Revolutionary Road

Magnífica adaptació cinematogràfica dirigida per Sam Mendes, amb Leonardo di Caprio i Kate Winslet, d'una extraordinària novel.la que no coneixia - ho confesso - de Richard Yates.

Us recomano anar a veure la pel.lícula, i llegir la novel.la, en l'ordre que us plagui. La pel.licula abunda en molts cines i el llibre es pot trobar en traduccions catalana i castellana amb tota facilitat des que s'ha fet popular la pel.lícula.

No es tracta d'un mer fenomen de moda, encara que aquesta hi intervingui. 

Del punt de vista artístic, fruireu dels ritmes, els enfocaments i les interpretacions com poques vegades al cine, a més d'una banda sonora que, per ella sola, mereix el preu de l'entrada.

En el llibre, a més del plaer de la bona escriptura, hi trobareu el que s'ha condensat en l'hora i mitja de cine, és a dir tota la complexitat de les relacions entre persones,  totes les trampes que s'hi donen, tota la desesperació, tota la lucidesa.

Esfereïdores i hipnòtiques, absorbents i xocants, tant la pel.lícula com el llibre. Ho repeteixo: no us ho perdeu.

Una cita / LX

Le droit des gens est naturellement fondé sur ce principe que les diverses nations doivent se faire, dans la paix, le plus de bien, et, dans la guerre, le moins de mal qu'il est possible.

Charles Louis de Secondat, senyor de La  Brède i baró de MONTESQUIEU (1689 - 1755)

(El dret de gents està naturalment fundat sobre el principi de que les diverses nacions s'han de fer, en la pau, el major bé, i en la guerra, el menor mal possible)

(El derecho de gentes está naturalmente fundado sobre el principio de que las diversas naciones deben de hacerse, en la paz, el mayor bien, y en la guerra, el menor mal posible)

Un xic de sensatesa

La Sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Suprem va dictar ahir una sentència, per 22 vots a favor i 7 en contra, que unifica la doctrina discrepant de diversos Tribunals Superiors de Justícia respecte al suposat dret d'objecció a cursar l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania, tot indicant que no es vulnera cap Dret fonamental dels estudiants ni del pares, i que l'assignatura és obligatòria a tots els efectes legals.

Organitzacions socials situades ben a la dreta social, política i religiosa, algunes d'elles amb clars lligams amb el PP, han vist així rebutjada la seva postura contrària a l'assignatura establerta en la Llei d'Educació aprovada pel Congrés dels Diputats amb majoria absoluta.

Administracions autonòmiques del PP, com la valenciana, que s'havien cobert de ridícul amb el seu suposadament anglòfil boicot a l'assignatura, han vist perduda tota esperança de minar el Govern socialista atacant una Llei de Corts, amb el menyspreu a la sobirania popular que això suposava.

La postura del Govern espanyol, i de la majoria dels governs de les Comunitats Autònomes, ha quedat plenament avalada pel Tribunal Suprem. Cal reconèixer que també ho ha estat la postura de la FERE (Federación Española de Religiosos de la Enseñanza) que sempre havia dit que l'assignatura era inobjectable.

La sensatesa que posa en circulació la Sentència del Tribunal Suprem és molt d'agraïr perquè ara ens podrem dedicar tots a procurar la millor educació en Drets Humans i en Ciutadania.

Reconec, però, que les meves esperances de que la sensatesa demostrada pel Tribunal Suprem en aquest cas s'encomani als qui han dit autèntiques bajanades contra l'assignatura són ben minses.

16.563!

Des del 27 de desembre de l'any passat, en què la vaig obrir des del meu perfil de Facebook com a primera reacció davant els atacs israelians contra Gaza, 16.563 persones han sostingut la causa "Parem els atacs contra Gaza"

16.563  s'han apuntat en un mes, demostrant la seva solidaritat amb el poble palestí, el seu horror davant els atacs a la població civil,  i els seus desitjos de pau.

16.563 persones unides per la decisió d'aportar alguna cosa per a fer que la massacre s'aturés.

16.563 testimonis de bona voluntat.

Gràcies a tothom!

Lluitem contra la violència i les seves causes! Per una pau justa i duradora, pel final de l'ocupació! Pel respecte al dret i als drets!

I si fóssim seriosos?

Aquests dies estem assistint a un espectacle que em sembla ben poc edificant.

Sembla que els criteris per a seleccionar - dir-ne elegir seria un complet eufemisme - els candidats principals a les properes eleccions al Parlament Europeu tinguin a veure amb qualsevol cosa menys amb Europa.

La Unió Europea es troba en aquests moments en un moment de la màxima importància, enfrontada a l'assimilació de la darrera ampliació i a la necessària adaptació dels seus mecanismes institucionals, polítics i fins i tot simbòlics, per a poder encarar la situació actual d'una gran complicació pel que fa a la situació econòmica, polítiques productives i socials; i més enrevessada que mai pel que fa a la situació mundial, amb una forta necessitat de que Europa es constitueixi en un actor polític i econòmic global.

Alguns partits polítics de casa nostra semblen trobar-se ben lluny de considerar aquesta situació, i en moments com aquest seleccionen per a encapçalar les llistes europees a persones d'experiència política plenament desconeguda, i sense massa vinculació a les perspectives europees de les qüestions més candents.

D'una banda, CiU ha decidit que sigui un economista conegut per la seva participació en la plataforma pel no al vigent Estatut, però menys conegut per la seva altra activitat en la Plataforma contra la Constitució Europea, qui sigui l'encarregat - si el poble el vota - de gestionar des del Parlament Europeu l'entrada en vigor dels texts de Lisboa, dels que el partit que el proposa ha dit que n'és favorable.

