Vençuts, però no derrotats

Vençuts en una contesa electoral, però no derrotats, seguirem el combat pels nostres valors des del lloc en què ens han posat els vots.

Defensarem la gent que ha confiat en nosaltres i no acotarem el cap.

Canviarem el que calgui, esmenarem errors i treballarem pel futur que volem.

Trias i les esqueles

Avui el doctor Trias, candidat a alcalde de Barcelona per CiU, publica un article al diari "ABC", ben conegut per la seva secció d'esqueles, la més selecta de la premsa madrilenya.

Segurament que aquest detall no vindria a tomb, ni interessaria ningú excepte la minsa minoria entusiasta de la literatura funerària, que a l'únic diari que es ven cosit assoleix cotes impensables, si no fos que resulta que al doctor Trias li han publicat l'article a la pàgina 53 de l'edició d'avui, precisament sobre les primeres esqueles de la llarga sèrie que omplen fins a la pàgina 55.

Les flastomies de l'aspirant convergent - no és cap altre el contingut del seu article - han quedat així plasmades just abans de les esqueles, que podrien ser les de les idees ben mortes del candidat a delegat de CiU a l'Ajuntament de Barcelona.

No sembla el repetit aspirant convergent massa content de la victòria de l'Alcalde Jordi Hereu a les primàries quan l'ataca com ho fa.

Tampoc ho sembla el diari que és el millor exemple actual del significat d'oxímoron, és a dir el que sota el títol que evoca l'avantguarda expressa les idees més conservadores - i a voltes reaccionàries - de la premsa barcelonina. Sí, és just el que penseu, el diari que assumeix les funcions de guàrdia d'en Mas, que avui dedica vàries de la seves signatures que barrejen desinformació amb desqualificació a atacar al vencedor de les primàries socialistes, amb un devessall de fel difícil d'igualar.

Cada cop tinc més clar que en Jordi Hereu provoca pànic en les files convergents i els seus portaveus.

Cada cop tinc més clar que dissabte els socialistes de Barcelona la vam encertar de plé.

Democràcia vs. demoscòpia

Un cop més cedeixo el meu blog a les paraules d'una altra persona, perquè em sembla que són importants.

Avui es tracta de la nota publicada ahir a Facebook per Ferran Pedret sobre les primàries de Barcelona.

Es tracta de que triomfi la democràcia - el govern del poble - i que la demoscòpia - l'observació del que fa el poble - no es converteixi en el control del poble.

Aquí teniu l'article, llegiu-lo i jutjeu-lo vosaltres mateixos.

DEMOCRÀCIA VS. DEMOSCÒPIA

"cantamos porque el grito no es bastante
y no es bastante el llanto ni la bronca
cantamos porque creemos en la gente
y porque venceremos la derrota"

Mario Benedetti. Por qué cantamos (fragment)

