Solidaritat amb Pakistan

Dissabte a la nit ens vam aplegar una munió de gent a la Sala Gòtica de les Drassanes de Barcelona per a un sopar solidari amb la gent del Pakistan damnificada per les inundacions d'aquest estiu.

Ho va organitzar la comunitat pakistanesa de Barcelona, però hi havia gent d'arreu de l'àrea metropolitana, amb abundància de representants de diferents administracions locals, de l'autonòmica i de la general, així com representants parlamentaris de Catalunya i de les Corts Generals.

El més significatiu però, al meu entendre, va ser no només la quantitat de gent i de representacions autòctones, sinó la presència abundosa i variada de representants d'altres comunitats com la marroquina, la sij, la subsahariana, la filipina, etc., que va demostrar que la solidaritat és quelcom ben transversal.

Va ser veure com els ciutadans i ciutadanes de Barcelona, presidits pel seu Alcalde Jordi Hereu, que hi va ser present, exercien la solidaritat en molts dels idiomes que es parlen a la meva ciutat, formant una pinya que posava de manifest que existeix una sola raça, la raça humana, més enllà de fronteres, ètnies i tot el que pretèn dividir-nos.

ArtSur a Nicaragua

La cooperació cultural és una realitat en la que cal aprofondir, i a la que ens dediquem a la Fundación ArtSur, que tinc l'honor de vicepresidir.

Avui presentem alguns dels primers resultats d'un programa de cooperació amb Nicaragua que consisteix en la donació dels estris necessaris i la posta en marxa d'un taller de gravat a la ciutat de Granada, al mateix temps que en la formació de gravadors i de formadors de gravadors, també en l'aspecte d'emprenedors que cal tenir en compte.

Hem aconseguit consolidar un element de dinamització econòmica i cultural en una ciutat clau per la seva bons situació cultural anterior, i els resultats són francament espectaculars.

Aquí teniu només un parell de mostres de gravats de Javier de Juan i de Fernando Bellver que deixen veure no tan sols el nivell artístic dels autors, prou conegut, sinó també el grau de perícia professional dels gravadors formats en el programa.

Ens sembla que aquest és un bon camí, i per això estem actuant també en altres àmbits geogràfics, com la Mediterrània i l'Àsia.

Per a saber-ne més visiteu la web de la Fundació seguint l'enllaç que teniu més amunt, i per gaudir del plaer estètic de les obres gràfiques passeu, sense dubtar-ho gens, per la nostra seu al carrer de Campomanes 8, baixos B, de Madrid.

Dakar

El silenci d'aquesta setmana al blog ha estat degut al viatge oficial de la Comissió d'Afers Estrangers del Congrés dels Diputats a Dakar, en el que he participat.

Han estat uns dies, que sempre resulten massa curts, plens d'entrevistes i reunions, per exemple amb el President de la República, amb el Ministre de Justícia, amb el Ministre d'Afers Estrangers, amb el Ministre de l'Interior i amb la Comissió d'Afers Estrangers de l'Assemblea Nacional de la República del Senegal.

Hem visitat també realitzacions de la cooperació espanyola com la granja model de Djilakh, que és la primera de les deu aprovades que es faran en poc temps; o el centre d'ensenyament agrícola per a menors en dificultat a Sebikotane, ambdós llocs en un radi d'un centenar de quilòmetres de Dakar.

També hem estat informats de l'estat actual de l'operació Seahorse que suposa la cooperació del Cos Nacional de Policia i de la Guàrdia Civil amb la Policia i la Gendarmeria senegaleses per a impedir les operacions marítimes dels traficants d'éssers humans que s'aprofiten del moviments migratoris, i hem compartit amb la Guàrdia Civil una sortida a l'Atlàntic.

Hem rebut abundant i interessant informació de l'Ambaixada d'Espanya a Dakar, i hem parlat amb els responsables de tots els seus serveis sectorials i del Consulat General, que ens ha informat de la situació de la colònia espanyola i dels vuit ciutadans espanyols que es troben presos al Senegal.

Les demandes de continuació i d'ampliació de la cooperació en molt diferents àmbits ha estat la constant de totes les entrevistes, inclosa la molt insistents d'establiment de mecanismes permanents de cooperació parlamentària.

