monges, a Sarrià, i que hem dedicat al record d'en Joan Reventós i Carner.

En Joan Reventós, que va liderar l'unificació del socialisme català, va ser més coses i en va fer més de les que caben en qualsevol comentari.

Era, per sobre de tot, un socialista de soca-rel, i un extraordinari i entranyable company.

Molts dels qui avui érem a l'inauguració el varem conèixer i tractar personalment, i això ha estat per nosaltres, una de les millors recompenses de la vida política.

Etiquetas: , , ,

16.5.09

Festa al parc




Avui s'ha celebrat la primera edició de la Festa de Maig del PSC de Barcelona. 

Ha estat un dia sencer al Parc de l'Estació del Nord, que ha començat amb activitats per a la canalla, mentre es podien visitar les paradetes de diverses entitats socials. Ha seguit amb un míting en el que han parlat en Carles Martí, la Maria Badia i en Jordi Hereu.

Després hem tingut un dinar de germanor, al que s'han quedat més de 700 persones, en el que hem pogut tastar plats de diferents països de la Unió Europea.

Tot seguit la presentació d'un llibre sobre la democràcia econòmica, un debat sobre l'Europa Social i un taller sobre economia social.

Encara hi ha hagut temps per a la projecció de diferents curts, al mateix escenari en que a hores d'ara està fent un concert obert a tots els qui hi vulguin assistir.

En resum, un dia de confraternització, de conversa, de debat, de fer petar la xerrada, de retrobar gent, de seguir antigues discussions i explorar els viaranys del futur.

Un èxit que cal repetir!

Etiquetas: , , , ,

15.5.09

Una cita / LXV


Il n'y a qu'une seule race: l'humanité.

Jean JAURÈS (1858 - 1914)

(Només hi ha una raça: l'humanitat)

(Sólo hay una raza: la humanidad)

Etiquetas: , ,

14.5.09

Urbanisme pervers



La cosa va començar a pintar molt malament quan el 2000 es va aprovar per l'ajuntament de Jerusalem el Pla General d'Urbanisme. Cal recordar que aleshores l'alcalde era Ehud Olmert, el mateix que després va ser Primer Ministre d'Israel.

D'acord amb els documents aprovats es disposava com a equipament públic, en variadíssimes categories, de la majoria de terrenys ocupats per edificacions palestines en la part oriental de la ciutat.

De mica en mica s'anava canviant la política d'enderrocaments de cases palestines per motius confessadament repressius per una altra política, molt més dissimulada, més pervers també, en que els motius eren aparentment neutres, tècnics, urbanístics.

Resulta que els palestins no poden edificar legalment a casa seva perquè l'administració municipal israeliana s'adjudica unilateralment autoritat urbanística sobre territoris il.legalment annexats a Israel, tots els de Jerusalem Est, en una operació que no té cap reconeixement internacional. En ús d'aquesta il.legítima autoritat urbanística s'està provocant un buidat de la població palestina originària, que només en part és substituïda per població jueva, car molts terrenys queden qualificats com a parcs, jaciments arqueològics, passejos d'interès turístic, etc.

El disseny general és tal que apareix ben clara la finalitat última de fer físicament impossible que Jerusalem sigui la capital compartida d'un estat palestí i un d'israelià.

Buidats, aïllats i trencats els barris palestins, el pas següent és la modificació de la situació de la Ciutat Vella, dintre de les muralles de Jerusalem.

En el cas del barri armeni s'actua per compra d'edificis que són ràpidament ocupats per colons jueus, i que han canviat ja el barri que està deixant de ser armeni a marxes forçades.

En el cas del barri àrab, i un cop feta neteja del barri dels magrebins mitjançant l'enderroc per a deixar a la vista restes arqueològiques, ara s'està procedint a l'instal.lació de colònies dintre de les muralles just al costat de la Porta d'Herodes, quina protecció arqueològica no sembla ser d'aplicació si els nous veïns són jueus.