Avui mateix el diari El Periódico publica una enquesta demolidora pels interessos del PSC a la ciutat de Barcelona. Segons aquesta enquesta, no importa què fem els militants i simpatitzants socialistes en les eleccions primàries a les quals hem estat cridats a participar, perquè el nostre fat està escrit i segellat amb lacre: CiU guanyarà les eleccions fem el que fem. Està tot perdut, cal abandonar tota esperança i no ens queda altra cosa a fer que sortir de les seus del Partit d'un en un, mans enlaire i amb el carnet a la boca.
Ara bé, els àugurs demoscòpics ens conviden als militants i simpatitzants socialistes de bona fe a cercar desesperadament un tractament pal·liatiu, consistent en votar Tura, que segons l'enquesta tindria uns resultats menys catastròfics.
Els socialistes catalans estem sotmesos des de fa temps, i especialment en els darrers mesos, a un estat de tribulació i desassossec que ha estat causat per la forma com hem vist desdibuixar-se progressivament el nostre vell i bell somni de construir la Catalunya nova, pel gir emprès pel govern central que encapçalem, des del maig de 2010 ençà, per les òbvies dificultats per connectar amb els nostres conciutadans que estem trobant, i per la multiplicitat de raons que sorgirien si tinguéssim temps de preguntar a cadascuna de les persones que formem el PSC.
Així, percebent esgotades les nostres energies i afeblida la nostra moral, se'ns sotmet als que militem a Barcelona a una mena de xantatge emotivo-racional, oferint-nos a la companya Tura com a taula de salvació d'un desastre segur, encara que garantint-nos igualment que no tenim opcions davant la dreta (cal tenir present que, d'acord amb la legislació vigent, és elegit alcalde o alcaldessa en segona votació aquell qui encapçali la llista més votada, i que molt probablement CiU obtindria el suport del PP en el supòsit que poguessin formar majoria, per la qual cosa, segons les enquestes, no els caldria ni tan sols la segona votació).
No obstant, les meves energies no estan esgotades ni la meva moral està afeblida, per la qual cosa segueixo negant-me a substituir la democràcia per la demoscòpia. Refuso plegar-me a entrar en el joc de les profecies autocomplertes, perquè es comença designant un candidat en funció de les enquestes, i s'acaba governant en funció de les mateixes. I així qualsevol dia, si es fa una enquesta després d'algun lamentable accident, ens trobarem havent de legislar per reinstaurar la pena de mort pels conductors que es saltin un semàfor. Com això em sembla absurd, i crec en una forma de fer política basada en la coherència amb els valors i els principis del projecte polític al qual es representa, només vull demanar als meus companys i companyes que, el dia 19 de febrer, votin a aquell candidat, d'entre els dos que es presenten, que els sembli que té un millor projecte per la nostra ciutat.
L'enquesta d'avui està feta fa uns dies, i segueix comparant l'alcalde que ho ha estat en els darrers anys, amb una mera hipòtesi de candidata, per la qual cosa ni les seves valoracions ni les seves expectatives són comparables. Ho reconeix la pròpia Àngels Pont, directora de GESOP, quan afirma que les possibilitats reals de l’exconsellera no començaran a comptar fins l’endemà de la seva elecció, en el cas que ella sigui finalment la candidata.
Jo us puc dir que crec que les primàries, si sabem mantenir-les com un contrast entre els projectes que poden encarnar Jordi Hereu i Montserrat Tura, i sobre les seves habilitats i capacitats, seran un revulsiu per al PSC. Ja ho estan essent, de fet, i només cal veure com s'ha incrementat l'assistència als actes i assemblees.
Si Jordi Hereu és designat pels militants i simpatitzants com a candidat, com espero que passi, hi ha molt a dir encara. Els àugurs no poden preveure els efectes de la mobilització política i social incipient. He vist en Jordi aquests dies, està millor que mai. I m'he vist entre vosaltres, formant part del nombrós grup de companys i companyes que li donem suport, i us puc dir que he sentit que no hi ha res que no siguem capaços de fer. Que prevalgui la democràcia sobre la demoscòpia serà la nostra primera victòria.

Ferran PEDRET I SANTOS

Militant de l'Eixample

Jo ja ho tinc clar

Avui ha començat la campanya per a les primaries que decidiran el candidat o candidata del Partit dels Socialistes de Catalunya a l'alcaldia de Barcelona.

Crec que em pertoca dir-vos que en penso.
Jo estic pel projecte col·lectiu dels socialistes per a configurar una societat mes justa, mes igual, mes respectuosa de la diferencia i la diversitat, mes amigable, que comparteixi i que es basi en el recolzament mutu dels ciutadans i ciutadanes.
Jo estic pel projecte col·lectiu que ha fet, al llarg d'anys, una ciutat capdavantera en politiques socials, en integracio urbana, en apropament de les condicions de vida en tots els barris, curosa de les persones, del patrimoni urba i de que tothom en pugui gaudir en condicions d'igualtat.
Jo estic pel projecte que ha col·locat Barcelona com una ciutat capdavantera a nivell mundial en potencialitat de la nova economia.
Jo estic pel projecte per a Barcelona que encapçala Jordi Hereu.
Jo ha ho tinc clar.

Parlament nou

Nous diputats i diputades seuran en aquests escons del Parlament de Catalunya que acabem de renovar.

Segons les enquestes a peu d'urna, els resultats no són, ni de bon tros, els que hauria desitjat i aquells per els que he treballat junt amb tots els companys i companyes del Partit dels Socialistes de Catalunya.

Són, però, els que ha decidit el poble de Catalunya i a ell i a la seva voluntat democràticament expressada cal respectar-los, perquè la paraula la té el poble, i només el poble.

