Un pèl, només un pèl, de noucentisme

Ara que el calendari canònic ens oferirà a tots - ho mereixem o no - uns dies de repòs, em sembla que seria profitós per al país que els dediquéssim, almenys en part, a recuperar un pèl l'esperit noucentista, que tant va ajudar a bastir Catalunya.

Allunyats temporalment de les exageracions del modernisme i de l'essencialisme del romanticisme, podríem asserenar els esperits, i posar en contribució la raó, la precisió, la serenitat, l'ordre i la claredat que van caracteritzar el millor noucentisme.

Això ens permetria, potser, copsar la realitat del nostre país, tal com l'ha anat formant la voluntat del nostre poble. Veure i entendre que ens ha dit ben recentment amb la seva veu poderosa i, tenint això al cap, posar en obra l'esforç de construcció del destí comú, usant els materials, certament rics i abundosos, que tenim.

Així ho feren ja fa temps els qui posaren les bases, malauradament no acomplertes fins al final, de la racional, clara i ordenada idea de la Catalunya-ciutat, al servei de la cultura, l'educació, el progrés, el benestar i la felicitat del nostre poble, que ha dit clarament que opta pel camí del futur, la convivència i l'optimisme.

(article publicat a e-noticies)