Nàpols

He dedicat uns dies a la meva primera visita a Nàpols. Primera perquè no renuncio a fer-ne d'altres, per a aprofundir en el seu coneixement, que resulta forçosament superficial en una primera trobada amb una ciutat tan complexa.

Les meves impressions són certament diverses, i a cops contradictòries.

La bellesa hi és omnipresent, però no sempre és clara; la presència històrica és aclaparadora, des dels grecs fins als Borbons, i després Itàlia; les referències culturals són innumerables; l'oferta gastronòmica molt més que interessant, i molt més enllà de la pizza.

D'altra banda, però, el malgoverno és també una presència tan aclaparadora com la històrica; la circulació rodada és plenament fora de control; la brutícia omple els carrers dels barris populars més enllà del que imaginava tot i tenir notícia de les guerres de la brossa i del paper de la camorra en aquest negoci; la desigualtat social aparent per la diferència de l'estat físic d'uns barris i altres, i per l'aspecte de la gent, és d'una magnitud ben centreamericana.

Caldrà tornar-hi. Nàpols i la seva regió s'ho valen. A quin altre lloc pots trobar davant de l'estatua del riu Nil que apareix a la foto, una capella al carrer dedicada a Diego Armando Maradona?