Quan escric aquestes quatre ratlles no hi ha encara resultats definitius, però sembla ben clara la victòria de les candidatures de Convergència i Unió i la configuració d'un Parlament molt més complexe que l'anterior, amb una baixa substancial de la representació socialista.

L'anàlisi detallada dels resultats i de les seves causes, així com la previsió de les seves conseqüències, no és una cosa que es pugui fer en aquests moments

Ara em sembla que cal felicitar els guanyadors, i indicar que els socialistes no deixarem de defensar la nostra raó i les nostres raons.

A votar!

Ja heu reflexionat tota la jornada d'ahir.

Ara es tracta d'exercir el vot, l'eina d'aquest ofici de ciutadans que tant ens va costar d'adquirir.

Ara es tracta de fer avançar la democràcia exercint-la.

Ara es tracta de demostrar que el poble decideix per si mateix el seu futur.

Ara es tracta de que no guanyin els que volen manar sense entrebancs democràtics.

Ara cal votar.

A votar!

Palau Sant Jordi 2010

Algunes instantànies de l'interior del Palau de Sant Jordi ahir al vespre, abans de començar el míting, amb la presència solidària dels nostres companys de la Federació Catalana del Parti Socialiste francès, i de l'acabament de l'acte.

No són tècnicament les millors possibles, però expressen de forma prou clara l'ambient d'entusiasme que hi ha regnat.

Les raons per a votar socialista s'han exposat i són ben clares, la força per a guanyar el vot dels ciutadans s'acumula amb actes com el d'ahir.

Ara cal treballar per a que l'onada del Sant Jordi arribi a les urnes diumenge i que un país d'esquerres com és Catalunya tingui un Govern socialista.

Tots a la feina, que no en manca, i és important!

Festa grossa

Avui la ciutadania de Catalunya té festa grossa a la que convoquem els socialistes.

Al Palau Sant Jordi de Barcelona, capital de Catalunya, ens aplegarem molts i molts per a sentir en Jordi Hereu, la Carme Chacón,el Felipe González, el José Luís Rodríguez Zapatero i en José Montilla parlant de les raons per a votar diumenge vinent, i per a votar la única garantia de progrés, per a votar socialista.

Anem-hi tots, i demostrem als qui volen imposar la seva voluntat sobre el poble apartant-lo de la política per a poder manar sense cap entrebanc, que som conscients de la nostra força que és el nostre vot, amb el que podem decidir sobre el nostre futur.

Per a llençar la gran onada que faci que un país d'esquerres com és Catalunya tingui un govern d'esquerres, omplim el Sant Jordi avui, i les urnes diumenge!

Diumenge feia sol

De forma bastant excepcional en els darrers temps, diumenge passat va ser un dia assolellat.

El vam aprofitar els socialistes de Catalunya per a aplegar-nos - no pas tots, però uns quants milers - a la pineda de Gavà, per a celebrar la 21ena. edició de la Festa de la Rosa.

Es tracta de la reunió que marca el començament del curs polític, especialment enfeinat enguany, amb les eleccions encara no convocades, però ja anunciades, el 28 de novembre.

Ens trobem molts i molts - molts més dels que ells volen i diuen, com deia la cançó - per a compartir afectes, preocupacions, esperances, projectes i voluntats de transformació social.

Vaig tenir la sensació, ben poc objectivable com qualsevol sensació, de que diumenge érem més que altres anys, i sobre tot que hi havia una indiscutible voluntat de vèncer.

Al mig de tot això, el bon amic i excel·lent fotògraf José Luque em va fer la foto que veieu, engantxant-me en una actitud oratòria, i que trobo que està molt bé com a foto.

Donat que tampoc no acostumo a penjar-ne massa de meves, he decidit que aquesta sí.

Tampoc no és obligatori que us la mireu!

Els 25 a la Sagasta

Ahir els 25 diputats del PSC a les Corts Generals vam tenir una de les nostres reunions habituals a la Sala Sagasta del Congrés dels Diputats.

S'hi va afegir el Ministre de Treball, Celestino Corbacho, el que és d'una lògica indiscutible encara que no sigui diputat, a diferència de la Ministra de Defensa, Carme Chacón.

Em perdonareu que no desvetlli el contingut de la sessió, que va ser intensa i participativa, com ho són de costum aquestes reunions.

