Del bon ús del Dret

Una dita anglosaxona diu que "hard cases make bad law", és a dir que els casos difícils produeixen mal dret. No puc estar més d'acord amb aquesta pragmàtica aproximació a la qüestió.

Quan es presenta un cas difícil, que a més mou la justa indignació de la gent, com és el cas de la desgraciada mort de la nena Mari Luz Cortés, hi ha massa temptacions de fer mal dret. La resposta espontània i en calent és la pitjor de totes. Les modificacions legals que es fan a corre-cuita no acostumen a ser bones i, a més, cauen sempre pel costat de la restricció dels drets i l'augment exacerbat de les penes ja previstes per a determinats delictes especialment odiosos.

No es tracta d'instaurar la cadena perpètua - difícilment constitucional - ni de preveure penes llarguíssimes per als pedòfils, tal com s'ha apressat a dir el PP, sempre disposat a augmentar penes i a explotar les raonables pors de la gent.

Es tracta de complir adequadament i ordenada el dret que ja existeix. Es tracta de que els jutges i demès personal al servei de l'administració de la Justícia siguin treballadors, diligents i apliquin el dret tenint present que la seva finalitat és la protecció dels drets de les persones, i especialment de les víctimes.

Cal també, és clar, pensar si s'han de perfeccionar els mecanismes jurídics d'informació judicial i, fins i tot, establir-ne d'específics en el cas dels delictes de contingut sexual, tal com existeix ja per als delictes de maltractament, i cal pensar si les mesures de protecció de les víctimes són suficients.

Cal, en definitiva, fer un bon ús del Dret, que és el contrari de la demagògia.

(article publicat a e-noticies)

El ritme del temps

No heu notat mai com n'és de diferent el ritme del temps segons el llibre que esteu llegint?

Heu tingut algun cop aquesta sensació?

Potser és que la vida està en cada llibre d'una manera diferent.

El desgavell no és Justícia

La desgraciada fi de la nena Mari Luz Cortés ha posat de manifest un cert estat de desgavell en matèria d'execució de sentències penals.

Més enllà d'especulacions sobre si el correcte funcionament dels mecanismes previstos hagués pogut evitar la mort a la nena, és clar que gairebé tot va fallar, i que les primeres explicacions del jutge responsable de l'execució de la pena de l'ara detingut com a sospitós no són altre cosa que una magnífica contribució al desgavell, en mirar de derivar la responsabilitat a la situació de baixa d'una funcionària.

Al segle XXI hi ha tota una sèrie de possibilitats tecnològiques per a que no es pugui "oblidar" que una sentència s'ha de fer complir, i per a que tots els Jutjats penals que intervenen en causes contra una persona puguin saber en forma immediata quina és la seva situació penal i si se la recerca per algun motiu.

La reforma de la Llei d'Enjudiciament Criminal, ja prevista en el programa electoral socialista, es demostra ara d'una urgència innegable, així com la posta en pràctica de tots els mecanismes de treball previstos en relació amb la nova oficina judicial, que els socialistes hem ofert també en el nostre programa.

Casos com aquest s'han d'evitar quan hi ha, com és el cas, possibilitats jurídiques, tècniques, tecnològiques i d'organització per a aconseguir aquesta finalitat.

El dret a la tutela judicial efectiva que consagra la Constitució passa també per aquí.

El que no es pot fer és el que s'ha apressat a fer el PP, demanant demagògicament i irresponsable nous augments de penes per a delictes que en tenen ja de prou respectables previstes en el Codi Penal actual.

Això és també una contribució al desgavell, i el desgavell no és, de cap de les maneres, Justícia.

Al Quds

Al Quds es como llaman los árabes a la ciudad a la que nosotros llamamos Jerusalén.

Al Quds es una ciudad ilegalmente anexionada por Israel desde 1967, sin que esa anexión tenga amparo ni reconocimiento jurídico internacional, como tampoco su proclamación como capital única e indivisible de Israel. Por ello, por ejemplo, la Embajada de España se encuentra en Tel Aviv, capital reconocida internacionalmente, mientras en Jerusalén reside el Cónsul General de España.

La ciudad vieja de Jerusalén, la que se encuentra dentro de sus murallas, se divide desde hace siglos en cuatro barrios: musulmán, cristiano, armenio y judío.

