10 anys sense Ernest Lluch

Tal dia com avui del 2000, els criminals d'ETA van assassinar el company Ernest Lluch.

No en faré la semblança, ni cap aproximació biogràfica. L'Ernest era i és prou conegut per a no haver de dedicar-nos a això.

Vull només recordar-lo com un company extraodinari, amb algunes de quines actuacions polítiques vaig estar d'acord plenament, i amb algunes d'altres vaig discrepar amb rotunditat, com la que va portar el PSC a la crisi que va explotar al Consell Nacional de Figueres per raó de la seva actitud respecte a les esmenes a la LOAPA.

Més enllà d'aquestes diferències, tots hem d'estar d'acord amb que era un home principalment de diàleg, portat fins a les últimes conseqüències. Que era un home plenament generós en l'ús del seu temps per a la causa comuna de la política, i que ho era també amb els seus coneixements musicals enciclopèdics que estava sempre disposat a compartir amb tothom, i amb les referències de la seva amplíssima cultura.

Quan el van matar jo exercia la docència en un dels intervals de la meva vida parlamentària, i el matí del dilluns em tocava la primera classe, la de les nou del matí. Vaig suspendre la classe en senyal de dol, i ho vaig fer comunicant-ho directament a l'alumnat reunit a l'aula corresponent. En aquella ocasió no vaig poder controlar l'emoció de la pèrdua de l'amic i del company, i vaig ploral davant els estudiants.

Encara avui em costa mantenir controlat el dolor de la seva mort i penso, a més, que és bó que així sigui.

El dolor de la pèrdua ens ha de mantenir permanentment vigilants en la defensa de la democràcia en la que Ernest creia, i a la que servia fins al punt que els enemics de la democràcia li van arrabassar la vida.

No ens aturaran!

Avui ha estat a Arrigorriaga (Bizkaia), i la víctima mortal l'inspector de Policía Nacional Eduardo Antonio Puelles García.

ETA ha tornat a assassinar, amb tota la covardia que la defineix, amb una bomba al cotxe.

Ens afecta, és clar que ens afecta, la mort d'un servidor públic, més exposat encara que la resta dels ciutadans a la violència terrorista.

Ens afecta, però no ens aturarà en la decidida, difícil i contínua lluita dels demòcrates per la convivència en una societat democràtica i lliure.

No ens aturaran!

Todos somos Patxi

La banda terrorista ETA ha amenazado directamente al compañero Patxi López, futuro Lehendakari de Euskadi, señalándolo como objetivo prioritario, lo que en su lenguaje significa lisa y llanamente una amenaza de muerte.

No debemos, no podemos, permitir que la bravuconería de los etarras nos impida a todos los ciudadanos el desarrollo de la normalidad institucional, que en este caso acabará a buen seguro con la elección parlamentaria del candidato del PSE para la máxima responsabilidad política vasca.

Ni la violencia ni su amenaza pueden impedir el funcionamiento de la democracia.

En estas circunstancias todos los militantes socialistas somos Patxi, y todos los demócratas deberían de serlo también.

Tampoco así

Tampoco poniendo bombas en las sedes de los socialistas vascos, como han hecho en la Casa del Pueblo de Lazkao, justo en el día en que se cumplían 25 años desde que asesinaron al compañero Enrique Casas, el 23 de febrero de 1984, lo lograrán.

Lo que queda de ETA no podrá imponer su voluntad a un pueblo libre, que se expresará democráticamente el próximo domingo, como lo hizo también después del asesinato del Senador Casas.

Entonces los socialistas vascos desenmascararon a los etarras con el lema que se gritó en el entierro del compañero: "ETA, traidores, matáis a trabajadores".

Ahora todos sabemos que la única propuesta de los etarras es la destrucción, la muerte y el terror, pero estamos claramente decididos a no dejarnos aterrorizar.

El único futuro de ETA es la cárcel para sus componentes y la disolución para la organización.

Ni por esas

Hoy ha sido por coche bomba en Ifema, Madrid.

La violencia de los asesinos, hoy frustrados, no nos impedirá vivir en democracia.

Cuando las urnas hablan, y lo hacen en plena libertad, no existe ninguna justificación, ninguna, para la violencia.

Contra las bombas, compromiso democrático. Contra las bombas, participación electoral. Contra las bombas, votos.

Ni caso

Esta vez ha sido un repetidor en Hernani, una vez más y por suerte, sin víctimas.

Parece clara la obsesión de la banda terrorista contra la libertad de expresión y de comunicación de ideas.

Nosotros ni caso. No conseguirán nada, excepto la actuación policial y la subsiguiente condena judicial.

La violencia no es el camino, el camino es la palabra, contra la que atentan.

No!

Aquest cop ho han intentat contra la llibertat d'expressió. La bomba contra EiTB, per sort sense víctimes, no farà que ningú calli, n'estic ben segur.

No acotarem el cap davant ETA, no callarem, no deixarem de dir que l'únic destí d'ETA és la dissolució o la presó.

En el recuerdo siempre

Cuatro años ya que nos faltan las víctimas del terror de Atocha.

Siempre las mantendremos en el recuerdo.

Si el dolor no cesa, tampoco la esperanza.

Pobres conspiracionistes !

Ha acabat la fase de vista oral del major judici que s'hagi celebrat mai en relació a uns fets terroristes, i s'ha fet en condicions de garanties, seguretat i celeritat que pocs països al món podrien oferir.

