Condemna

Acabo de saber a Beirut els atacs israelians de matinada a la flotilla que portava materials a Gaza.

La meva mes energica condemna pel que sembla haver causat ja setze morts i 47 ferits.

Els atacas a civils desarmats a bord de vaixells mercants es quelcom contrari a totes les lleis del mar, de pau i de guerra.

Resulta plenament inadmissible per a la comunitat internacional, que cal que reaccioni de manera contundentment adequada.

Mirare de seguir el programa de contactes politics que tenia avui al Parlament del Liban i de seguir les noticies sobre aquest desastre.

Batalla guanyada al Senat

Ha estat aquest matí al Saló de Plens antic del Senat.

La reunió de la Comissió General de les Comunitat Autònomes havia despertat una expectació normal donada la qüestió que s'hi havia de tractar, és a dir, la petició de renovació del Tribunal Constitucional per a donar compliment a les normes legals existents, i acabar amb la situació actual amb quatre magistrats en pròrroga i una vacant per defunció, que s'afegeixen a la situació de recusació d'un altre magistrat, el que fa que dels dotze teòrics integrants del Tribunal, només sis es trobin en situació de normalitat constitucional.

La dreta política espanyola i la catalana havien intentat minimitzar l'ocasió, fent al buit a la sessió, a la que els presidents autonòmics del PP han enviat consellers en lloc seu, i a la que no ha assistit el màxim representant de la dreta catalana, Artur Mas, que es trobava acabant el pont de la segona Pasqua.

L'intent dretà, complementat amb les provocacions xulesques del representant madrileny, i els disbarats de la representant valenciana, ha estat un complet fracàs.

El President de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, ha estat brillant, especialment en el torn de rèplica. Amb fermesa i convicció ha fet pedagogia política de la millor sobre el sentit de l'Estat de les Autonomies, la pluralitat i diversitat, el sentit institucional del Tribunal Constitucional i de tots els elements configuradors del nostre sistema polític territorial.

De fet, el Vicepresident tercer del Govern espanyol, Manuel Chaves, ha expressat clarament el seu recolzament a les tesis de Montilla respecte a la necessitat de renovació del Tribunal Constitucional.

Com ha dit el coordinador dels diputats del PSC al Congrés, Francesc Vallès, Montilla ja ha convençut al PSOE, ara li toca a Mas convèncer els seus amics del PP.

Tots els qui érem presents a la sessió ho sabem, encara que els de la dreta intentin negar-ho, o que els pocs diputats de CiU presents hagin refusat l'aplaudiment al President de la Generalitat: José Montilla ha guanyat al Senat aquesta important batalla política, i ho ha fet amb contundència.

Istambul

En un Istambul molt semblant al barri que surt a la foto, ben allunyat del clixè turístic i plenament sorprenent per als que, com jo, feia molt de temps que no havíem estat a la ciutat, he passat els darrers dies.

Hi he assistit i participat en la reunió conjunta de la Comissió Política i la Comissió de Cultura de l'Assamblea Parlamentària Euromediterrània, en la que hem tractat temes de diàleg intercultural en el marc de l'Aliança de Civilitzacions, co-presidida per Espanya i Turquia.

Com gairebé sempre el debat ha estat intens i amb un cert punt de dificultat, com és normal en una institució en la que seuen junts israelians i palestins, però ens en hem sortit i hem pogut posar en comú els nostres punts de vista sobre la qüestió.

No es tracta, al meu entendre, d'una cosa negligible quan ha coincidit en el temps amb la mala notícia de l'ajornament de la cimera de la Unió per a la Mediterrània prevista per al 7 de juny a Barcelona.

Ha estat el segon cop que ha passat. Els parlamentaris ens hem pogut reunir i parlar, encara que sigui dient-nos-en algunes de fresques a la cara, mentre els Governs no ho poden fer. La d'aquesta setmana i la reunió de després dels atacs israelians a Gaza, mentre es suspenia tota activitat inter governamental de la Unió per a la Mediterrània, demostren que la nostra Assemblea és imprescindible per a mantenir el contacte i el diàleg quan els temps són difícils, igual com ho és per a avançar en projectes i decisions polítiques quan els temps són més favorables.

Així he mirat de posar-ho de manifest en la meva intervenció, i no tinc cap sensació de feina perduda o de temps malaguanyat.

Miratge

El Roto, com sempre, ens ofereix en la seva editorial gràfica d'avui una superba explicació del miratge econòmic que ens ha enganyat durant anys.

Maià de Montcal

379 habitants en el cens de 2006, repartits en 10 nuclis de població són els efectius humans de Maià de Montcal, municipi enclavat en el que, més enllà de les divisions administratives, se n'ha dit sempre les Garrotxes d'Empordà. Els efectius, i els efectes, sentimentals es compten d'altra manera.

