Sempre es torna a Brussel·les

Hom sempre acaba tornant a Brussel·les.

Aquest cop és un viatge llampec de menys de 24 hores, sense ni fer-hi nit, per a assistir a la reunió de la Comissió Política de l'Assemblea Parlamentària de la Unió per a la Mediterrània, en que parlarem de la situació al Mitjà Orient, i determinarem els temes sobre els que farem informes en el present any parlamentari.

Jo n'he suggerit un relatiu a la implicació de la societat civil en els projectes de cooperació de la Unió per a la Mediterrània, i en el seu control polític.

Tinc esperances, espero que no infundades, de que aquest sigui un dels dos temes escollits i de poder participar en la redacció del rapport.

Contra la pau

El ciment que aquests colons israelians de Kyriat Netafim estan abocant a terra no és per a posar els fonaments d'una llar d'infants, és per a enterrar la pau.

El dia abans de que acabès la moratòria de construcció en les il·legals colònies israelianes en terra palestina, alguns colons van començar a treballar en la construcció de la nova llar d'infants de Kyriat Netafim. Ho van fer per contribuir a fer impossible la perllongació de la moratòria, i ho van fer per la seva voluntat política d'oposar-se a la pau.

Mantenen, des de la més absoluta il·legalitat internacional, que allà on estan és terra d'Israel i que la seva missió és ocupar aquesta terra per mandat diví.

Tot el que s'hi oposi ha de ser anorreat, per això miren d'anorrear tota possibilitat de pau.

No hem de cedir a la seva lògica teocràtica i forassenyada. No hem de seguir les seves provocacions amb polítiques contràries a la pau.

Hem de seguir treballant per a una pau justa a Orient Mitjà, amb el reconeixement de tots els drets del poble de Palestina.

Ho seguirem fent!

Hi ha futur

Està clar que hi ha futur, encara que no sapiguem exactament quin és, o quin sentit té.

Sabem però, que el futur el podem decidir nosaltres, al menys en tot el que es refereix a la política i als fenòmens socials.

Una part d'aquest futur l'acaben de decidir els laboristes del Regne Unit en decidir, amb un resultat d'allò més ajustat, qui és el nou líder del Labour Party.

Una bona part de la dreta, no només de l'anglesa, ha corregut a dir que l'elecció d'Ed Miliband ha suposat un pas enrere, un retrocés històric.

Em sembla que no sóc l'únic que opina que el retrocés és l'acceptació acrítica del marc capitalista com a única possibilitat, i que la victòria del candidat situat més a l'esquerra és un esperançador pas cap al futur de l'idea més nova de la humanitat, el socialisme.

Cap al Pirineu hi manca gent!

Aprofitant el mínim pont que ens proporciona el fet que la Mercè d'enguany caigui en divendres, cap al Pirineu amb uns amics de tota la vida.

Es tracta d'estirar una mica les cames i, sobre tot, de fer-la petar.

Una cita / LXXIX

El Emigrante: ¿Olvida usted algo? -¡Ojalá!

Luis Felipe LOMELÍ (1975 - )

Un relat de terror

En un clar homenatge a Augusto Monterroso i el seu famós microrrelat "El Dinosaurio", que diu així: "Cuando despertó, el dinosaurio seguía allí.", el mestre Roto ens relata avui un brevíssim conte de terror financer que ens atenalla de por.
La por no ens pot, però, deixar inactius.
Cal reaccionar i fer quelcom més que asustar-se!

Diumenge feia sol

De forma bastant excepcional en els darrers temps, diumenge passat va ser un dia assolellat.

El vam aprofitar els socialistes de Catalunya per a aplegar-nos - no pas tots, però uns quants milers - a la pineda de Gavà, per a celebrar la 21ena. edició de la Festa de la Rosa.

Es tracta de la reunió que marca el començament del curs polític, especialment enfeinat enguany, amb les eleccions encara no convocades, però ja anunciades, el 28 de novembre.

Ens trobem molts i molts - molts més dels que ells volen i diuen, com deia la cançó - per a compartir afectes, preocupacions, esperances, projectes i voluntats de transformació social.

Vaig tenir la sensació, ben poc objectivable com qualsevol sensació, de que diumenge érem més que altres anys, i sobre tot que hi havia una indiscutible voluntat de vèncer.

