Trias i les esqueles

Avui el doctor Trias, candidat a alcalde de Barcelona per CiU, publica un article al diari "ABC", ben conegut per la seva secció d'esqueles, la més selecta de la premsa madrilenya.

Segurament que aquest detall no vindria a tomb, ni interessaria ningú excepte la minsa minoria entusiasta de la literatura funerària, que a l'únic diari que es ven cosit assoleix cotes impensables, si no fos que resulta que al doctor Trias li han publicat l'article a la pàgina 53 de l'edició d'avui, precisament sobre les primeres esqueles de la llarga sèrie que omplen fins a la pàgina 55.

Les flastomies de l'aspirant convergent - no és cap altre el contingut del seu article - han quedat així plasmades just abans de les esqueles, que podrien ser les de les idees ben mortes del candidat a delegat de CiU a l'Ajuntament de Barcelona.

No sembla el repetit aspirant convergent massa content de la victòria de l'Alcalde Jordi Hereu a les primàries quan l'ataca com ho fa.

Tampoc ho sembla el diari que és el millor exemple actual del significat d'oxímoron, és a dir el que sota el títol que evoca l'avantguarda expressa les idees més conservadores - i a voltes reaccionàries - de la premsa barcelonina. Sí, és just el que penseu, el diari que assumeix les funcions de guàrdia d'en Mas, que avui dedica vàries de la seves signatures que barrejen desinformació amb desqualificació a atacar al vencedor de les primàries socialistes, amb un devessall de fel difícil d'igualar.

Cada cop tinc més clar que en Jordi Hereu provoca pànic en les files convergents i els seus portaveus.

Cada cop tinc més clar que dissabte els socialistes de Barcelona la vam encertar de plé.

Parlament nou

Nous diputats i diputades seuran en aquests escons del Parlament de Catalunya que acabem de renovar.

Segons les enquestes a peu d'urna, els resultats no són, ni de bon tros, els que hauria desitjat i aquells per els que he treballat junt amb tots els companys i companyes del Partit dels Socialistes de Catalunya.

Són, però, els que ha decidit el poble de Catalunya i a ell i a la seva voluntat democràticament expressada cal respectar-los, perquè la paraula la té el poble, i només el poble.

Quan escric aquestes quatre ratlles no hi ha encara resultats definitius, però sembla ben clara la victòria de les candidatures de Convergència i Unió i la configuració d'un Parlament molt més complexe que l'anterior, amb una baixa substancial de la representació socialista.

L'anàlisi detallada dels resultats i de les seves causes, així com la previsió de les seves conseqüències, no és una cosa que es pugui fer en aquests moments

Ara em sembla que cal felicitar els guanyadors, i indicar que els socialistes no deixarem de defensar la nostra raó i les nostres raons.

Tot buscant la divisió

Amb la manifesta intenció de buscar la divisió de vots, de forçar postures incòmodes, i d'erigir-se en la suposada única força de defensa de l'Estatut, CiU ha decidit portar al Parlament de Catalunya l'editorial conjunta en defensa de "la Dignitat de Catalunya", amb el pretext de convertir-la en declaració institucional, declaració de portaveus o moció, el que sigui.

Treballar contra la creixent unitat civil forjada per la publicació de l'editorial per a treure'n algun que altre rèdit de política petita no em sembla el millor que es pot fer en defensa de Catalunya, el seu Estatut i la unitat de poble al respecte.


Confondre els àmbits d'actuació de la societat civil i de la representació política tampoc és una bona aportació a la claredat. Cal saber quins són els camps d'actuació de cadascú, i els partits i les representacions polítiques institucionals tenen el deure d'elaborar políticament les demandes socials, no de reproduir-les com si existís en el nostre sistema un mandat imperatiu propi d'altres èpoques i altres sistemes no precisament democràtics.


Mantinguem la unitat aconseguida pel poble i no fem maniobres interessades en cerca de profits propis.


Aquesta és la real exigència del poble.

Ni la Lluna, ni res!

Ara fa quaranta anys que la primera petjada humana es va imprimir a la superfície de la Lluna.