Allí hi he passat un cap de setmana amb un temps magnífic, veient la nova Plaça de l'Esglèsia, davant Sant Vicenç, que s'inaugurava avui i que substitueix l'espai que veieu a la foto. La tàpia de l'esquerra és la del cementiri on és enterrat el company Ernest Lluch.

He pujat fins a l'ermita de Santa Magdalena, alterosa i imponent, amb les seves vistes sobre l'Empordà i la Garrotxa alhora, i vigilada de lluny per la mola de la Mare de Déu del Mont.

Pel camí he vist, de lluny però, l'imposant casalici del Segueró, pel davant del que passa el camí a Lladó.

Curt en el temps, el viatge ha estat llarg i difícil en el record com alguns, molt pocs, de vosaltres podeu suposar.

La Nakba

Usar aquesta paraula, Nakba, està prohibit a Israel. La prohibició de l'esment dels fets històrics no farà, però, que els oblidem.
Avui, 15 de maig, el poble palestí i la humanitat commemorem el 62è aniversari de la Nakba, la tragèdia o el desastre, és a dir el començament de l'èxode del poble palestí, expulsat de la seva terra, empès al viatge cap a lloc incert, assetjat i perseguit per la destrucció i la mort, que es fixa en aquell tràgic i simbòlic 15 de maig de 1948.

Tres quartes parts de la població àrab de la Palestina històrica es van veure obligats a abandonar les seves llars, els seus pobles, els seus camps, la seva terra.

530 poblacions palestines van ser anorreades, desaparegudes físicament, destruïdes pedra a pedra, fins a deixar el terra llis, sobre el que s'han estès els camps de cultiu en uns casos; aprofitades les cases en d'altres casos pels nous ocupants israelians, que en canviaren el nom i tota referència a la secular història dels llocs.

Des d'aleshores els palestins no han pogut tornar a casa seva.

Molts, com ho van fer els jueus expulsats d'Espanya, conserven les claus de les seves cases, i no renuncien al seu dret al retorn, no renuncien a l'esperança de la restauració del Dret, i a l'establiment d'una pau justa i duradora amb el ple respecte de tots els drets del poble palestí.

És la d'avui una data amarga en el record, però no la podem passar per alt.

No podem oblidar el que va passar i no podem deixar d'aspirar a la solució del conflicte i el final de l'ocupació.

No podem deixar de treballar per a aconseguir-ho.

Aliança de civilitzacions

L'administració federal nord americana acaba de fer pública la seva entrada al Grup d'Amics de l'Aliança de Civilitzacions, proposta espanyola especialment impulsada pel Govern Socialista, i que havia tingut ja l'acceptació per part de Nacions Unides, i comptava amb la co-presidència turca.

La dreta espanyola havia fet befa i riota de la qüestió, i manifestava sempre que podia que cap govern realment important - quina serà la noció dretana d'importància? - s'havia sumat a la proposta.

Ara no els quedarà més remei que callar, si és que en són capaços.

L'entrada dels Estats Units d'Amèrica és una magnífica notícia per a tothom que tingui interés en la construcció d'una entesa internacional basada en el diàleg i la raó, i no en la força, la dominació i l'exclusió.

Per això crec que ho hem de celbrar.

Podem també amanir la notícia amb una petita anècdota. Segons informa la premsa, el funcionari que donava la notícia va ser interrogat per un enginyós periodista, que volia saber si el fet que els Estats Units no haguèssin entrar abans a l'Aliança es devia a que abans no eren civilitzats. El funcionari va contestar que això se li havia de preguntar a George W. Bush.

Que cadascú en tregui les conseqüències que vulgui.

Antiga saviesa sèrbia

Ahir, en el curs d'una trobada amb una delegació parlamentària de l'Assemblea Nacional de la República Sèrbia, vaig aprendre una vella dita d'aquell país que sembla que circula profusament entre els diputats i diputades d'allà.

Diu així: "si fos una mica més fàcil no ens tocaria a nosaltres".

A alguns el podria semblar que resulta d'allò més adequat citar-la avui.

Una cita / LXXVI

Perché ogni pena non sia la violenza di uno o di molti contro un privato cittadino, deve essere essenzialmente pubblica, pronta, necessaria, la minima delle possibili nelle date circostanze, proporzionata ai delitti, dettata dalle leggi.

Cesare Bonesana, Marquès de BECCARIA (1738 -1794)

(Per a què una pena no sigui la violència d'un o de molts contra un ciutadà privat, ha de ser essencialment pública, ràpida, necessària, la mínima de les possibles en les circumstàncies donades, proporcionada als delictes, dictada per les lleis.)