Al mig de tot això, el bon amic i excel·lent fotògraf José Luque em va fer la foto que veieu, engantxant-me en una actitud oratòria, i que trobo que està molt bé com a foto.

Donat que tampoc no acostumo a penjar-ne massa de meves, he decidit que aquesta sí.

Tampoc no és obligatori que us la mireu!

Solidaritat amb Pakistan

Dissabte a la nit ens vam aplegar una munió de gent a la Sala Gòtica de les Drassanes de Barcelona per a un sopar solidari amb la gent del Pakistan damnificada per les inundacions d'aquest estiu.

Ho va organitzar la comunitat pakistanesa de Barcelona, però hi havia gent d'arreu de l'àrea metropolitana, amb abundància de representants de diferents administracions locals, de l'autonòmica i de la general, així com representants parlamentaris de Catalunya i de les Corts Generals.

El més significatiu però, al meu entendre, va ser no només la quantitat de gent i de representacions autòctones, sinó la presència abundosa i variada de representants d'altres comunitats com la marroquina, la sij, la subsahariana, la filipina, etc., que va demostrar que la solidaritat és quelcom ben transversal.

Va ser veure com els ciutadans i ciutadanes de Barcelona, presidits pel seu Alcalde Jordi Hereu, que hi va ser present, exercien la solidaritat en molts dels idiomes que es parlen a la meva ciutat, formant una pinya que posava de manifest que existeix una sola raça, la raça humana, més enllà de fronteres, ètnies i tot el que pretèn dividir-nos.

L'ou de la serp, un cop més

Ho han fet un cop més, i un cop més han escollit la ciutat de Badalona, on campa el membre del PP que va a cops de puny en les campanyes electorals, de qui no tinc cap intenció de dir el nom.

Aquest cop ho han fet clarament impulsats per la pressa en disputar vots als declaradament racistes de PxC i, com de costum, no han tingut cap mena d'escrúpol referent al dany que es fa a la convivència amb actuacions com la seva. Es tracta només de tenir una posició dominant en el mercat comprador de vots espantats.

El fet és que la cap de cartell electoral del PP a Catalunya s'ha empescat un passeig pel barri de La Salut de Badalona, fent-se acompanyar de l'afeccionat a la boxa i d'una diputada europea sarkoziana i tinent d'alcalde del dretà govern municipal de Perpinyà.

L'objectiu oficial del muntatge era buscar suposats "campaments" gitanos als que mostrar en públic com a lladres, inconvenients per a la convivència, i causa de tots els mals, aliats - això sí - amb el govern socialista.

A La Salut no hi ha campaments de cap mena, hi ha una població ètnicament barrejada, com passa avui en dia arreu, amb la possible excepció dels barris on viuen els líders del PP, i hi ha els problemes de convivència que existeixen també arreu, que es miren de solucionar amb la política que hi desenvolupa el govern socialista de la Ciutat, el govern socialista de la Generalitat i els esforços dels ciutadans organitzats, que garanteixen l'exercici pacífic dels drets de tots els habitants del barri.

Malgrat això, la dretana diputada europea n'ha tingut prou amb dues hores per a "detectar" problemes iguals als francesos, davant la satisfacció de la candidata electoral nostrada, que ha declarat que els problemes existeixen per culpa de Zapatero i dels gitanos.

Estigmatitzar una ètnia, acusar els seus membres de tots els mals, posar com a exemple a seguir expulsions massives contràries a dret no sembla que siguin coses que impedeixin als del PP dormir ben tranquils si creuen que poden obtenir algun vot més.

Això és un simptoma clar de que l'ou de la serp és viable, i que cal impedir-ne el naixement, de la manera que cal fer-ho en democràcia per a esclafar aquesta mena d'ous, negant el vot a tothom que usi aquests mètodes per a obtenir-lo.

ArtSur a Nicaragua

La cooperació cultural és una realitat en la que cal aprofondir, i a la que ens dediquem a la Fundación ArtSur, que tinc l'honor de vicepresidir.

Avui presentem alguns dels primers resultats d'un programa de cooperació amb Nicaragua que consisteix en la donació dels estris necessaris i la posta en marxa d'un taller de gravat a la ciutat de Granada, al mateix temps que en la formació de gravadors i de formadors de gravadors, també en l'aspecte d'emprenedors que cal tenir en compte.

Hem aconseguit consolidar un element de dinamització econòmica i cultural en una ciutat clau per la seva bons situació cultural anterior, i els resultats són francament espectaculars.

