Ofensiva racista a Israel

Aquests darrers dies estan arribant notícies prou alarmants sobre l'onada de racisme que està recorrent Israel. Era quelcom que es veia venir, un sistema que està anant cap a la consolidació d'un nou apartheid contra els palestins, havia de derivar tard o d'hora en una societat que estengués el racisme a tots els diferents, i no només contra els palestins.

El govern israelià, situat en l'extrem dret de l'espectre polític en termes europeus, no ho està encara en els termes israelians, li queda encara camí que còrrer cap a la dreta social israeliana, que és la responsable de la sèrie de manifestacions de racisme que estan provocant l'alarma de la comunitat internacional.

Ho podem trobar tot a la premsa israeliana, i no precisament a la que és acusada d'esquerranisme.

Fem-hi una ullada, tot limitant-nos a les edicions d'avui.

A Yedioth Aronoth, diari ben dretà, hi hem trobat una encertada crítica a la campanya oficial contra els treballadors estrangers en situació irregular, que els acusa de "robar" la feina als israelians. Us en recomano la lectura a través d'aquest enllaç.

Al mateix diari, hi trobem el comentari sobre la campanya llençada en certs barris ultra ortodoxos per a que no es contractin treballadors estrangers que no renunciïn a la pràctica pública o privada del que anomenen "idolatria", és a dir a la seva religió pròpia, i per a obligar-los a acceptar les "set lleis de Noé". Veieu-ho a aquest enllaç.

D'altra banda, The Jerusalem Post explica la política racista contra el jueus sefardis practicada per l'escola Emmanuel, d'observança askhenazi, com podeu llegir aquí.

Per fi, veiem com el Haaretz es fa ressó de les declaracions del Tinent d'Alcalde de Jerusalem Yitzhak Pindros, que afirma que l'educació haredí (jueva ortodoxa) no és per a "sefardis, etíops, russos ni micos", com podeu veure aquí.

Esperem i confiem en que la societat israeliana reaccioni amb contundència davant aquestes insuportables mostres de racisme, impròpies de qualsevol comunitat civilitzada.

Una interpretació

M'ha semblat una interpretació interessant d'una certa forma d'usar la xarxa, cal dir, però, que això de llegir només el que es vol per a no espatllar-se el dia es fa també amb la premsa de paper.

O no és cert que la majoria llegim els diaris que considerem amics?

Ja ha començat

Ahir hi va haver un míting al poliesportiu de la Mar Bella, a Barcelona. Era la senyal del començament de la campanya electoral real per a les eleccions autonòmiques de la tardor, just una setmana després de que els consellers nacionals del PSC elegíssim José Montilla com a candidat socialista a la presidència de la Generalitat de Catalunya.

Això ha començat de manera seriosa, i és l'inici d'una campanya llarga i dura, en la que els socialistes tenim la plena determinació de mantenir les formes i les actituds civils que haurien de caracteritzar el debat polític davant la ciutadania.

Ens hi juguem molt. No està en joc només la presidència de la Generalitat, sinó també la consolidació d'un model de país integrador, de convivència, de treball conjunt i d'unitat civil, en front de propostes divisionistes, d'escissió i de desigualtat social, que no volem de cap de les maneres per a la nostra gent.

Sant Jordi

Oració a Sant Jordi

Senyor Sant Jordi,

Patró,

Cavaller sense por.

Guarda'ns sempre

del crim

de la guerra civil.

Allibera’ns dels nostres pecats,

d’avarícia i d’enveja,

del drac

de la ira i de l’odi

entre germans,

de tot altre mal.

Ajuda’ns a merèixer

la pau

i salva la parla

de la gent catalana.

Amén.

(Salvador Espriu)

Una cita / LXXV

Aimer à lire, c'est faire un échange des heures d'ennui que l'on doit avoir en sa vie contre des heures délicieuses.

Charles Louis de Secondat, Senyor de la Brède i Baró de MONTESQUIEU (1689 - 1755)

(Que a un li agradi llegir es canviar hores d'avorriment que s'han de viure per hores delicioses)

(Que a uno le guste leer es cambiar horas de aburrimiento que le tocará vivir por horas deliciosas)

Fulles verdes

No, avui no va ni de política ni d'economia.

