Indivisible llibertat

La llibertat és indivisible. La llibertat política ho és com qualsevol altra, i els drets humans en el seu conjunt són plenament indivisibles. Quan manca a algú, la llibertat no és completa per a ningú.

Quan un règim ja prou autoritari abans es converteix directament i plena en dictatorial mitjançant la suspensió de la constitució, la repressió política descarada, la detenció de centenars i centenars de persones que discrepen de les polítiques del president, l'arrest dels magistrats encarregats de la defensa de la constitució, i intenta donar-hi cobertura dictant als nous i submisos magistrats una resolució firmada sota l'amenaça de les armes, cal condemnar aquest règim.

Cal condemnar-lo sigui quina sigui la seva posició en el joc geoestratègic general. La seva suposada ideologia no pot valdre com a justificació de cap de les maneres. Cal una certa coherència en la superpotència dominant en la defensa dels drets humans i de la democràcia.

Quan Pervez Musharraf fa el que fa al Pakistan, cal que els Estats Units, i tota la comunitat internacional, ho denunciïn i, a més, facin quelcom de seriós per a que la situació canviï.

No s'hi val a usar dues mesures, no s'hi val a justificar invasions en suposades defenses de drets humans de la població i a permetre que aquest siguin esclafats en d'altres casos.

D'altra manera, el que es fa en la pràctica és ratificar la frase de cert polític nord-americà referint-se al dictador nicaragüenc Somoza : "És un fill de puta, però és el nostre fill de puta."

(article publicat a e-noticies)