D'altra banda creiem haver contribuït a desencallar per la part senegalesa la tramitació del Conveni sobre Seguretat Social proposat per Espanya que permetria als treballadors i treballadores senegalesos cobrar al Senegal les prestacions i pensions de la Seguretat Social espanyola d'acord amb les cotitzacions realitzades.

Encara vaig trobar un forat per veure les magnífiques peces salvades de l'espoli colonial que es troben al Museu de l'Institut Fonamental de l'Àfrica Negra.

Com a anècdota curiosa no puc amagar la meva sorpresa en veure els taxis de Dakar grocs i negres gairebé com a Barcelona, com podeu veure pels que passen davant el Ministeri d'Afers Estrangers a la foto.

En resum, no em sembla poca feina pel poc temps que hi hem estat.

Tard, però en la bona direcció

Semblava que no arribaria mai, però per fi tenim Secretari General de la Unió per a la Mediterrània, amb seu al Palau de Pedralbes de Barcelona.

El nomenament del diplomàtic jordà Ahmed Jalaf Masade per a aquest lloc clau desencalla la formalització institucional d'una Unió, hereva de l'anomenat Procés de Barcelona, que va tenir un naixement difícil, i que està tenint grans dificultats en el seu desenvolupament, per causa bàsicament dels atacs israelians a Gaza d'ara ha fet un any, que provocaren la comprensible negativa dels països àrabs a seure amb el Govern d'Israel.

Sort n'hem tingut, encara, de l'existència de l'Assemblea Parlamentària Euromediterrania, que va aconseguir amb prous dificultats, assentar el principi de la continuïtat de les relacions entre els parlamentaris dels 43 països de la UpM, i fer que, en la pràctica, els treballs parlamentaris continuessin amb presència d'israelians, palestins i de tots els parlamentaris àrabs.

Ara caldrà completar l'estructura de la Secretaria General i que comenci a treballar en els importantíssims projectes de cooperació que constitueixen l'espinada de la Unió per a la Mediterrània.

Miguel Núñez, In Memoriam

¡Qué suerte haberle conocido!

Era bueno, en el buen sentido de la palabra bueno.

Afable y tenaz, duro e infatigable, lleno de sentido del humor y de profunda seriedad.

De los que luchan siempre, desde la primera juventud, en la creación del PSUC, en su dirección clandestina, frente a la tortura, las condenas a muerte y los 17 años de cárceles franquistas.

Desde las Cortes Constituyentes y en la primera legislatura ordinaria del Congreso de los Diputados.

Con el pueblo de Nicaragua y su revolución, con la solidaridad, con la cooperación, con el internacionalismo, fundando y comprometiéndonos a tantos en ACSUR-Las Segovias.

En la lucha por la memoria, por su rescate, por sus enseñanzas, en su última creación de la Asociación de la Memoria Social y Democrática (AMESDE).

Siempre, siempre por la justicia y por la libertad.

Libre hasta la muerte, y en la muerte.

Atenes

Surto cap a Atenes, enviat per Acsur, per a assistir a la reunió de Grupo Sur, xarxa d'ONGS europees que intentem treballar plegades tant com podem, amb una clara orientació cap a la cooperació transformadora, des d'una perspectiva d'esquerres, ben variades i ben plurals.

El programa va carregat, però són moltes les coses de les que hem de parlar.

A la tornada, jo tornaré a escriure, i no em faria res que vosaltres tornéssiu a llegir-me.

De nuevo a Madrid

Fin de semana completito en Madrid, donde estoy desde ayer.

Se trata de aprovechar todas las facilidades de transporte para simultanear la atención al 37 Congreso Federal del PSOE, al que asisto como invitado, y a la reunión de la Junta Directiva recién elegida de ACSUR-Las Segovias.

En cualquier caso, parece garantizado que el aburrimiento será algo que permanecerá al margen de los planes.

Ai, la diferència!

Divendres a la tarda a Madrid. A fora 37 graus, a dintre 22 dels 25 estudiants del Màster de Cooperació Internacional de la Universitat Pontifícia de Comillas, amb aclaparadora majoria femenina.

Es tracta d'una sessió amb les forces polítiques que han organitzat els estudiantes, més ben dit les estudiants, en forma autogestionària per compensar una mancança que han trobat en el programa oficial, que acabava el dia abans.

Es tracta, per tant, d'una assistència absolutament voluntària, volguda pels qui creuen que és bona per la seva pròpia formació, cosa que posa encara més en valor el pràctic ple d'estudiants.

