Col.laboració global

Helen Caldicott (Nova Zelanda), Marie Duru-Bellat (França), Torben Iversen (Dinamarca), George Lakoff (Estats Units), Wangari Maathai (Kènia), Wolfang Merkel (Alemanya), Guillermo O'Donnell (Argentina), Philip Pettit (Irlanda), Barbara Probst-Solomon (Estats Units), Jeremy Rifkin (Estats Units), Maria Joao Rodrigues (Portugal), André Sapir (Bèlgica), Nicholas Stern (Gran Bretanya) i Joseph Stiglitz (Estats Units).

Aquests són els noms d'algunes de les persones, aquestes d'especial rellevància, que col.laboraran en la redacció del Programa Electoral Socialista per a les properes eleccions generals de març de l'any vinent.

Els noms ho diuen quasi tot.

La resta la diu la pensada de la col.laboració internacional, de la col.laboració global, per a identificar les qüestions centrals que han d'ocupar l'activitat política i per a fer les propostes d'actuació.

Si és difícil no estar d'acord amb que els problemes són globals i amb que les solucions han de ser-ho per força, sembla que cal reconèixer que pensar-hi globalment per a decidir les polítiques correctes, locals i globals, és una magnífica pensada.

Davant d'això, les reaccions de brometa suposadament irònica no fan més que demostrar l'autèntica petitesa d'alguns.