La discreció és el preu absolutament necessari per a la plena i completa llibertat de paraula que hi impera.

Crec que es bó que se sàpiga que ens reunim els 25, que parlem i discutim lliurement, i que fixem posicions polítiques que tènen després una indiscutible influència en les posicions del Grup Parlamentari Socialista, en el que participem.

Ho fem també habitualment a la Sala del Congrés dedicada a la memòria de Práxedes Mateo Sagasta, que fou membre del Partido Constitucional i fundador del Partido Liberal, quan ser liberal era quelcom progressista, una posició política molt diferent de la dels que ara diuen ser-ne.

Batalla guanyada al Senat

Ha estat aquest matí al Saló de Plens antic del Senat.

La reunió de la Comissió General de les Comunitat Autònomes havia despertat una expectació normal donada la qüestió que s'hi havia de tractar, és a dir, la petició de renovació del Tribunal Constitucional per a donar compliment a les normes legals existents, i acabar amb la situació actual amb quatre magistrats en pròrroga i una vacant per defunció, que s'afegeixen a la situació de recusació d'un altre magistrat, el que fa que dels dotze teòrics integrants del Tribunal, només sis es trobin en situació de normalitat constitucional.

La dreta política espanyola i la catalana havien intentat minimitzar l'ocasió, fent al buit a la sessió, a la que els presidents autonòmics del PP han enviat consellers en lloc seu, i a la que no ha assistit el màxim representant de la dreta catalana, Artur Mas, que es trobava acabant el pont de la segona Pasqua.

L'intent dretà, complementat amb les provocacions xulesques del representant madrileny, i els disbarats de la representant valenciana, ha estat un complet fracàs.

El President de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, ha estat brillant, especialment en el torn de rèplica. Amb fermesa i convicció ha fet pedagogia política de la millor sobre el sentit de l'Estat de les Autonomies, la pluralitat i diversitat, el sentit institucional del Tribunal Constitucional i de tots els elements configuradors del nostre sistema polític territorial.

De fet, el Vicepresident tercer del Govern espanyol, Manuel Chaves, ha expressat clarament el seu recolzament a les tesis de Montilla respecte a la necessitat de renovació del Tribunal Constitucional.

Com ha dit el coordinador dels diputats del PSC al Congrés, Francesc Vallès, Montilla ja ha convençut al PSOE, ara li toca a Mas convèncer els seus amics del PP.

Tots els qui érem presents a la sessió ho sabem, encara que els de la dreta intentin negar-ho, o que els pocs diputats de CiU presents hagin refusat l'aplaudiment al President de la Generalitat: José Montilla ha guanyat al Senat aquesta important batalla política, i ho ha fet amb contundència.

Montilla, candidat

El Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya i Primer Secretari del Partit dels Socialistes de Catalunya, José Montilla i Aguilera, ha estat designat avui candidat del PSC a la Presidència de la Generalitat en les properes eleccions autonòmiques.

Ho hem fet en una sessió extraordinària del Consell Nacional que hem fet a Girona, en una votació secreta amb papereta - n'hi havia pel sí, pel no i en blanc - i urna, amb el resultat de 341 expressats, 341 vots a favor, i un acreditat que no ha votat, que ha estat el mateix Montilla.

El resultat el podíem suposar amb anterioritat amb una certa precisió, però em sembla de la major importància l'observància estricta de les formes i de les normes internes, inclosa la recollida obligatòria d'avals per al futur candidat.

El que més m'ha agradat de la jornada ha estat el discurs del candidat ja proclamat. Hem vist i sentit un Montilla absolutament en forma, amb una soltesa oratòria que molts li neguen i que els sorprendrà en la campanya electoral venidora, i amb un contingut d'una gran fermesa en defensa dels interessos de Catalunya i de les idees federals i els ideals socialistes. Els aplaudiments dels consellers i conselleres i del públic que se'ns ha afegit han demostrat ben a les clares, pels moments en que s'interrompia l'orador, la fermesa també dels nostres militants i simpatitzants en la defensa de les nostres idees fundacionals.

En resum, un matí de dissabte ben aprofitat.

Tarragona, un any més

Un cop més he estat a l'Escola d'Hivern que des de fa 24 anys organitza el PSC.

