Roma i Madrid

La setmana passada vaig ser a Roma, participant a les sessions de l'Assemblea Parlamentària de la Unió per a la Mediterrània i, com és lògic, vam dedicar la majoria del temps tant a la Comissió d'Afers Polítics, de Seguretat i de Drets Humans com al Ple de l'Assemblea a la situació a diversos països àrabs com a conseqüència de l'onada de moviments populars per la democràcia, la llibertat, la dignitat i el progrés social.

Vaig poder intervenir tant a la Comissió com al Ple i vaig demanar que l'Assemblea impulsés les reformes estructurals i funcionals necessàries en la Unió per a la Mediterrània per a fer front a la nova situació mediterrània, donada l'experiència d'extraordinari dèficits actuals.

Ahir, a la Comissió d'Afers Estrangers del Congrés dels Diputats vaig defensar la Proposició presentada pel Grup Parlamentari Socialista sobre les transicions democràtiques àrabs i el paper d'Espanya, de la Unió Europea, de la Unió per a al Mediterrània i de tota la Comunitat Internacional al respecte. Cal expressar el suport als moviments democràtics i el refús a la repressió, així com la necessitat d'actuar per a evitar la reversió dels avenços democràtics actuals i per a consolidar institucionalment les noves democràcies. L'aprovació va ser unànim a la Comissió, ara cal posar-ho tot en marxa.

No sóc partidari de parlar de moments, dies o hores històriques, perquè crec que la història la construeixen cada dia els ciutadans amb la seva acció política conscients, però és clar que hi ha moments en que sembla que la velocitat de la història es fa més gran.

Contra els predicadors del final de la història, els pobles continuen avançant en la seva lluita pel progrés, la justícia, la llibertat, la democràcia, la dignitat.

Siguem-ne conscients i participem-hi en la mesura de les nostres forces i les nostres possibilitats.

Istambul

En un Istambul molt semblant al barri que surt a la foto, ben allunyat del clixè turístic i plenament sorprenent per als que, com jo, feia molt de temps que no havíem estat a la ciutat, he passat els darrers dies.

Hi he assistit i participat en la reunió conjunta de la Comissió Política i la Comissió de Cultura de l'Assamblea Parlamentària Euromediterrània, en la que hem tractat temes de diàleg intercultural en el marc de l'Aliança de Civilitzacions, co-presidida per Espanya i Turquia.

Com gairebé sempre el debat ha estat intens i amb un cert punt de dificultat, com és normal en una institució en la que seuen junts israelians i palestins, però ens en hem sortit i hem pogut posar en comú els nostres punts de vista sobre la qüestió.

No es tracta, al meu entendre, d'una cosa negligible quan ha coincidit en el temps amb la mala notícia de l'ajornament de la cimera de la Unió per a la Mediterrània prevista per al 7 de juny a Barcelona.

Ha estat el segon cop que ha passat. Els parlamentaris ens hem pogut reunir i parlar, encara que sigui dient-nos-en algunes de fresques a la cara, mentre els Governs no ho poden fer. La d'aquesta setmana i la reunió de després dels atacs israelians a Gaza, mentre es suspenia tota activitat inter governamental de la Unió per a la Mediterrània, demostren que la nostra Assemblea és imprescindible per a mantenir el contacte i el diàleg quan els temps són difícils, igual com ho és per a avançar en projectes i decisions polítiques quan els temps són més favorables.

Així he mirat de posar-ho de manifest en la meva intervenció, i no tinc cap sensació de feina perduda o de temps malaguanyat.

Amman

Tot just acabo d'arribar d'Amman (Jordània), de quatre dies intensos de reunions de la Comissió Política i del Plenari de l'Assemblea Parlamentària Euromediterrània, més un seminari sobre la Unió per a la Mediterrània organitzat per la Fundació Friedrich Ebert.

Ha estat intens i interessant.

L'APEM ha començat a produir declaracions i recomanacions de gran interès polític, resultat d'una el·laboració consensual gens fàcil si tenim en compte que hi som parlamentaris dels 43 paisos de la UPM més els representants del Parlament Europeu.

Les recomanacions aprovades a proposta de la Comissió Política, de Drets Humans i Seguretat em semblen les de major rellevància, i cal dir que en una d'elles, la referent al procés de Barcelona i la UPM, hi ha treballat com a ponent en Raimon Obiols, i que en l'altra, referent a la llibertat d'expressió i el respecte a les creences, hi he participat jo mateix també com a ponent.

La recomanació sobre llibertat d'expressió s'ha aprovat per unanimitat, i la del procés de Barcelona amb la sola reserva de dos diputats israelians.

