31.12.10

2011

El desig que vaig formular ara fa un any de que entre tots fèssim "un 2010 molt, molt millor del que ens temem" es va quedar en això, en desig.
Certament el 2010 ha estat tan o més dolent del que temíem, encara que cal dir que els anys no són ni bons ni dolents, sinó que la nostra activitat, o la seva absència, és el que els fa d'una manera o d'altra.
Mirem ara de posar remei al que ha passat, mirem de construir col·lectivament un 2011 en el que avancem cap a la justícia social.
Amb el desig, però, no n'hi ha prou, cal la feina política conscient!

Etiquetas: ,

30.12.10

La manumissió de les paraules

Fa tot just un mes vaig acomplir a Roma el ritual de sempre que viatjo a un lloc on puc trobar llibres en alguna llengua que sigui capaç de llegir, és a dir entrar en una llibreria i posar-me com a límit el volum que em queda per ocupar a la maleta i a la bossa de mà permesa als avions.
En aquesta ocasió vaig comprar quatre llibres ben comptats, tots ells publicats de fresc, entre octubre i novembre, i que acabo de llegir malgrat les interrupcions provocades per haver d'atendre a la feina.
El primer va ser "Il cimitero di Praga", d'Umberto Eco, de gran promoció editorial arreu. Crec que en podeu prescindir perfectament, no perdreu res no llegint-lo i, en canvi, guanyareu moltes hores de la vostra vida.
El segon és "Il sorriso di Angelica", d'Andrea Camilleri. M'ha semblat l'enèssima repetició d'una fòrmula - la del comissari Montalbano - que em sona a plenament esgotada. Malgrat això té l'interés, per als qui som curiosos en qüestions de llengües, de que el progressiu avenç de l'espai ocupat pel dialecte sicilià arriba en aquesta ocasió a l'hegemonia total, deixant l'italià arraconat a algun escadusser diàleg entre, o amb, personatges forans.
El tercer és "Viaggi e altri viaggi", d'Antonio Tabucchi. Aquest autor segueix sense defraudar-me, i això que em sembla que he llegit la majoria de la seva producció, no tota al mateix nivell. En aquesta ocasió la passió compartida pels viatges, pel fet de viatjar i per la reflexió sobre les modificacions que el viatge produeix en nosaltres, ha fet que la lectura m'hagi resultat molt i molt interessant.
El quart, però, és la gran descoberta. Es tracta de "La manomissione delle parole", de Gianrico Carofiglio. No que l'autor sigui nou per a mi, car n'he llegit totes les novel·les de la seva sèrie negra, algunes d'altres d'altra temàtica i algun assaig sobre temes de pràctica jurídica molt apreciables.
Aquest llibre, però, el considero completament imprescindible, i us el recomano amb una profunda convicció.
Es tracta d'una sèrie de reflexions sobre el llenguatge i el seu ús pel poder, de com el llenguatge fa la cosa, de com la societat és modelada pel llenguatge que s'imposa, de com les possibilitats de la política queden delimitades pel llenguatge, i de molts altres aspectes.
Cal reconèixer que és clarament tributari del Kemplerer de la "Lingua Tertii Imperii", però no em sembla que això li tregui cap mèrit, i cal dir també que és una reflexió a l'italiana en el millor sentit de la paraula, és a dir que ocupa una cosa així como una desena part de les pàgines del fonamental llibre de Kemplerer.
No us en vull parlar més per no ser massa llarg, però feu-me cas, busqueu-lo i llegiu-lo. Encara que no us passi com a mi, que he descobert que Carofiglio posseix molts dels llibres que jo també tinc i que fins i tot coïncidim en molts dels que hem llegit, estic segur de que us agradarà el llibre, i que us obrirà perspectives i camps de reflexió, que és per al que serveixen els bons llibres.
Per si de cas no em feu cas, ja us aviso des d'ara que tinc el propòsit de dedicar algunes de les cites que poso en aquest blog a fragments de la manumissió de les paraules, i ja ho sabeu, qui avisa no és traïdor!

