Tal com anem

De la rebel·lió contra la dictadura al boicot al govern legítim. Aquesta és una línia d'evolució que denuncia el sempre genial El Roto.

La marquesa, baronessa o comtessa, tant li fa, dirigint les classes subordinades contra el poder democràtic.

Parem-hi atenció. No és només una caricatura. Us ho diu algú que viu mitja setmana al territori on mana, més que governa, Esperanza Aguirre.

Guanya el progrés

Ha costat, i tant que ha costat!

Uns quants, tampoc masses, ho havien intentat abans i no se n'havien sortit.

La reforma sanitària als Estats Units ha estat una batalla d'anys, de molts anys. No es tracta només de la Presidència actual, és la continuïtat d'una sèrie d'esforços socials que no sempre han tingut reflex en les actuacions dels Presidents.

El President Obama ha hagut de fer mans i mànigues, ha hagut de modificar el projecte, ha hagut d'arribar a compromisos, però al final se n'ha sortit.

El Congrés ho va aprovar amb només tres vots més dels estrictament necessaris, el que és tot un símptoma de la dificultat de l'empresa.

Avui el President Obama ha signat la llei amb la cerimònia que s'acostuma allà, però la signatura no és una signatura més.

És, entre d'altres coses, la demostració de que la voluntat política pot guanyar la mà als poders econòmics.

És la demostració de que el progrés pot guanyar.

Vive la France!

Admeteu que mirar aquest mapa fa goig de debò!

La dreta francesa només governarà les regions d'Alsàcia i de les illes Réounion, que no surt al mapa.

La resta de França ha elegit les esquerres, amb un paper protagonista reservat al Parti Socialiste.

No cal massa comentari: Vive la France!

P.S.: S'ha confirmat amb posterioritat que la dreta també governarà la Guyanne, que tampoc surt al mapa.

Una cita / LXXIV

Les droits des hommes résultent uniquement de ce qu'ils sont des êtres sensibles susceptibles d'acquérir des idées morales et de raisonner sur ces idées. Ainsi les femmes, ayant ces mêmes qualités, ont nécessairement des droits égaux. Ou aucun individu de l'espèce humaine n'a de véritables droits ou tous ont les mêmes.

Marie Jean Antoine Nicolas de Caritat, Marquis de CONDORCET (1.743 - 1.794)

(Els drets dels homes resulta únicament de que són éssers sensibles susceptible d'adquirir idees morals i de raonar sobre aquestes idees. Així les dones, que tenen aquestes mateixes qualitats, tenen necessàriament drets iguals. O cap individu de l'espècie humana té veritables drets o tots en tenen els mateixos.)

(Los derechos de los hombres resultan únicamente de que son seres sensibles susceptibles de adquirir ideas morales y de razonar sobre esas ideas. Así las mujeres, que tienen esas mismas cualidades, tienen necesariamente derechos iguales. O ningún individuo de la especie humana tiene verdaderos derechos o todos tienen los mismos.)

Això no va be de cap de les maneres

Les continuades provocacions del govern israelià per a boicotejar qualsevol possibilitat de converses de pau està aconseguint els seus resultats.

La proliferació d'autoritzacions de construcció d'habitatges per a colons jueus en emplaçaments palestins, dins i fora de Jerusalem; les declaracions incendiàries sobre la manifesta il·legalitat de l'annexió de territoris palestins a Israel, com és el cas de Jerusalem Est; la continuació de l'estrangulament territorial dels palestins arreu de Cisjordània; el manteniment de la situació de bloqueig i d'ocupació des de l'aire i les fronteres marítima i terrestre de Gaza, han tingut l'èxit que buscaven els extremistes del govern israelià.

Avui hem sabut que els Estats Units han decidit suspendre el viatge del mitjancer George Mitchell, després de la bronca d'Obama al Primer Ministre d'Israel per la provocació dels 1.600 habitatges el dia de l'arribada del Vicepresident Joe Biden.

Això suposa un cop pràcticament mortal a l'estratègia de les converses indirectes per a arribar a les directes.

Això permet a Israel continuar la ocupació física dels territoris palestins i treballar per a fer inviable el futur Estat de Palestina.

Això fa que a Jerusalem es tornin a veure escenes com la de la foto, i moltes d'altres que podeu trobar a la premsa.

Això no va be de cap de les maneres, i tots tenim la responsabilitat de fer-hi alguna cosa.

Amman

Tot just acabo d'arribar d'Amman (Jordània), de quatre dies intensos de reunions de la Comissió Política i del Plenari de l'Assemblea Parlamentària Euromediterrània, més un seminari sobre la Unió per a la Mediterrània organitzat per la Fundació Friedrich Ebert.

Ha estat intens i interessant.

L'APEM ha començat a produir declaracions i recomanacions de gran interès polític, resultat d'una el·laboració consensual gens fàcil si tenim en compte que hi som parlamentaris dels 43 paisos de la UPM més els representants del Parlament Europeu.

