Istambul

En un Istambul molt semblant al barri que surt a la foto, ben allunyat del clixè turístic i plenament sorprenent per als que, com jo, feia molt de temps que no havíem estat a la ciutat, he passat els darrers dies.

Hi he assistit i participat en la reunió conjunta de la Comissió Política i la Comissió de Cultura de l'Assamblea Parlamentària Euromediterrània, en la que hem tractat temes de diàleg intercultural en el marc de l'Aliança de Civilitzacions, co-presidida per Espanya i Turquia.

Com gairebé sempre el debat ha estat intens i amb un cert punt de dificultat, com és normal en una institució en la que seuen junts israelians i palestins, però ens en hem sortit i hem pogut posar en comú els nostres punts de vista sobre la qüestió.

No es tracta, al meu entendre, d'una cosa negligible quan ha coincidit en el temps amb la mala notícia de l'ajornament de la cimera de la Unió per a la Mediterrània prevista per al 7 de juny a Barcelona.

Ha estat el segon cop que ha passat. Els parlamentaris ens hem pogut reunir i parlar, encara que sigui dient-nos-en algunes de fresques a la cara, mentre els Governs no ho poden fer. La d'aquesta setmana i la reunió de després dels atacs israelians a Gaza, mentre es suspenia tota activitat inter governamental de la Unió per a la Mediterrània, demostren que la nostra Assemblea és imprescindible per a mantenir el contacte i el diàleg quan els temps són difícils, igual com ho és per a avançar en projectes i decisions polítiques quan els temps són més favorables.

Així he mirat de posar-ho de manifest en la meva intervenció, i no tinc cap sensació de feina perduda o de temps malaguanyat.