Bil'in

COMUNICADO DEL INTERGRUPO PARLAMENTARIO POR PALESTINA
SOBRE LA CONDENA DE ABDALLAH ABU RAHMA

En 24 de agosto de 2010, el coordinador del Comité Popular de Bili’in (Cisjordania), Abdallah Abu Rahma, fue declarado culpable de incitación, organización y asistencia a manifestaciones por parte de un Tribunal Militar israelí.

Esta declaración de culpabilidad culmina un proceso de ocho meses, durante los cuales el inculpado ha estado privado de libertad.

Está en estos momentos pendiente la fijación de la condena a través de la sentencia que dicte el Tribunal. La misma puede representar varios años de cárcel.

El Intergrupo Parlamentario por Palestina considera que la lucha pacífica que se desarrolla en Bili’in contra la construcción del Muro de separación, que ha sido declarado contrario a la legalidad internacional, viene a defender la primacía del Derecho, y en concreto del Derecho Internacional, frente a la arbitrariedad de quien ignora no sólo las reiteradas Resoluciones de los organismos políticos de las Naciones Unidas, sino también los dictámenes de sus organismos judiciales.

La pacífica oposición a la ocupación y a la construcción del Muro constituye, en sí, una defensa de los Derechos Humanos individuales y colectivos del Pueblo Palestino, que merece la protección de la Comunidad Internacional.

En este sentido se ha manifestado la Alta Representante de la Unión Europea, Catherine Ashton, en la declaración emitida al respecto el mismo día 24 de agosto, y a la que se adhiere el Intergrupo.

Así, manifestamos nuestra profunda preocupación por el hecho de que la posible entrada en prisión de Abdallah Abu Rahma pretenda impedirle a él y a otros palestinos el ejercicio de su legítimo derecho a protestar contra la existencia del Muro en forma no violenta.

En el Palacio del Congreso de los Diputados, a treinta de agosto de dos mil diez.

Incomprensible

En Jaume Matas, implicat en corrupció massiva fins a un grau desconegut amb anterioritat, paga una fiança de 3 milions d'euros, declarant-se al mateix temps com una persona sense feina, i no passa res.

Cinquanta mil folis de sumari de la Gürtel posen en evidència implicacions massives de càrrecs públics i orgànics del PP en afers de la més clamorosa corrupció.

El jutge Baltasar Garzón és a punt de ser suspès de les seves funcions i de ser jutjat, acusat de prevaricació per unes organitzacions d'extrema dreta per haver iniciat actuacions sobre les desaparicions de persones durant el franquisme.

Incomprensible! O potser, pensant-ho millor, massa comprensible?

Això mai

A la Xina s'ha complert la pena de mort confirmada pel Tribunal Suprem contra el ciutadà britànic Akmal Saikh, declarat culpable d'haver introduït quatre quilos d'heroïna en territori xinès.

No es tracta de la nacionalitat de la persona executada, no es tracta de discutir quin delicte va cometre, o de si el va cometre o no. No es tracta tampoc de les circumstàncies personals que poguessin afectar a la seva responsabilitat criminal.

No és cap d'aquestes circumstàncies el que em fa estar absolutament en contra.

És, al contrari, una qüestió de principi.

La pena de mort no és de cap de les maneres una realització de la justícia. La pena de mort és venjança anti jurídica la reculli la legislació que la reculli. La pena de mort va contra la convivència i contra els Drets Humans, el primer dels quals és el dret a la vida.

La freda violència de l'Estat que elimina la vida d'un ciutadà és quelcom que no admeto i que espero no admetre mai.

Per això estic en contra de la pena de mort, d'aquesta execució i de qualsevol altra.

No cal oblidar, però, les circumstàncies que són que la República Popular Xinesa aplica la pena de mort per a uns 68 delictes diferents, que segons dades oficials ha executat aquest any unes 1.700 persones, tot i que algunes organitzacions de Drets Humans consideren que la xifra real pot arribar a 6.000.

Aquestes circumstàncies ens han de portar, em sembla, a lluitar contra la pena de mort en aquells paisos que, com la Xina, l'apliquen amb tanta abundància.

No ens podem resignar, no ens resignem.

Voldria tenir un diari

De debò que avui m'agradaria tenir un diari, simplement per a poder publicar-hi l'editorial "La Dignitat de Catalunya", com ho fan avui La Vanguardia, El Periódico de Catalunya, Avui, El Punt, Segre, Diari de Tarragona, La Mañana, Diari de Girona, Regió 7, El Nou 9, Diari de Sabadell i Diari de Terrassa.

Aquest és un fet realment excepcional, que qualificaria d'històric si no estès en contra de l'abús d'aquest terme. Mai, que jo pugui recordar s'havia produït abans aquest acord de dotze diaris per a publicar un editorial conjunt.

