De la inutilitat de les lleis

Una majoria parlamentària pot aprovar el que vulgui, és evident, però això no suposa que cap parlament sigui omnipotent de tal manera que les seves lleis tinguin la virtut de fer canviar la realitat.

Encara que un parlament voti que la Terra és plana, aquesta continuarà sent com és, és obvi.

Que una llei sigui aprovada per una majoria de diputats no vol dir, automàticament, que aquesta llei sigui democràtica, perquè la democràcia és quelcom molt més complexe que la simple norma de la majoria.

La democràcia suposa la subjecció del legislador a les normes superiors, constitucionals i d'altres, com és sempre el Dret Internacional, fins i tot en aquells països que no disposen d'una constitució pròpiament dita.

Ni la Terra serà plana perquè ho hagi votat un parlament, ni el Dret Internacional deixarà de tenir validesa, i ser exigible, encara que un parlament hagi aprovat normes contràries al seu contingut.

Tot això vé a tomb, o a mí m'ho sembla, perquè el parlament israelià, el Knesset, ha aprovat per majoria de vots - una majoria integrada per la dreta i amb absència voluntària a la votació de destacats diputat - una llei per la que es prohibeix qualsevol activitat de boicot a les colònies israelianes en els territoris palestins ocupats, i s'imposen penes als autors d'actes de boicot o d'incitació al mateix.

Aquesta llei és contrària al Dret Internacional aplicable, bàsicament la IV Convenció de Ginebra, que prohibeix expressament tant els intents de canvi demogràfic en els territoris ocupats per una potència, en aquest cas Israel, com qualsevol mena d'aprofitament econòmic per part de la potència ocupant dels recursos dels territoris ocupats.

El boicot a les colònies israelianes - clarament ilegals des del punt de vista del Dret Internacional - busca evitar que la seva existència i la seva expansió suposin una alteració demogràfica dels territoris palestins.

També suposa el boicot a les colònies la determinació de no comprar productes elaborats en territori palestí, però comercialitzats per Israel, que en treu profit econòmic directe prohibit pel Dret Internacional.

Per això el boicot suposa el compliment voluntari del Dret Internacional aplicable per part dels ciutadans que el practiquen, activitat plenament lícita, que no canviarà la seva naturalesa de tal pel simple fet de la proclamació d'una llei interna israeliana que defineixi com a ilegal el compliment del superior ordenament jurídic internacional.

La llei aprovada pel Knesset és, per tant, plenament inútil.

Palestina, una causa de la Humanidad

Em limito avui a transcriure aquí l'article que m'han demanat des de la Fundación Ideas, deixant-lo en el seu original castellà.