Sin embargo, desde hace ya varios años, los israelíes están procediendo a colonizar el conjunto de la ciudad vieja, estableciendo colonias en el barrio armenio, que va perdiendo prácticamente su carácter diferencial; en muy menor medida en el barrio cristiano; y muy abundantemente en el barrio musulmán.

Estas colonias urbanas son perfectamente ilegales por serlo toda la anexión de la ciudad, y son - además - perfectamente distinguibles por las provocativas y grandes banderas israelíes que abundan en esos edificios, tanto en las fachadas como en las azoteas, y por las verjas metálicas y las garitas de vigilancia ocupadas por colonos armados, que se aseguran la práctica exclusividad del tránsito por las azoteas de la ciudad.

Especialmente importante, por su potencialidad provocativa, es el proyecto de colonización con varias viviendas de nueva construcción junto a la Puerta de Herodes, que invade terreno arqueológicamente protegido y que ocupa el corazón del barrio musulmán.

Me ha parecido muy ilustrativo el mapa que publicó hace poco "El Periódico de Catalunya", y que reproduzco como ilustración de este post.

Son también de gran interés las informaciones al respecto de mi buen amigo Meir Margalit, del Comité Israelí contra las Demoliciones de Casas (ICAHD, por sus siglas en inglés). Me interesa destacar que se trata de una organización integrada única y exclusivamente por ciudadanos israelíes, eso sí, disconformes con la política de su gobierno en esta materia y con la ocupación en general.

La tensión que la ilegal colonización de la ilegalmente anexionada Jerusalén aporta al problema regional no es en modo alguno negligible, y no parece, desde luego, que sea un buen paso en el camino de la paz justa para Palestina.

Ara ens hi posem

Encara no s'han constituït les noves cambres, que ho faran el proper dimarts, primer d'abril, però els diputats i diputades, senadors i senadores del PSC ja ens hem trobat a Madrid.

Ara mateix ens hi posem, amb les ganes i l'entusiasme que ens ha transmès el poble de Catalunya en convertir-nos en la majoria absoluta dels seus representants a les Corts Generals.

La majoria catalana, la representació dels socialistes de Catalunya, anirà per feina, no en tingueu cap dubte.

De l'urna al mitjó, o del mitjó a l'urna?

A Perpinyà només 574 vots van separar diumenge 16 de març la llista de la "Nouvelle Unión avec la Gauche" de la de l'alcalde sortint, Jean-Paul Alduy, senador de la majoritària i dretana UMP.

És un resultat electoral que no quadra gens amb la sensació que me'n vaig endur de la meva participació en la campanya municipal, i que, si us vaga, podeu llegir aquí i aquí.

Podríeu pensar que es tracta simplement d'una elecció municipal amb les forces molt equilibrades, i que cal saber perdre, tant en política com en moltes altres coses de la vida.

Hi ha, però, una característica que fa la situació bastant peculiar, tal com explica en detall el diari Le Monde, poc sospitós de publicar informacions no fiables o poc contrastades.

Cal reconèixer que no es gaire habitual que la policia trobi paperetes en els mitjons d'un president de mesa electoral, ni que els vots per delegació apareguin sense firma, o que no coincideix el nombre de vots amb el d'electors que signen haver votat en les llistes previstes a l'efecte, o que els electors es trobin en el moment de votar que algú ha signat en el seu lloc, per exemple.

Queda per esclarir si el president de mesa, germà d'un candidat de la dreta, passava les paperetes que tenia al mitjó a les urnes, o treia de les urnes les paperetes de l'esquerra i se les posava al mitjó, o una combinació d'ambdues coses, car se li van trobar paperetes de les dues candidatures.

Això ho determinarà la jurisdicció penal que intervé en l'afer per la possible comissió d'un delicte electoral, que té una pena prevista de multa i de fins a cinc anys de presó.

Caldrà, també, que la jurisdicció administrativa determini si procedeix o no la nul.litat de les eleccions que es demana en el recurs presentat per la companya socialista Jacqueline Amiel-Donat en representació de la llista "Nouvelle Union avec la Gauche".

En qualsevol cas, la vergonya democràtica ha caigut aclaparadora sobre la dreta perpinyanesa, mentre a l'alcalde ni li passa pel cap dimitir.

Per una simple raó d'higiene democràtica cal solucionar el cas, i per la mateixa raó cal que els socialistes d'arreu - però molt especialment els de Catalunya - expressem la nostra solidaritat amb les esquerres i, en general, amb els demòcrates de Perpinyà.

Cal que els valors republicans siguin restaurats!

