Perpinyà, sempre

(Fotos Miguel A. Martín)

Ahir vaig fer un viatge llampec Madrid-Perpinyà-Barcelona, per a poder participar en el Míting de la candidatura municipal Nouvelle Union avec la Gauche, que sota el lema "Perpinyà, més justa", lidera la companya socialista Jacqueline Amiel-Donat.

A Perpinyà es repeteixen les eleccions municipals després de que el Consell d'Estat francès dictaminés que s'havia produit un frau massiu organitzat per l'anterior alcalde Alduy.

L'acte va ser un autèntic èxit amb el local del Centro Español atapeït de públic, entre els que hi havia una àmplia representació de la Federació de Barcelona del PSC, que s'hi va traslladar en autocar, per a expressar la seva solidaritat amb els companys  perpinyanesos que estan lluitant per la democràcia i per l'esquerra.

Al míting hi vam parlar un pilot de gent, presentats pel Primer Secretari de la Federació del Parti Socialiste, Jacques Cresta. Per l'ordre d'intervenció vam ser els següents: Jaume Bartomeu, Primer Ministre d'Andorra; Christian Bourquin, President del Consell General del Pirineus Orientals; Jean-Claude Pérez, Diputat per l'Aude i candidat a les municipals de Carcassonne també anul.lades per frau de la dreta; Jean-Claude Gayssot, Vice-president del Consell Regional de Languedoc-Rosselló i exministre comunista; jo mateix, Jordi Pedret, Diputat per Barcelona; Raymond Vall, Senador i alcalde de Fleurance; Santi Vila, Alcalde de Figueres; Anna Pagans, Alcaldessa de Girona; Jacques Bascou, Diputat i Alcalde de Narbonne; Nicole Belloubet, Primera Tinent d'Alcalde de Toulouse; Hélène Mandroux, Alcaldessa de Montpellier; i Jordi Hereu, Alcalde de Barcelona, a més, naturalment de la candidata Jacqueline Amiel-Donat, que vaig tenir l'honor de presentar per indicació dels organitzadors.

A L'Indépendant d'avui hi podeu trobar una encertada crònica de l'acte, que va ser seguit amb entusiasme molt calorós, us ho puc assegurar, pel nombrós públic.

Final de procés?

Després d'un llarg i escabrós procés, que inclou un Congrés no conclusiu, dos torns de votació directa dels afiliats, i la resolució de l'òrgan de direcció política, el Consell Nacional del Partit Socialista francès ha confirmat que la nova primera secretària és Martine Aubry.

La seva trajectòria política és prou coneguda i ha lluitat en les seves diverses responsabilitats en circumstàncies no gens fàcils, però ara s'enfronta a un repte tan important que podríem dir que és decisiu per al futur del socialisme francès o, pel cap baix, per al futur del Parti socialiste.

Desitjo de tot cor que se'n surti. Per a això li caldrà la col.laboració de tots els socialistes, no només dels inscrits al partit francès. Crec que la solidaritat internacional es demostra també amb la disponibilitat en moments complicats, i em sembla que a això estem cridats els socialistes europeus en general.

Podeu trobar informació abundant sobre el tema a Le Monde, Libération i Le Nouvel Observateur.

El carro pel pedregar!

El cert és que em reca comentar-ho, però no serviria de res amagar el cap sota l'ala.

Els companys i companyes del Parti socialiste francès han tingut un mal congrés, un pèssim congrés.

La reunió d'aquest cap de setmana a Reims no sembla haver servit per arribar a acords polítics, que és per al que han de servir els congressos, i tot queda ara a la decisió directa dels militants a través del vot directe. Això farà, sens dubte, que hi hagi algú que guanyi, però farà també que hi hagi molts que perdin, i aquest no és un bon sistema de recuperar la confiança política i l'iniciativa que cal per a desbancar la dreta.

La premsa francesa ho reflexa amb alguns matisos dins de la crítica, com ho podeu veure a Libération, L'Obs i Le Monde.

Cal confiar, no ens queda més remei que fer-ho, que la votació de dijous produeixi un resultat encertat, però hi ha símptomes més que preocupants d'una falta d'entesa massa profunda en el si del Partit.

Cal, és obvi, que algú estiri per a treure el carro del pedregar. Qui, i com, és el que han de decidir ara els companys i companyes.

