En defensa de l'Estatut

En defensa de la integritat de l'Estatut de Catalunya votat pel poble el 2006, el conjunt dels socialistes del Congrés dels Diputats, integrats - sigui quin sigui el partit al que pertanyem - en el Grup Parlamentari Socialista, sotmetrem aquesta tarda a votació la proposta de resolució de reprodueixo.

"PROPUESTA DE RESOLUCION N° 1
ESTATUT DE CATALUNYA
El Tribunal Constitucional ha decidido anular un artfculo del Estatut de Autonomia de Catalunya, anular incisos de otros 13 articulos e interpretar 27 mas, a partir del recurso presentado por el Partido Popular.
Dado que el Estatut fue fruto del acuerdo entre una Delegacion del Parlament de Catalunya y las Comisiones Constitucionales de esta Camara y del Senado, que fue aprobado por mayorla absoluta de las Cortes Generales y refrendado por la mayoria de ciudadanos y ciudadanas de Cataluna,
El Congreso de los Diputados:
1. Desde el acatamiento de las sentencias del Tribunal Constitucional, constata el malestar creado en Cataluna por la sentencia sobre el Estatuto y reconoce la necesidad de desarrollar una fuerte accion politica para preservar y garantizar plenamente el anhelo de autogobierno de los ciudadanos catalanes en el marco de la Espana plural.
2. Insta al Gobierno de Espana a desarrollar a traves de todos los mecanismos pollticos, juridicos, legislatives y de cooperacion institucional, el potencial de autogobierno contenido en el acuerdo estatutario entre las instituciones catalanas y espanolas que fue refrendado por los ciudadanos y ciudadanas de Cataluna.
3. Reitera que la realidad nacional catalana, tal y como se expresa en el preambulo del Estatut, el autogobierno de Cataluna, la dignidad de sus simbolos e instituciones, la lengua y la cultura catalanas, el derecho civil y la tradicion juridica catalana y una financiacion justa, tienen perfecta cabida en el marco jurldico y politico definido por la Constitution de 1978."

Ningú de bona fe pot dir que aquesta no és una proposta de defensa íntegra de l'Estatut sempre que no sigui que consideri que els socialistes no estem legitimats per a aquesta defensa, que correspondria només als nacionalistes i independentistes.

Comprendreu que trobo aquest argument d'allò més demagògic i divisionari.

Per l'Estatut, amb qui toca

Ahir es van publicar els centenars de pàgines de la sentència del Tribunal Constitucional resolent el recurs del Partido Popular, i no ha donat temps per a llegir-les, i molt menys per a comentar-les de manera raonable, més enllà d'algun destacat periodístic amb més o menys intencionalitat partidista.

Avui ens manifestem per a expressar la voluntat molt més que majoritària dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya de mantenir el més alt nivell de democràcia, llibertat i autogovern que ha tingut mai el nostre país, que és el que ens vam atorgar a nosaltres mateixos per mitjà de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006.

Demà - tant li fa que sigui diumenge, en política no hi ha festes - hem de començar a treballar per a refer els pactes polítics fonamentals que constitueixen el contingut del nostre Estatut, i per a recosir els estrips institucionals que s'han produït al llarg de tot aquest procés, i que són molt més importants del que ens poden semblar en aquest moment.

Això ho hem de fer amb qui toca, amb els únics que poden treballar amb nosaltres per a fer-ho, és a dir amb els qui van aprovar a les Corts Generals el projecte d'Estatut que després es va aprovar en el Referèndum de fa quatre anys.

Els qui integren les forces progressistes, d'esquerres, bàsicament el PSOE, i d'algun nacionalisme de la resta dels pobles d'Espanya són els nostres aliats, no els nostres enemics. Ells van votar amb nosaltres el nostre Estatut a les Corts Generals, amb ells hem de fer camí per a restaurar les bases del model obert del nostre Estat divers, plurilingüístic i plurinacional que ens permeti a tots conviure i cooperar amb la comoditat exigible en una comunitat política volguda i no imposada.

Fracàs del PP

El PP ha obtingut un rotund fracàs en la seva campanya contra Catalunya, contra la unitat civil del poble i a favor de la divisió d'Espanya.