Per incompareixença - congrés obliga - del representant del PP, ens trobem només l'enviada d'IU, diputada en l'anterior legislatura a qui les urnes han deixat fora d'aquesta, i jo mateix.

Les nostres exposicions reflecteixen ben palesament el consens en matèria de política de cooperació que s'ha anat ordint en la societat i que s'ha manifestat en unanimitats gairebé permanents en la Comissió de Cooperació Internacional del Congrés dels Diputats, fins a l'extrem que començo la meva intervenció amb una erudita cita dels inspectors Dupont i Dupond, inseparables companys de Tintin: "Jo diria més ..."

De sobte apareix la frisança d'incomoditat de coincidir amb el Govern, això no pot ser de cap de les maneres, cal buscar desesperadament la diferència, i comença la cerca del detall marginal, d'alguna cosa annexa, de cert incompliment de previsió temporal, per posar de manifest la puresa de la política d'algú front als altres.

Llàstima! De debò que no crec que aquest sigui el millor camí per a plantejar el perfil propi, i em sembla que no s'ha d'amagar que tenim molts, moltíssims plantejaments en comú, i posicions polítiques compartides.

El grup d'assistents, magnífic i vocacional ens convida a allò tan madrileny de "tomar algo" a la cafeteria del davant, i la conversa és fluida, clara, interessant i sense enfrontament de cap mena. Coincidim realment en gairebé tot, i em sembla que no és pas dolent.

Ai, la diferència!

el bosque mágico

Ayer se inauguró en la sede de la Fundación ArtSur (Campomanes 8, bajos, de Madrid, junto al Teatro Real), la exposición "el bosque mágico", de Nuria Vidal.

Nuria viene colaborando desde el inicio en el proyecto solidario de ArtSur, ya desde los tiempos en que se hacía desde la propia ACSUR.

Hemos podido, por tanto, seguir su trayectoria artística desde hace 10 años, y podemos ver como va perfeccionando el juego de la luz, creadora de imágenes, de percepciones, de sensaciones. La delicadeza de la expresión lumínica de Nuria destaca por su alejamiento de cualquier manierismo y por la creación de un mundo, que va evolucionando y sirviéndose de distintas técnicas, pero que es claramente reconocible como el mundo propio de Nuria Vidal, al que nos invita.

Sería sencillamente imperdonable rechazar la invitación, es por ello que os incito a visitar la exposición, abierta hasta el 30 de mayo.

La obra de Nuria lo vale de sobra, y la finalidad solidaria, progresista, comprometida, de la Fundación y sus actividades también.

La pobreza mata

Más de cien mil viviendas destruidas, la vida económica destrozada, las pocas infraestructuras inutilizadas y, por encima de todo, decenas de miles de muertos de los que no llegaremos a saber nunca el número exacto ni el nombre.

Estas son las secuelas inmediatas del ciclón Nargis en Myanmar, la desgraciada tierra conocida como Birmania por los colonialistas, sometida a férrea dictadura militar y con la población sometida a las penas de la pobreza.

Se oirán ahora lamentos, plenamente justificados, y se acudirá en auxilio de los supervivientes con cierta presteza y generosidad probada mediante la ayuda humanitaria, realmente imprescindible.

Además de todo ello, deberíamos de pensar también en que lo que mata no es tanto la naturaleza y sus fuerzas desatadas como la pobreza.

Cuando no existen sistemas de alarma, cuando la infravivienda es la norma, cuando la precariedad de las infraestructuras es lo habitual, cuando la pobreza de la gente le impide acceder a las mínimas condiciones de seguridad ante los fenómenos naturales, lo que mata es la pobreza.

Y la pobreza no es algo que exista espontáneamente en la naturaleza, de la que nadie tenga la culpa, no es un azar ni un caso fortuito, no es una desgracia inevitable.

La pobreza está causada por mecanismos de explotación económica a todos los niveles, globales y locales. La pobreza es el resultado de la actuación de los poderosos y del mantenimiento de las injustas estructuras de explotación.

Contra la pobreza se puede y se debe de actuar, porque la pobreza es injusta, y porque la pobreza mata.

Florència

Marxo cap a Florència, per a representar ACSUR en una reunió de Grupo Sur, xarxa que agrupa algunes de les oenagés europees de cooperació que treballem amb Amèrica Llatina.

