Lucidesa

Amb una lucidesa que arriba a fer mal, el Roto ens explica l'autèntic pensament de la patronal en aquests moments. Díaz Ferrán sap molt bé el que passa quan els treballadors ja no ténen res a perdre.

Esclavisme (2)

Ara diuen que la proposta de "contracte" per a joves d'ahir no era de debò, que només era un exemple.

Avui he sentit a la tele un senyor - no sé qui era, no he arribat al començament de la notícia - que deia que calia posar "de patas arriba" l'Estatut dels Treballadors i anar a un model de mercat de treball completament diferent.

Tot això deu voler dir que tenen una idea general del que volen fer i només ens n'han explicat una miqueta. Així sembla que són alguns dels nostres empresaris.

M'espanto només de pensar quina una en porten al cap!

Esclavisme

N'hi ha prou amb una quantitat realment mínima d'exageració per a poder qualificar la proposta de contracte especial per a joves que ha fet avui Gerardo Díaz Ferrán, cap suprem de la CEOE, d'exaltació de l'esclavisme.

Jutgeu vosaltres mateixos, i qualifiqueu-lo adequadament, un contracte de durada entre 6 mesos i un any, limitat al salari mínim, sense cotització a la Seguretat Social i sense donar dret a indemnització per acomiadament ni a prestacions d'atur, destinat a persones que no hagin complert encara els 30 anys.

El model ideal de treballador del Sr. Díaz Ferrán sembla ser el dels esclaus de l'il·lustració que acompanya aquestes paraules.

Els nous sindicalistes

Estem veient aquests dies el sorgiment d'uns nous sindicalistes, que demostren la seva preocupació per la situació de la classe treballadora i que, a més, donen receptes clares, fàcils i concises per a millorar-la d'allò més.

Ahir mateix vaig saber que The Wall Street Journal, sincerament i ràpida convertit en paladí de la classe obrera, es meravellava pel fet de que no hi havia disturbis enlloc d'Espanya amb ocasió del Primer de Maig, i no era difícil veure com li recava la situació, tot enyorant aquells bons temps en què es declaraven vagues generals contra els governs d'esquerres.

El símbol màxim del capitalisme financer no està, però, tot sol en la seva preocupació. Altres nous sindicalistes l'acompanyen, i així ja fa dies que sabem que el PP està esperant el senyal dels líders sindicals a favor de la vaga general contra el Govern, i com que no la donen, es preocupa d'instruir als treballadors sobre els grans avantatges que en traurien, i el ràpid que s'acabaria amb la crisi si decidissin fer-la, i a ser possible que fos salvatge.

Resulta però que els sindicalistes i els treballadors en general no es deixen pas distreure pels cants dels travestits a l'obrerisme, i saben que contra el que cal combatre és contra els intents de les patronals d'aprofitar la crisis per a destruir les garanties jurídiques en el mercat del treball, per a aconseguir l'acomiadament no lliure, que ja ho és en la pràctica, sinó gratuït, tot dient que aquestes mesures destructives del nostre model social van a favor dels treballadors.

Els nous sindicalistes ho tenen negre, la disfressa i la mentida són massa evidents i no poden enganyar ningú.

Si no fos que la situació és seriosa, molt seriosa, n'hi hauria per a partir-se de riure.

(article publicat a e-noticies)

Primer de maig

Un any més, com sempre, com cada any, arriba el Primer de Maig.

Des de la memòria de totes les lluites obreres, endavant pels drets del treballadors, endavant per la Justícia Social!

Gran notícia!

L'Audi Q3 es fabricarà al final a la Seat de Martorell.

Aquesta és, sens dubte, una gran notícia per a Catalunya i per als treballadors. No es tracta només dels llocs de treball directes a la fàbrica de Martorell, es tracta dels elogis internacionals a les capacitats de Martorell com a lloc de fabricació d'un model de gamma altíssima i de prestigi per a la marca, que ens situa clarament com a país que aporta el valor afegit de la formació i habilitat dels seus treballadors.

Arrodonim el dia amb els resultats de l'entrevista entre el President Montilla i el Vicepresident Chaves sobre el finançament de Catalunya, que es suma a l'expectativa generada per a les infraestructures catalanes pel nou Ministre de Foment José Blanco.

Gran notícia i en la bona direcció. Anem ben encarrilats!

La lluita continua

El 8 de març commemoren el Dia Internacional de la Dona Treballadora.

Recordem les lluites portades per les dones treballadores per la seva dignitat i per la dignitat de la humanitat.