"No se trata en modo alguno de un conflicto más, entre los muchos que, con distintos grados e intensidades de violencia, se prolongan en el tiempo y a través de todo el Mundo. Está, al contrario, en el centro de los conflictos que se viven en Oriente Medio, en el Mediterráneo, en el Mundo.
La cuestión palestina no es una mera pieza de un juego geoestratégico global, aunque también lo es.
No se trata tan sólo de una situación de injusticia continuada durante años y basada en la violencia estructural que supone la ocupación militar de unos territorios y la ilegítima anexión territorial de otros, aunque, desde luego, nadie puede negar la injusticia de la situación.
No es sólo la situación de sufrimiento colectivo de un pueblo por causa de la ocupación militar extranjera más larga en la historia, aunque también, por descontado, lo es.
Palestina es una situación, y una causa que interpela directamente a la Humanidad, y al conjunto de la Comunidad Internacional compete el compromiso de acabar con la injusticia y el sufrimiento colectivo que la situación de Palestina supone.
Los años transcurridos desde la Nakba y desde el inicio de la ocupación militar israelí son más, muchos más, de los que puede soportar cualquier pueblo.
Son demasiado numerosas ya las generaciones palestinas que durante estos 63 años desde la Nakba y estos 44 años de ocupación han visto transcurrir toda su vida en situación de ocupación, de exilio, de desarraigo, y la presente generación no puede soportar la idea de que ellos tampoco vean el pleno reconocimiento de los derechos colectivos e individuales de los palestinos, y menos aún pueden resignarse a imaginar que sus hijos seguirán en la misma situación.
El tiempo para la solución se acaba.
Las condiciones físicas del terreno en Cisjordania se deterioran por causa de las actuaciones del ocupante, muy destacadamente por la construcción continuada de asentamientos - todos ellos estrictamente ilegales, de acuerdo con la normativa internacional – que se van poblando de un número cada vez mayor de colonos, con la consecuencia de agudizar la discontinuidad del territorio administrado por la Autoridad Nacional Palestina; por la construcción del Muro que desafía todas las condenas internacionales y que afecta profundamente a la vida diaria de la población palestina; por el establecimiento de la red de carreteras diferenciada para colonos, a la que no tiene acceso la población palestina; por el mantenimiento de centenares de obstáculos físicos que dificultan la movilidad de los palestinos con todas las consecuencias negativas para todos los aspectos de la vida económica, social y familiar diaria, así como sobre las posibilidades formativas de la juventud palestina que vive en los territorios ocupados; debiendo sumarse a todo lo dicho la permanencia de los check-points.
Resulta innecesario, por ser suficientemente conocida, describir la situación de extremo deterioro de las condiciones de vida en la Franja de Gaza.
Si existe un acuerdo internacional suficientemente amplio favorable a la solución de los dos Estados en las fronteras de 1967, con las modificaciones que los interesados pudieran pactar, sería necesario que la Comunidad Internacional actuara con toda la contundencia diplomática que debe de darle la razón que le asiste para que esa solución se implemente a la mayor brevedad.
Es necesario llegar rápidamente a una solución puesto que, como he dicho, las condiciones mínimas necesarias para que pueda existir un Estado Palestino viable están casi al borde de la desaparición.
Los loables y fructíferos esfuerzos del Primer Ministro palestino para construir una institucionalidad democrática y armar los elementos básicos para una vida económica viable en su ámbito territorial pueden verse frustrados por la actuación de los elementos negativos de la ocupación, lo que nos llevaría a una situación sin salida pacífica posible.
Por ello es absolutamente necesario que todos contribuyamos en la medida de nuestras fuerzas a los esfuerzos para llegar a un solución que no puede aplazarse más.
El objetivo de una paz justa, global y duradera entre el Estado de Israel y el Estado de Palestina, con dos Estados que convivan en paz y seguridad, con fronteras definidas de acuerdo con las vigentes en 1967, con los intercambios de territorios que se acuerden entre las partes, y que coexistan con pleno respeto a la integridad de los derechos de los ciudadanos de ambos Estados es ampliamente compartido.
Su cumplimiento, que es el de la causa de la libertad y la justicia, es una causa de la Humanidad."

Per molt mal camí

Així estem anant por molt mal camí. Aquesta no és la direcció de la pau, de cap de les maneres.

Disparar contra civils desarmats no ens apropa a la solució justa a Orient Mitjà.

No tinc gens de ganes d'escriure, perquè em sembla que els fets són prou clars. Deixo, però, el meu espai als qui, justificadament, han volgut escriure. A continuació trobareu, doncs, el comunicat de premsa de la Missió Diplomàtica de Palestina a Espanya.

"La Misión Diplomática de Palestina en España condena enérgicamente la bárbara actitud del ejército israelí en el día de ayer contra los manifestantes civiles palestinos que llevaban solamente banderas palestinas y protestaban por la memoria de los 44 años de la ocupación israelí a los territorios palestinos. El resultado fue una masacre de 23 muertos y 447 heridos a mano de un ejército de un país llamado entre comillas democrático, y donde esta democracia es derrotada cuando se trata del pueblo palestino y sus derechos.
Los manifestantes civiles vinieron reclamando sus derechos, que llevan más de medio siglo olvidados por la Comunidad Internacional, y querían recordar, una vez más, que el tema de los refugiados palestinos debe ser resuelto tal como dictaba la resolución nº 194 de las Naciones Unidas.
Israel sigue construyendo asentamientos en los territorios palestinos ocupados en contra de la voluntad de la Comunidad Internacional, violando el derecho internacional, e insiste en la unificación de Jerusalén como única capital del Estado de Israel y rechaza la solución de los dos estados en las fronteras de 1967 que viene reclamada por el último discurso del Presidente de los Estados Unidos, la iniciativa de paz francesa, la iniciativa de paz árabe y la reclamación de las Naciones Unidas para conseguir una paz justa y duradera en el Oriente Medio.
Hacemos un llamamiento a la Comunidad Internacional y sus Instituciones, y a las organizaciones civiles para que presionen al Estado de Israel para que ponga fin inmediatamente al baño de sangre que está cometiendo su ejército en contra de nuestro pueblo y exigimos una protección internacional a nuestro pueblo y queremos recordar que la única vía para la seguridad y estabilidad en la zona es la paz justa, basada en la legitimidad internacional.
Madrid, 6 de junio de 2011"

La Nakba

Avui fa 63 anys de la Nakba, del desastre palestí.