(Para que una pena no sea la violencia de uno o de muchos contra un ciudadano privado, debe ser esencialmente pública, rápida, necesaria, la mínima de las posibles en las circunstancias dadas, proporcionada a los delitos, dictada por las leyes.)

Europa

Avui, 9 de maig, és el Dia d'Europa.

Ahir vam saber el contingut essencial de l'informe que el Grup de Reflexió presidit per Felipe González fa públic avui, precisament per a senyalar el Dia d'Europa.

Em sembla, pel que n'he pogut llegir fins ara, un informe ple de sensatesa, amb algunes obvietats d'aquelles per les que és necessari seguir lluitant tota la vida, i que són les que s'han de repetir a tort i a dret per a fer-les evidents als qui les volen ignorar.

Cal plantejar-se la democratització plena d'Europa, la seva europeïtzació també. Cal fer Europa més europea i menys tributària dels estat membres. Cal articular els procediments polítics plenament europeus que permetin els ciutadans intervenir directament en la vida política europea, per mitjà de les eleccions i altres mecanismes de debat i intervenció política que siguin d'escala europea. Cal tenir cura del model social europeu, amb les reformes que calguin. Cal mantenir la paraula donada a Turquia. Cal tenir una política intel·ligent i compartida sobre migracions. Cal ...

Cal, per damunt de tot, seguir construint Europa per a consolidar-la plenament.

Cal, malgrat tot, seguir fent Europa.

Amb tots els seus defectes, problemes i incerteses, és molt millor tenir Europa que no tenir-la.

Defensem-la tot renovant-la i omplint-la de sentit democràtic i social!

Dakar

El silenci d'aquesta setmana al blog ha estat degut al viatge oficial de la Comissió d'Afers Estrangers del Congrés dels Diputats a Dakar, en el que he participat.

Han estat uns dies, que sempre resulten massa curts, plens d'entrevistes i reunions, per exemple amb el President de la República, amb el Ministre de Justícia, amb el Ministre d'Afers Estrangers, amb el Ministre de l'Interior i amb la Comissió d'Afers Estrangers de l'Assemblea Nacional de la República del Senegal.

Hem visitat també realitzacions de la cooperació espanyola com la granja model de Djilakh, que és la primera de les deu aprovades que es faran en poc temps; o el centre d'ensenyament agrícola per a menors en dificultat a Sebikotane, ambdós llocs en un radi d'un centenar de quilòmetres de Dakar.

També hem estat informats de l'estat actual de l'operació Seahorse que suposa la cooperació del Cos Nacional de Policia i de la Guàrdia Civil amb la Policia i la Gendarmeria senegaleses per a impedir les operacions marítimes dels traficants d'éssers humans que s'aprofiten del moviments migratoris, i hem compartit amb la Guàrdia Civil una sortida a l'Atlàntic.

Hem rebut abundant i interessant informació de l'Ambaixada d'Espanya a Dakar, i hem parlat amb els responsables de tots els seus serveis sectorials i del Consulat General, que ens ha informat de la situació de la colònia espanyola i dels vuit ciutadans espanyols que es troben presos al Senegal.

Les demandes de continuació i d'ampliació de la cooperació en molt diferents àmbits ha estat la constant de totes les entrevistes, inclosa la molt insistents d'establiment de mecanismes permanents de cooperació parlamentària.

D'altra banda creiem haver contribuït a desencallar per la part senegalesa la tramitació del Conveni sobre Seguretat Social proposat per Espanya que permetria als treballadors i treballadores senegalesos cobrar al Senegal les prestacions i pensions de la Seguretat Social espanyola d'acord amb les cotitzacions realitzades.

Encara vaig trobar un forat per veure les magnífiques peces salvades de l'espoli colonial que es troben al Museu de l'Institut Fonamental de l'Àfrica Negra.

Com a anècdota curiosa no puc amagar la meva sorpresa en veure els taxis de Dakar grocs i negres gairebé com a Barcelona, com podeu veure pels que passen davant el Ministeri d'Afers Estrangers a la foto.

En resum, no em sembla poca feina pel poc temps que hi hem estat.

Primer de maig

Han passat 124 anys des d'aquella vaga de 1886 en que les concentracions obreres a Chicago van espantar l'oligarquia americana fins al punt de dictar penes de mort contra els principals líders obrers, coneguts com "Els màrtirs de Chicago".

El 1889 el Congrés de la Internacional Socialista va declarar el Primer de Maig com a jornada de lluita en record dels màrtirs i en defensa dels drets dels treballadors.

Tants i tants anys després, les agressions del capital contra el treball continuen, i la lluita dels treballadors també, per a aconseguir el nostre real objectiu: la justícia social.