Una Europa possible

El proper 7 de juny la ciutadania europea ens hi juguem molt. Ens hi juguem l'Europa que serà en la propera generació.

És un moment prou decisiu, en circumstàncies d'incertesa sobre el desenvolupament de l'institucionalitat, pendent encara de la ratificació del President de Txèquia i del nou referèndum irlandès.

Es tracta de saber si volem una Europa realment existent, plenament possible, o una Europa limitada a determinades regulacions mercantils i a coordinació de certes polítiques sensibles, és a dir una Europa inexistent, impossible en el món actual.

Es tracta de no donar la majoria al Parlament Europeu a aquells que no creuen en Europa, que s'han manifestat contra la seva Constitució, que només pensen en els interessos mercantils particulars, que fugen de tot compromís solidari i miren d'afeblir tant com poden els mecanismes europeus.

Es tracta, al contrari, de fer que siguin forts al Parlament Europeu els que saben que Europa, i una Europa forta, és necessària, i per tant possible. Que siguin forts els que volen el desenvolupament del model social, de protecció i seguretat social, de regulació del treball, de la defensa dels drets i les llibertats de tothom.

Es tracta de que Europa sigui dirigida pels qui l'estimen, no pels qui en malparlen. Es tracta de que tinguin la majoria els qui saben que cal enfortir la capacitat d'influència d'Europa en el món, que serà decididament multipolar, però en el que encara no sabem si Europa serà un dels pols.

Tot això ens hi juguem, ens juguem que els qui decideixen sobre Europa, i sobre les condicions de vida dels europeus, siguin els qui creuen en Europa i no els qui la blasmen.

Una Europa forta, solidària, influent, democràtica és necessària, i es possible.

(article publicat a e-noticies)