Dakar

El silenci d'aquesta setmana al blog ha estat degut al viatge oficial de la Comissió d'Afers Estrangers del Congrés dels Diputats a Dakar, en el que he participat.

Han estat uns dies, que sempre resulten massa curts, plens d'entrevistes i reunions, per exemple amb el President de la República, amb el Ministre de Justícia, amb el Ministre d'Afers Estrangers, amb el Ministre de l'Interior i amb la Comissió d'Afers Estrangers de l'Assemblea Nacional de la República del Senegal.

Hem visitat també realitzacions de la cooperació espanyola com la granja model de Djilakh, que és la primera de les deu aprovades que es faran en poc temps; o el centre d'ensenyament agrícola per a menors en dificultat a Sebikotane, ambdós llocs en un radi d'un centenar de quilòmetres de Dakar.

També hem estat informats de l'estat actual de l'operació Seahorse que suposa la cooperació del Cos Nacional de Policia i de la Guàrdia Civil amb la Policia i la Gendarmeria senegaleses per a impedir les operacions marítimes dels traficants d'éssers humans que s'aprofiten del moviments migratoris, i hem compartit amb la Guàrdia Civil una sortida a l'Atlàntic.

Hem rebut abundant i interessant informació de l'Ambaixada d'Espanya a Dakar, i hem parlat amb els responsables de tots els seus serveis sectorials i del Consulat General, que ens ha informat de la situació de la colònia espanyola i dels vuit ciutadans espanyols que es troben presos al Senegal.

Les demandes de continuació i d'ampliació de la cooperació en molt diferents àmbits ha estat la constant de totes les entrevistes, inclosa la molt insistents d'establiment de mecanismes permanents de cooperació parlamentària.

D'altra banda creiem haver contribuït a desencallar per la part senegalesa la tramitació del Conveni sobre Seguretat Social proposat per Espanya que permetria als treballadors i treballadores senegalesos cobrar al Senegal les prestacions i pensions de la Seguretat Social espanyola d'acord amb les cotitzacions realitzades.

Encara vaig trobar un forat per veure les magnífiques peces salvades de l'espoli colonial que es troben al Museu de l'Institut Fonamental de l'Àfrica Negra.

Com a anècdota curiosa no puc amagar la meva sorpresa en veure els taxis de Dakar grocs i negres gairebé com a Barcelona, com podeu veure pels que passen davant el Ministeri d'Afers Estrangers a la foto.

En resum, no em sembla poca feina pel poc temps que hi hem estat.

Les butxaques plenes de sang

El coltan és un mineral, quines reserves conegudes es troben en un 80 per 100 en territori de la República Democràtica del Congo. Per les seves qualitats de conducció elèctrica i de resistència a la calor es fa servir, i és essencial, per a telecomunicacions i la quasi totalitat d'estris electrònics, com ara telèfons mòbils, GPS, PDA, MP3, ordenadors portàtils, etc.

Les condicions de treball en l'extracció del coltan són d'una sobreexplotació, inclosa la del treball infantil, que resultaria absolutament increïble si no en tinguèssim notícia completament fiable.

Però no es tracta només d'això, es tracta de la cobdícia que els elevadíssims preus del coltan desperta, i de les conseqüències de la mateixa.

L'horror de la guerra irregular al Congo ha provocat entre 3,5 i 5 milions de morts des del 1998, i no té més sentit ni objectiu que el de dominar els territoris on es troba el coltan.

Poblacions desplaçades; refugiats; homes, dones i nens no combatents assassinats en forma tan rutinària que es diria indiferent; violacions sistemàtiques; mutilacions; terror multiplicat per cada un dels relats que se senten; aquestes són algunes de les conseqüències de la guerra del coltan.

Com que tot això passa a l'Àfrica, sembla que no passi enlloc. Pràcticament ni ho veiem, ni ens en fem cabal, ni comptem les unitats de dolor com a dolor d'éssers humans.

Mentre, portem les butxaques plenes del coltan que farceix els nostres telèfons mòbils. Mentre, portem les butxaques plenes de sang, i fem com si no ens n'adonèssim.

(article publicat a e-noticies)