Londres en família

Aquest cop he aprofitat el pont i he marxat a Londres amb la família.

Ha estat el temps just de complir amb alguns rites inevitables, com la visita a l'Speakers' Corner i el pas pel Queen's Theatre per a tornar a veure, i sentir, Les Misérables.

Resseguir llibreries, mirar aparadors i anar explorant llocs nous, assistir a noves activitats i tastar nous gustos ha estat també el que ens ha ocupat el temps, i ben a gust que ho hem fet, sota un sol molt més estiuenc que tardoral.

Cap al Pirineu hi manca gent!

Aprofitant el mínim pont que ens proporciona el fet que la Mercè d'enguany caigui en divendres, cap al Pirineu amb uns amics de tota la vida.

Es tracta d'estirar una mica les cames i, sobre tot, de fer-la petar.

Toponímia

Si hom es passa les vacances bastant atent als cartells de carretera i als mapes, com acostumo a fer per a complir els meus deures de co-pilot, els noms de lloc poden ser una permanent font de distracció i, de vegades, de sorpresa, que provoca una curiositat per a saber-ne l'orígen o la real significació, que tot sovint no satisfem.

Deixant de banda el famós Lost - que vaig comprovar personalment fa anys - a Escòcia, vull portar avui només algun dels topònims que m'han encuriosit aquest estiu, sense afegir-hi cap comentari, per a que ningú s'ho pugui prendre malament.

A Baviera hi he trobat un ben curt Au.

A Fuerteventura hi abunda la toponímia que m'ha cridat l'atenció, però en limito la llista a tres. Mal Nombre, Degollada del Agua de Oveja, i el contundent Pedregal de Majada Cabrones.

Al Larzac hi he vist el rètol de Cornus, i al Berry el de Coullons.

Em sembla que per a avui ja n'hi ha prou.

Fuerteventura, record recent

Acabo de tornar-ne. Enguany he canviat d'illa, i he passat una setmana a Fuerteventura, que només coneixia per un curtíssim viatge de feina fet l'hivern passat.

Em resulta d'allò més difícil resumir les magnífiques sensacions que hi he viscut, recorrent l'illa en tots els sentits, sotmès al vent permanent que la caracteritza, veient paisatges ben crus - si se'm permet dir-ho així -, i banyat-me en platges ben diverses.

Tot això allunyat dels grans centres turístics, acollit a les possibilitats que dònen les massa escasses cases rurals. Escasses però d'una qualitat excel·lent i amb una acollida immillorable.

Sóc conscient de que estic sonant a fulletó de propaganda turística, però què hi farem, és el que té la sinceritat.

De tornada dels Alps

Acabo de tornar d'unes vacances bàvares que, com totes, m'han semblat massa curtes.

He visitat les diverses pinacoteques de Múnic, on hi ha algunes peces realment extraordinàries, i un molt bon projecte museístic, sobre tot a la Neue Pinakothek i a la Pinakothek der Moderne.

He passejat els carrers de Múnic i els seus parcs, especialment els camins de l'Englischer Garten, i he segut a les seves abundantíssimes terrasses, on he parat l'orella i he mirat desfilar la gent.

Després d'uns dies ciutadans, ha estat el torn dels Alps. He seguit la majoria de la Deutsche Alpenstrasse, he vist esglèsies, romàniques, barroques i rococó. He desafiat - obligat, no per decisió pròpia - el fred i les plujes d'aquest estrany començament d'agost que ha inflat els rius de muntanya de manera extraordinària, he mirat i remirat vistes més que espectaculars , i he navegat pel Königssee, ben lluny de qualsevol mar.

La foto que us he posat - que no és meva, ja m'agradaria - és d'aquest llac, que m'ha causat una impressió ben intensa.

Seguirem parlant, intermitentment, això sí, de les vacances i del que s'escaigui.

Siurana

En un cap de setmana tan, tan curt que ni mereix realment aquest nom, he passat un xic menys de 24 hores a Siurana.

Confesso que no hi havia estat mai, i ha estat per a mi una magnífica descoberta, sobre tot l'església de Santa Maria, car ja tenia una certa idea del lloc, els seus cingles i les seves vistes i llegendes, inclòs el Salt de la Reina Mora.

No hi he portar la càmera fotogràfica, és a dir que la foto que teniu aquí no és pas meva, i no tinc ni idea de qui és la senyora que, amb una mica d'atenció, s'hi veu.

L'he manllevat d'internet perquè hi apareix el paratge anomenat "La Trona", al que vaig arribar, he de dir que amb gran sorpresa meva per haver estat capaç de seguir el corriol que també es veu a la foto sense cap símptoma del meu famós vertigen.

Per a celebrar això darrer poso aquest post.

Nàpols

He dedicat uns dies a la meva primera visita a Nàpols. Primera perquè no renuncio a fer-ne d'altres, per a aprofundir en el seu coneixement, que resulta forçosament superficial en una primera trobada amb una ciutat tan complexa.