L'agenda es presenta interessant, car hi és present la qüestió de les negociacions entre la Unió Europea i Centreamèrica, sobre les quals la diversitat de punts de vista és prou coneguda.

Ja ens trobarem a la tornada, si us abelleix.

Menudo aliento

Los que seáis de Madrid, o los que os paséis por ahí, tenéis hasta el 30 de abril para quedaros sin aliento en la exposición el aliento, de Susana Guerrero, en el local de la Fundación ArtSur, el proyecto de arte de ACSUR, que alía el compromiso estético con el compromiso ético en el ámbito de la solidaridad y la cooperación internacional.

Susana Guerrero, artista fija de la casa, amplía su universo de jaguares para pasar al tema del renacimiento, del aliento vital renovado que se busca por vías diferentes.

No os cuento nada más, simplemente hay que verla, os aseguro que vale mucho más que el tiempo que le dediquéis.

Ahmad Maslamani

Me ha llegado la triste noticia de su fallecimiento el lunes pasado a causa de un ataque al corazón.

Ahmad Maslamani era el director de los Health Work Committees, pieza fundamental en la articulación de la sociedad civil palestina y en el movimiento de defensa de la causa palestina. Era también el animador de la Coalición por Jerusalén y representante de PNGO en la Plataforma no Gubernamental Euromed. Estuvo encarcelado en varias ocasiones, sin acusación alguna, en virtud de la decisión de los ocupantes israelís y por causa de sus actividades en pro de sus compatriotas palestinos.

Ayer se celebró un acto en su homenaje en Ramallah, puesto que muchos de sus amigos y compañeros de luchas no pudieron asistir al funeral celebrado en Jerusalén, por razón de las limitaciones de movimientos establecidas por los ocupantes.

Con Maslamani muere un luchador incansable por la causa palestina, pero su recuerdo ha de servir com acicate para seguir trabajando hasta conseguir el fin de la ocupación y una paz justa y duradera en Palestina.

Contra la SIDA

Ara mateix s'acaba de votar la proposició no de llei sobre lluita contra el VIH/SIDA que, com a conseqüència de la campanya contra la SIDA infantil promoguda per UNICEF, s'ha presentat pel Grup Parlamentari Socialista, amb la signatura de la diputada Dolors Puig i meva.

El debat complet el podeu trobar al Diari de Sessions amb la meva intervenció i la dels representants de tots els grups parlamentaris excepte el Grup Mixt.

Allò que és important però, des del meu punt de vista, i molt més enllà dels atacs al Govern per part d'alguns, és el compromís del conjunt del Congrés dels Diputats, expressat en el vot unànime (excepte dues abstencions per error), amb l'esforç internacional de lluita contra la SIDA, en especial en el cas dels menors infectats i afectats per la pandèmia.

Existeix en aquests moment una generació que no ha conegut un món sense SIDA, una generació a la que la malaltia està denegant l'educació, l'afecte, la família, la vida.

No podem assistir passius a aquesta situació, cal lluitar contra ella, i a això s'ha compromès avui el Congrés dels Diputats.

Col.laboració global

Helen Caldicott (Nova Zelanda), Marie Duru-Bellat (França), Torben Iversen (Dinamarca), George Lakoff (Estats Units), Wangari Maathai (Kènia), Wolfang Merkel (Alemanya), Guillermo O'Donnell (Argentina), Philip Pettit (Irlanda), Barbara Probst-Solomon (Estats Units), Jeremy Rifkin (Estats Units), Maria Joao Rodrigues (Portugal), André Sapir (Bèlgica), Nicholas Stern (Gran Bretanya) i Joseph Stiglitz (Estats Units).

Aquests són els noms d'algunes de les persones, aquestes d'especial rellevància, que col.laboraran en la redacció del Programa Electoral Socialista per a les properes eleccions generals de març de l'any vinent.

Els noms ho diuen quasi tot.

La resta la diu la pensada de la col.laboració internacional, de la col.laboració global, per a identificar les qüestions centrals que han d'ocupar l'activitat política i per a fer les propostes d'actuació.

Si és difícil no estar d'acord amb que els problemes són globals i amb que les solucions han de ser-ho per força, sembla que cal reconèixer que pensar-hi globalment per a decidir les polítiques correctes, locals i globals, és una magnífica pensada.