Hem sentit, a més, un interessant discurs del Secretari General de la Unió per a la Mediterrània, i un discurs de Fini, nou president de torn de l'Assemblea, sorprenentment correcte en matèria tan delicada com la de les migracions.

D'altra banda el seminari, que aplegava diputats i càrrecs orgànics de partits socialistes i social-demòcrates de la Mediterrània, va servir per a posar en comú idees i propostes sobre l'acció política socialista a l'àmbit mediterrani, el que té prou interès, tal com vam constatar. Ara queda pendent la continuació de la feina de coordinació i d'acció conjunta.

Ja era hora!

Ho va anunciar el Ministre Moratinos a l'esmorzar-debat de dilluns d'aquesta setmana a Madrid.

El mes de març s'inauguraran els treballs de la Secretaria General de la Unió per a la Mediterrània, després de l'elecció per al càrrec del candidat jordà.

És una bona notícia que s'ha fet esperar massa.

Els qui pertanyem a l'Assemblea Parlamentària Euromediterrània hem continuat treballant durant tot el temps de congelació de les activitats intergovernamentals, però era absolutament necessària al posada en marxa de la Secretaria General per a poder desenvolupar els objectius de la Unió.

Aquesta no és una qüestió menor de cap de les maneres.

La possibilitat d'entesa sobre temes concrets de desenvolupament i cooperació entre els 43 membres de la Unió és una peça cabdal en la més que difícil construcció de la pau a la regió, que continua sotmesa a les amenaces que deriven del drama d'Orient Mitjà i del fet de la major diferència de nivell de vida, i possibilitats de futur, entre la riba nord i la sud de la Mediterrània.

Ara cal posar-se a la feina sense més dilacions.

El present del futur

Ahir va ser la vint-i-vuitena vegada. Això comença a impressionar com a consolidació d'una tradició democràtica. Ahir l'alcalde de Barcelona es va dirigir a tothom qui el volgués escoltar en un acte organitzat pel Col·legi de Periodistes a la nova seu del Conservatori del Liceu, el bell mig del Raval.

Sempre resulta interessant el repàs anual del que ha passat a Barcelona, i l'exposició de propòsits per a l'any entrant, però ahir es va superar aquest marc de referència per a exposar una visió que abasta, pel cap baix, la propera dècada.

La confiança en las capacitats de la gent de Barcelona, en les seves possibilitats i en la seva voluntat de treball i de millora va ser, al meu entendre, l'eix de l'intervenció de Jordi Hereu.

La voluntat de mantenir i consolidar la capitalitat de la Mediterrània, juntament amb la de Catalunya, i la de jugar un paper decisiu a Espanya i al sud d'Europa és el fonament de totes les línies d'actuació exposades.

Això ha de permetre la continuïtat de les polítiques d'impuls econòmic, de creació lliure, i de cohesió social que conformen el que s'anomena "model Barcelona".

Em sembla especialment important les referències repetides a la cohesió social en relació als nous ciutadans, als immigrants recents, en uns moments com els actuals en que alguns semblen cedir massa fàcilment als dubtosos encants del populisme, amb pèrdua completa de l'orientació que ha de mantenir una política d'esquerres.

En resum, em va agradar no perdre'm la conferència i recomano als qui no hi vau ser que la seguiu a la premsa, a Internet o on us vagui, que avui en dia les possibilitats són variades i entretingudes.

Tard, però en la bona direcció

Semblava que no arribaria mai, però per fi tenim Secretari General de la Unió per a la Mediterrània, amb seu al Palau de Pedralbes de Barcelona.

El nomenament del diplomàtic jordà Ahmed Jalaf Masade per a aquest lloc clau desencalla la formalització institucional d'una Unió, hereva de l'anomenat Procés de Barcelona, que va tenir un naixement difícil, i que està tenint grans dificultats en el seu desenvolupament, per causa bàsicament dels atacs israelians a Gaza d'ara ha fet un any, que provocaren la comprensible negativa dels països àrabs a seure amb el Govern d'Israel.

Sort n'hem tingut, encara, de l'existència de l'Assemblea Parlamentària Euromediterrania, que va aconseguir amb prous dificultats, assentar el principi de la continuïtat de les relacions entre els parlamentaris dels 43 països de la UpM, i fer que, en la pràctica, els treballs parlamentaris continuessin amb presència d'israelians, palestins i de tots els parlamentaris àrabs.

Ara caldrà completar l'estructura de la Secretaria General i que comenci a treballar en els importantíssims projectes de cooperació que constitueixen l'espinada de la Unió per a la Mediterrània.