Recordem les víctimes de la repressió contra aquestes lluites.

Recordem l'esforç i la voluntat d'emancipació mantinguts durant el temps, dia a dia, any a any, contra l'incomprensió, el buit i la repressió, tant la pública i estatal, ja sortosament superada a molts llocs, com la privada i violenta que mata sense descans.

Tenim present la necessitat de continuar en la lluita per l'igualtat, per la llibertat de tothom.

Sabem que sense feminisme no hi ha socialisme.

Sabem que cal seguir la lluita per l'emancipació de les dones, per l'emancipació del gènere humà.

Victòria!

Ahir el Parlament Europeu va demostrar que és realment un Parlament, i no una reunió de delegats governamentals.

La votació amplament majoritària de 576 vots sobre 785 escons en contra de la directiva de les 65 hores ho deixa ben clar. Els diputats van tombar la decisió dels governs respecte a la regulació del temps de treball, de la que he parlat més d'un cop des d'aquest lloc.

No es tracta només d'un èxit del diputat socialista espanyol Alejandro Cercas que ha aconseguit aglutinar aquesta majoria ben inusual al Parlament Europeu, és també un èxit de les mobilitzacions i de la creació d'un estat d'opinió que ha posat els diputats davant la seva responsabilitat.

No es podia, no han pogut, llençar per la finestra tota la lluita obrera internacional sobre el temps de treball, la lluita de Xicago i d'arreu que es commemora cada 1er. de maig.

És una important victòria. S'ha guanyat amb brillantor una importantíssima batalla, però el combat continua. No podem oblidar que els governs europeus han de proposar ara un nou text sobre la qüestió, i no es pot abaixar la guàrdia.

La victòria ha estat nostra, però la lluita continua!

Tots contra les 65!

Els sindicats, tots els sindicats, la Confederació Sindical Internacional, ens han convocat a manifestar-nos avui contra l'intent d'aprovació d'una directiva europea sobre el temps de treball.

És prou conegut que es pretén que en casos determinats, el temps de treball pugui arribar a ser de 65 hores setmanals.

El retrocés que això suposa per a tots els drets adquirits pels treballadors en llargues, i a cops cruentes, lluites és prou evident.

La reivindicació de la jornada de 8 hores es va inscriure en les feines de la I Internacional Obrera, els màrtirs de Xicago varen ser executats a conseqüència d'aquesta reclamació, que es va mantenir any rere any en les jornades del Primer de Maig.

Ara aquesta conquesta és en perill, i no només aquesta, car l'aprovació d'una directiva així posa en perill la possibilitat mateixa de la negociació col.lectiva, fent-nos tornar als temps de la suposada negociació individual per part dels treballadors, és a dir a la submissió al dictat patronal en cada moment.

Ningú es pot sentir segur de que no l'afectarà la mesura, donades les potencialitats de dumping social que comporta.

Per a evitar-ho, acudim tots a les manifestacions convocades, demostrem que coneixem i defensem els nostres drets, impedim que s'aprovi aquest retrocés!

(article publicat a e-noticies)

Botifarra a les 65 hores!

L'actual situació de l'economia especulativa no ens ha de fer canviar gens ni mica la nostra postura respecte als drets dels treballadors, adquirits amb lluites no gens fàcils, dures i a cops cruentes.

Som molts i molts els que a tot Europa pensem, cadascú amb l'expressió pròpia del seu idioma, que cal fer botifarra a les 65 hores. De fet es preparen per a aquesta tardor manifestacions diverses d'oposició al projecte de directiva que pretén establir-les.

Els socialistes de l'Eixample hem decidit que, a més de sumar-nos a les iniciatives sindicals, hi podíem dir la nostra en una civilitzada, pacífica i participativa manera, no mancada, però, de la necessària duresa en la postura.

Per això està convocada per a diumenge 5 d'octubre, a partir de les 13 hores, a l'Avinguda Mistral/Rocafort, de Barcelona, una "Botifarrada popular" contra les 65 hores.

Qui vulgui acompanyar-nos es pot posar en contacte amb l'Agrupació de l'Eixample del PSC en el correu eixample@socialistes.org

Tothom hi és benvingut!

No pararem

No tenim cap intenció de parar.

Els del PSC manifestarem tant com calgui la nostra oposició a la proposta de directiva europea sobre el temps de treball.

Farem el que podrem per a explicar el desastre que suposa, i per a implicar i comprometre a la societat en el combat contra la mateixa.