El Tribunal Constitucional ha dictat una sentència - que encara no hem pogut llegir en la seva literalitat i quins fonaments trigaran encara en ser públics - que estableix ben clarament la constitucionalitat de l'immensa majoria del contingut de l'Estatut acordat pel Parlament de Catalunya amb les Corts Generals i refrendat pel poble de Catalunya.

Es manté el reconeixement del fet històric de la declaració de Catalunya com a nació per part del Parlament de Catalunya, i els articles en què hi ha obstacle constitucional ho és per raons de tècnica legislativa o en qüestions molt més de paraules que de fons.

Així tot el referent al Consell Superior de Justícia de Catalunya quedarà reservat a una Llei orgànica, el mateix passa amb la qüestió de l'esforç fiscal de totes les comunitat autònomes, que ja fixa la LOFCA, i només queden, sembla, les qüestions de denominació del caràcter exclusiu de les competències de la Sindicatura de Greuges i del caràcter preferent, a més de normal, de l'ús del català per les administracions públiques.

Ben migrats els resultats dels atacs més ferotges fets mai contra Catalunya, com han estat els del PP al voltant de l'Estatut, vigent i constitucional, de 2006.

No em puc estar de dir que hauria calgut, hauria estat molt millor, més adequat i fins i tot més constitucional que la sentència que s'ha votat avui ho hagués estat fa més de tres anys. Ens hauriem estalviat friccions i retrocessos notables en la concepció clara de l'Espanya plural, plurinacional, i en la comoditat de la convivència de tots els ciutadans amb independència de la seva llengua i la seva condició política.

Malgrat això, el nostre Estatut ha servit de model per a tots els estatuts de la segona generació, i les fórmules plenament constitucionals que s'hi troben han estat adoptades, i fan el seu camí plenament normal, a moltes altres comunitats.

Ara ens queda la feina, feixuga però indefugible, d'apedaçar els estrips polítics causats pel recurs contra el nostre Estatut i de refer la destrossa institucional causada pel capteniment durant tot aquest temps del propi Tribunal Constitucional.

Tot buscant la divisió

Amb la manifesta intenció de buscar la divisió de vots, de forçar postures incòmodes, i d'erigir-se en la suposada única força de defensa de l'Estatut, CiU ha decidit portar al Parlament de Catalunya l'editorial conjunta en defensa de "la Dignitat de Catalunya", amb el pretext de convertir-la en declaració institucional, declaració de portaveus o moció, el que sigui.

Treballar contra la creixent unitat civil forjada per la publicació de l'editorial per a treure'n algun que altre rèdit de política petita no em sembla el millor que es pot fer en defensa de Catalunya, el seu Estatut i la unitat de poble al respecte.


Confondre els àmbits d'actuació de la societat civil i de la representació política tampoc és una bona aportació a la claredat. Cal saber quins són els camps d'actuació de cadascú, i els partits i les representacions polítiques institucionals tenen el deure d'elaborar políticament les demandes socials, no de reproduir-les com si existís en el nostre sistema un mandat imperatiu propi d'altres èpoques i altres sistemes no precisament democràtics.


Mantinguem la unitat aconseguida pel poble i no fem maniobres interessades en cerca de profits propis.


Aquesta és la real exigència del poble.

L'Intercontinental, de gom a gom

El President de la Generalitat de Catalunya, el Molt Honorable José Montilla, era aquest matí el convidat a un esmorzar-conferència-debat que s'ha celebrat a l'hotel Intercontinental, a la madrilenya Castellana.

L'expectació era alta, i l'acte no ha decebut en cap dels seus aspectes. La sala, gran, era a vessar. Els mitjans de comunicació hi eren abundosos. La taula del cos diplomàtic curulla. Els diputats i senadors del PSC hi érem presents en gran nombre. Tampoc ha estat una sorpresa l'absència dels representats de CiU, que segueixen amb el seu capteniment de manca de reconeixement institucional al representant del conjunt de Catalunya.