Les recomanacions aprovades a proposta de la Comissió Política, de Drets Humans i Seguretat em semblen les de major rellevància, i cal dir que en una d'elles, la referent al procés de Barcelona i la UPM, hi ha treballat com a ponent en Raimon Obiols, i que en l'altra, referent a la llibertat d'expressió i el respecte a les creences, hi he participat jo mateix també com a ponent.

La recomanació sobre llibertat d'expressió s'ha aprovat per unanimitat, i la del procés de Barcelona amb la sola reserva de dos diputats israelians.

Hem sentit, a més, un interessant discurs del Secretari General de la Unió per a la Mediterrània, i un discurs de Fini, nou president de torn de l'Assemblea, sorprenentment correcte en matèria tan delicada com la de les migracions.

D'altra banda el seminari, que aplegava diputats i càrrecs orgànics de partits socialistes i social-demòcrates de la Mediterrània, va servir per a posar en comú idees i propostes sobre l'acció política socialista a l'àmbit mediterrani, el que té prou interès, tal com vam constatar. Ara queda pendent la continuació de la feina de coordinació i d'acció conjunta.

Castella

Ha mort Miguel Delibes, una de les persones, junt amb Antonio Machado i algun d'altre, que m'han fet estimar Castella i el castellà.

El millor homenatge és llegir-lo. Llegim-lo!

Del mal ús de la memòria

He acabat de llegir el molt recentment traduït al castellà des de l'original hebreu, "La Nación y la Muerte. La Shoá en el discurso y la política de Israel", de la Dra. Idith Zertal.

Em sembla un llibre important, inscrit en una sèrie que ens comença a arribar en llengües accessibles sobre l'evolució històrica d'Israel vista des de la perspectiva d'acadèmics jueus amb una visió no ortodoxament sionista.

La lectura de llibres com aquest, o com "La limpieza étnica de Palestina", d'Illian Pape i "The invention of the Jewish People" de Shlomo Sand, crec que resulten imprescindibles per a comprendre el que està passant a Israel i Palestina més enllà de la lectura atenta de la premsa diària i del informes d'urgència sobre la situació al terreny.

En el cas del treball de la Dra. Zertal, em sembla que l'interès va també més enllà de la comprensió de la situació israeliana, per arribar a aportar visions interessants sobre els processos de construcció de les identitats nacionals, aplicables a altres ribes de la Mediterrània, i per a explicar malures en el desenvolupament de societats que es deixen segrestar excessivament pel record de malaurances i la perversitat de certes formes d'utilització política d'aquestes.

En resum, no cal pas que em feu cas, però us en recomano la lectura.

El carro pel pedregar

El carro pel pedregar, i el pessimisme carregant-se de raons.

Just el dia després de que els representants de l'Organització per a l'Alliberament de Palestina accedissin a començar unes negociacions indirectes amb Israel, malgrat les condicions prèvies que aquest posa a qualsevol procés de negociació, resulta que el govern israelià es despenja autoritzant la construcció de 112 habitatges a Beitar Illit.

Cal dir que Beitar Illit és una colònia en territori palestí ocupat, pocs quilòmetres al sud de Jerusalem. És il.legal per tant, com totes les colònies en territoris ocupats militarment d'acord amb les Convencions de Ginebra. Malgrat aquesta il.legalitat té uns 35.000 habitants, tots ells jueus i molt majoritàriament haredís, és a dir el que coneixem normalment com a ultra-ortodoxos.

La construcció i l'expansió de les colònies és un dels principals obstacles per a una solució negociada, per tal com trossegen i parteixen el territori palestí fins a fer gairebé impossible concebre l'existència d'un Estat palestí viable en les restes del territori lliures dels il.legals assentaments israelians.

No sembla que hi hagi cap voluntat per part israeliana de fer cap pas endavant en la direcció de la pau quan, a més, tot això es fa quan arriben al terreny George Mitchell, enviat del President Obama, i Joe Biden, Vicepresident dels Estats Units d'Amèrica, en missió de facilitació de negociacions.

Repeteixo, el carro pel pedregar!

Torna a ser 8 de març

Les esquerres commemorem cada 8 de març el Dia Internacional de la Dona Treballadora.

Recordem la vaga realitzada per 40.000 treballadores del tèxtil de Nova York el 8 de març de 1840 per demanar la reducció de la jornada de 16 hores. Recordem les 129 treballadores assassinades en l'incendi provocat pel propietari de l'empresa Cotton, de Nova York, el 8 de març de 1908, en resposta a la vaga convocada i seguida per les treballadores.

Commemorem així la lluita de les dones treballadores pels seus drets, que avui sabem que són els drets de tots.

El record no ha de servir només per a rememorar l'horror sense nom de la repressió contra la lluita de les dones, ha de servir també per saber que sense aquesta lluita el nostre món no seria com és ara.

Ha de servir també per a fer-nos present que la lluita no ha acabat, i que hi hem de participar tots, perquè la igualtat i l'emancipació són valors que compartim tots els ciutadans i ciutadanes conscients.

Ha de servir per a tenir plena consciència de que sense feminisme no hi ha socialisme.

