Euros per a qui, per a què?

Una de les competències més importants de qualsevol parlament és la d'aprovar els pressupostos del govern corresponent. És la decisió política més important de l'any parlamentari, perquè suposa dotar al govern dels mitjans econòmics necessaris per a fer unes determinades polítiques, i suposa, per tant, que el parlament en qüestió és qui decideix quines polítiques es poden desenvolupar i quines no, pel mecanisme de posar-hi diners o no posar-n'hi.

El Parlament europeu no té exactament els mateixos poders que els parlaments dels Estats membres de la Unió Europea en matèria pressupostària, però va tenint cada cop més capacitat d'influència en les decisions econòmiques que li són presentades pels òrgans executius de la Unió, podent arribar en l'estadi actual a vetar els pressupostos, el que suposa la possibilitat de negociar els canvis que s'hagin d'introduir en els mateixos per a obtenir el vist-i-plau parlamentari.

És a dir, per a entendre'ns en paraules planeres, que no s'hi val a decidir quants diners s'usen i per a què sense l'acord del Parlament.

Això comporta que el nostre vot en les eleccions del 7 de juny, que servirà per a donar una majoria progressista, socialista i socialdemòcrata al Parlament, o per a permetre que segueixi l'actual majoria conservadora, tindrà conseqüències sobre les possibilitats econòmiques de fer unes polítiques europees de consolidació i avenç en el nostre model social, de cohesió i solidaritat, de cooperació internacional i presència al Món.

Tot això ens hi juguem, ens juguem si els euros procedents dels nostres impostos es dediquen a consolidar un model ultraliberal de lliure circulació de mercaderies i serveis com a únic objectiu europeu, o si es dedicaran a realitzar les polítiques necessàries contra la crisi i per a la protecció dels ciutadans i ciutadanes.