Etiquetas: , , , , , ,

28.12.10

Una cita / LXXXIII


Fairy tales are more than true: not because they tell us that dragons exist, but because they tell us than dragons can be beaten.

Gilbert Keith CHESTERTON (1874 - 1936)

(Els contes de fades són més que certs: no perquè ens diuen que els dragons existeixen, sinó perquè ens diuen que els dragons poden ser vençuts)

(Los cuentos de hadas son más que ciertos: no porqué nos dicen que los dragones existen, sinó porqué nos dicen que los dragones pueden ser vencidos)

Etiquetas: , , , , ,

22.12.10

Com passa el temps!

Doncs sí, avui fa cinc anys que vaig començar aquest blog.
Hi he escrit 1.234 cops coses que en algunes ocasions se'n poden dir articles, altres vegades notes, i en certes ocasions rampells.
Des que tinc un perfil a Facebook hi he vinculat el blog, i el cert és que actualment la majoria de lectures i també dels comentaris es fan a través d'aquesta xarxa social.
L'evolució de les tecnologies de l'informació i la comunicació és imparable, però no ha fet morir els blogs com alguns profetitzaven, sinó que els ha especialitzat normalment en consideracions més llargues que les que es poden veure a Facebook o a Twitter.
De tota manera, cinc anys són una edat ja considerable, si no venerable, per a un blog, i n'estic d'allò més content.
Que en pugui fer molts més d'anys, en vida vostra, i que el pastís us vingui de gust!

Etiquetas: , ,

21.12.10

La nit més llarga

Per als qui vivim a l'hemisferi nord, la nit del 21 al 22 de desembre, és a dir aquesta que ja està prop de començar, és la més llarga de l'any i, per tant, tenim també el dia més curt.
Des de demà el dia comença a allargar-se, en una seqüència en la que moltes civilitzacions han vist un símbol de la vida de reneix.
Per aquesta raó també vàries religions nascudes a l'hemisferi nord han senyalat amb les seves festes més significatives aquests darrers dies de desembre, en que la llum torna a fer-se més present.
En qualsevol cas, us desitjo a tots un molt feliç solstici d'hivern!

Etiquetas: , ,

16.12.10

Irrefutable

Absolutament irrefutable em sembla el magnífic article editorial de Forges sobre la continuada il·legalitat de la construcció per part d'Israel de colònies en territori palestí ocupat, en oberta i clara infracció del Dret Internacional aplicable, en especial la IV Convenció de Ginebra.
Si ho tenim així de clar, i em sembla que ho tenim, cal que fem alguna cosa.
Això també és irrefutable!

Etiquetas: , , , , , ,

14.12.10

Roma en flames

La desastrosa situació política italiana, amb el vergonyós espectacle "parlamentari" de compra-venda de vots que ha donat avui la majoria necessària a Berlusconi per a continuar al seu càrrec, ha fet esclatar els carrers a Roma.
Hauriem de discutir, i no tenim pas els elements necessaris per a fer-ho, les circumstàncies de la violència desfermada, quina part és responsabilitat de les forces encarregades de mantenir l'ordre, sigui per negligència o pel que sigui, o quina part és responsabilitat dels elements infiltrats entre els manifestants que buscaven trencar la protesta política per a convertir-la en una impossible i contraproduent rebel·lió violenta.
El que és clar és quina és la responsabilitat dels qui han donat peu a que la gent hagués de sortir al carrer.
Els qui han fet del Parlament italià un mercat desvergonyit, els qui han furtat amb els diners la decisió política, els qui han fet befa de la democràcia en la que hauria de ser la seva seu, aquests són els primers responsables.
Han posat foc metafòric al sistema polític italià, l'han desmuntat i esmicolat, han reduit els partits a la condició de marginalitat, i ara els carrers cremen de debò.
Ara, Roma està en flames.