Aquí teniu només un parell de mostres de gravats de Javier de Juan i de Fernando Bellver que deixen veure no tan sols el nivell artístic dels autors, prou conegut, sinó també el grau de perícia professional dels gravadors formats en el programa.

Ens sembla que aquest és un bon camí, i per això estem actuant també en altres àmbits geogràfics, com la Mediterrània i l'Àsia.

Per a saber-ne més visiteu la web de la Fundació seguint l'enllaç que teniu més amunt, i per gaudir del plaer estètic de les obres gràfiques passeu, sense dubtar-ho gens, per la nostra seu al carrer de Campomanes 8, baixos B, de Madrid.

Colòmbia a Gran Canària

Viatjo altre cop a les Canàries, ara a una illa en la que encara no he posat els peus, Gran Canària, per a participar en diversos actes sobre Colòmbia, i fer una xerrada a la Casa de Colón sobre la situació del Drets Humans a Colòmbia, especialment els de les dones, víctimes principals de la violència sexual usada com a arma en el conflicte armat intern colombià, però també els dels sindicalistes i defensors i defensores dels Drets Humans.

Es tracta d'una anada i vinguda més que precipitada, de 24 hores en total, però crec que val la pena difondre la situació i ajudar a tots els esforços que es fan per a eliminar la impunitat i aconseguir la veritat, justícia ireparació a les víctimes, condicions imprescindibles per a una Pau real a Colòmbia.

Els 25 a la Sagasta

Ahir els 25 diputats del PSC a les Corts Generals vam tenir una de les nostres reunions habituals a la Sala Sagasta del Congrés dels Diputats.

S'hi va afegir el Ministre de Treball, Celestino Corbacho, el que és d'una lògica indiscutible encara que no sigui diputat, a diferència de la Ministra de Defensa, Carme Chacón.

Em perdonareu que no desvetlli el contingut de la sessió, que va ser intensa i participativa, com ho són de costum aquestes reunions.

La discreció és el preu absolutament necessari per a la plena i completa llibertat de paraula que hi impera.

Crec que es bó que se sàpiga que ens reunim els 25, que parlem i discutim lliurement, i que fixem posicions polítiques que tènen després una indiscutible influència en les posicions del Grup Parlamentari Socialista, en el que participem.

Ho fem també habitualment a la Sala del Congrés dedicada a la memòria de Práxedes Mateo Sagasta, que fou membre del Partido Constitucional i fundador del Partido Liberal, quan ser liberal era quelcom progressista, una posició política molt diferent de la dels que ara diuen ser-ne.

Diada a la Residència

Ahir al vespre, a la mítica Residencia de Estudiantes, de Madrid, vam celebrar la Diada de Catalunya, en una recepció organitzada per la Generalitat, en què va intervenir el President Montilla, en presència dels molts i molts amics que Catalunya té a Madrid, entre els que no vam poder comptar amb cap representant de Convergència i Unió, que no van assistir a la convocatòria institucional.

Vam sentir el Barcelona Jazz Trio, i després vam assistir a un recital de Ginesa Ortega, cantant Biel Mesquida, Màrius Torres, Lorca, Salvador Espriu, Manuel de Falla, Miguel Hernández i Joan Manuel Serrat.

Tota una mostra de la universalitat de la cultura catalana, que la descortesia institucional de la dreta catalana no va poder apagar.

Una cita / LXXVIII

La Historia es nuestra y la hacen los pueblos

Salvador ALLENDE GOSSENS (1908 - 1973)

Wilebaldo Solano, in memoriam

Ahir ens vam acomiadar amb un acte civil al Tanatori de Les Corts, de Wilebaldo Solano, que havia mort a Barcelona, el dia 7, als 94 anys d'edat.
Socialista revolucionari, es va afiliar ben jove al Bloc Obrer i Camperol (BOC), va ser Secretari General de la Joventut Comunista Ibèria, va participar en tota l'activitat del nou Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM), partit socialista revolucionari que va denunciar els crims estalinistes dels processos de Moscú, va lluitar pel triomf de la revolució obrera i alhora de la guerra contra els sublevats feixistes, va patir la repressió estalinista, i va seguir lluitant contra tots els totalitarismes des del maquis francès.
Va ser el darrer Secretari General del Partit Obrer d'Unificació Marxista, elegit el 1947, des d'on va seguir incansablement bregant per les seves idees.
Va ser impulsor decisiu de la creació de la Fundación Andreu Nin, a quin Patronat tinc l'honor de pertànyer.
Podeu trobar una explicació més completa del seu paper a l'article que hi dedica el blog Temps de Canvi, quina lectura us recomano.
Company Wilebaldo, seguirem buscant els camins cap al socialisme!

