Sempre es torna a Brussel·les

Hom sempre acaba tornant a Brussel·les.

Aquest cop és un viatge llampec de menys de 24 hores, sense ni fer-hi nit, per a assistir a la reunió de la Comissió Política de l'Assemblea Parlamentària de la Unió per a la Mediterrània, en que parlarem de la situació al Mitjà Orient, i determinarem els temes sobre els que farem informes en el present any parlamentari.

Jo n'he suggerit un relatiu a la implicació de la societat civil en els projectes de cooperació de la Unió per a la Mediterrània, i en el seu control polític.

Tinc esperances, espero que no infundades, de que aquest sigui un dels dos temes escollits i de poder participar en la redacció del rapport.

Istambul

En un Istambul molt semblant al barri que surt a la foto, ben allunyat del clixè turístic i plenament sorprenent per als que, com jo, feia molt de temps que no havíem estat a la ciutat, he passat els darrers dies.

Hi he assistit i participat en la reunió conjunta de la Comissió Política i la Comissió de Cultura de l'Assamblea Parlamentària Euromediterrània, en la que hem tractat temes de diàleg intercultural en el marc de l'Aliança de Civilitzacions, co-presidida per Espanya i Turquia.

Com gairebé sempre el debat ha estat intens i amb un cert punt de dificultat, com és normal en una institució en la que seuen junts israelians i palestins, però ens en hem sortit i hem pogut posar en comú els nostres punts de vista sobre la qüestió.

No es tracta, al meu entendre, d'una cosa negligible quan ha coincidit en el temps amb la mala notícia de l'ajornament de la cimera de la Unió per a la Mediterrània prevista per al 7 de juny a Barcelona.

Ha estat el segon cop que ha passat. Els parlamentaris ens hem pogut reunir i parlar, encara que sigui dient-nos-en algunes de fresques a la cara, mentre els Governs no ho poden fer. La d'aquesta setmana i la reunió de després dels atacs israelians a Gaza, mentre es suspenia tota activitat inter governamental de la Unió per a la Mediterrània, demostren que la nostra Assemblea és imprescindible per a mantenir el contacte i el diàleg quan els temps són difícils, igual com ho és per a avançar en projectes i decisions polítiques quan els temps són més favorables.

Així he mirat de posar-ho de manifest en la meva intervenció, i no tinc cap sensació de feina perduda o de temps malaguanyat.

Tard, però en la bona direcció

Semblava que no arribaria mai, però per fi tenim Secretari General de la Unió per a la Mediterrània, amb seu al Palau de Pedralbes de Barcelona.

El nomenament del diplomàtic jordà Ahmed Jalaf Masade per a aquest lloc clau desencalla la formalització institucional d'una Unió, hereva de l'anomenat Procés de Barcelona, que va tenir un naixement difícil, i que està tenint grans dificultats en el seu desenvolupament, per causa bàsicament dels atacs israelians a Gaza d'ara ha fet un any, que provocaren la comprensible negativa dels països àrabs a seure amb el Govern d'Israel.

Sort n'hem tingut, encara, de l'existència de l'Assemblea Parlamentària Euromediterrania, que va aconseguir amb prous dificultats, assentar el principi de la continuïtat de les relacions entre els parlamentaris dels 43 països de la UpM, i fer que, en la pràctica, els treballs parlamentaris continuessin amb presència d'israelians, palestins i de tots els parlamentaris àrabs.

Ara caldrà completar l'estructura de la Secretaria General i que comenci a treballar en els importantíssims projectes de cooperació que constitueixen l'espinada de la Unió per a la Mediterrània.