Els nous sindicalistes

Estem veient aquests dies el sorgiment d'uns nous sindicalistes, que demostren la seva preocupació per la situació de la classe treballadora i que, a més, donen receptes clares, fàcils i concises per a millorar-la d'allò més.

Ahir mateix vaig saber que The Wall Street Journal, sincerament i ràpida convertit en paladí de la classe obrera, es meravellava pel fet de que no hi havia disturbis enlloc d'Espanya amb ocasió del Primer de Maig, i no era difícil veure com li recava la situació, tot enyorant aquells bons temps en què es declaraven vagues generals contra els governs d'esquerres.

El símbol màxim del capitalisme financer no està, però, tot sol en la seva preocupació. Altres nous sindicalistes l'acompanyen, i així ja fa dies que sabem que el PP està esperant el senyal dels líders sindicals a favor de la vaga general contra el Govern, i com que no la donen, es preocupa d'instruir als treballadors sobre els grans avantatges que en traurien, i el ràpid que s'acabaria amb la crisi si decidissin fer-la, i a ser possible que fos salvatge.

Resulta però que els sindicalistes i els treballadors en general no es deixen pas distreure pels cants dels travestits a l'obrerisme, i saben que contra el que cal combatre és contra els intents de les patronals d'aprofitar la crisis per a destruir les garanties jurídiques en el mercat del treball, per a aconseguir l'acomiadament no lliure, que ja ho és en la pràctica, sinó gratuït, tot dient que aquestes mesures destructives del nostre model social van a favor dels treballadors.

Els nous sindicalistes ho tenen negre, la disfressa i la mentida són massa evidents i no poden enganyar ningú.

Si no fos que la situació és seriosa, molt seriosa, n'hi hauria per a partir-se de riure.

(article publicat a e-noticies)