Jo recordo perfectament aquella nit del 20 de juny de 1969, i podria recitar la llista de les persones que ens havíem reunit per a seguir per televisió aquell moment realment històric, en que un habitant de la Terra arribava per primera vegada a un altre cos celeste. Estic ben segur de que moltíssima gent de la meva generació podria fer el mateix.

En aquell moment hi havia gent escèptica que afirmava que tot plegat era un engany del poder, en concret del Govern dels Estats Units d'Amèrica, un muntatge per a ensarronar el personal, que tot era mentida i mala fe. Argumentaven, amb suposada fonamentació científica, defectes i incongruències del que acabaven de veure.

Totes les objeccions van ser clarament rebutjades, i la realitat es va imposar per sí sola. L'home havia arribat a la Lluna, això era una veritat.

Això no va impedir que hi hagués gent que passés anys i panys mantenint la tesi de l'enganyifa, i que fins i tot ara n'hi continuï havent.

Quaranta anys després, i en un àmbit ben diferent, acabem d'assistir a un fet també històric, encara que de dimensions ben diferents. Es tracta de l'acord sobre finançament autonòmic que soluciona injustícies històriques i que suposa un pas endavant ben clar en la consolidació del nostre Estat de les Autonomies per la via federalitzant.

Com amb la Lluna, hi ha qui ho nega i diu que tot és una enganyifa del poder, en aquest cas dels Governs d'Espanya i de la Generalitat de Catalunya, i que és un muntatge per a ensarronar el personal, tot mentida i mala fe.

Es basen en el mateix tipus d'evidències científiques que els negacionistes de l'allunatge, i ells mateixos ho saben.

Em temo, però, que continuaran negant-ho encara quan hagin passat quaranta anys.

La realitat no els farà canviar mai d'opinió i de conviccions: Ni la Lluna, ni res!

(article publicat a e-noticies)

Aprofitar els talents

No es tracta de paràboles evangèliques, sinó de la més estricta actualitat.

Hi ha qui s'estima més desaprofitar talents, per tal de no tenir oposició a la radicalització de posicions elaborada per determinades camarilles, i qui decideix, per tant, fer fora de manera el més indirecta possible, els talents que tenia al costat.

Hi ha qui, al contrari, s'estima més aprofitar els talents, encara que no hi hagi una coincidència total en les posicions polítiques, i crida, per tant, a funcions de gestió adequades a les seves competències, persones de talent.

Així ha passat amb el nou Govern d'Espanya, que ha cridat a funcions executives en l'àmbit del cinema a un Ignasi Guardans fet fora per l'actual cúpula dirigent de CiU, per no plegar-se al caire no només sobiranista, sinó antieuropeu que han decidit d'exhibir.

Respecte a Guardans, he de dir que varem coincidir al Congrés dels Diputats durant dues legislatures, en les que vaig poder comprovar els seus talents, no sempre còmodes per a un adversari polític, però era ben clar que el debat amb ell no era el debat contra la inanitat intel.lectual i política que certs líders prefereixen al seu entorn.

Pel que fa a la seva feina al Parlament Europeu, he de reconèixer que va obtenir tota la meva adhesió en algun aspecte, com el de la seva campanya a favor de les llibertats dels ciutadans en la qüestió dels ultratjants controls aeroportuaris.

Ens queda ara esperar que l'aprofitament de talents doni tots els seus fruits.

(article publicat a e-noticies)

Del bon ús de l'aigua

De l'aigua se n'ha de fer un bon ús, amb plena consciència de la seva escassetat, que ens posa en la tessitura de tenir-hi una relació respectuosa que potser havíem oblidat tots plegats per la facilitat amb que la veiem rajar de l'aixeta, com si fos una cosa natural i el cabal fos inexhaurible.

Caldria haver previst durant llargs anys d'indolècia governamental des de la Plaça de Sant Jaume que la set podia arribar, i fer les obres adequades per a garantir el subministrament per al consum humà a la regió de Catalunya on es concentra la majoria de la seva població, és a dir a l'aglomeració metropolitana de Barcelona.

Ara cal, sense retrets sobre el passat, posar en marxa amb urgència el que no tenim, i que cal fer, per a que la majoria dels catalans puguin beure.