Han passat 63 anys, un darrera l'altre, interminables en la consciència històrica dels palestins, des del moment culminant de l'expulsió del poble palestí de les seves cases i les seves terres ancestrals en el territori de l'Estat d'Israel.

Han estat 63 anys que no han esborrat el record dels centenars de pobles palestins fets desaparèixer físicament, ni el record dels noms dels llocs, ara substituïts per noms hebreus, ni les històries de tots i cadascún dels desplaçats.

Durant els 63 anys s'ha mantingut la memòria i s'ha multiplicat com s'han multiplicat els descendents dels expulsats, formant una diàspora que no oblida el seu origen, ni renuncia al seu dret al retorn.

Aquests 63 anys no han trencat la voluntat de justícia del poble palestí, que es manté ferm en la defensa dels seus drets.

Sense defallir durant els 63 anys s'ha volgut conservar la dignitat i l'identitat palestina.

Avui continuem tots els ciutadans de bona voluntat perseguint una solució justa, amb el final de l'ocupació dels territoris palestins, per tal de poder construir un futur de pau que passa necessàriament per l'existència d'un Estat Palestí viable en les fronteres fixades per les Nacions Unides i amb capital a Jerusalem, i pel reconeixement de tots els drets del poble palestí, inclós el del retorn.

Recordem la Nakba, i treballem per a que mai més no hi hagi una situació semblant, per a un futur de pau justa en que Israel i Palestina puguin conviure pacíficament.

Fan fora les paraules

He trobat la notícia a la premsa escrita, i no la he vist gens comentada a la xarxa.

A mí em sembla d'una notable importàncias per més d'un motiu, que passo a explicar a aquells de vosaltres que volgueu llegir-me.

A Jerusalem Est, territori palestí il·legalment annexat a Israel des de 1967, sense cap reconeixement internacional, hi ha des de fa molt de temps l'hotel American Colony, que és una llegenda per als qui anem a Jerusalem tant com podem, encara que no ens hi allotgem. Des de 1998, a les instal·lacions de l'American Colony hi ha una llibreria, portada pel seu propietari Munzer Fahmi, palestí nascut a Jerusalem.

Aquesta llibreria, que veieu a la foto, en la que podreu apreciar el detall de la bandera del Barça que hi és des de fa molts anys, és el lloc on es troba una de les millors, si no la millor selecció de llibres sobre Jerusalem, Palestina i Orient Mitjà en general, i també sobre la Mediterrània. S'hi troben de diferents idiomes, principalment però no exclusiva, en anglès i aborden el tema des de les perspectives històrica, religiosa, sociològica, lingüística, antropològica i política. De debó que a pocs llocs es pot trobar tanta varietat de punts de vista, i també de posicions polítiques sobre el conflicte i l'ocupació, els seus orígens i les vies per a acabar-la com a la llibreria de l'American Colony. De fet és ben habitual trobar-s'hi una pila de coneguts que fan provisió de literatura especialitzada sobre els temes que he dit.

És un model de negoci d'èxit en circumstàncies més que difícils, i és un lloc de llibertat al mig de l'opresió de l'annexió i l'ocupació militar, on regna la paraula escrita, i només aquesta.

Tot això és a punt d'acabar.

En una demostració més de la perversió de l'aplicació del Dret Administratiu per part del Govern israelià, del que ja he parlat alguna vegada en aquest blog, Munzer Fahmi és a punt de ser expulsat de la ciutat on va nèixer, on va crèixer i on hi té la seva llibreria.

El fet és que la batalla per a judaïtzar Jerusalem és implacable i té molts fronts oberts en el marc d'una refinada tècnica normativa que busca deixar Jerusalem sense palestins, convertint-la en el que els sionistes somien, una ciutat exclusivament jueva.

Munzer va sortir quan era jove a estudiar a Estats Units i s'hi va quedar un temps a treballar, suficient motiu per a perdre la residència a Jerusalem on, repeteixo, havia nascut, en un tractament plenament diferent al que tenen els ciutadans israelians jueus que no haurien perdut la residència en el mateix cas.

Això ha fet dependre el llibreter de la concessió de visats com a turista a la seva pròpia ciutat, que ara li ha estat negat, després de 18 anys, pel que està pendent només del recurs davant el Tribunal Suprem d'Israel per motius humanitaris per evitar la seva expulsió.

