Trias i les esqueles

Avui el doctor Trias, candidat a alcalde de Barcelona per CiU, publica un article al diari "ABC", ben conegut per la seva secció d'esqueles, la més selecta de la premsa madrilenya.

Segurament que aquest detall no vindria a tomb, ni interessaria ningú excepte la minsa minoria entusiasta de la literatura funerària, que a l'únic diari que es ven cosit assoleix cotes impensables, si no fos que resulta que al doctor Trias li han publicat l'article a la pàgina 53 de l'edició d'avui, precisament sobre les primeres esqueles de la llarga sèrie que omplen fins a la pàgina 55.

Les flastomies de l'aspirant convergent - no és cap altre el contingut del seu article - han quedat així plasmades just abans de les esqueles, que podrien ser les de les idees ben mortes del candidat a delegat de CiU a l'Ajuntament de Barcelona.

No sembla el repetit aspirant convergent massa content de la victòria de l'Alcalde Jordi Hereu a les primàries quan l'ataca com ho fa.

Tampoc ho sembla el diari que és el millor exemple actual del significat d'oxímoron, és a dir el que sota el títol que evoca l'avantguarda expressa les idees més conservadores - i a voltes reaccionàries - de la premsa barcelonina. Sí, és just el que penseu, el diari que assumeix les funcions de guàrdia d'en Mas, que avui dedica vàries de la seves signatures que barrejen desinformació amb desqualificació a atacar al vencedor de les primàries socialistes, amb un devessall de fel difícil d'igualar.

Cada cop tinc més clar que en Jordi Hereu provoca pànic en les files convergents i els seus portaveus.

Cada cop tinc més clar que dissabte els socialistes de Barcelona la vam encertar de plé.

Una aportació filosòfica

Això és una real cosmogonia, un sistema filosòfic complet, que devem, un cop més al mestre El Roto.

No m'atreveixo a afegir-hi res.

Una interpretació

M'ha semblat una interpretació interessant d'una certa forma d'usar la xarxa, cal dir, però, que això de llegir només el que es vol per a no espatllar-se el dia es fa també amb la premsa de paper.

O no és cert que la majoria llegim els diaris que considerem amics?

Charlie Hebdo

Per als qui, des de lluny, mirem de seguir la premsa satírica francesa, una de les poques que queden al planeta, ha estat una magnífica notícia.

El Tribunal Correccional de París ha absolt el director del setmanari "Charlie Hebdo" en l'afer de les caricatures de Mahoma.

Ancorat fermament en una postura d'esquerra, Charlie Hebdo repassa l'actualitat amb una mirada satírica i, fins i tot, sarcàstica, a la que no escapa ningú, per més d'esquerres que es proclami.

Constituït Charlie Hebdo no per voluntat pròpia, sinó per la força dels fets, en baluard de la llibertat d'expressió - que no n'hauria de tenir, per ser pacíficament admesa - ha prestat un nou servei a la llibertat, aconseguint aquesta sentència que la consagra.

Tots els qui estem per la llibertat d'expressió ens n'alegrem.

Josep Maria Huertas Claveria

Va morir ahir, sent el Degà del Col.legi de Periodistes de Catalunya.

Va ser la persona que ens va ensenyar a molts que no sóm periodistes el valor de la seva professió.

Vam aprendre d'ell, en les fosques i dures èpoques de la dictadura que alguns neguen, la importància de la veritat, de la persistència, de l'independència.

Vam saber com n'era d'important el coneixement concret de les realitats concretes - molt més enllà de les receptes teòriques al respecte - i vam saber què eren els nostres barris, qui hi vivia, qui hi patia i, per damunt de tot, perquè hi patia.

En les coses concretes, en les coses que fan la història de les persones, és a dir la única història, en la proximitat a la gent que pateix la història, ens va congregar, de prop, o de lluny com en el meu cas, de forma tan clara com impossible de dir en públic, a la lluita contra els qui fan la història contra les persones.

En Josep Maria Huertas Claveria viurà, com tots nosaltres, mentre nosaltres el recordem, mentre algú mantingui el seu record.

Recordem-lo!