Manifesto des d'aqui, amb la modèstia que és pròpia d'un blog, el meu complet acord amb el contingut de l'editorial, que podeu consultar a qualsevol dels diaris que he citat.

Això demostra, a més, que quan el President Montilla va parlar diumenge des de Maià de Montcal, després de l'acte de record del company Ernest Lluch en el novè aniversari del seu assassinat per ETA, ho feia realment en representació del conjunt de la societat catalana, i no des de cap postura estretament partidista.

El President de la Generalitat va parlar en nom del conjunt del poble de Catalunya, quina representació política ostenta.

Dotze diaris catalans ho han fet també, des de la seva responsabilitat de portaveus de l'opinió pública.

Ara cal que tothom en prengui la corresponent nota, perquè l'opinió de tot un poble no pot ser ignorada.

Perversió

Ahir a la tarda, a l'hemicicle del Congrés dels Diputats, que aquí veiem en plena activitat d'inspecció policial, varem poder assistir a un acte de clara perversió de la política.

En efecte, el PP va presentar i defensar una moció que era, en realitat, un acte de defensa dels seus militants judicialment involucrats en diversos casos de corrupció econòmica, especialment els afectats per l'anomenat "cas Gürtel".

Sota pretext d'una suposada manca d'empara legal suficient del sistema d'escolta telefònica utilitzat en aquest cas, i en molts d'altres que afecten al tràfec de drogues, per exemple, el PP va intentar ajudar en el Congrés la feina dels advocats en els tribunals. El que pretenen és anul·lar les proves contra els seus militants per un suposat defecte formal, i deixar així lliures els acusats, que no s'atreveixen ja defensar en el que fa al fons, és a dir si han realitzat o no actes delictius.

Llàstima per al PP que el Tribunal Suprem ha dictat ni més ni menys que nou sentències que convaliden el sistema i la seva legalitat.

Sortosament els altres grups parlamentaris no es van deixar entabanar per l'operació de defensa de corruptes, i cap d'ells va votar a favor de la moció, deixant el PP ben sol en la seva perversa actuació.

Cal denunciar, ben alt i ben clar, la perversió que suposa l'ús dels mecanismes polítics i parlamentaris, pensats per a procurar per al bé comú, per a instrumentar-los com a mecanisme de defensa jurídica dels acusats de corrupció, i això és el que varem viure ahir.

Bona notícia a Rússia

El Tribunal Constitucional rus va decidir ahir que en el futur no es podrà dictar cap sentencia imposant la pena de mort, ni executar-la, en tot el territori de la Federació Russa.

La decisió ha estat la resposta a la qüestió plantejada pel Tribunal Suprem sobre que s'havia de fer un cop completada el proper 1er de gener la creació de tribunals del jurat a totes les entitats federades, quina manca estava a l'origen de la moratòria establerta per Boris Ieltsin el 1996.

El Tribunal Constitucional ha considerat que, encara que no s'ha ratificat per Rússia, la firma del Protocol 6 de la Convenció Europea de Drets Humans feia impossible la permanència de la pena de mort a Rússia.

Malgrat tot, hi ha dies en què es veu com la Justícia i la civilització avancen contra l'horror de la venjança que és la pena de mort.

Constitució britànica

La Constitució britànica no està escrita, al menys no en un sol llibre, però existeix, vaja si existeix! Canvia, a més, molt poc al llarg del temps, encara que en els governs de Tony Blair s'han introduït algunes modificacions d'importància, sobre tot pel que fa a la Cambra dels Lords.

Aquests darrers dies s'ha produït una modificació major pel que fa al sistema judicial britànic.

Els Law Lords que es van fer famosos arreu a rel del procediment contra el dictador Augusto Pinochet, han passat a constituir un Tribunal Suprem separat de la Cambra dels Lords, de la que han deixat de ser membres, i s'han instal·lat físicament en un altre edifici fora de les Cases del Parlament, encara que ben prop d'elles. En teniu una fotografia de la flamant seu, amb el Tribunal en ple, aquí dalt.

Aquesta modificació, que ha passat plenament desapercebuda a casa nostra - capficats com estem en intentar escatir i comprendre els diferents modes d'estafa que usen els nostres prohoms - ha creat força enrenou al Regne Unit, que s'apropa un passet més als sistemes continentals de divisió de poders, amb la creació d'un Tribunal Suprem, encara que, seguint les més velles tradicions, la creació s'hagi fet per transformació d'una institució anterior.

Cal esperar que la independència judicial sigui reforçada per aquesta reforma, perquè els règims democràtics necessiten absolutament una absoluta independència dels jutges i tribunals.