Parlarem amb tothom, i ens mobilitzarem com convingui.

No pararem!

Els joves contra les 65 hores

La Joventut Socialista de Catalunya ha convocat una concentració per a demà, dissabte 5 de juliol, davant la seu del Parlament Europeu a Barcelona (Passeig de Gràcia a l'alçada de Provença). En torbareu tota la informació aquí.

És una manifestació del rebuig profund que aquest projecte de directiva europea provoca a tots els socialistes.

Els joves socialistes organitzats políticament ens convoquen a tots a assistir-hi. Em sembla que l'ocasió s'ho val, i em sap greu no poder-hi ser per haver d'assistir al 37è Congrés Federal del PSOE.

Així que no m'acuseu de Capità Aranya, però malgrat no poder-hi anar us incito a tots a ser-hi.

65 hores, ni de conya!

Más contra las 65 horas

A buen entendedor, un Roto basta.

Ahí está bien clarita la explicación de lo que quieren de verdad los que defienden la directiva de las 65 horas.

¡Todos contra las 65 horas!

65 hores, ni de conya!

Ahir, a la tornada de Perpinyà, vaig arribar a temps a la reunió dels socialistes de l'Eixample de Barcelona en Assamblea Ordinària per a elegir els delegats a l'onzè Congrés del Partit dels Socialistes de Catalunya, i després vam tenir el ja tradicional sopar d'estiu, abans de la dispersió que provoquen les vacances, encara que aquest estiu ens seguirem veient per raó del processos congresuals en marxa.

En l'Ordre del Dia de l'Assemblea hi ha sempre un punt referit a resolucions polítiques que poden presentar tant la Comissió Executiva com els militants.

En aquesta ocasió se'n van presentar tres i totes van ser aprovades. Una era sobre la laïcitat, la segona sobre la Directiva Europea sobre retorn, i la tercera sobre la proposta de Directiva Europea sobre el temps de treball.

Les veus que es van aixecar a la reunió varen ser clares i rotundes, contra el retrocés social i jurídic que suposa l'intent d'extensió de la jornada laboral, la destrucció del model europeu que implica, el perill de dúmping social que comporta, la traició a la centenària lluita obrera sobre la qüestió, l'amenaça directa a la pròpia raó de ser dels sindicats de treballadors.

La decisió de l'Assemblea va ser unànim, en defensa dels drets dels treballadors, del model social europeu, de la negociació col.lectiva.

En defensa de la mateixa idea d'Europa que alguns governs volen segrestar usant les institucions europees, vam deixar ben clar que les 65 hores, ni de conya!

Contra las 65 horas

En Chicago, en 1886, fueron ejecutados los ocho sindicalistas que reivindicaban, junto a muchos otros, mediante una huelga que acabó con la tragedia de Haymarket, la jornada laboral de ocho horas. Fueron rápidamente conocidos como "Los mártires de Chicago".

Su memoria se conmemora cada año el 1º de mayo, con los actos reivindicativos, de consolidación de conciencia, y también festivos que se organizan en todo el mundo, excepto en Estados Unidos.

El 29 de octubre de 1919, en Washington, se acordaba el Convenio nº 1 de la Organización Internacional del Trabajo (OIT), por el que se establecían las ocho horas como jornada máxima de trabajo.

La lucha obrera había logrado esta reivindicación, y la lucha obrera la fue extendiendo y consolidando en todo el mundo, de forma que se considera ya como algo adquirido, imposible de modificar en perjuicio del trabajador, tal como recogen la mayoría de las legislaciones laborales.

Ahora el Consejo de Ministros de Trabajo de la Unión Europea ha acordado por mayoría - con la firme oposición del Gobierno de España, entre otros - la aprobación de una Directiva que establece como jornada máxima las 60 horas semanales, que pueden llegar a 65 en casos especiales.

Es de todo punto inadmisible, por más que se aluda al carácter voluntario para el trabajador, cuando sabemos cuales son los medios para que el trabajador no tenga más remedio que tener esa voluntad. Es un retroceso inimaginable, es la renuncia a las conquistas de años de lucha y al establecimiento de unas condiciones de trabajo aceptables.

Aún debe de pronunciarse el Parlamento Europeo, y es necesario que el clamor de los partidos y sindicatos de izquierdas en toda Europa se una para impedir que se consume tal jugada.

La opinión contraria a las 65 horas, a tamaño retroceso histórico, debe de manifestarse con fuerza tal que haga imposible que los miembros del Parlamento Europeo voten contra la voluntad así expresada por sus representados.