No es tracta de parlar dels metafòrics brots verds, sinó de fulles verdes ben reals, físiques i presents.

Es tracta de confessar que avui he tingut una sorpresa, que us explico tot seguit.

Aprofitant que les cendres volcàniques van decidir als organitzadors a suspendre les activitats que tenia avui a Sevilla, he passat el matí fent gestions a Barcelona d'aquelles que queden sempre per a un altre dia, bàsicament perquè gairebé no tinc dies a casa meva.

Com sempre, em moc per l'Eixample, que és el meu barri, a peu, traient partit de l'estructura densa, mediterrània i civilitzada de Barcelona.

Anava per una de les noves voreres del carrer de Balmes quan quelcom m'ha xocat, m'ha cridat l'atenció i d'antuvi no queia en què era.

Sols després d'esforçar-m'hi en caigut en que la novetat era que per primera vegada a la meva vida, i a la de tothom, podia caminar per Balmes tenint sobre meu fulles verdes dels arbres que s'hi han plantat.

Bé és veritat que encara no ho podria fer a la seva ombra, que els arbres són novells i la primavera també, però la novetat és de les que haurien de constar a la crònica de la meva ciutat.

Montilla, candidat

El Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya i Primer Secretari del Partit dels Socialistes de Catalunya, José Montilla i Aguilera, ha estat designat avui candidat del PSC a la Presidència de la Generalitat en les properes eleccions autonòmiques.

Ho hem fet en una sessió extraordinària del Consell Nacional que hem fet a Girona, en una votació secreta amb papereta - n'hi havia pel sí, pel no i en blanc - i urna, amb el resultat de 341 expressats, 341 vots a favor, i un acreditat que no ha votat, que ha estat el mateix Montilla.

El resultat el podíem suposar amb anterioritat amb una certa precisió, però em sembla de la major importància l'observància estricta de les formes i de les normes internes, inclosa la recollida obligatòria d'avals per al futur candidat.

El que més m'ha agradat de la jornada ha estat el discurs del candidat ja proclamat. Hem vist i sentit un Montilla absolutament en forma, amb una soltesa oratòria que molts li neguen i que els sorprendrà en la campanya electoral venidora, i amb un contingut d'una gran fermesa en defensa dels interessos de Catalunya i de les idees federals i els ideals socialistes. Els aplaudiments dels consellers i conselleres i del públic que se'ns ha afegit han demostrat ben a les clares, pels moments en que s'interrompia l'orador, la fermesa també dels nostres militants i simpatitzants en la defensa de les nostres idees fundacionals.

En resum, un matí de dissabte ben aprofitat.

La República

Avui en fa 79 anys. Es va proclamar la República. Va començar aleshores un dels períodes més prometedors de la nostra història.

L'impuls democràtic no es va limitar a les formes de representació política i a l'elecció del cap de l'Estat, que ja va ser molt.

Es va estendre també a les relacions socials i a les seves estructures, i cal destacar l'esforç d'articulació territorial amb les autonomies de Catalunya, País Basc i Galícia, aquesta avortada per la sublevació militar.

El camí cap a la justícia social es va recórrer en trams ben difícils.

Vull destacar però tot l'esforç fet per la República a favor de l'educació en tots els seus nivells, des de les escoles infantils fins a les universitats i les juntes d'ampliació d'estudis, el que es va afegir a Catalunya als extraordinaris esforços educatius de l'època de la Mancomunitat de Catalunya, quins edificis escolars estan encara avui en servei en perfectes condicions d'adaptació a les necessitats de la pedagogia moderna.

Recordem-ho!

Hemicicle buit

Aquesta setmana no hi ha hagut Ple del Congrés dels Diputats. L'hemicicle, per tant, ha estat tan buit com apareix a la foto.

Vol dir això que els diputats no hem fet res? De cap de les maneres. Hi ha hagut ponències legislatives tan importants com la del Codi Penal, s'han reunit Comissions amb ordres del dia ben carregats, i això ha implicat la feina de molts de nosaltres.

