Maregassa

Sembla que la situació que es veia venir des de bastant abans de les eleccions municipals es va confirmant dia rera dia. CiU ha heretat el paper del PP pel que fa a la dificultat de trobar amb qui pactar. Aquesta conseqüència del seu sistema de fer amics, desqualificant a tothom de maneres que arriben a ratllar amb l'insult, és perfectament normal.

El que passa és que ara ho constaten amb les pèrdues d'alcaldies, amb les pèrdues de presidències de Diputacions, i ho veuran també amb les pèrdues de presidències de Consells Comarcals.

La clara minva de poder institucional pot portar aparellada una certa mala maror en els partits polítics, però és que en el cas de CiU no es tracta d'una simple mala maror, és molt més que marejol, és - ras i curt - una considerable maregassa.

Els moviments perpetus d'una part de la federació, UDC, per a mirar d'aconseguir que en Duran sigui Ministre a Madrid tant sí com no també contribueixen a aixecar les onades que pateix sobre tot l'altra part, CDC.

Si hi afegim els renys als empresaris que no diuen el que CiU voldria que diguessin, l'alçada de les onades dins i fora de la federació arriba ben amunt.

D'això se'n diu una maregassa ben formada, i per pilotar amb aquest temps cal un tremp ben diferent del que s'adquireix en la plàcida navegació d'aigua dolça a la que alguns estan avesats.

(article publicat a e-noticies)