El que no s'ha de fer amb l'aigua és usar-la amb demagògia, posar-la al bell mig del debat polític i - tot prenent el rave per les fulles - mirar de vendre unes frases de plena cortesia parlamentària, d'allò que els francesos en diuen politesse, com un compromís del President del Govern amb la realització del transvasament del Roine, amb la sola finalitat d'enredar en les relacions entre el President Montilla i el President Rodríguez Zapatero.

Els qui vulgueu podeu trobar les paraules exactes al Diari de Sessions del Congrés dels Diputats, i veureu com el que es diu és que s'estudiaran totes les possibilitats, i que no se'n descarta cap, però el no desairar en públic al Sr. Duran no vol dir que el transvasament tant desitjat per CiU sigui adoptat com a solució pel Govern espanyol.

La sequera és seriosa i la necessitat d'aigua dels ciutadans també. Enredar, embolicar la troca i usar l'aigua per a donar pessics de monja és qualsevol cosa menys seriós. És qualsevol cosa menys fer un bon ús de l'aigua.

(article publicat a e-noticies)

Artur Mas, el negador de Catalunya

Seré breu, perquè no calen moltes paraules.

Artur Mas, ajudat per Pere Macías - sí, el que va firmar al Senat el veto als Pressupostos Generals de l'Estat que va guanyar el PP i que va fer perdre a Catalunya una picossada d'euros - nega l'existència política de Catalunya.

Artur Mas, Pere Macías i els seus, han proclamat que pensen fer dels vots dels diputats que treguin a les Corts Generals moneda de canvi contra la decisió sobirana del poble de Catalunya, manifestada pel Parlament de Catalunya en l'elecció del President de la Generalitat.

Artur Mas, Pere Macías i els altres sucursalistes de CiU volen que el Govern de Catalunya es decideixi al Congrés dels Diputats i no al Parlament de Catalunya. Volen que Madrid imposi un Govern a Catalunya.

Artur Mas i els seus sucursalistes seguidors neguen així l'existència política de Catalunya i la capacitat de decisió del seu Parlament sobre les matèries que li pertoquen. Després d'utilitzar-lo com si fos una de les assemblees de facultat a les que Mas no va assistir mai, per tractar qualsevol tema que no sigui de la seva competència, ara li neguen la capacitat de decidir sobre el nostre Govern.

Artur Mas, Pere Macías i els seus sucursalistes seguidors neguen l'existència política de Catalunya.

Convé que tothom ho sàpiga.

No ens dividiran

Així mateix, sense punt d'admiració al final. No es tracta d'una crida desesperada, no és una alarma, és simplement una serena i tranquil·la afirmació: no ens dividiran.

Els del PP no aconseguiran dividir-nos als catalans per raó de la llengua que es parli a casa de cadascú.

Els catalans i les catalanes conformem una societat amb un alt grau de cohesió, amb ple respecte a la diversitat, que no ha fet mai problema, ni en farà, dels usos lingüístics.

Una ja antiga decisió política presa amb un consens molt ample ha consolidat al nostre país un model educatiu de línia única, amb el català com a llengua vehicular, que permet que en acabar els ensenyaments obligatoris es domini tant el català com el castellà.

Aquest és el resultat de l'anomenada immersió, una societat que no es divideix per la llengua i que té cada cop major consciència de que cal acumular al coneixement comú una tercera llengua, l'anglesa.

Una societat cohesionada pel fet de compartir coneixements i educació no pot dividir-se, escindir-se en dues per efecte d'ensenyaments separats per raó de l'ús d'una llengua o altra.

Una societat dividida, amb discriminació de coneixements i d'oportunitats socials i laborals, amb pèrdua de la consciència de ser un únic poble, això és el resultat al que ens portaria la proposta divisionista del PP.

El poble de Catalunya no es dividirà, no votarà als qui ens volen dividir, però cal parar atenció perquè l'única garantia que el PP no pugui mirar d'imposar la divisió és que no governi, i per això cal evitar que ningú l'ajudi a fer-ho amb els seus vots.

Per a que no ens divideixin no es pot votar tampoc als qui encara no saben de què volen ser ministres, i molt menys saben - i els és ben igual - si volen ser-ho amb els socialistes o amb el Rajoy.