Ens hi trobem un pilot de companys i companyes per a escoltar, intervenir i debatre en ambient relaxat i amb temps suficient, sobre els temes polítics que seleccionem cada any.

Aquesta Escola és una magnífica escola de debat.

Justícia a Tarragona

Avui m'he apropat a Tarragona per a participar com a ponent en un acte sobre la reforma de l'oficina judicial, tot just aprovada dijous passat en forma definitiva pel Congrés dels Diputats.

L'acte tenia el títol, moderadament provocador, de "Per fi la justícia? La nova oficina judicial."

L'organitzava la Sectorial de Justícia de Tarragona, i ha resultat d'un gran interès, car hem parlat del tema proposat i de molts d'altres relacionats amb l'administració, l'administració de Justícia, el poder, el Poder Judicial, els jutges, els ciutadans, el servei públic, etc.

Ens han quedat ganes de continuar parlant, i em sembla que això sempre és bo.

Vint anys de Festa de la Rosa

Des d'en fa vint, els socialistes de Catalunya ens apleguem cada setembre per a començar el curs polític amb una jornada de convivència a les pinedes de Gavà. Ens hi trobem socialistes d'arreu del país, cadascun amb les seves pròpies dèries, els seus propis orígens, les seves preocupacions i gustos particulars, però units per un projecte progressista de construcció de la societat, el projecte socialista.

Ens veiem, ens parlem, constatem com passa el temps, sentim les intervencions polítiques, i compartim, sobre tot compartim, el menjar, el beure, les idees, les voluntats, les forces per a la transformació social.

Enguany els socialistes de l'Eixample hi hem rebut la visita de la cap de llista socialista de Perpinyà, la companya Jacqueline Amiel-Donat, que també ens havia visitat en la botifarrada popular contra les 65 hores, i a quines campanyes electorals hem participat.

El compartir no té limitació per cap frontera!

Ni la Lluna, ni res!

Ara fa quaranta anys que la primera petjada humana es va imprimir a la superfície de la Lluna.

Jo recordo perfectament aquella nit del 20 de juny de 1969, i podria recitar la llista de les persones que ens havíem reunit per a seguir per televisió aquell moment realment històric, en que un habitant de la Terra arribava per primera vegada a un altre cos celeste. Estic ben segur de que moltíssima gent de la meva generació podria fer el mateix.

En aquell moment hi havia gent escèptica que afirmava que tot plegat era un engany del poder, en concret del Govern dels Estats Units d'Amèrica, un muntatge per a ensarronar el personal, que tot era mentida i mala fe. Argumentaven, amb suposada fonamentació científica, defectes i incongruències del que acabaven de veure.

Totes les objeccions van ser clarament rebutjades, i la realitat es va imposar per sí sola. L'home havia arribat a la Lluna, això era una veritat.

Això no va impedir que hi hagués gent que passés anys i panys mantenint la tesi de l'enganyifa, i que fins i tot ara n'hi continuï havent.

Quaranta anys després, i en un àmbit ben diferent, acabem d'assistir a un fet també històric, encara que de dimensions ben diferents. Es tracta de l'acord sobre finançament autonòmic que soluciona injustícies històriques i que suposa un pas endavant ben clar en la consolidació del nostre Estat de les Autonomies per la via federalitzant.

Com amb la Lluna, hi ha qui ho nega i diu que tot és una enganyifa del poder, en aquest cas dels Governs d'Espanya i de la Generalitat de Catalunya, i que és un muntatge per a ensarronar el personal, tot mentida i mala fe.

Es basen en el mateix tipus d'evidències científiques que els negacionistes de l'allunatge, i ells mateixos ho saben.

Em temo, però, que continuaran negant-ho encara quan hagin passat quaranta anys.

La realitat no els farà canviar mai d'opinió i de conviccions: Ni la Lluna, ni res!

(article publicat a e-noticies)

Dissabte roig

Avui, la gent del Partit dels Socialistes de Catalunya organitzem un Dissabte roig, en que tindrem més de 300 punts d'informació als carrers i places de tota Catalunya, amb la participació prop de 3.000 companys i companyes, per a explicar als ciutadans el contingut i el significat polític dels pactes sobre finançament autonòmic.

