Colòmbia, de nou

He estat els primers dies de setembre a Colòmbia, en el marc de la campanya coordinada per Intermòn-Oxfam sobre l'ús de la violència sexual contra les dones en el marc del conflicte armat que es viu en aquell país.

El títol de la campanya: "Violación y otras violencias: quiten mi cuerpo de la guerra!" em sembla prou adequat per a haver acceptat de viatjar-hi per segon cop en aquest any.

Hi hem participat el diputat Carles Campuzano, de CiU, i jo mateix, ambdós membres del nounat Intergrup Parlamentari pels Drets Humans del Congrés dels Diputats, amb el doble objectiu de donar visibilitat a la campanya sobre una situació de violència sexual massa dissimulada socialment, i d'aprofundir nosaltres mateixos en el nostre coneixement de la situació.

Hem visitat Bogotà, Cali i Popayán, que corresponen per aquest ordre a les fotos que trobeu al començament.

Crec que ambdues finalitats s'han complert a bastament, donada la nostra presència massiva als mitjans de comunicació, televisions públiques i privades, ràdios i premsa escrita, i als nostres intensos i abundants contactes amb les institucions com el Vicepresident de la República, la Corte Constitucional, el Ministre d'Interior i Justícia, el Defensor del Pueblo, la Bancada de Mujeres del Congreso de la República, i amb la societat civil representada per múltiples organitzacions de dones, de víctimes, d'indígenes i d'afrodescendents.

La situació que hi hem trobat és, potser, pitjor que la que imaginàvem, i els enormes dipòsits de dolor que el perllongat i crudel conflicte ha acumulat en cada persona són impressionants.

Tots, absolutament tots els actors armats hi ténen part de responsabilitat i tota, tota la societat hi té també responsabilitat en posar els mitjans per a acabar amb la violència i la impunitat dels agressors, i en evitar que la situació es perllongui.

D'aquesta visita en farem un informe que difondrem allà i aquí, i en el que farem suggeriments d'actuació als poders públics colombians i als òrgans de la comunitat internacional.