Promesas cumplidas

Hoy nos hemos reunido en la Sala Internacional del Congreso de los Diputados los miembros de la Diputación Permanente, con un único punto del Orden del Día, el referente a la ratificación parlamentaria del envío de 36 especialistas militares a Afganistán.

La ratificación se ha producido en el primer momento posible, sin esperar a que el martes próximo, 1 de abril, de constituyan las nuevas cámaras, para dar el cumplimiento más fiel posible a las promesas de intervención parlamentaria en cualquier envío de tropas al exterior.

Se trataba en este caso del equipo técnico necesario para el manejo de cuatro aviones no tripulados que procurarán información y, por tanto, mayor seguridad a los efectivos españoles en Afganistán, en el marco de la ISAF (International Security Assistance Force), operación decidida por Naciones Unidas por medio de las Resoluciones 1386 y 1510 del Consejo de Seguridad, que está comandada por la OTAN por mandato expreso de NN.UU.

El envío de los militares necesarios para la seguridad de la misión internacional ha sido aprobado con los votos favorables de todos los grupos parlamentarios, excepto la abstención de ERC y los votos en contra de BNG e IU.

La primera decisión después de las elecciones de 2004 fué la de retirar las tropas españolas de una acción ilegal como era la guerra de Irak, y la primera después de las de 2008 ha sido la de asegurar la participación parlamentaria en proporcionar seguridad a las tropas españolas que intervienen en una acción internacional legal decidida por la ONU.

Así es como se cumplen las promesas.

Errors voluntaris

No hi ha pitjor error que el que es comet voluntàriament, sigui per enganyar-se conscientment en l'anàlisi de la realitat, sigui per intentar enganyar voluntàriament als altres en aquesta anàlisi i, a més, en les conseqüències que se'n volen treure.

Hi ha qui, tot ignorant a gratcient que la majoria del poble de Catalunya ha votat el partit que representa el catalanisme federalista d'esquerres, és a dir el PSC, continua intentant enganyar als altres tot assimilant Catalunya amb un determinat nacionalisme conservador, que ha quedat demostrat que és clarament minoritari.

En un pas més cap a l'abisme de l'error voluntari, hi ha qui mira de convèncer enganyosament el poble que hi ha interessos de Catalunya que només es poden defensar amb l'enfrontament, i que miren de dir que la defensa d'aquests només es pot mesurar per l'amplitud de l'enfrontament amb la majoria parlamentària socialista al Congrés dels Diputats.

Fan veure, voluntàriament, que obliden que els interessos de la majoria de la població de Catalunya, que ha votat socialista, es defensen sobre tot amb l'acord amb els socialistes que han estat votats per la majoria de la població d'Espanya, i que la mesura de la seva defensa és la de la capacitat d'influència en la majoria del socialisme espanyol.

Tot això per tal de procurar que s'oblidi que el PSC és el partit català amb major representació, legitimitat i capacitat d'influència per a la defensa dels interessos de la majoria de la ciutadania catalana.

Sense entrar en cap altre tipus de consideració, cal recordar que els errors voluntaris es paguen molt cars quan els ciutadans, com passa sempre, s'adonen de qui els vol enganyar.

(article publicat a e-noticies)

Una cita / XLV

The business of the orator is not to convince, but to persuade; not to inform but to rouse the mind.

William HAZLITT (1778 - 1830)

(L'ofici de l'orador no és convèncer sinó persuadir, no informar sinó elevar el pensament)

(El oficio del orador no es convencer sinó persuadir, no informar sinó elevar el pensamiento)

El sentinella

He sabut amb retard la mort d'Arthur C. Clarke.

L'autor de la magnífica novel.la "El sentinella", en la que es basa la pel.lícula "2001, una odissea de l'espai", és ja per sempre un dels millors escriptors de ciència ficció de la bona, de la sòlida, amb substància científica i, sobre tot, amb una aguda especulació sociològica i filosòfica, com es demostra en, per exemple, "La fi de l'infància".

No es tracta només de la seva anticipació científica indiscutida i indiscutible, es tracta de que és un mestre del desplegament de les conseqüències de la pregunta bàsica en la matèria: "I si ...?"

Lamento profundament la desaparició d'aquesta veu greu i important, una de les que més m'han interessat en aquest món apassionant - encara que menyspreat per alguns pedants que l'ignoren - de la ciència ficció, que tant temps de lectura, i de rumiar-hi, em va ocupar en un cert moment.