Davant d'això, les reaccions de brometa suposadament irònica no fan més que demostrar l'autèntica petitesa d'alguns.

Lima

Salgo para Lima en un viaje que combina actividades organizadas por la AECI (Agencia Española de Cooperación Internacional) y por The Global Fund to fight AIDS, Tuberculosis and Malaria, en el que coincidiremos diputados del Congreso de los Diputados, del Parlamento Europeo y de la Cámara de Diputados italiana.

Aprovecharé además las visitas programadas a las prisiones de Lurigancho y Santa Mónica, para realizar gestiones de acuerdo con la Fundación Ramón Rubial-Españoles en el Mundo, de cuyo patronato soy miembro, que atiende en las mismas a numerosos presos españoles.

Espero que, como acostumbra a pasar en los viajes bien organizados, el trabajo sea útil y fructífero.

Managua

Marxo cap a Managua, a la reunió de planificació per a Centre-amèrica, el Carib i la Zona Andina d'ACSUR-Las Segovias.

Serà, com de costum, una setmana de treball intens i dens, que permet conèixer la realitat del lloc i la gent que hi treballa. Sempre s'aprèn moltíssim de les organitzacions locals, que són les que, en definitiva, s'ho juguen tot.

Fins a la tornada!

Altre cop Al Quds

Marxo un cop més cap a Jerusalem (Al Quds en àrab), per participar durant una setmana en el treball de coordinació i planificació de la cooperació que a l'àrea mediterrània desenvolupa ACSUR.

Sé per experiència que seran uns dies de treball intens i que s'estendrà a tot el temps disponible per a fer-lo, car es tracta també de mantenir el contacte directe amb les organitzacions locals amb les que col.laborem i amb els representants de les altres organitzacions de cooperació que treballen al terreny.

La feina és important, i el repte que suposa la situació a Palestina és prou destacat.

Mirarem de fer-ho el millor possible, posant-hi tota la nostra capacitat de compromís, i en parlarem - si així ho voleu - a la tornada.

De Sol a Sol

Ayer tarde se inauguró en la sede de la Fundación ArtSur (Campomanes 8, junto a Ópera), la exposición colectiva "de Sol a Sol".

Creo que es una buena, aunque parcial, muestra del trabajo que están realizando una serie de artistas vinculados al proyecto de ArtSur, algunos con una ya larga trayectoria de colaboración con ese proyecto solidario y otros de vinculación más reciente.

Me parece que es absolutamente recomendable la visita a la exposición, y no sólo por tratarse de una buena causa, que lo es. En efecto se trata de un proyecto que intenta vincular, mediante la sensibilización respecto a la situación injusta del Mundo y la cooperación cultural entre Norte y Sur; el compromiso ético con el compromiso estético. La libertad de creación y la exploración de mundos en contra del pensamiento único son recorridos de una forma indisolublemente ligada a la lucha concreta contra la injusticia concreta, mediante la vinculación con el proyecto transformador de la asociación ciudadana ACSUR.

La cualidad estética de la obra expuesta, de Mayte Alonso, Ander Azpiri, Diego Canogar, Susana Guerrero y Mar Solís, es de altísimo nivel y justifica, claro está, la visita, pero el aspecto solidario no se puede olvidar.

Yo no me la perdería, en realidad no me la he perdido.

Acsur

Hoy se ha celebrado en Madrid, la Asamblea estatal de "mi" organización ACSUR-Las Segovias, que es mucho más que una ONGD, pese a serlo con todas sus consecuencias.

Acsur, Asociación para la cooperación con el Sur, es internacionalista, ciudadana, participativa, política, está en los movimientos sociales, es feminista y actúa en red.

Un año más, la Asamblea, además de todas sus implicaciones estatutarias de aprobación de cuentas, presupuestos, memoria, informes de gestión, etc., ha servido para vernos muchas personas que trabajamos para la transformación de la sociedad desde la perspectiva de una asociación ciudadana basada en los valores de la cooperación, tanto en Acsur como en organizaciones amigas que han aceptado nuestra invitación a asistir a la asamblea.

Hemos discutido, hablado, intercambiado y afirmado nuestra voluntad de continuar en un trabajo al que le encontramos todo el sentido.

Los delegados y delegadas volvemos satisfechos de esa asamblea, vosotros podéis encontrar toda la información en nuestra web.