La transparència, claredat i rigor amb que s'ha desenvolupat l'instrucció i el judici per l'atemptat del dia 11 de març de 2004 han estat circumstàncies que esborren qualsevol sospita de rares conspiracions inventades per la dreta política, incapaç encara d'assumir la derrota electoral soferta, i publicitades fins al paroxisme per la crispada i crispadora dreta mediàtica.

Els qui neguen les evidències, els qui insisteixen en la mentida amb que van ofendre a les víctimes i a tots els ciutadans des del mateix moment de l'atemptat, seran potser incapaços de reconèixer que en tot el judici no ha aparegut cap prova que assenyali altre origen del terror que els grups lligats a Al Qaeda.

Rectifico, ben segur que no ho reconeixeran, però això no impedirà als jutges dictar sentència ajustada als fets i al dret, i als ciutadans saber que hi ha qui persistirà en la mentida malgrat el que diran els jutges.

Els conspiracionistes es quedaran ben al descobert, pobres d'ells, però és ben clar que són immunes a la veritat, seguiran mentint, pobres conspiracionistes incapaços de canviar de conducta.

No m'entretindré més amb ells, no s'ho valen, pobres.

El que hem de fer tots és unir-nos en la lluita contra tots els terrorismes, tots.

Contra ETA - que no tingué res a veure amb Atocha, però sí amb molts d'altres llocs - i contra el terrorisme vinculat a Al Qaeda, que té a veure amb Atocha, amb el Líban i amb el Iemen.

Res de nou

Avui no ha passat res de nou en relació al terrorisme etarra.

La banda criminal havia trencat ja l'alto el foc que havia declarat unilateralment el març de 2006, i ho havia fet d'una manera brutal amb els assassinats amb bomba del dia 30 de desembre de 2006 a l'aparcament de la T4 de Barajas.

Avui ho ha constatat per escrit buscant com sempre donar les culpes als altres, als demòcrates, als qui no vessem la sang de ningú, als qui no amenacem, als qui no intentem provocar la rendició pel terror.

Les seves raons, les seves explicacions, són tan detestables com els seus fets.

Avui tampoc ha passat res de nou en el camp del PP.

Com sempre ha aprofitat el terror etarra per fer oposició, per intentar desgastar el Govern, per provocar més i més divisió entre els demòcrates. Com sempre ha evitat curosament tot el que pogués semblar ni de lluny unitat contra el terrorisme, per pànic de que es pogués confondre amb suport al Govern en un tema com aquest.

Desgraciadament, avui no ha passat res de nou.

El gran razonador

Hoy ha sido un gran día. Se nos ha concedido llegar a las más altas cimas del conocimiento humano, sobre todo en lo referente a las ciencias políticas.

El gran razonador, el único, el alejado de toda demagogia así como de toda casta de sofismas, nos ha revelado una verdad que hasta el momento permanecía oculta para el conjunto de la población.

Hoy sabemos, gracias a él, que "cualquier voto que no vaya al PP, es un voto para que ETA esté en las instituciones."

José Maria Aznar, el empleado de Rupert Murdoch, ha tenido la generosidad de compartir su conocimiento con la humanidad, que seguramente no lo merece.

Creo que sobra cualquier comentario. Ciertamente el PP no encuentra su sitio.

Impecable i implacable

Crec que n'hi haurà prou amb algunes de les frases que el Ministre de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, va dir ahir durant la seva compareixença davant la Comissió d'Interior del Congrés dels Diputats, per tal de que us feu una idea de com va anar la sessió, que va durar des de 2/4 d'onze del matí fins a 3/4 de quatre de la tarda, i en la que es va poder repassar la política antiterrorista, i la contribució de la política penitenciària als objectius antiterroristes, en els darrers temps.

- Portaran flors a tots els llocs on es van cometre assassinats pels presos excarcerats per vostès?

- Varen mentir per a no perdre el poder, i segueixen mentint per a intentar recuperar-lo.

- Hem neutralitzat el xantatge de De Juana: ell va dir "O lliure o mort", i la resposta de l'Estat ha sigut "Ni lliure ni mort"

- Potser aquest debat no és casual, no sorgeix de la indignació d'alguns ciutadans; sorgeix artificialment creat perquè potser algú sabia que el final de la violència era a l'abast.

- Com més a prop hem tingut el final d'ETA, més confrontació política han creat.

En el debat tots els grups parlamentaris, excepte el del PP, han donat suport a la política antiterrorista i penitenciària del Govern, així com a la decisió concreta en el cas de l'assassí De Juana.

Només CiU ha intentat fer equilibris de suposada equidistància, procurant no ferir al PP. Cal preguntar-se si una possible tinença d'alcaldia cedida pel PP val tant.

El PP no ha sorprès gens ni mica, ha insultat, cridat i gesticulat. Pel que fa al discurs d'en Zaplana, tampoc no ha sorprès: desqualificació, divisió, irritació, referència a traïcions, cessions a xantatges, etc.

En resum, un Pérez Rubalcaba impecable en la seva exposició, i implacable amb els qui tenen més pressa en fer caure el Govern que en acabar amb ETA, amb els qui no dubten en afeblir l'Estat i trencar la unitat dels demòcrates per mirar de fer mal al Govern.

Aquesta és la oposició que hi ha. Mirem de ser impecables i implacables amb ells.