Ens queden les incitacions a la reflexió que plantegen els seus interrogants, i les diverses derives de les possibilitats que obre en els seus escrits.

¡No pasarán!

He dudado mucho antes de poner esta nota.

Me resisto a que una banda de asesinos como los que hoy han intentado matar en Calahorra marque mis ritmos, como intenta marcar la agenda política.

Por eso, para no seguirles la corriente, voy a ser muy breve.

Con todos los demócratas unidos en esta materia, los asesinos no pasarán y el pueblo vencerá.

Un pèl, només un pèl, de noucentisme

Ara que el calendari canònic ens oferirà a tots - ho mereixem o no - uns dies de repòs, em sembla que seria profitós per al país que els dediquéssim, almenys en part, a recuperar un pèl l'esperit noucentista, que tant va ajudar a bastir Catalunya.

Allunyats temporalment de les exageracions del modernisme i de l'essencialisme del romanticisme, podríem asserenar els esperits, i posar en contribució la raó, la precisió, la serenitat, l'ordre i la claredat que van caracteritzar el millor noucentisme.

Això ens permetria, potser, copsar la realitat del nostre país, tal com l'ha anat formant la voluntat del nostre poble. Veure i entendre que ens ha dit ben recentment amb la seva veu poderosa i, tenint això al cap, posar en obra l'esforç de construcció del destí comú, usant els materials, certament rics i abundosos, que tenim.

Així ho feren ja fa temps els qui posaren les bases, malauradament no acomplertes fins al final, de la racional, clara i ordenada idea de la Catalunya-ciutat, al servei de la cultura, l'educació, el progrés, el benestar i la felicitat del nostre poble, que ha dit clarament que opta pel camí del futur, la convivència i l'optimisme.

(article publicat a e-noticies)

Un xic de descans

Uns dies de descans en un racó de món.

El pla és la lectura, el passeig, la visita de poblets que semblen prou interessants i d'algun dels monuments històrics que abunden a la regió i, naturalment, la conversa amb la gent d'allà.

Els qui em coneixeu una mica no tindreu cap dificultat en imaginar cap on me'n vaig.

Fins a la tornada!

Visca, visca, visca Catalunya socialista!

No calen masses paraules, n'hi ha prou amb mirar el mapa.

De la muntanya a la plana i a la mar, de nord a sud i de llevant a ponent, Catalunya ha votat socialista.

Retorn de Perpinyà

Entusiasme, confiança en les possibilitats de la "Nouvelle union avec la gauche", convenciment d'estar vivint un moment històric, determinació indubtable d'unitat, voluntat de vèncer.

Aquestes són algunes de les sensacions que suraven en el nombrós públic que ahir va aplegar el míting en què vaig participar a Perpinyà, juntament amb els caps de les tres llistes fusionades per a la segona volta de les eleccions municipals. El mateix era perceptible al carrer, amb la gent que aturava els candidats i els electes que els acompanyaven per tal de mostrar-los el seu suport i prometre espontàniament el vot.

Tinc el flaire i el convenciment de la victòria de l'esquerra, de que - com vaig dir al míting - el moviment de fons que es detecta en la ciutadania de Perpinyà es convertirà diumenge en una gran onada que netejarà l'ajuntament de tot el que és vell i polsegós.

Amb la socialista Jacqueline Amiel-Donat com a alcaldessa, el canvi arribarà a Perpinyà, i començarà el futur.

Perpinyà

Viatge massa ràpid a Perpinyà. Una simple anada i tornada.

Es tracta de col.laborar en la campanya electoral municipal i de sostenir, naturalment, la llista "Nouvelle union avec la gauche" encapçalada per la socialista Jacqueline Amiel-Donat, en què participa el Parti Socialiste, els Socialistes Dissidents, el Parti Communiste, els Radicaux de Gauche, el MoDem (Mouvement Démocratique), l'Esquerra Catalana i Convergència Democràtica.

Participaré en el míting d'aquesta tarda, primer acte públic després de la concreció de l'aliança per a la segona volta electoral que es decidirà diumenge 16 de març.

És l'oportunitat que té el poble de Perpinyà de tenir un canvi municipal després que el primer Alduy guanyés les eleccions de 1959, i aquest cop va de bo, és possible, i cal.

La solidaritat socialista s'expressa també d'aquesta manera.

En el recuerdo siempre

Cuatro años ya que nos faltan las víctimas del terror de Atocha.