Els qui no es resignen

Tota la meva solidaritat amb les ciutadanes i els ciutadans italians que no es resignen, amb els qui van sortir al carrer ahir, amb els qui organitzen la campanya d'informació a la xarxa, amb els qui sortiran al carrer la setmana entrant, amb els qui prefereixen la incomoditat a la pèrdua de la democràcia, amb els qui no són indiferents, amb els qui no volen callar.

Trobareu aquí una part important d'informació. N'hi ha molta més a la xarxa. Em sembla que el nostre deure de solidaritat és fer-la circular.

Problemes? Això és Itàlia!

La setmana passada tota la premsa italiana anava plena de l'anècdota - potser més que anècdota - de la mancança de llista de la dreta del PDL a les eleccions autonòmiques del Lazio, per causa de la presentació de les mateixes 50 minuts més tard del termini legalment previst. Es feia una certa xerinola sobre les declaracions de l'encarregat de la presentació que venia a excusar-se dient que mentre anava a buscar un paper que li mancava, s'havia pres un panino i això l'havia endarrerit una mica.

Semblava que aquest cop el lema que presideix els tribunals italians de "La legge é ugguale per tutti" havia funcionat, i que els actes negligents tindrien les conseqüències jurídiques previstes per l'ordenament.

Però Itàlia està sota el govern de Berlusconi, el que fa impensable que alguna cosa pugui posar traves al poder.

Al crit de "Problemes? Això és Itàlia!" el Consell de Ministres va aprovar divendres passat un Decret-Llei pel que es concedeix 24 hores suplementàries per a la presentació de les llistes electorals a les eleccions autonòmiques.

Només puc afegir: Visca l'Estat de Dret!

Un cop més, Colòmbia

Acabo de rebre dues notícies des de Colòmbia, una per correu electrònic, l'altra per facebook. Ambdues dolentes.

D'una banda s'informa d'una nova situació de tensió a la Corte Suprema colombiana, defensor clar de l'Estat de Dret i de la independència judicial, per l'aparició a Bogotà de sicaris que fan seguiments i vigilàncies a habitatges de membres del Tribunal. Podeu veure a la notícia a la premsa colombiana. Cal dir que els magistrats, amb alguns dels quals vaig estar reunit a Bogotà, reben pressions habitualment i han estat sotmesos a intervencions telefòniques, el que ha determinat l'intervenció de la Corte Interamericana de Derechos Humanos.

D'altra banda arriba la trista notícia de l'assassinat José Fernando Patiño Leaño, jutge de vigilància penitenciària (Juez de Ejecución de Penas y de Medidas de Seguridad) del municipi de Soacha, a Cundinamarca, lloc on es va produir un gran nombre d'assassinats de joves colombians, als que es vestia després de guerrillers, amb la finalitat de demostrar baixes en la guerrilla i de cobrar primes en espècies, ascensos i vacances. El moviment de Madres de Soacha, amb algunes de les quals també vaig poder parlar a Bogotà, està rebent contínues amenaces de mort i pressions de tot tipus per a que deixin de promoure les investigacions necessàries en l'escàndol que es conegut a Colòmbia com el cas dels "falsos positivos".

Tant de bo comencin a arribar de Colòmbia bones notícies, però per a això és necessari que tots ens hi posem a treballar, i que la solidaritat internacional, l'internacionalisme de la nostra època, sigui molt més que paraules.

Esclavisme (2)

Ara diuen que la proposta de "contracte" per a joves d'ahir no era de debò, que només era un exemple.

Avui he sentit a la tele un senyor - no sé qui era, no he arribat al començament de la notícia - que deia que calia posar "de patas arriba" l'Estatut dels Treballadors i anar a un model de mercat de treball completament diferent.

Tot això deu voler dir que tenen una idea general del que volen fer i només ens n'han explicat una miqueta. Així sembla que són alguns dels nostres empresaris.

M'espanto només de pensar quina una en porten al cap!

Esclavisme

N'hi ha prou amb una quantitat realment mínima d'exageració per a poder qualificar la proposta de contracte especial per a joves que ha fet avui Gerardo Díaz Ferrán, cap suprem de la CEOE, d'exaltació de l'esclavisme.

Jutgeu vosaltres mateixos, i qualifiqueu-lo adequadament, un contracte de durada entre 6 mesos i un any, limitat al salari mínim, sense cotització a la Seguretat Social i sense donar dret a indemnització per acomiadament ni a prestacions d'atur, destinat a persones que no hagin complert encara els 30 anys.

El model ideal de treballador del Sr. Díaz Ferrán sembla ser el dels esclaus de l'il·lustració que acompanya aquestes paraules.

Una cita / LXXIII

The trouble is that once you see it, you can't unsee it. And once you've seen it, keeping quiet, saying nothing, becomes as political an act as speaking out. There is no innocence. Either way, you're accountable.

Arundathi ROY (1961 - )

(El problema és que un cop ho has vist, no pots no veure-ho. I un cop ho has vist, estar callat, no dir res, esdevé un acte tan polític com parlar-ne. No hi ha innocència. D'una manera o altra, ets responsable.)

(El problema es que una vez lo has visto, no puede no verlo. Y una vez lo has visto, estar callado, no decir nada, se convierte en un acto tan político como hablar de ello. No hay inocencia. De una forma u otra, eres responsable.)