Del bon ús de l'aigua
De l'aigua se n'ha de fer un bon ús, amb plena consciència de la seva escassetat, que ens posa en la tessitura de tenir-hi una relació respectuosa que potser havíem oblidat tots plegats per la facilitat amb que la veiem rajar de l'aixeta, com si fos una cosa natural i el cabal fos inexhaurible.
Caldria haver previst durant llargs anys d'indolècia governamental des de la Plaça de Sant Jaume que la set podia arribar, i fer les obres adequades per a garantir el subministrament per al consum humà a la regió de Catalunya on es concentra la majoria de la seva població, és a dir a l'aglomeració metropolitana de Barcelona.
Ara cal, sense retrets sobre el passat, posar en marxa amb urgència el que no tenim, i que cal fer, per a que la majoria dels catalans puguin beure.
El que no s'ha de fer amb l'aigua és usar-la amb demagògia, posar-la al bell mig del debat polític i - tot prenent el rave per les fulles - mirar de vendre unes frases de plena cortesia parlamentària, d'allò que els francesos en diuen politesse, com un compromís del President del Govern amb la realització del transvasament del Roine, amb la sola finalitat d'enredar en les relacions entre el President Montilla i el President Rodríguez Zapatero.
Els qui vulgueu podeu trobar les paraules exactes al Diari de Sessions del Congrés dels Diputats, i veureu com el que es diu és que s'estudiaran totes les possibilitats, i que no se'n descarta cap, però el no desairar en públic al Sr. Duran no vol dir que el transvasament tant desitjat per CiU sigui adoptat com a solució pel Govern espanyol.
La sequera és seriosa i la necessitat d'aigua dels ciutadans també. Enredar, embolicar la troca i usar l'aigua per a donar pessics de monja és qualsevol cosa menys seriós. És qualsevol cosa menys fer un bon ús de l'aigua.
(article publicat a e-noticies)
Caldria haver previst durant llargs anys d'indolècia governamental des de la Plaça de Sant Jaume que la set podia arribar, i fer les obres adequades per a garantir el subministrament per al consum humà a la regió de Catalunya on es concentra la majoria de la seva població, és a dir a l'aglomeració metropolitana de Barcelona.
Ara cal, sense retrets sobre el passat, posar en marxa amb urgència el que no tenim, i que cal fer, per a que la majoria dels catalans puguin beure.
El que no s'ha de fer amb l'aigua és usar-la amb demagògia, posar-la al bell mig del debat polític i - tot prenent el rave per les fulles - mirar de vendre unes frases de plena cortesia parlamentària, d'allò que els francesos en diuen politesse, com un compromís del President del Govern amb la realització del transvasament del Roine, amb la sola finalitat d'enredar en les relacions entre el President Montilla i el President Rodríguez Zapatero.
Els qui vulgueu podeu trobar les paraules exactes al Diari de Sessions del Congrés dels Diputats, i veureu com el que es diu és que s'estudiaran totes les possibilitats, i que no se'n descarta cap, però el no desairar en públic al Sr. Duran no vol dir que el transvasament tant desitjat per CiU sigui adoptat com a solució pel Govern espanyol.
La sequera és seriosa i la necessitat d'aigua dels ciutadans també. Enredar, embolicar la troca i usar l'aigua per a donar pessics de monja és qualsevol cosa menys seriós. És qualsevol cosa menys fer un bon ús de l'aigua.
(article publicat a e-noticies)
Enviado por Jordi Pedret a las 01:15
2 Comentarios:
El tema de taer el agua para evitar, si fuera necesario, la sed. Algo que parecía lejano , como algo desterrado a otros continentes casi, a otros mundos sobre todo por que vivimos en ese primer mundo que nos parece que las carencias no nos llegarn jamas. Repito ese agua de boca, creo firmemente llegará, por uno u otro medio, lo que realmente me preocupa, aparte de la lógica preocupación de que debemos poner remedio a esta situación en el futuro, es como que está siendo utilizado para enfrentar Cataluña con el resto del país. o tal vez el orden haya sido equivocado, el resto del pais a Cataluña, tanto de una forma o de otra creo que es una irresponsabilidad por parte de quienes en teoría son personas con responsabilidad (valga la redundancia) pública.
Un saludo
Enrique V.
Enrique:
Completamente de acuerdo.
Un abrazo,
Jordi
Publicar un comentario
<< Home