És un més dels 4.577 palestins de Jerusalem que han perdut la residència per la mateixa raó administrativa, però és, a més la possibilitat posada a disposició del Govern israelià de fer fora de Jerusalem la paraula escrita que els molesta.

La paraula, fins i tot quan no estem d'acord amb el seu contingut, és l'únic camí per a la pau.

No hauríem de permetre que es fes fora la paraula.

Irrefutable

Absolutament irrefutable em sembla el magnífic article editorial de Forges sobre la continuada il·legalitat de la construcció per part d'Israel de colònies en territori palestí ocupat, en oberta i clara infracció del Dret Internacional aplicable, en especial la IV Convenció de Ginebra.

Si ho tenim així de clar, i em sembla que ho tenim, cal que fem alguna cosa.

Això també és irrefutable!

Fatal!

La decisió nordamericana de no exigir a Israel el compliment del Dret Internacional aplicable pel que fa a la prohibició de construcció de colònies en territori annexat contra Dret, com és Jerusalem Est, o en territoris ocupats, com és el cas de Cisjordània, és especialment greu.

El fet és que s'autoritza a Israel a infringir el Dret, cosa per a la que no acostuma a esperar autorització, però a més es fereixen de mort les actuals activitats negociadores, permentent a Israel continuar establint condicions materials que vol que siguin irreversibles i que afecten de manera directa a les possibilitats de viabilitat d'un futur Estat palestí plenament independent.

La situació no és que sigui dolenta, és senzillament pèsima, i les possibilitats d'una pau negociada, justa i duradora s'allunyen de manera indubtable.

No podem anar mirant sense fer-hi res com s'espolia la terra palestina i com s'arracona el poble palestí per a recloure'l físicament i política en un àmbit impossible d'habitar.

No anem malament, anem fatal!

Reblar el clau

Prou que ho sé que aquests dies estem tots ocupats amb el conflicte del Sàhara i els esdeveniments de l'Aaiun, però jo no puc estar-me de continuar amb un ull permanent sobre Palestina, on estan passant també moltes coses, algunes d'elles prou conegudes com les notícies sobre les noves construccions a Jerusalem Est per a colons jueus.

Avui miro de cridar l'atenció sobre una notícia que pot semblar menor, però que conté tot el menyspreu als Drets Humans i al Dret Internacional i a les resolucions de les Nacions Unides que us pogueu imaginar.

Com tots sabeu Israel es va annexar el 1967 tot el territori de Jerusalem Est, annexió que no és reconeguda internacionalment, raó per la que els barris de l'est de Jerusalem tenen la condició jurídica de territoris ocupats, sotmesos a les previsions de les Convencions de Ginebra, encara que cap govern israelià ho hagi acceptat des d'aleshores.

No sent territori israelià, no s'hi poden imposar, d'acord amb el Dret Internacional aplicable, les normes jurídiques d'Israel.

No hi fa res, malgrat això i segons informa el fiable diari israelià Haaretz, diputats de la Unió Nacional, del Likud, de Shas i de Kadima han presentat al Knesset una proposició de llei per a impedir que els palestins de Jerusalem Est que no siguin ciutadans israelians puguin exercir com a guies turístics de grups de més d'onze persones o que viatgin en més d'un vehicle.

La raó d'aquesta discriminació clarament il·legal és que els palestins de l'Est estan sotmesos a una "doble lleialtat" i que poden donar explicacions no conformes a la visió sionista de Jerusalem, raó per la que se'ls ha d'excloure, al mateix temps que s'encoratja les agències de viatges a assegurar-se de que els turistes només són acompanyats per guies que siguin ciutadans israelians i que tinguin provada lleialtat institucional a l'Estat d'Israel, per a assegurar la transmissió als turistes dels punts de vista israelians.

No em direu que no és una forma recargolada de reblar el clau de la discriminació contra els palestins en el seu propi territori.

Contra la pau

El ciment que aquests colons israelians de Kyriat Netafim estan abocant a terra no és per a posar els fonaments d'una llar d'infants, és per a enterrar la pau.

El dia abans de que acabès la moratòria de construcció en les il·legals colònies israelianes en terra palestina, alguns colons van començar a treballar en la construcció de la nova llar d'infants de Kyriat Netafim. Ho van fer per contribuir a fer impossible la perllongació de la moratòria, i ho van fer per la seva voluntat política d'oposar-se a la pau.

Mantenen, des de la més absoluta il·legalitat internacional, que allà on estan és terra d'Israel i que la seva missió és ocupar aquesta terra per mandat diví.

Tot el que s'hi oposi ha de ser anorreat, per això miren d'anorrear tota possibilitat de pau.