Tot un exemple d'utilització perversa de l'urbanisme.

Etiquetas: , ,

13.5.09

Crispació, altre cop



Ahir ho varem viure al Congrés dels Diputats. La crispació vol tornar a la vida política de la mà del PP de Rajoy, que cada cop s'assembla més al PP d'Aznar.

La crispació és la resposta de qui vol defugir la política. La crispació no té res a veure amb la política. Acusar de no saber llegir al conjunt dels representants polítics elegits per onze milions de votants, i que són la majoria política al Congrés no té res a veure amb la política.

La política democràtica és l'àmbit reglat de la discrepància, tan forta, intensa i directa com correspongui, com correspon a la realitat d'interessos ben diferents en la societat, donat qui si bé no hi ha una classe política, sí que hi han polítics al servei d'una classe o d'una altra.

Això no té, però, res a veure amb la crispació, que és la negació de la política, que és el recurs del qui vol evitar les solucions, que serveix per a allunyar a tothom de la política, que la desprestigia en forma terrible.

Qui crispa voluntàriament i decidida, el que fa és ajudar als qui estan contra la política, als qui saben que només la política es pot enfrontar als designis de les forces econòmiques que volen evitar com sigui el control dels ciutadans que en democràcia s'expressa en la política.

Qui crispa des de la política es posa al servei dels qui estan contra la política, dels qui estan per l'existència del mercat sense regles ni limitacions, dels qui volen que el mercat reguli no només les mercaderies, sinó també els drets de la gent.

La crispació en la política intenta acabar amb la política, per a deixar sense cap control els poders econòmics.

Etiquetas: , , ,

12.5.09

Convivència



Sembla que sigui d'allò més senzill, però en realitat conviure és molt, molt complicat.

La convivència vol unes grans dosis de respecte i de tolerància, vol el convenciment de que ningú té tota la raó i de que tothom té alguna part de raó, vol el desig de conviure i no imposar, vol la voluntat d'entendre's i la de reconèixer el dret a la diferència.

Aquests darrers dies estem rebent massa notícies de tot tipus que demostren la dificultat de la convivència. Són tan variades com ho és la gent, i tenen una gravetat del tot diferent les unes de les altres, però tenen en comú el menyspreu a l'altre, l'exercici irat de la violència, la falta de respecte.

Acabo de llegir que al barri de Natzaret de València, un home de 35 anys ha mort amb una catana el seu veí del pis de dalt, un altre home de 49 anys que tenia la música massa alta per al gust de l'irat occidor.

Ho he trobat als diaris just el dia després de llegir un cop més el relat de l'assassinat d'un jove antisistema al Metro de Madrid, mort a cops de navalla per un jove ultra de dretes, i veure algunes seqüències del fet, gravades per les càmeres de vigilància.

Tot just tenia a la mà el diari que publicava en portada aquestes imatges, mentre estava seguint al bell mig de la Rambla del Poble Nou un dels actes que els socialistes de Barcelona estem organitzant al carrer per a explicar la nostra acció contra la crisi, quan vaig sentir un devessall desaforat d'insults contra tots els nombrosos ciutadans que erem allí, i vaig patir les empentes d'un petit grapat de jovenets irats, intolerants i - cal dir-ho - mal educats, que van arribar a escopir físicament a algun espectador de l'acte, mentre s'apropiaven verbalment del barri i pretenien foragitar-nos-en.

La tolerància, el sentiment de compartir una societat, la predisposició a la diversitat de pensament, el respecte a la llibertat d'expressió de tothom, el saber compartir els espais públics és quelcom que suposa un esperit democràtic curosament conreat, i això és precisament el que falta a aquells xicotets.

La convivència a casa nostra és però prou forta per a no ser afectada per un grapat d'intolerants totalitaris antidemocràtics, que haurien de quedar plenament aïllats de la societat civilitzada.

