Errors voluntaris
No hi ha pitjor error que el que es comet voluntàriament, sigui per enganyar-se conscientment en l'anàlisi de la realitat, sigui per intentar enganyar voluntàriament als altres en aquesta anàlisi i, a més, en les conseqüències que se'n volen treure.
Hi ha qui, tot ignorant a gratcient que la majoria del poble de Catalunya ha votat el partit que representa el catalanisme federalista d'esquerres, és a dir el PSC, continua intentant enganyar als altres tot assimilant Catalunya amb un determinat nacionalisme conservador, que ha quedat demostrat que és clarament minoritari.
En un pas més cap a l'abisme de l'error voluntari, hi ha qui mira de convèncer enganyosament el poble que hi ha interessos de Catalunya que només es poden defensar amb l'enfrontament, i que miren de dir que la defensa d'aquests només es pot mesurar per l'amplitud de l'enfrontament amb la majoria parlamentària socialista al Congrés dels Diputats.
Fan veure, voluntàriament, que obliden que els interessos de la majoria de la població de Catalunya, que ha votat socialista, es defensen sobre tot amb l'acord amb els socialistes que han estat votats per la majoria de la població d'Espanya, i que la mesura de la seva defensa és la de la capacitat d'influència en la majoria del socialisme espanyol.
Tot això per tal de procurar que s'oblidi que el PSC és el partit català amb major representació, legitimitat i capacitat d'influència per a la defensa dels interessos de la majoria de la ciutadania catalana.
Sense entrar en cap altre tipus de consideració, cal recordar que els errors voluntaris es paguen molt cars quan els ciutadans, com passa sempre, s'adonen de qui els vol enganyar.
(article publicat a e-noticies)
Hi ha qui, tot ignorant a gratcient que la majoria del poble de Catalunya ha votat el partit que representa el catalanisme federalista d'esquerres, és a dir el PSC, continua intentant enganyar als altres tot assimilant Catalunya amb un determinat nacionalisme conservador, que ha quedat demostrat que és clarament minoritari.
En un pas més cap a l'abisme de l'error voluntari, hi ha qui mira de convèncer enganyosament el poble que hi ha interessos de Catalunya que només es poden defensar amb l'enfrontament, i que miren de dir que la defensa d'aquests només es pot mesurar per l'amplitud de l'enfrontament amb la majoria parlamentària socialista al Congrés dels Diputats.
Fan veure, voluntàriament, que obliden que els interessos de la majoria de la població de Catalunya, que ha votat socialista, es defensen sobre tot amb l'acord amb els socialistes que han estat votats per la majoria de la població d'Espanya, i que la mesura de la seva defensa és la de la capacitat d'influència en la majoria del socialisme espanyol.
Tot això per tal de procurar que s'oblidi que el PSC és el partit català amb major representació, legitimitat i capacitat d'influència per a la defensa dels interessos de la majoria de la ciutadania catalana.
Sense entrar en cap altre tipus de consideració, cal recordar que els errors voluntaris es paguen molt cars quan els ciutadans, com passa sempre, s'adonen de qui els vol enganyar.
(article publicat a e-noticies)
Etiquetas: política
Enviado por Jordi Pedret a las 22:54
2 Comentarios:
Despues del trabajo realizado para dar a conocer el proyecto socialista en las elecciones, cada uno con sus limitaciones pero siempre con férrea voluntad de ayudar con el convencimiento de estar haciendo lo correcto, vemos que esta accion pedagogica no debe parar. Debemos, cada uno en su ámbito , explicar las verdades, no dejando que estas actitudes de confundir puedan arraigar. Por lo visto la máxima aquella (fué Goebbels quien la proclamó?)de que "una mentira repetida mil veces , se transforma en una verdad", es utilizada por quienes quieren contruir su "verdad" al margen de la realidad de la Cataluña de hoy, de la que ha votado con contundencia, y aun asi son capaces de querer darle la vuelta a una realidad. Debemos seguir destapando, desde la tertulia tranquila pero firme, las mnetiras que por mil veces repetidas no serán una verdad. Un saludo Enrique V.
Ahí le has dado, Enrique.
"Política es pedagogía" decía el socialista Rafael Campalans, y en eso estamos.
Un abrazo,
Jordi
Publicar un comentario
<< Home