No hem de cedir a la seva lògica teocràtica i forassenyada. No hem de seguir les seves provocacions amb polítiques contràries a la pau.

Hem de seguir treballant per a una pau justa a Orient Mitjà, amb el reconeixement de tots els drets del poble de Palestina.

Ho seguirem fent!

Bil'in

COMUNICADO DEL INTERGRUPO PARLAMENTARIO POR PALESTINA
SOBRE LA CONDENA DE ABDALLAH ABU RAHMA

En 24 de agosto de 2010, el coordinador del Comité Popular de Bili’in (Cisjordania), Abdallah Abu Rahma, fue declarado culpable de incitación, organización y asistencia a manifestaciones por parte de un Tribunal Militar israelí.

Esta declaración de culpabilidad culmina un proceso de ocho meses, durante los cuales el inculpado ha estado privado de libertad.

Está en estos momentos pendiente la fijación de la condena a través de la sentencia que dicte el Tribunal. La misma puede representar varios años de cárcel.

El Intergrupo Parlamentario por Palestina considera que la lucha pacífica que se desarrolla en Bili’in contra la construcción del Muro de separación, que ha sido declarado contrario a la legalidad internacional, viene a defender la primacía del Derecho, y en concreto del Derecho Internacional, frente a la arbitrariedad de quien ignora no sólo las reiteradas Resoluciones de los organismos políticos de las Naciones Unidas, sino también los dictámenes de sus organismos judiciales.

La pacífica oposición a la ocupación y a la construcción del Muro constituye, en sí, una defensa de los Derechos Humanos individuales y colectivos del Pueblo Palestino, que merece la protección de la Comunidad Internacional.

En este sentido se ha manifestado la Alta Representante de la Unión Europea, Catherine Ashton, en la declaración emitida al respecto el mismo día 24 de agosto, y a la que se adhiere el Intergrupo.

Así, manifestamos nuestra profunda preocupación por el hecho de que la posible entrada en prisión de Abdallah Abu Rahma pretenda impedirle a él y a otros palestinos el ejercicio de su legítimo derecho a protestar contra la existencia del Muro en forma no violenta.

En el Palacio del Congreso de los Diputados, a treinta de agosto de dos mil diez.

Sabíeu que cremen les oliveres?

Fa poques hores que he tornat del viatge a Palestina que vam organitzar des de l'Intergrup Parlamentari per Palestina del Congrés dels Diputats juntament amb la UNRWA, agència de les Nacions Unides a càrrec dels refugiats palestins.

El viatge ha tingut una certa repercussió mediàtica per la decisió israeliana de no autoritzar-nos a entrar a la Franja de Gaza, sota ocupació militar israeliana que en controla les fronteres i l'espai aeri i marítim, imposant-li un bloqueig contrari al Dret Internacional per ser un càstig col·lectiu a la població gazaui. D'això, però, en parlaré en alguna altra ocasió no massa llunyana.

Tal com havíem decidit prèviament vam decidir viatjar i fer tot el programa previst a Jerusalem i a Cisjordània amb UNRWA, el Comitè Israelià contra la Demolició de Cases, Breaking the Silence, els Comitès Populars de Resistència no Violenta, Al Fatah, Grups parlamentaris del Consell Legislatiu Palestí i representants de l'Autoritat Nacional Palestina. De tot això també en continuaré parlant.

Avui, però, vull referir-me a alguna cosa que jo no coneixia malgrat els anys que porto de dedicació a la situació del poble palestí i de l'ocupació que està en la base del conflicte.

He sabut que alguns colons israelians - dir-ne il·legals és innecesari perquè tota colònia ho és d'acord amb el Dret Internacional - en els Territoris Palestins sota ocupació militar cremen les oliveres del palestins.

Sembla ser que alguna organització de colons més que extremistes ha decidit el que anomemen la política de "l'etiqueta del preu" que consisteix en que cada cop que les autoritats israelianes fan alguna gestió en repressió de les il·legalitats més clamoroses, en fan pagar el preu a la població civil palestina.

Una de les formes adoptades és la d'incendiar els camps de cultiu dels pagesos palestins, inclosos els oliverars.

No es tracta només dels aspectes econòmics d'aquests fets criminals, es tracta també, i potser sobre tot, dels aspectes simbòlics d'arrassament de la terra, de destrucció del vincle mil·lenari del poble palestí amb la seva terra, de l'intent de desterrar-lo de la seva terra ascentral, de la negació de la història i del treball de tot un pobles.