Siempre las mantendremos en el recuerdo.

Si el dolor no cesa, tampoco la esperanza.

La majoria catalana

La majoria catalana és progressista, d'esquerres, mediambientalista, tolerant, catalanista, federalista i suma 29 escons en les darreres eleccions generals. Vota, a més, de manera hegemònica al Partit dels Socialistes de Catalunya, que amb 25 diputats, representa per sí sol la majoria absoluta dels diputats elegits en les circumscripcions catalanes, amb un vot guanyador a muntanya, plana i costa, i a pobles, viles i ciutats, arreu de Catalunya. També en formen part els composants d'Esquerra Republicana de Catalunya, amb l'especificitat d'un pensament independentista i amb tres escons, i Iniciativa per Catalunya- els Verds, amb un escó i el seu matís més ecologista.

A l'altra banda de la divisòria hi trobem la minoria catalana, la dreta d'aquest país, que arriba a la xifra de 18 escons, que és una respectable però minoritària representació, que s'articula en una vessant de dreta nacionalista catalana amb els 10-11 escons provisionals de Convergència i Unió, i una vessant de dreta nacionalista espanyola, amb els 7-8 escons del Partit Popular, a l'espera que el recompte definitiu decideixi a qui dels dos aspirants s'atribueix el darrer escó de Barcelona.

Així ho ha volgut expressament el poble de Catalunya en la seva decisió electoral de diumenge passat. Aquest és el mapa polític de Catalunya reflex de la voluntat popular lliurement expressada i no resultat d'especulacions de comentaristes polítics.

Sobre aquesta realitat cal bastir el treball indispensable per a atendre a les necessitats i reivindicacions de la gent del nostre poble, que és al que ens dedicarem, sempre oberts a les col.laboracions que calguin amb la minoria, els qui formem la majoria catalana, i en especial els del PSC.

(article publicat a e-noticies)

El poble ha vençut!

Serem 25 diputats del PSC, 169 socialistes en total al Congrés dels Diputats!

El poble ha vençut!

Només el vot

Contra les pistoles, contra l'odi, contra el terror, els demòcrates només tenim el vot.

El poble només té el vot com arma, i l'usarà.

Usem les nostres armes, usem el vot, i el poble vencerà!

El poble vencerà!

Contra els miserables que reforcen la seva crida a l'abstenció amb l'assassinat, aquest cop del nostre company del PSE Isaías Carrasco, el poble vencerà!

Contra els qui esperen l'abstenció , el poble vencerà!

Omplim les urnes, enterrem-los en paperetes, i el poble vencerà!

... i el Sant Jordi vessava

El Partit dels Socialistes de Catalunya va fer una crida a la ciutadania d'aquest país a aplegar-se per a expressar conjuntament les raons que hi ha per a l'optimisme, i avui el Sant Jordi vessava.

No era que fos ple de gom a gom, era que literalment vessava de gent optimista que volia manifestar la seva fe en el futur del nostre país i de la nostra societat, que volia deixar ben clar que tenia la voluntat de treballar pel progrés, pel creixement i per la llibertat, per la cohesió i per la justícia social.

Érem molts, molts més de trenta mil els qui dèiem que teníem, que tenim, un projecte col.lectiu de futur, un projecte socialista.

El Sant Jordi vessava de gent i de raons per a votar, i votar PSC!

Una cita / XLIV

Yes we can

Barack OBAMA (1961 - )

(Sí que podem)

(Sí se puede)

Immigració al Pati Llimona

Aquest vespre i davant d'un públic composat per ciutadans nascuts arreu del Món hem parlat sobre el fenomen de l'immigració al Pati Llimona, de Ciutat Vella.

La regidora de Barcelona Gemma Mumbrú s'ha encarregat de la introducció, i jo he desenvolupat el diagnòstic que fem el socialistes de la situació actual de les migracions a casa nostra, i he explicat les propostes que tenim per a afrontar els reptes que suposa i aprofitar les potencialitats que té.

En aquest aspecte cal explicar les raons per a ser optimista i els motius que hi ha per a mirar el futur amb la resolució necessària per a governar els fenòmens lligats als moviments de les persones, tot explorant les possibilitats de creixement demogràfic i econòmic, així com la conjunció de la creixent diversitat social amb la construcció d'una societat cohesionada i solidària.

També per aquestes raons cal votar, i votar PSC!