(article publicat a e-noticies)

Del notari català al registrador gallec

Com qui no vol la cosa, i tot confiant en que la memòria de la gent sigui ben curta, hi ha qui va fent camí des del notari català fins al registrador gallec.

Des de l'espectacle televisiu d'una signatura per solemnitzar la renúncia a Satanàs i a les seves pompes, és a dir la renúncia a qualsevol pacte amb el PP, fins a les corredisses per a no quedar massa mal situat en les expectatives de poder baratar uns vots parlamentaris per un ministeri - el que sigui, no cal ser primmirats ni llepafils - en un hipotètic govern del registrador gallec, Mariano Rajoy.

Aquests camins són, però, perillosos. Resulta que la gent pot recordar de cop i volta els resultats del pacte de Majèstic i dubtar ben fonamentadament que Catalunya en tregui res de que CiU pacti amb el PP. Resulta que a la gent li pot donar per votar en funció dels interessos generals i no per a regalar un ministeri - el que sigui, recordem-ho - a CiU, concretada en aquest cas en Josep Anton Duran i Lleida.

I també pot ser, ves per on, que el registrador gallec sigui molestat per l'ex banquer mundial, Rodrigo Rato, amb la qual cosa les giragonses del camí del notari al registrador poden tenir una certa complicació.

Hi haurà, però, qui es mantindrà sempre fidel als seus principis: ser ministre, del que convingui, però ministre.

(article publicat a e-noticies)

Una interpretació

Jo simplement ho cito. És una interpretació que ve de la societat civil.

Maregassa

Sembla que la situació que es veia venir des de bastant abans de les eleccions municipals es va confirmant dia rera dia. CiU ha heretat el paper del PP pel que fa a la dificultat de trobar amb qui pactar. Aquesta conseqüència del seu sistema de fer amics, desqualificant a tothom de maneres que arriben a ratllar amb l'insult, és perfectament normal.

El que passa és que ara ho constaten amb les pèrdues d'alcaldies, amb les pèrdues de presidències de Diputacions, i ho veuran també amb les pèrdues de presidències de Consells Comarcals.

La clara minva de poder institucional pot portar aparellada una certa mala maror en els partits polítics, però és que en el cas de CiU no es tracta d'una simple mala maror, és molt més que marejol, és - ras i curt - una considerable maregassa.

Els moviments perpetus d'una part de la federació, UDC, per a mirar d'aconseguir que en Duran sigui Ministre a Madrid tant sí com no també contribueixen a aixecar les onades que pateix sobre tot l'altra part, CDC.

Si hi afegim els renys als empresaris que no diuen el que CiU voldria que diguessin, l'alçada de les onades dins i fora de la federació arriba ben amunt.

D'això se'n diu una maregassa ben formada, i per pilotar amb aquest temps cal un tremp ben diferent del que s'adquireix en la plàcida navegació d'aigua dolça a la que alguns estan avesats.

(article publicat a e-noticies)

Es busca notari

Cal trobar un notari el més aviat possible. Sempre acaba mancant temps per a la preparació de totes les variacions de les escriptures anteriors, i en aquest cas no s'hi val a badar. Tot ha de quedar ben lligat.

Si en un moment determinat es va prometre no pactar mai amb el PP, cal que quedi clar que això no volia dir de cap de les maneres que no es pactés amb el PP en el futur. On s'és vist interpretar les coses així? Això només ho fa algú que no tingui prou pràctica en aquestes coses.

Ara els temps poden canviar i les promeses fora de context valen el que valen.

Si aquests senyors del PP, honorables amics de CiU de tota la vida, com ho demostra el pilot de vegades que han votat conjuntament al Congrés dels Diputats, poden obtenir ara millors resultats electorals, no és qüestió de deixar-s'ho perdre per una promesa davant notari qualsevol. I si no els surt prou bé, sempre quedarà la possibilitat de recordar la ferma promesa anterior de no pactar-hi mai.

Prou sort hi ha que el que diu una escriptura ho esborra una altra. I la geografia és propícia, prop de l'hotel Majèstic hi ha un pilot de prestigioses notaries.

(article publicat a e-noticies)