Vosaltres ho sabíeu que cremen les oliveres?

Vosaltres penseu fer-hi alguna cosa?

No oblidem Gaza

Abans d'ahir, primer de juliol, era a Brussel·les, a la reunió urgent de la Comissió Política, de Seguretat i de Drets Humans de l'Assemblea Parlamentària Euromediterrània.

Ens vam reunir per a esborrar la vergonya de que el Buró de l'Assemblea, reunit el 18 de juny a Palerm, fos incapaç d'aprovar una resolució referent a l'atac israelià contra la Flotilla que es va produir el 31 de maig. Totes les instàncies s'havien pronunciat, i no podíem permetre que l'expressió parlamentària de la Unió per a la Mediterrània no ho hagués fet.

No va ser una reunió fàcil, ni molt menys, i va acabar amb la reserva del representant israelià a la declaració que vam aprovar tots els altres, però vam aconseguir-ho.

A més vam acordar que ens manifestàvem també contra l'expulsió de Jerusalem de tres diputats del Consell Legislatiu Palestí, i contra l'enderroc de cases palestines, i vam encomanar a la Presidenta de la Comissió la redacció i difusió d'aquestes manifestacions.

El que no sabíem quan discutíem a Brussel·les era que en el número que porta data d'avui 3 de juliol, la prestigiosa revista mèdica The Lancet publicaria una sèrie d'informacions colpidores respecte a la situació sanitària a la Franja de Gaza, conseqüència dels atacs israelians iniciats el 27 de desembre de 2008, en el que va anomenar Operació Plom Fos, que ha estat objecte del més que conegut Informe Goldstone.

El manteniment de la situació sanitària per sota de qualsevol mínim admissible en qualsevol standard internacional continua divuit mesos després dels atacs, i és responsabilitat exclusiva de la potència ocupant, Israel, que manté el domini de les fronteres terrestres i marítimes de Gaza i del seu espai aeri, i impedeix amb una política de bloqueig inacceptable que es pugui fer res per a millorar les condicions sanitàries dels palestins a Gaza.

Tot això no ho podem oblidar, i convé que a més de no oblidar-ho, fem les actuacions polítiques necessàries per a canviar la situació suprimint el bloqueig fins el moment en que acabi l'ocupació militar israeliana, que és condició necessària per a la pau a la regió.

No n'hi ha prou

No n'hi ha prou amb les lamentacions dels abertzales radicals quan els terroristes etarres maten ciutadans. Cal la condemna dels assassinats i la condemna política dels assassins, i cal posar en marxa el procediment per a que, si ho acorda la jurisdicció competent, hi hagi una condemna penal.

No n'hi ha prou amb les lamentacions del Consell de Seguretat de Nacions Unides quan les forces armades israelianes han atacat en alta mar vaixells mercants ocupats per civils i n'han mort un nombre encara no prou clar. Cal la condemna de les morts i la condemna política dels qui els han mort, i dels qui n'han donat l'ordre, i cal posar en marxa el procediment per a que, si ho acorda la jurisdicció competent, hi hagi una condemna penal.

No, no n'hi ha prou, cal una reacció contundent, eficaç i proporcionada de la comunitat internacional per a restaurar el dret violat pels atacs a la flotilla que es dirigia a Gaza, i per a evitar que es pugui actuar impunement contra el dret del mar, de pau i de guerra.

Istambul

En un Istambul molt semblant al barri que surt a la foto, ben allunyat del clixè turístic i plenament sorprenent per als que, com jo, feia molt de temps que no havíem estat a la ciutat, he passat els darrers dies.

Hi he assistit i participat en la reunió conjunta de la Comissió Política i la Comissió de Cultura de l'Assamblea Parlamentària Euromediterrània, en la que hem tractat temes de diàleg intercultural en el marc de l'Aliança de Civilitzacions, co-presidida per Espanya i Turquia.

Com gairebé sempre el debat ha estat intens i amb un cert punt de dificultat, com és normal en una institució en la que seuen junts israelians i palestins, però ens en hem sortit i hem pogut posar en comú els nostres punts de vista sobre la qüestió.

No es tracta, al meu entendre, d'una cosa negligible quan ha coincidit en el temps amb la mala notícia de l'ajornament de la cimera de la Unió per a la Mediterrània prevista per al 7 de juny a Barcelona.

