Del mal ús de la memòria

He acabat de llegir el molt recentment traduït al castellà des de l'original hebreu, "La Nación y la Muerte. La Shoá en el discurso y la política de Israel", de la Dra. Idith Zertal.

Em sembla un llibre important, inscrit en una sèrie que ens comença a arribar en llengües accessibles sobre l'evolució històrica d'Israel vista des de la perspectiva d'acadèmics jueus amb una visió no ortodoxament sionista.

La lectura de llibres com aquest, o com "La limpieza étnica de Palestina", d'Illian Pape i "The invention of the Jewish People" de Shlomo Sand, crec que resulten imprescindibles per a comprendre el que està passant a Israel i Palestina més enllà de la lectura atenta de la premsa diària i del informes d'urgència sobre la situació al terreny.

En el cas del treball de la Dra. Zertal, em sembla que l'interès va també més enllà de la comprensió de la situació israeliana, per arribar a aportar visions interessants sobre els processos de construcció de les identitats nacionals, aplicables a altres ribes de la Mediterrània, i per a explicar malures en el desenvolupament de societats que es deixen segrestar excessivament pel record de malaurances i la perversitat de certes formes d'utilització política d'aquestes.

En resum, no cal pas que em feu cas, però us en recomano la lectura.

Visca el mite!

Que el combat contra l'opressió de tota mena sigui el nostre nord.

Que la lluita per la llibertat, la justícia, la veritat i la bellesa ens marqui el camí.

Si un mite, com el de Sant Jordi, ens ajuda a veure la necessitat del combat i ens concita la rebel.lió contra tota injustícia és un bon mite.

Que tingueu tots un bon Sant Jordi, i que els llibres i les roses circulin arreu, a dojo, i en totes direccions.

Visca el mite!

Desmesura

La "hybris", la desmesura, és inspirada als homes pel furor.

D'Agammenó a Orestes, de Creont a Tersites, trobem prou exemples de desmesura castigada per a que es produeixi el retorn a la mesura.

De desmesura en tenim exemples recents.

"Reclamamos la libertad que nos han robado" va dir ahir Mariano Rajoy en el discurs al final de la manifestació contra el Govern a Madrid. Em sembla un clar cas de desmesura, no només desproporció amb la realitat, sinó també amb l'objectiu explícitament buscat de la convocatòria avançada d'eleccions.

La xifra de "2.125.000 manifestantes" proclamada pel PP a través del Govern de la Comunitat Autònoma de Madrid és un altre cas de manual de desconnexió amb la realitat. Tal llunyania de la veritat és una clara desmesura.

La divisió dels ciutadans entre els "decentes" assistents a la convocatòria de la dreta, i la resta, a la que es qualifica per defecte com a indecents, és també una clara desmesura, que sembla en aquest cas inspirada directament per "Eris", la discòrdia, mare de la fúria i l'engany.

Davant de tot això, el Sr. Agag i la filla del membre del Consell d'Administració de les empreses Murdoch, manifestant-se a la vorera del davant de l'Ambaixada a Londres, protagonitzen una simple anècdota i un gest de mal gust.

Qui cau en la desmesura troba en ella el seu propi càstig.

Això passarà també en aquest cas, amb la mesura restaurada pels vots dels ciutadans, en el moment previst per a les eleccions.

Una cita / XXV

S'ils invoquent le ciel, c'est pour usurper la terre.

Maximilien de ROBESPIERRE (1758 - 1794)

(Si invoquen el cel, és per a usurpar la terra)

(Si invocan el cielo, es para usurpar la tierra)

A favor dels mites

A favor dels mites que marquen normes de conducta ètica.

A favor del mite de Teseu, que després d'alliberar Andròmeda de la seva captivitat, talla el cap de la Medusa, la única mortal de les tres germanes Gorgones, que convertia en pedra els homes que s'atrevien a explorar, i entrega el cap a la deessa Atena que l'incorpora al seu escut per usar-lo contra els enemics de la raó.

A favor del mite col.lectiu dels Argonautes, que amb Jasó al cap, gosen passar els límits de la mar i prenen el Toisò d'Or dels déus per entregar-lo als homes.

A favor del mite de Prometeu, que roba el foc als egoïstes déus, i en fa donació als homes, a costa del seu càstig sense deturador.

A favor de la illa Utopia que, al cap i a la fi, no és ni més ni menys que una veritat avançada.

Contra els mites

Contra els mites, falses explicacions dels fenòmens, i contra les modernes llegendes urbanes construïdes ben sovint amb una mala intenció evident.

Un dels mites preferits pels qui des de posicions ben dretanes, o directament antidemocràtiques, volen atacar les administracions sigui com sigui, encara que això pugui portar un trencament social greu i un enfrontament ciutadà plenament contrari als interessos del país, és el de que s'afavoreix als immigrats en l'habitatge de protecció oficial.

Intenten amb això crear un sentiment de greuge comparatiu entre les capes de població arrelada de fa més temps, i amb ingressos baixos, possibles optants a aquests habitatges, a qui es vol enfrontar amb els immigrats més recents.

Doncs res de res, resulta que des del 2004 els immigrats han accedit només al 9,3 % dels habitatges de protecció oficial de la Generalitat de Catalunya, mentre que la població immigrada - formada majoritàriament per persones o nuclis familiars que compleixen les condicions de renda per accedir a aquests habitatges - suposa el 14 % de la població de Catalunya. Pel que fa al habitatges de promoció sindical, CCOO ha adjudicat només el 5 % dels pisos a immigrats recents, i UGT entre el 10 i el 12 %. Per contra, els immigrats de poc han comprat el 30 % dels habitatges de segona mà venuts a Catalunya.

Davant la realitat, la llegenda urbana se'n va en orris, i els fabricants de mites queden al descobert, ensenyant tota la seva mala fe.

(article publicat a e-noticies)