Fulles verdes

No, avui no va ni de política ni d'economia.

No es tracta de parlar dels metafòrics brots verds, sinó de fulles verdes ben reals, físiques i presents.

Es tracta de confessar que avui he tingut una sorpresa, que us explico tot seguit.

Aprofitant que les cendres volcàniques van decidir als organitzadors a suspendre les activitats que tenia avui a Sevilla, he passat el matí fent gestions a Barcelona d'aquelles que queden sempre per a un altre dia, bàsicament perquè gairebé no tinc dies a casa meva.

Com sempre, em moc per l'Eixample, que és el meu barri, a peu, traient partit de l'estructura densa, mediterrània i civilitzada de Barcelona.

Anava per una de les noves voreres del carrer de Balmes quan quelcom m'ha xocat, m'ha cridat l'atenció i d'antuvi no queia en què era.

Sols després d'esforçar-m'hi en caigut en que la novetat era que per primera vegada a la meva vida, i a la de tothom, podia caminar per Balmes tenint sobre meu fulles verdes dels arbres que s'hi han plantat.

Bé és veritat que encara no ho podria fer a la seva ombra, que els arbres són novells i la primavera també, però la novetat és de les que haurien de constar a la crònica de la meva ciutat.