El discurs ha començat amb una obligada referència a la situació dels tres cooperants catalans segrestats a Mauritània, i s'ha endinsat tot seguit en forma clara, contundent i planera en la defensa de la constitucionalitat de l'Estatut de 2006 i en la defensa de la dignitat de Catalunya i del seu poble, tot deixant clar que les iniciatives socials com l'editorial conjunta dels dotze diaris catalans són plenament legítimes i, a més encertades, car van en la direcció contrària a la de la divisió social i política del poble per la que semblen treballar els qui malden per a aconseguir una sentència que desballesti l'Estatut votat pel poble.


Les preguntes de la premsa, massa centrades en les preocupacions estrictament madrilenyes, han estat tan abundants com poc complaents. Totes han obtingut respostes clares, curtes i directes, sense defugir cap tema.


Qui digui que no entén certes coses no es podrà emparar en una suposada foscor o duplicitat de plantejaments.


Qui vulgui entendre, té els elements suficients per a fer-ho, i qui s'entesti en no fer-ho o en fer-ho veure, haurà d'explicar per quina raó ho fa.

Voldria tenir un diari

De debò que avui m'agradaria tenir un diari, simplement per a poder publicar-hi l'editorial "La Dignitat de Catalunya", com ho fan avui La Vanguardia, El Periódico de Catalunya, Avui, El Punt, Segre, Diari de Tarragona, La Mañana, Diari de Girona, Regió 7, El Nou 9, Diari de Sabadell i Diari de Terrassa.

Aquest és un fet realment excepcional, que qualificaria d'històric si no estès en contra de l'abús d'aquest terme. Mai, que jo pugui recordar s'havia produït abans aquest acord de dotze diaris per a publicar un editorial conjunt.

Manifesto des d'aqui, amb la modèstia que és pròpia d'un blog, el meu complet acord amb el contingut de l'editorial, que podeu consultar a qualsevol dels diaris que he citat.

Això demostra, a més, que quan el President Montilla va parlar diumenge des de Maià de Montcal, després de l'acte de record del company Ernest Lluch en el novè aniversari del seu assassinat per ETA, ho feia realment en representació del conjunt de la societat catalana, i no des de cap postura estretament partidista.

El President de la Generalitat va parlar en nom del conjunt del poble de Catalunya, quina representació política ostenta.

Dotze diaris catalans ho han fet també, des de la seva responsabilitat de portaveus de l'opinió pública.

Ara cal que tothom en prengui la corresponent nota, perquè l'opinió de tot un poble no pot ser ignorada.

Haka

Aquest és el nom de la dansa tribal maorí d'ús guerrer que es practicava en forma ancestral per tal d'espaordir l'adversari i evitar així, si era possible, l'enfrontament cruent.

El seu catàleg de gestos d'amenaça, d'insults, i de llengotes més que forassenyades per al nostre cànon occidental és ara universalment conegut per la recuperació que n'han fet els "All Blacks" com a ritual previ als seus partits de rugby.

La finalitat de la dansa en qüestió és la d'evitar la guerra, mirant de guanyar-la per d'altres mètodes, una mica com aconsellava - i aconsella encara als qui el llegeixen - el general Sun Tzu, clàssic xinès de la teoria bèl.lica.

La dansa maorí i les arts xineses per a guanyar la batalla sense començar-la tenen en comú el seu objectiu d'evitar les baixes pròpies i quedar com a vencedors amb totes les seves conseqüències polítiques, el que els xinesos van aconseguir en molts casos, mentre no hi ha documentació suficient per a saber si era el mateix cas entre els maorís.

Segurament han pensat en aquests il.lustres precedents els qui han orquestrat una autèntica haka preventiva contra una sentència del Tribunal Constitucional que suposen - vés a saber perquè - contrària a la constitucionalitat de l'Estatut vigent.

Els qui - com jo mateix - estem plenament convençuts de la completa constitucionalitat de l'Estatut votat pel poble de Catalunya, entenem que no cal importar danses de les antípodes, i que una actitud digna de mostrar el convenciment de la raó jurídica i política que ens assisteix és la més adient al nostre estadi de civilització.

No ens esvalotem, no fem gests violents ni llengotes a ningú. Mantinguem, en canvi, amb fermesa la nostra raó, i apliquem a favor del poble l'Estatut votat pel nostre poble.

(article publicat a e-noticies)