Personalment jo no tenia cap convocatòria d'aquestes, però vull explicar als hipotètics lectors quina ha estat la meva activitat d'aquesta setmana que alguna premsa ha qualificat de "vacances de Ses Senyories".

Dilluns era festiu a tot Catalunya, i no vaig tenir activitat política, com la majoria dels ciutadans no van tenir activitat laboral.

Dimarts vaig participar a un dinar amb representants del món jurídic i a una reunió de treball amb el Ministre de Justícia, Francisco Caamaño, en la que era també present la Consellera de Justícia, Montserrat Tura, tot això a la seu central del PSC, a Barcelona.

Dimecres va començar amb un esmorzar-debat amb l'ambaixador dels Estats Units a Madrid; va seguir amb un acte sobre els 100 dies de la Presidència espanyola de la Unió Europea amb el Secretari d'Estat Diego López Garrido; vam tenir una reunió al Congrés amb el nou director de la campanya electoral del PSC, Jaume Collboni; i va acabar amb l'assistència a la presentació del llibre "Descubriendo a Montilla", al Casino de Madrid.

Dijous vaig assistir al dinar-debat amb el President de la Generalitat organitzat pel Foro ABC, a Madrid; i a la presentació del llibre "Tal com ho vaig viure 1927-1958", de Joan Reventós, a la Pedrera, de Barcelona.

Divendres vaig participar en l'esmorzar-debat del President del Govern libanès, Saad Hariri, a Madrid, i després a l'acte de la Conferència Oberta de Catalunya Causa Comuna sobre Cooperació Internacional, a l'Ateneu Barcelonès.

Dissabte vaig assistir a l'acte amb José Montilla a Pinós (Solsonès), on ens va explicar als assistents les raons per les que demana al Consell Nacional del PSC que es reunirà dissabte proper a Girona, que el nomeni candidat a la Presidència de la Generalitat.

A això cal afegir-hi naturlament, la feina de despatx ordinària d'una setmana política normal.

Els demagogs continuaran parlant de vacances parlamentàries.

Vosaltres jutjareu per vosaltres mateixos.

Incomprensible

En Jaume Matas, implicat en corrupció massiva fins a un grau desconegut amb anterioritat, paga una fiança de 3 milions d'euros, declarant-se al mateix temps com una persona sense feina, i no passa res.

Cinquanta mil folis de sumari de la Gürtel posen en evidència implicacions massives de càrrecs públics i orgànics del PP en afers de la més clamorosa corrupció.

El jutge Baltasar Garzón és a punt de ser suspès de les seves funcions i de ser jutjat, acusat de prevaricació per unes organitzacions d'extrema dreta per haver iniciat actuacions sobre les desaparicions de persones durant el franquisme.

Incomprensible! O potser, pensant-ho millor, massa comprensible?

Nàpols

He dedicat uns dies a la meva primera visita a Nàpols. Primera perquè no renuncio a fer-ne d'altres, per a aprofundir en el seu coneixement, que resulta forçosament superficial en una primera trobada amb una ciutat tan complexa.

Les meves impressions són certament diverses, i a cops contradictòries.

La bellesa hi és omnipresent, però no sempre és clara; la presència històrica és aclaparadora, des dels grecs fins als Borbons, i després Itàlia; les referències culturals són innumerables; l'oferta gastronòmica molt més que interessant, i molt més enllà de la pizza.

D'altra banda, però, el malgoverno és també una presència tan aclaparadora com la històrica; la circulació rodada és plenament fora de control; la brutícia omple els carrers dels barris populars més enllà del que imaginava tot i tenir notícia de les guerres de la brossa i del paper de la camorra en aquest negoci; la desigualtat social aparent per la diferència de l'estat físic d'uns barris i altres, i per l'aspecte de la gent, és d'una magnitud ben centreamericana.

Caldrà tornar-hi. Nàpols i la seva regió s'ho valen. A quin altre lloc pots trobar davant de l'estatua del riu Nil que apareix a la foto, una capella al carrer dedicada a Diego Armando Maradona?