Colòmbia, de nou

He estat els primers dies de setembre a Colòmbia, en el marc de la campanya coordinada per Intermòn-Oxfam sobre l'ús de la violència sexual contra les dones en el marc del conflicte armat que es viu en aquell país.

El títol de la campanya: "Violación y otras violencias: quiten mi cuerpo de la guerra!" em sembla prou adequat per a haver acceptat de viatjar-hi per segon cop en aquest any.

Hi hem participat el diputat Carles Campuzano, de CiU, i jo mateix, ambdós membres del nounat Intergrup Parlamentari pels Drets Humans del Congrés dels Diputats, amb el doble objectiu de donar visibilitat a la campanya sobre una situació de violència sexual massa dissimulada socialment, i d'aprofundir nosaltres mateixos en el nostre coneixement de la situació.

Hem visitat Bogotà, Cali i Popayán, que corresponen per aquest ordre a les fotos que trobeu al començament.

Crec que ambdues finalitats s'han complert a bastament, donada la nostra presència massiva als mitjans de comunicació, televisions públiques i privades, ràdios i premsa escrita, i als nostres intensos i abundants contactes amb les institucions com el Vicepresident de la República, la Corte Constitucional, el Ministre d'Interior i Justícia, el Defensor del Pueblo, la Bancada de Mujeres del Congreso de la República, i amb la societat civil representada per múltiples organitzacions de dones, de víctimes, d'indígenes i d'afrodescendents.

La situació que hi hem trobat és, potser, pitjor que la que imaginàvem, i els enormes dipòsits de dolor que el perllongat i crudel conflicte ha acumulat en cada persona són impressionants.

Tots, absolutament tots els actors armats hi ténen part de responsabilitat i tota, tota la societat hi té també responsabilitat en posar els mitjans per a acabar amb la violència i la impunitat dels agressors, i en evitar que la situació es perllongui.

D'aquesta visita en farem un informe que difondrem allà i aquí, i en el que farem suggeriments d'actuació als poders públics colombians i als òrgans de la comunitat internacional.

Bil'in

COMUNICADO DEL INTERGRUPO PARLAMENTARIO POR PALESTINA
SOBRE LA CONDENA DE ABDALLAH ABU RAHMA

En 24 de agosto de 2010, el coordinador del Comité Popular de Bili’in (Cisjordania), Abdallah Abu Rahma, fue declarado culpable de incitación, organización y asistencia a manifestaciones por parte de un Tribunal Militar israelí.

Esta declaración de culpabilidad culmina un proceso de ocho meses, durante los cuales el inculpado ha estado privado de libertad.

Está en estos momentos pendiente la fijación de la condena a través de la sentencia que dicte el Tribunal. La misma puede representar varios años de cárcel.

El Intergrupo Parlamentario por Palestina considera que la lucha pacífica que se desarrolla en Bili’in contra la construcción del Muro de separación, que ha sido declarado contrario a la legalidad internacional, viene a defender la primacía del Derecho, y en concreto del Derecho Internacional, frente a la arbitrariedad de quien ignora no sólo las reiteradas Resoluciones de los organismos políticos de las Naciones Unidas, sino también los dictámenes de sus organismos judiciales.

La pacífica oposición a la ocupación y a la construcción del Muro constituye, en sí, una defensa de los Derechos Humanos individuales y colectivos del Pueblo Palestino, que merece la protección de la Comunidad Internacional.

En este sentido se ha manifestado la Alta Representante de la Unión Europea, Catherine Ashton, en la declaración emitida al respecto el mismo día 24 de agosto, y a la que se adhiere el Intergrupo.

Así, manifestamos nuestra profunda preocupación por el hecho de que la posible entrada en prisión de Abdallah Abu Rahma pretenda impedirle a él y a otros palestinos el ejercicio de su legítimo derecho a protestar contra la existencia del Muro en forma no violenta.

En el Palacio del Congreso de los Diputados, a treinta de agosto de dos mil diez.