Lliures del fum!

Des de fa mitja hora, els qui no volem fumar som plenament lliures de fum de tabac.

L'entrada en vigor de la nova normativa legal sobre l'ús social del tabac, clara, concisa i sense excepcions que serveixin com a excusa al seu incompliment, és una magnífica notícia, que demostra que quan una cosa es pren seriosament es pot aconseguir.

La llibertat de no fumar el tabac dels altres és una conquesta de civilització, de convivència, de civisme i de salut pública, que saludo amb entusiasme.

Ara cal seguir l'exemple d'altres països amb lleis semblants, en que es respecten plenament, ningú fuma en els llocs prohibits, i les autoritats controlen el compliment de la norma, i en sancionen l'incompliment.

Benvinguda la norma que ens permet la llibertat de no fumar!

Una cita / LXXVI

Perché ogni pena non sia la violenza di uno o di molti contro un privato cittadino, deve essere essenzialmente pubblica, pronta, necessaria, la minima delle possibili nelle date circostanze, proporzionata ai delitti, dettata dalle leggi.

Cesare Bonesana, Marquès de BECCARIA (1738 -1794)

(Per a què una pena no sigui la violència d'un o de molts contra un ciutadà privat, ha de ser essencialment pública, ràpida, necessària, la mínima de les possibles en les circumstàncies donades, proporcionada als delictes, dictada per les lleis.)

(Para que una pena no sea la violencia de uno o de muchos contra un ciudadano privado, debe ser esencialmente pública, rápida, necesaria, la mínima de las posibles en las circunstancias dadas, proporcionada a los delitos, dictada por las leyes.)

Amman

Tot just acabo d'arribar d'Amman (Jordània), de quatre dies intensos de reunions de la Comissió Política i del Plenari de l'Assemblea Parlamentària Euromediterrània, més un seminari sobre la Unió per a la Mediterrània organitzat per la Fundació Friedrich Ebert.

Ha estat intens i interessant.

L'APEM ha començat a produir declaracions i recomanacions de gran interès polític, resultat d'una el·laboració consensual gens fàcil si tenim en compte que hi som parlamentaris dels 43 paisos de la UPM més els representants del Parlament Europeu.

Les recomanacions aprovades a proposta de la Comissió Política, de Drets Humans i Seguretat em semblen les de major rellevància, i cal dir que en una d'elles, la referent al procés de Barcelona i la UPM, hi ha treballat com a ponent en Raimon Obiols, i que en l'altra, referent a la llibertat d'expressió i el respecte a les creences, hi he participat jo mateix també com a ponent.

La recomanació sobre llibertat d'expressió s'ha aprovat per unanimitat, i la del procés de Barcelona amb la sola reserva de dos diputats israelians.

Hem sentit, a més, un interessant discurs del Secretari General de la Unió per a la Mediterrània, i un discurs de Fini, nou president de torn de l'Assemblea, sorprenentment correcte en matèria tan delicada com la de les migracions.

D'altra banda el seminari, que aplegava diputats i càrrecs orgànics de partits socialistes i social-demòcrates de la Mediterrània, va servir per a posar en comú idees i propostes sobre l'acció política socialista a l'àmbit mediterrani, el que té prou interès, tal com vam constatar. Ara queda pendent la continuació de la feina de coordinació i d'acció conjunta.

Odi

Per tercer cop en relativament poc temps, persones individualment desconegudes, però de ben coneguda pertinença ideològica, han profanat les tombes musulmanes del cementiri militar de Ntre. Dame de Lorette, prop d'Arras, a França.

Els símbols pintats a les làpides no deixen cap espai al dubte. Han estat els qui prediquen les diferències racials, la superioritat dels uns sobre els altres; els qui històricament van negar la condició d'humans als seus enemics per a aniquilar-los millor.

Els qui practiquen l'odi al diferent, al de fora, al divers, al qui no es conforma amb el motllo estricte del que diuen que és bo, aquests han estat els autors materials.

La responsabilitat, però, em sembla més extensa. És responsable tot el qui predica la por, la necessitat de puresa europea, la sospita sistemàtica sobre les intencions dels altres. És responsable qui parla sempre de l'enfrontament de civilitzacions, de les amenaces a un occident que s'assumeix com a superior.

És responsable qui fomenta l'odi.

Tenim parc nou

A Barcelona tenim parc nou. Són cinc hectàrees i mitja d'espai públic que es van inaugurar ahir diumenge. És el Parc Central del Poble Nou.

M'hi vaig apropar per tal de veure'l amb els meus propis ulls, sense intermediaris que l'interpretessin amb més o menys bona voluntat.

Milers i milers de barcelonins havíem tingut la mateixa pensada, i des de la Plaça de les Glòries, la Diagonal es veia atapeïda d'una gentada que havia acudit a mantenir la bona tradició dels ciutadans que fan seus els nous espais de la ciutat.

És un lloc amb unes potencialitats immenses, només cal una mica d'imaginació, que mai ha faltat a Barcelona, per veure com serà quan la vegetació hagi fet el seu fet i milers i milers d'enfiladisses omplin les parets i les estructures metàl.liques de les seves flors, unint-se als milers d'arbres d'ombra.

És, a més, un parc mediterrani i sostenible, amb vegetació pròpia del nostre clima, i amb previsions de reg per aigua freàtica.

Permet el passeig, la xerrada, les activitats lúdiques, el descans, la mera contemplació. Compleix les finalitats d'un parc.

Com podeu veure, m'ha agradat el parc i m'ha agradat com la ciutadania continua exercint de propietària de la ciutat i dels seus espais.

Aquest és un bon camí.

Convivència a St. Pau del Camp

Just al migdia d'avui, sota un sol que oscil.lava entre la justícia i la convivència, en Jordi Hereu ha explicat les propostes del programa socialista per a l'Ajuntament de Barcelona, als Jardins dels Horts de Sant Pau del Camp.

Era, ben segur, un dels indrets més adequats, donades les actuacions que allí s'han fet en pro de la convivència: els jardins mateixos, la dignificació del carrer de les Tàpies, d'infame memòria, l'enllumenament de l'espai públic, la creació dels horts urbans a disposició dels jubilats, el lloc de reunió del barri, però sobre tot la feina personal de trobades i acords amb les entitats, la definició participada dels usos de l'espai, i el treball dels educadors de carrer.

Els socialistes proposem el treball per la convivència i la seguretat basat en la prevenció, l'acord, la participació i la mediació, reservant la sanció com l'últim recurs de l'autoritat democràtica. Creiem que cal l'implicació dels veïns i veïnes, que la mediació ha de tenir un paper important, que la comprensió entre diferents cultures és necessària, però tenim també ben clar, que cal posar de manifest que els ciutadans han decidit que hi hagi una autoritat cívica que s'ha de respectar, i que s'ha de fer respectar. Per això volem també augmentar els efectius de la Guàrdia Urbana, i crearem la figura de l'instructor de districte, que a més de totes les feines preventives i mediadores, podrà sancionar des de la proximitat, per delegació expressa i directa de l'Alcalde.