Per dignitat ciutadana

Poseu-vos-hi com vulgueu, però el que decidim diumenge vinent és qui governarà Espanya, és a dir, qui tindrà més possibilitats d'obtenir la investidura pel vot majoritari del Congrés dels Diputats. Per a això, exactament per a això, serveixen les eleccions a Corts Generals en el nostre sistema parlamentari de designació del President del Govern.

Qualsevol opció del tipus "estirar cap aquí o cap allà", "condicionar les polítiques del govern" o "hauran d'assumir tot el nostre programa" és renunciar a tenir clar el que és evident, és a dir, equival a enganyar-se voluntàriament. No es tracta d'estirar, ni de condicionar, ni de fer empassar cap gripau a ningú. Es tracta, curt i ras, de governar o de no governar.

I dels que poden governar, en una expectativa raonable de predicció, n'hi ha uns que volen guanyar contra els ciutadans, és a dir que confien totes les seves esperances en l'abstenció, en que no es participi, per a poder dur a terme les seves polítiques que només tenen de populars l'adjectiu que arbitràriament han escollit per al seu projecte regressiu. Així ho han manifestat clarament a un diari anglès de la màxima respectabilitat, potser creient que els ciutadans no ho entendríem per mor de l'idioma.

Només uns, els socialistes, podem governar i ho volem fer amb el suport del vot dels ciutadans, del vot a la nostra opció, a les nostres llistes, al nostre projecte de futur, de progrés, de llibertat i de llibertats, de convivència i de cohesió social.

Per això, per una qüestió de dignitat ciutadana, cal votar perquè el govern només pot estar fonamentat en el vot dels ciutadans i ciutadanes, i votar als únics que poden i volen governar amb aquest suport ciutadà.

(article publicat a e-noticies)

Cap de setmana de campanya

El darrer cap de setmana d'aquesta campanya se m'ha fet curt de debò.

He tingut la sort de poder parlar a la gent del carrer que ens ha volgut escoltar als socialistes, i cal dir que ha estat força gent.

Ho he fet al barri del Bon Pastor, a Sant Andreu; al barri de Sant Antoni, a l'Eixample; al barri de La Pau, a Sant Martí; i he acabat amb el tradicional dinar al barri de Les Planes, a Sarrià-Sant Gervasi.

Es tracta d'explicar tant com calgui, totes les vegades que calgui, que si la dreta vol que no votem, és que ens convé votar, que si a la dreta li convé l'abstenció, a les forces d'esquerres ens convé la participació.

Es tracta d'insistir en el valor del vot, en el dret al vot i en la responsabilitat ciutadana que s'exerceix amb el vot.

Es tracta de reiterar que cal votar, i votar PSC!

Inaceptable

Me siento obligado a interrumpir la serie de posts sobre la campaña de las elecciones generales para hablar sobre la situación en Palestina.

Como represalia por el lanzamiento de misiles Qassam desde la franja de Gaza, que han causado la muerte de un civil israelí en la localidad de Sderot, Israel está bombardeando Gaza, de forma que ha matado a más de 30 palestinos en los tres últimos días. La mayoría de los muertos no tienen afiliación política ni miliciana, y entre ellos se cuentan cuatro niños y un bebé de seis meses.

Por descontado, no existe prueba alguna de ninguna intervención de los palestinos asesinados en el lanzamiento de los misiles, ni se les ha acusado, ni se ha celebrado juicio alguno. Simplemente se les ha eliminado, asesinado a bombazos.

No me cansaré de reiterar que la IV Convención de Ginebra obliga a la potencia ocupante a proteger a la población ocupada. No parece que sea eso lo que realiza en este caso el ocupante militar israelí con la población palestina.

No se trata sólo de que esta actividad sea políticamente absurda y de que cree una espiral de odio y violencia que se agrava por momentos, cuando ya parecía que estaba en su máximo. Se trata, además, de que es inaceptable el asesinato, lo que en vergonzoso eufemismo se llama "ejecución extrajudicial".

Es inaceptable.

ACTUALIZACIÓN: El ejército israelí ha atacado hoy sábado el norte de la franja de Gaza, con el resultado de 47 palestinos muertos y más de cien heridos. Se puede encontrar la información en la prensa israelí, como Yedioth Aronoth y The Jerusalem Post

ACTUALIZACION 2: Los muertos palestinos parecen ascender a 70, víctimas de la acción militar israelí en Gaza, según Yedioth Aronoth

Inaceptable, inadmisible, insoportable.