Etiquetas: , , ,

10.12.10

Drets Humans, ara i sempre

Avui fa seixanta dos anys que es va aprovar la Declaració Universal dels Drets Humans.
Aqui podeu veure l'Elianor Roosevelt sostenint el famós cartell, tan difòs arreu, que porta el títol - avui políticament incorrecte - de Declaració Universal de Drets de l'Home.
De la Declaració s'en poden dir moltes coses, algunes d'elles oblidant com era el món el 1948 i d'altres sense tenir en compte les successives declaracions que s'han anat aprovant.
És cert que la distància entre les paraules declarades i els fets de respecte efectiu dels drets resulta més que excesiva. També és cert que en moltes ocasions s'invoca amb finalitats que no són ben bé les volgudes pels qui l'aprovaren. Molts posen en dubte la seva universalitat, parlant d'un inacceptable relativisme, no admisible de cap de les maneres en aquesta matèria.
Penseu però en com seria el nostre món sense aquesta Declaració marcant, almenys, una meta a assolir.
En qualsevol cas, considereu que la Declaració Universal dels Drets Humans porta seixanta dos anys emprenyant els dictadors!

Etiquetas: , , , ,

9.12.10

Fatal!

La decisió nordamericana de no exigir a Israel el compliment del Dret Internacional aplicable pel que fa a la prohibició de construcció de colònies en territori annexat contra Dret, com és Jerusalem Est, o en territoris ocupats, com és el cas de Cisjordània, és especialment greu.
El fet és que s'autoritza a Israel a infringir el Dret, cosa per a la que no acostuma a esperar autorització, però a més es fereixen de mort les actuals activitats negociadores, permentent a Israel continuar establint condicions materials que vol que siguin irreversibles i que afecten de manera directa a les possibilitats de viabilitat d'un futur Estat palestí plenament independent.
La situació no és que sigui dolenta, és senzillament pèsima, i les possibilitats d'una pau negociada, justa i duradora s'allunyen de manera indubtable.
No podem anar mirant sense fer-hi res com s'espolia la terra palestina i com s'arracona el poble palestí per a recloure'l físicament i política en un àmbit impossible d'habitar.
No anem malament, anem fatal!

Etiquetas: , , , , , , ,

6.12.10

Visca la Constitució!

Avui fa trenta dos anys que els ciutadans d'aquest país la vam aprovar en referèndum, i ha durat més que cap altra constitució en la nostra història.
I tant que té alguns defectes, coses millorables i aspectes que no s'han desenvolupat com caldria, però ha permès que visquéssim el període de democràcia parlamentària més estable i llarg que haguem conegut mai.
En moments com els actuals, en que la cruesa de l'actuació dels poders econòmics no democràtics fa que la caricatura de Forges sigui fins i tot tímida, cal reivindicar la política que la Constitució ens permet fer.
Per a que no passi que la democràcia sigui expulsada pel poder del mercat cal política, política i més política, com a expressió de la voluntat de la gent, i per a poder-la fer cal també la Constitució.
Per això i per d'altres coses, visca la Constitució!

Etiquetas: , ,

4.12.10

Why is it so hard to talk?

Ahir al vespre vaig anar a veure la versió del Teatre Lliure de "La gata sobre la teulada de zinc calenta", de Tennessee Williams, de la que alguns dels de la meva generació portem gravada a la memòria la versió cinematogràfica amb Liz Taylor de protagonista.
La veritat és que la versió del Lliure - amb "morcilla" inclosa per a fer referència a Paul Newman i a Liz Taylor - em va semblar molt i molt bona, que l'escenografia és un encert total al meu parer, i que les interpretacions són magnífiques.
No era, però, la meva intenció ficar-me a crític teatral - quina gosadia - sinó destacar la mateixa frase de Tennessee Williams que es destaca a l'escenari, "Per què és tan difícil parlar?"
Em sembla que la reflexió en forma de pregunta es pot aplicar molt més enllà de les concretes circumstàncies de l'obra de teatre, de forma ben adient al que en diem "teatre de tesi", com és el cas.
Ens resulta a tots realment difícil parlar en molts camps, inclosa la política.
Les coses anirien de manera diferent si parlèssim, sembla dir-nos Tennessee Williams en alguns moments, prou contradictoris amb d'altres.
Les coses anirien d'una altra manera si parlèssim? Les coses haurien anat d'una altra manera si haguèssim parlat?

Etiquetas: , , ,