Les meves impressions són certament diverses, i a cops contradictòries.

La bellesa hi és omnipresent, però no sempre és clara; la presència històrica és aclaparadora, des dels grecs fins als Borbons, i després Itàlia; les referències culturals són innumerables; l'oferta gastronòmica molt més que interessant, i molt més enllà de la pizza.

D'altra banda, però, el malgoverno és també una presència tan aclaparadora com la històrica; la circulació rodada és plenament fora de control; la brutícia omple els carrers dels barris populars més enllà del que imaginava tot i tenir notícia de les guerres de la brossa i del paper de la camorra en aquest negoci; la desigualtat social aparent per la diferència de l'estat físic d'uns barris i altres, i per l'aspecte de la gent, és d'una magnitud ben centreamericana.

Caldrà tornar-hi. Nàpols i la seva regió s'ho valen. A quin altre lloc pots trobar davant de l'estatua del riu Nil que apareix a la foto, una capella al carrer dedicada a Diego Armando Maradona?

Ravenna

Brevíssima escapada per a veure els mosaics bizantins de Ravenna, aprofitant només una part del pont de la Constitució.

Fins a la tornada, que serà ben aviat!

Final

Això de l'agost s'està acabant. S'acaba el temps del refresc a l'aire lliure i el fer petar la xerrada sense presses.

Cal tornar a les ocupacions habituals que, malgrat les aparences, tampoc no s'han abandonat del tot.

Setembre és aquí, i la política no té espera.

Canvi de lloc

Radical canvi de lloc.

Surto cap a llocs al voltant d'una mar ben diferent de la Mediterrània per a uns dies de turisme en ciutats, països i paisatges que desconec del tot.

Ja en parlarem, si us vaga.

Estiu

Primera hora de la tarda. El sol batia amb tota la seva força sobre la paret i la gent que caminàvem per les muralles de l'Alguer.

La porta defensava l'interior de la casa de la canícula exterior.

La graduació del pas de l'aire em va semblar exemplar, i en vaig treure aquesta fotografia.

Em sembla que pot ser una mena de símbol de l'estiu.

Una pausa

Alguns, massa pocs per al meu gust, dies de pausa al bell mig de la Mediterrània.

Potser algú endevini on per la foto, però si ho sap, que no ho xerri a ningú!

Ja en parlarem a la tornada.

Rentrée

Doncs resulta que s'ha acabat el temps de les vacances.

De tornada a Barcelona, hi trobem prou coses de les que ocupar-se.

Au, som-hi, que no ha estat res!

Vacances: últim capítol

Tranquil.litat, uns banys de mar i passejos per la lava, per uns pocs dies.

És el darrer capítol de les vacances.

Fins a la tornada!

Tot s'acaba

S'ha acabat l'estada al centre de França.

Una petita transició a Barcelona, per marxar cap a Madrid, a la reunió del Grup Socialista a la Diputació Permanent, demà, i a la reunió de la Diputació Permanent, passat demà.

Ja en parlarem.

Vacances!

Cap a la França profunda, a una població prop d'Orléans, per a uns dies de retrobament amb família que només veig de temps en temps.

Fins a la tornada!

Existeix!

Hi he estat, com miro de demostrar amb la foto d'aquí dalt.

No es tracta d'una llegenda o, més ben dit, la llegenda correspon a la veritat. La Villa Capra (dita La Rotonda), obra mestra d'Andrea Palladio, existeix, i l'he pogut visitar en l'únic dia de la setmana en que és accesible l'interior.

A més de la visita a Vicenza, que documento, he passat per Padova, Trento, Marostica, Bassano del Grappa, Cittadella, Castelfranco Veneto, Àsolo, Treviso, Piazzolla sul Brenta i d'altres localitats.

Com passa gairebé sempre a Itàlia, la densitat d'art és tal que amb pocs quilòmetres recorreguts pots estar a punt d'arribar a la saturació, i us asseguro que al Veneto aquest és un perill realment existent.

Això sí, mentre veiem tot això, el govern de Berlusconi desplegava l'exèrcit als carrers de les ciutats, en una actuació només qualificable com d'extrema dreta.

On s'és vist, els militars controlant els ciutadans?

Doncs, per desgràcia, hi ha precedents, i això és el que fa posar els pèls de punta.

Vacanze!

Primera tongada de vacances.

Cap a Itàlia hi falta gent!

Ja ens veurem a la tornada.

Vacances

Arribat fa poc del poble dels meus avantpassats, marxo, ara sí, de vacances de les de debò.

Espero que el temps ens permeti banyar-nos a la platja que figura a la foto, posada per a fer-vos enveja.

Fins a la tornada!

Brevíssima pausa

Realment molt breu la pausa entre la tornada de Palestina i la reincorporació a la feina amb la reunió de la Diputació Permanent del Congrés dels Diputats convocada per a dimecres.

Just del temps de recordar vells estiuejos en el lloc on n'hem passat un grapat.