(article publicat a e-noticies)

Etiquetas: , ,

11.5.09

Combatem la crisi (2)


Diumenge varem seguir al carrer. 

Primer sentir en Carles Martí a la Rambla del Poble Nou, i després intervenir al Passeig de Sant Joan, presentat pel Primer Secretari de Gràcia, el regidor Guillem Espriu.

La mateixa tònica del dia abans, interlocució i intercanvi amb el públic, mostres d'interès i de preocupació, solidaritat i reconeixement dels esforços fets, des de l'estímul a continuar fent molt més.

L'intent de quatre illetrats d'interrompre l'acte de Sant Martí al Poble Nou no és més que l'anècdota que confirma que tota regla - l'interés i el comportament cívic general - té la seva excepció que la confirma.

Etiquetas: , , , ,

10.5.09

Combatem la crisi




En el marc de la campanya "Combatem la crisi" de la Federació de Barcelona del PSC, l'Agrupació de l'Eixample, la meva, va organitzar ahir un acte públic a l'Avinguda Gaudí, en el que em van convidar a intervenir per a explicar la postura dels socialistes i les accions empreses per les administracions per a combatre la crisi.

Crec que aquest tipus d'actes, que ens apropen a la ciutadania, són del tot convenients, i com sabeu per aquest blog, a l'Eixample els fem habitualment, hi hagi o no campanya electoral.

És important parlar des d'una tarima, al mig del carrer, però encara és més important el temps que estem al carrer, amb la gent, abans o després de parlar.

Ahir varem poder parlar amb molta gent, resoldre dubtes, fixar posicions, intercanviar punts de vista amb militants d'altres partits socialistes europeus que es van apropar a l'acte, i deixar ben clar que els socialistes donem la cara sempre, que estem a les verdes i a les madures, i que tenim coses que dir perquè fem coses.

Etiquetas: , , ,

9.5.09

Afers Estrangers



Reunió a la seu del PSC amb la delegació de l'Estat pakistanès del Caixmir, encapçalada pel seu President Raja Zulgarnain Khan, i acompanyada per una nombrosa mostra de la comunitat pakistanesa de Barcelona.

Hem parlat de les cordials relacions de la comunitat pakistanesa amb el PSC en què ha intervingut especialment en Josep M. Sala, i de la situació al Caixmir en què estan pendents de compliment resolucions de Nacions Unides respecte al conflicte humà que es dona entre Índia i Pakistan respecte a la població local i al propi territori.

Hem explorat les vies de cooperació amb el Parlament Europeu per part d'en Martí Grau, i de les mateixes possibilitats amb el Congrés dels Diputats per part meva.

És el començament d'una relació que fins ara s'havia donat amb la societat civil pakistanesa i que ara es complementa amb les instàncies polítiques.

Etiquetas: , ,

8.5.09

Veritat de la bona

Quina gran veritat, l'expressada així pel Roto!

Aplicable no només a H1N1, sinó a tantes i tantes pors, a tants i tants virus reals o inventats.

La por, i la manipulació de la por, són uns temibles instruments de poder.

Etiquetas: , ,

6.5.09

Mediterrània econòmica i social


Seminari del Tresmed3 a Toledo. 

Es tracta d'una reunió del Consell Econòmic i Social Europeu, i dels Consells Econòmics i Socials de, entre d'altres, França, Itàlia, Espanya, Israel i Palestina.

M'hi han convidat en la meva condició de membre de l'Assemblea Parlamentària Euromediterrània per a explicar la visió del tema des de l'assemblea.

He après molt, moltíssim, escoltant els intercanvis de la societat civil organitzada en aquest àmbit i observant les formes de relació tant diferents a les parlamentàries. També he après coses de l'intervenció de la representant d'un altre sector de la societat civil com és la Xarxa Euromediterrània d'ONG, que ha estat d'un alt interès.

He mirat d'aportar-hi la meva opinió sobre el necessari lligam entre els diferents enfocaments, polític, social, econòmic i societari, del conflicte principal de la Mediterrània, és a dir l'ocupació dels territoris palestins, i la difícil construcció de la pau.