Ha estat el segon cop que ha passat. Els parlamentaris ens hem pogut reunir i parlar, encara que sigui dient-nos-en algunes de fresques a la cara, mentre els Governs no ho poden fer. La d'aquesta setmana i la reunió de després dels atacs israelians a Gaza, mentre es suspenia tota activitat inter governamental de la Unió per a la Mediterrània, demostren que la nostra Assemblea és imprescindible per a mantenir el contacte i el diàleg quan els temps són difícils, igual com ho és per a avançar en projectes i decisions polítiques quan els temps són més favorables.

Així he mirat de posar-ho de manifest en la meva intervenció, i no tinc cap sensació de feina perduda o de temps malaguanyat.

La Nakba

Usar aquesta paraula, Nakba, està prohibit a Israel. La prohibició de l'esment dels fets històrics no farà, però, que els oblidem.
Avui, 15 de maig, el poble palestí i la humanitat commemorem el 62è aniversari de la Nakba, la tragèdia o el desastre, és a dir el començament de l'èxode del poble palestí, expulsat de la seva terra, empès al viatge cap a lloc incert, assetjat i perseguit per la destrucció i la mort, que es fixa en aquell tràgic i simbòlic 15 de maig de 1948.

Tres quartes parts de la població àrab de la Palestina històrica es van veure obligats a abandonar les seves llars, els seus pobles, els seus camps, la seva terra.

530 poblacions palestines van ser anorreades, desaparegudes físicament, destruïdes pedra a pedra, fins a deixar el terra llis, sobre el que s'han estès els camps de cultiu en uns casos; aprofitades les cases en d'altres casos pels nous ocupants israelians, que en canviaren el nom i tota referència a la secular història dels llocs.

Des d'aleshores els palestins no han pogut tornar a casa seva.

Molts, com ho van fer els jueus expulsats d'Espanya, conserven les claus de les seves cases, i no renuncien al seu dret al retorn, no renuncien a l'esperança de la restauració del Dret, i a l'establiment d'una pau justa i duradora amb el ple respecte de tots els drets del poble palestí.

És la d'avui una data amarga en el record, però no la podem passar per alt.

No podem oblidar el que va passar i no podem deixar d'aspirar a la solució del conflicte i el final de l'ocupació.

No podem deixar de treballar per a aconseguir-ho.

Això no va be de cap de les maneres

Les continuades provocacions del govern israelià per a boicotejar qualsevol possibilitat de converses de pau està aconseguint els seus resultats.

La proliferació d'autoritzacions de construcció d'habitatges per a colons jueus en emplaçaments palestins, dins i fora de Jerusalem; les declaracions incendiàries sobre la manifesta il·legalitat de l'annexió de territoris palestins a Israel, com és el cas de Jerusalem Est; la continuació de l'estrangulament territorial dels palestins arreu de Cisjordània; el manteniment de la situació de bloqueig i d'ocupació des de l'aire i les fronteres marítima i terrestre de Gaza, han tingut l'èxit que buscaven els extremistes del govern israelià.

Avui hem sabut que els Estats Units han decidit suspendre el viatge del mitjancer George Mitchell, després de la bronca d'Obama al Primer Ministre d'Israel per la provocació dels 1.600 habitatges el dia de l'arribada del Vicepresident Joe Biden.

Això suposa un cop pràcticament mortal a l'estratègia de les converses indirectes per a arribar a les directes.

Això permet a Israel continuar la ocupació física dels territoris palestins i treballar per a fer inviable el futur Estat de Palestina.

Això fa que a Jerusalem es tornin a veure escenes com la de la foto, i moltes d'altres que podeu trobar a la premsa.

Això no va be de cap de les maneres, i tots tenim la responsabilitat de fer-hi alguna cosa.

El carro pel pedregar

El carro pel pedregar, i el pessimisme carregant-se de raons.

Just el dia després de que els representants de l'Organització per a l'Alliberament de Palestina accedissin a començar unes negociacions indirectes amb Israel, malgrat les condicions prèvies que aquest posa a qualsevol procés de negociació, resulta que el govern israelià es despenja autoritzant la construcció de 112 habitatges a Beitar Illit.

Cal dir que Beitar Illit és una colònia en territori palestí ocupat, pocs quilòmetres al sud de Jerusalem. És il.legal per tant, com totes les colònies en territoris ocupats militarment d'acord amb les Convencions de Ginebra. Malgrat aquesta il.legalitat té uns 35.000 habitants, tots ells jueus i molt majoritàriament haredís, és a dir el que coneixem normalment com a ultra-ortodoxos.

La construcció i l'expansió de les colònies és un dels principals obstacles per a una solució negociada, per tal com trossegen i parteixen el territori palestí fins a fer gairebé impossible concebre l'existència d'un Estat palestí viable en les restes del territori lliures dels il.legals assentaments israelians.