L'ocasió històrica que aquests pactes representen per al desenvolupament federalitzant del nostre Estat de les Autonomies no es podia desaprofitar, calia fer un esforç de pedagogia política que ha estat sempre la nostra línia d'actuació, per aconseguir des de la proximitat, que els catalans i les catalanes tinguessin informació adequada sobre el gran èxit obtingut amb el finançament.

Els socialistes de l'Eixample tornem avui, una vegada més, a ser als carrers dels nostres barris, amb vuit punts d'informació simultanis.

Al carrer ens trobarem, doncs, com tantes altres vegades!

Passem comptes

Just a mig mandat municipal, aquest matí hem tingut a les Golfes de la Biblioteca Ignasi Iglesias, a Can Fabra, un interessant acte en què hem coincidit els assistents al Consell de Federació del PSC de Barcelona i moltíssimes persones que treballen a diverses i diferents entitats cíviques de Barcelona.

La qüestió era "passar comptes" dels dos anys del mandat i, naturalment, també parlar del futur.

Crec que és una experiència nova, la de que gent de la direcció del Partit dels Socialistes de Catalunya i de les entitats prenguin la paraula i debatin en un mateix acte polític, fora de les sessions dels Consells de Districte, i em sembla que caldria repetir-ho.

Perpinyà, sempre

(Fotos Miguel A. Martín)

Ahir vaig fer un viatge llampec Madrid-Perpinyà-Barcelona, per a poder participar en el Míting de la candidatura municipal Nouvelle Union avec la Gauche, que sota el lema "Perpinyà, més justa", lidera la companya socialista Jacqueline Amiel-Donat.

A Perpinyà es repeteixen les eleccions municipals després de que el Consell d'Estat francès dictaminés que s'havia produit un frau massiu organitzat per l'anterior alcalde Alduy.

L'acte va ser un autèntic èxit amb el local del Centro Español atapeït de públic, entre els que hi havia una àmplia representació de la Federació de Barcelona del PSC, que s'hi va traslladar en autocar, per a expressar la seva solidaritat amb els companys  perpinyanesos que estan lluitant per la democràcia i per l'esquerra.

Al míting hi vam parlar un pilot de gent, presentats pel Primer Secretari de la Federació del Parti Socialiste, Jacques Cresta. Per l'ordre d'intervenció vam ser els següents: Jaume Bartomeu, Primer Ministre d'Andorra; Christian Bourquin, President del Consell General del Pirineus Orientals; Jean-Claude Pérez, Diputat per l'Aude i candidat a les municipals de Carcassonne també anul.lades per frau de la dreta; Jean-Claude Gayssot, Vice-president del Consell Regional de Languedoc-Rosselló i exministre comunista; jo mateix, Jordi Pedret, Diputat per Barcelona; Raymond Vall, Senador i alcalde de Fleurance; Santi Vila, Alcalde de Figueres; Anna Pagans, Alcaldessa de Girona; Jacques Bascou, Diputat i Alcalde de Narbonne; Nicole Belloubet, Primera Tinent d'Alcalde de Toulouse; Hélène Mandroux, Alcaldessa de Montpellier; i Jordi Hereu, Alcalde de Barcelona, a més, naturalment de la candidata Jacqueline Amiel-Donat, que vaig tenir l'honor de presentar per indicació dels organitzadors.

A L'Indépendant d'avui hi podeu trobar una encertada crònica de l'acte, que va ser seguit amb entusiasme molt calorós, us ho puc assegurar, pel nombrós públic.

Europa a l'Avinguda Mistral

Avui, una vegada més i com fem molt sovint hi hagi o no eleccions, els socialistes de l'Eixample hem sortit al carrer per a explicar-nos i explicar les nostres propostes.

Avui tocava, com és obvi, l'explicació dels arguments per a votar a les eleccions europees del 7 de juny, i per a votar la llista socialista.

Un cop més, els del PSC-L'Eixample, hem portat Europa a l'Avinguda Mistral, com ho vam fer fa un temps amb la botifarrada reivindicativa contra la directiva de les 65 hores, amb participació dels companys socialistes de Perpinyà.

Europa és, també, solidaritat, és acció real conjunta dels socialistes i de les forces progressistes.

Ara, però, Europa té forma d'urna. La dreta la vol buida, nosaltres la volem ben plena, per a fer una Europa forta, solidària i social.

Cal votar, i cal votar socialista!