Hi he reivindicat el paper que han de jugar les diferents institucions de la Unió per a la Mediterrània, quina consolidació i enfortiment és afer de tota urgència.

En resum, cal eixamplar horitzons i mantenir-se en la disposició d'aprendre cada dia una cosa nova, sense deixar de treballar en la persecució de la utopia.

Etiquetas: , ,

Ha passat!


El parlament basc ha elegit per majoria absoluta el company Patxi López com a lehendakari del govern basc.

S'ha acomplert l'impecable ritus democràtic en què el parlament, expressió de la voluntat política del poble basc, ha decidit en quines mans es posa la direcció de la governació del país per a la present legislatura.

El cel d'Euskadi s'ha omplert d'esperances, i el del PNB de porcs voladors.

Etiquetas: ,

5.5.09

Els nous sindicalistes


Estem veient aquests dies el sorgiment d'uns nous sindicalistes, que demostren la seva preocupació per la situació de la classe treballadora i que, a més, donen receptes clares, fàcils i concises per a millorar-la d'allò més.

Ahir mateix vaig saber que The Wall Street Journal, sincerament i ràpida convertit en paladí de la classe obrera, es meravellava pel fet de que no hi havia disturbis enlloc d'Espanya amb ocasió del Primer de Maig, i no era difícil veure com li recava la situació, tot enyorant aquells bons temps en què es declaraven vagues generals contra els governs d'esquerres.

El símbol màxim del capitalisme financer no està, però, tot sol en la seva preocupació. Altres nous sindicalistes l'acompanyen, i així ja fa dies que sabem que el PP està esperant el senyal dels líders sindicals a favor de la vaga general contra el Govern, i com que no la donen, es preocupa d'instruir als treballadors sobre els grans avantatges que en traurien, i el ràpid que s'acabaria amb la crisi si decidissin fer-la, i a ser possible que fos salvatge.

Resulta però que els sindicalistes i els treballadors en general no es deixen pas distreure pels cants dels travestits a l'obrerisme, i saben que contra el que cal combatre és contra els intents de les patronals d'aprofitar la crisis per a destruir les garanties jurídiques en el mercat del treball, per a aconseguir l'acomiadament no lliure, que ja ho és en la pràctica, sinó gratuït, tot dient que aquestes mesures destructives del nostre model social van a favor dels treballadors.

Els nous sindicalistes ho tenen negre, la disfressa i la mentida són massa evidents i no poden enganyar ningú.

Si no fos que la situació és seriosa, molt seriosa, n'hi hauria per a partir-se de riure.

(article publicat a e-noticies)

Etiquetas: , , ,

3.5.09

Aprofitar el temps


Quan anava de desconnexió per terres navarreses, em vaig trobar a Olite amb els actes de celebració del Primer de Maig organitzats pels companys de l'UGT de Navarra.

Com és clar, vaig acudir a la crida del meu sindicat, i hi vaig assistir.  

Us confesso que mai abans havia tingut l'ocasió, com la vaig tenir i aprofitar, de cantar l'Internacional davant un Palau Reial, encara que es tractés del de Carlos III el Noble, Rei de Navarra.

Les banderes vermelles omplien la ciutat, i el record de les lluites dels treballadors es va manifestar entre les pedres medievals.

El Primer de Maig arriba arreu!

Etiquetas: , , ,

2.5.09

Desconnexió


Amb els amics de sempre, per terres noves per a nosaltres.
Celebració de l'afany de conèixer, de conèixer-se, d'intercanviar.
Celebració de l'amistat.

Etiquetas: ,

1.5.09

Primer de maig



Un any més, com sempre, com cada any, arriba el Primer de Maig.

Des de la memòria de totes les lluites obreres, endavant pels drets del treballadors, endavant per la Justícia Social!

Etiquetas: , , ,