No sembla que hi hagi cap voluntat per part israeliana de fer cap pas endavant en la direcció de la pau quan, a més, tot això es fa quan arriben al terreny George Mitchell, enviat del President Obama, i Joe Biden, Vicepresident dels Estats Units d'Amèrica, en missió de facilitació de negociacions.

Repeteixo, el carro pel pedregar!

Abraham i Raquel

Abraham i Raquel són dues figures que pertanyen alhora a la tradició jueva, cristiana i musulmana, i són objecte de veneració amb formes i en graus diferents pels creients d'aquestes religions.

La tradició assenyala que la tomba d'Abraham es troba al bell centre de la ciutat d'Hebron, i que la tomba de Raquel es troba en un barri de la ciutat de Betlem.

Ambdues són ciutats que es troben en territori palestí militarment ocupat per Israel, fora de la fronteres internacionalment reconegudes d'aquest Estat.

En el cas de la tomba de Raquel s'ha construït un mur especial, prolongació del Mur per antonomàsia, que s'introdueix dins la població de Betlem i rodeja la tomba, connectant-la amb el territori israelià i separant-la del territori palestí.

En el cas de la tomba d'Abraham, s'hi ha d'accedir des del centre de la ciutat per un històric túnel que és guardat per l'exèrcit israelià.

No m'ho han explicat, ho he vist jo mateix. He vist créixer el mur de Betlem ( de fet la secció que apareix a la foto estava en construcció la darrera vegada que vaig ser-hi), i he passat el túnel d'Hebron. En els dos casos les dificultats per a la població palestina, sigui musulmana o cristiana, per accedir a les tombes són gairebé insuperables.

Doncs bé, el Govern d'Israel ha anunciat que ambdues tombes s'inclouran en el catàleg del "patrimoni històric" d'Israel.

Això suposa, per descomptat, una nova violació del Dret Internacional aplicable a l'ocupació militar, consistent bàsicament en les Convencions de Ginebra, que impedeix una tal apropiació.

Un nou pas en la direcció equivocada. Això no va bé.

Tard, però en la bona direcció

Semblava que no arribaria mai, però per fi tenim Secretari General de la Unió per a la Mediterrània, amb seu al Palau de Pedralbes de Barcelona.

El nomenament del diplomàtic jordà Ahmed Jalaf Masade per a aquest lloc clau desencalla la formalització institucional d'una Unió, hereva de l'anomenat Procés de Barcelona, que va tenir un naixement difícil, i que està tenint grans dificultats en el seu desenvolupament, per causa bàsicament dels atacs israelians a Gaza d'ara ha fet un any, que provocaren la comprensible negativa dels països àrabs a seure amb el Govern d'Israel.

Sort n'hem tingut, encara, de l'existència de l'Assemblea Parlamentària Euromediterrania, que va aconseguir amb prous dificultats, assentar el principi de la continuïtat de les relacions entre els parlamentaris dels 43 països de la UpM, i fer que, en la pràctica, els treballs parlamentaris continuessin amb presència d'israelians, palestins i de tots els parlamentaris àrabs.

Ara caldrà completar l'estructura de la Secretaria General i que comenci a treballar en els importantíssims projectes de cooperació que constitueixen l'espinada de la Unió per a la Mediterrània.

Un degoteig pervers

Ahir va ser la notícia de la construcció de quatre edificis per a colons jueus al costat de l'Hort de Getsemaní, a Jerusalem Est.

Avui és la de l'aprovació pel Comité municipal de planificació de Jerusalem de l'edificació d'una nova colònia amb 50 habitatges al barri de Shuafat, també a Jerusalem Est.

Ho de de repetir, Jerusalem Est no és part de l'Estat d'Israel sinó que és un territori palestí il·legalment annexat per Israel, sense reconeixement internacional.

Ho de de repetir, no es tracta d'innocents qüestions urbanístiques ni del desig de proporcionar habitatge a tots els ciutadans d'Israel. Es tracta, al contrari, de proporcionar-ne només al jueus en territori palestí il·legalment annexat, i amb la finalitat de canviar la situació demogràfica en el que és una planificada neteja ètnica de la part àrab de Jerusalem.

Tot això té greus conseqüències, establint fets consumats que el govern israelià vol irreversibles per a fixar les fronteres d'Israel més enllà de les internacionalment reconegudes.

És un pervers degoteig contra la pau, contra la justícia.