Els desitjo molta sort, i el més gran encert polític!

Perpignan, encore!

Els companys del Parti Socialiste de Perpinyà m'han convidat a participar i parlar avui a una reunió organitzada per la "Nouvelle Union avec la Gauche", candidatura municipal encapçalada per la companya Jacqueline Amiel-Donat, que va ser perjudicada en les darreres eleccions per les més grolleres manipulacions - paperetes als mitjons incloses - i que no s'hi resigna.

La reunió vol ser una ocasió festiva, amb músiques diverses, i reivindicativa, amb intervencions polítiques dels més destacats membres de la candidatura que uneix a pràcticament tota l'esquerra perpinyanesa, així com les solidàries del diputat PS Mahfoudh Romdhani, del parlament brusel.lès, i la meva com a diputat del PSC a Corts Generals.

Es tracta de reivindicar la dignitat de la política, el valor de la voluntat popular, la dignitat dels valors republicans, i la solidaritat de les esquerres europees front a la descarnada actuació de la dreta de Perpinyà.

Els companys i companyes del PS i el conjunt de les esquerres de Perpinyà demanen la nostra solidaritat. Hi tenen dret. Actuem, donem a conèixer la situació i els fets, i fem que sobre la dreta perpinyanesa recaigui tota la vergonya de la seva actuació.

En seguirem parlant a la tornada.

Perpinyà

Viatge massa ràpid a Perpinyà. Una simple anada i tornada.

Es tracta de col.laborar en la campanya electoral municipal i de sostenir, naturalment, la llista "Nouvelle union avec la gauche" encapçalada per la socialista Jacqueline Amiel-Donat, en què participa el Parti Socialiste, els Socialistes Dissidents, el Parti Communiste, els Radicaux de Gauche, el MoDem (Mouvement Démocratique), l'Esquerra Catalana i Convergència Democràtica.

Participaré en el míting d'aquesta tarda, primer acte públic després de la concreció de l'aliança per a la segona volta electoral que es decidirà diumenge 16 de març.

És l'oportunitat que té el poble de Perpinyà de tenir un canvi municipal després que el primer Alduy guanyés les eleccions de 1959, i aquest cop va de bo, és possible, i cal.

La solidaritat socialista s'expressa també d'aquesta manera.

La gent d'esquerres

La gent d'esquerres existeix a França, i n'ha donat bona prova diumenge passat en la segona volta de les eleccions legislatives.

Per a situar una mica la qüestió, cal que recordem que la V República és un règim eminentment presidencial, amb gran concentració de poder i amb una importància relativament menor de l'Assemblea Nacional, única cambra que es sotmet a votació en la totalitat dels seus escons.

Diumenge, amb un lamentable índex d'abstencions que té causes múltiples, entre elles potser el tractar-se de la quarta votació en tres mesos, la gent d'esquerres va sortir a votar els seus candidats, els candidats de l'esquerra.

Així podem veure que, en percentatge de vots, el Partit Socialista va obtenir un 45,01, el Partit Comunista Francés un 3,30 i els Verds un 0,44. Sumat tot això resulta un 48,75 % de vots indiscutiblement d'esquerres front al 47,79 % de la UMP del dretà Sarkozy.

Això ha suposat que, malgrat un sistema electoral dissenyat per a reforçar ultra mesura la majoria del primer partit en vots, la UMP ha vist baixar el nombre dels seus diputats de 359 fins a 324, i el Partit Socialista ha passat de 149 a 205 diputats.

Cert, la majoria absoluta és de la dreta, ningú ho discuteix, però el vot de la gent ha trencat el mandat mediàtic que imposava la desaparició pràctica dels socialistes. La majoria està trista des de la nit electoral, i els d'esquerres es plantegen les actuacions de cara al futur.

La gent d'esquerres, le peuple de gauche, continua existint, vota i espera, ben segur, que el Partit Socialista lideri una redefinició de l'esquerra política que li doni possibilitats reals d'aplicar polítiques en favor de la justícia social i en defensa dels valors republicans.

Toca ara als companys del PS treballar sense descans, i sense equivocar-se, en aquesta direcció.

P.S.: La primera sortida pública de la "nova idea" de partit demòcrata, el Mouvement Demòcratique (MoDem), de François Bayrou, ha obtingut un 0,44 % de vots i, potser, quatre diputats.