D'altra banda, ERC s'ha inclinat per un historiador, del que es desconeix també l'experiència política, però que ha intervingut en algun programa televisiu d'adoctrinament històric més que lleugerament tendenciós.

Així es presenten davant l'electorat per a gestionar la continuïtat del model social europeu, la política agrària, la política de migracions, la política de seguretat i defensa europea, etc...

I si, encara que fos només per una estona, fóssim seriosos?

(article publicat a e-noticies)

Madrid, un cop més

Cap de setmana d'exposicions, teatre i música.

Fins a la tornada!

¡Mortadelo y Filemón for ever!

El maestro Ibáñez creó Mortadelo y Filemón, y nos convenció a todos de que no podía haber nadie más grotesco y divertido en el ámbito de la investigación.

Siento constatar que sí era posible ser más grotesco, como lo acaba de demostrar, y lo sigue demostrando estos días el asunto del espionaje, seguimientos, fotos, informes con referencia al volumen de la cabeza de la persona con la que se entrevista alguien, e incluso detalles sobre su pilosidad craneal, que nos está ofreciendo el Gobierno de la Comunidad de Madrid, en una orgía de cutrez inimaginable, y dificil de superar.

Me temo, en cambio, que el asunto no sea más divertido. Me parece más bien que tiene mucho de preocupante y de triste, el espectáculo del abuso del poder, de la desviación de poder y de fondos, de las guerras desgarradoras en el interior del PP madrileño, que amenazan con extenderse mucho más allá.

Es, en efecto, triste y no divertido, aunque grotesco, y perjudica no sólo a los que se están peleando con semejantes métodos, sino también al conjunto de los políticos y al mismo ejercicio de la política, y eso es muy grave.

Antes que lo que estamos viendo, prefiero mil veces el original de Ibáñez.

¡Mortadelo y Filemón for ever!

Bon començament!

Segons totes les informacions disponibles, Barack Hussein Obama, President dels Estat Units d'Amèrica, acaba de firmar tres "ordres executives" per les quals, respectivament, es tanca la presó de Guantánamo en el termini d'un any, es sotmeten a revisió els processos contra persones acusades de terrorisme, i es prohibeix la tortura i altres tècniques cruels i degradants.

Torna així aquesta república americana a incorporar-se al conjunt de les nacions civilitzades, posant el respecte als Drets Humans en el lloc prioritari que li pertoca, tot mantenint, per aquesta mateixa raó, la defensa de la democràcia contra el terror, l'obscurantisme, el fanatisme i la tirania.

S'ha repetit - i jo he estat dels qui ho han fet - que atacar les garanties dels drets fonamentals de les persones amb el pretext de lluitar contra el terrorisme, tal com feia l'anomenada Patriot Act dictada arran dels atacs contra les Torres Bessones de Nova York, era en realitat donar el triomf als terroristes en la seva lluita contra la democràcia, que s'autoliquidava en privar dels seus drets als ciutadans.

Aquest ha estat un bon començament del mandat presidencial d'Obama. És l'inici d'un camí difícil i presumiblement llarg, però és una important passa en la bona direcció.

El Congrés, descongelat

Malgrat les gèlides temperatures madrilenyes, avui hem descongelat el Congrés des Diputats per a tenir una sessió extraordinària del Ple que ha autoritzat els termes i límits d'enviament de tropes a Somàlia en relació a les operacions acordades internacionalment per a la protecció dels vaixells mercants i pesquers contra la pirateria marítima a la zona.

Es tracta de l'anomenada Operació Atalanta, amb efectius navals i aeris.

La sol.licitud governamental ha estat aprovada amb les úniques abstencions de Gaspar Llamazares, de IU, i Joan Herrera, d'ICV, i els vots favorables de tota la resta.

La descongelació del Ple del Congrés és una operació molt excepcional, ja que normalment fora del període de sessions ordinàries es reuneix la Diputació Permanent i de vegades les Comissions, en sessió extraordinària.

Això es fa necessari per l'existència d'una prohibició constitucional de mantenir sessions ordinàries en els mesos de gener d'una banda, i de juliol i agost per l'altre. És comprensible que el 1978 hi hagués qui temés que les Corts Generals es constituïssin en assemblea permanent descontrolada, i per això es van marcar límits a les seves reunions.

Ara costa molt de fer entendre a la gent que aquests mesos no són de vacances, que es treballa tant com durant els períodes de sessions ordinàries, però en coses diferents.

Em sembla que quan s'escaigui una reforma constitucional, aquesta limitació de reunions s'hauria de revisar, donat que ara no sembla tenir massa sentit i contribueix a degradar la ja prou malmesa imatge de la política i dels polítics.

Enrique Ruano, in memoriam

Enrique Ruano Casanova tenia 21 anys quan, el 17 de gener de 1969, va ser detingut per la Brigada Político-Social sota l'acusació de repartir propaganda de Comissions Obreres.

Era estudiant de Dret a Madrid, lluitador antifranquista, i militant del Frente de Liberación Popular.

El 20 de gener de 1969, avui fa exactament quaranta anys, va morir per defenestració des d'un setè pis quan era custodiat per la policia franquista. Quan se'ls va poder jutjar, ja amb la democràcia ben consolidada, els policies acusats del seu assassinat van ser absolts per falta de proves. Cal dir que va resultar que havia desaparegut una part de l'esquelet de la víctima.

Quan la defenestració jo tenia 18 anys i era estudiant de Dret a Barcelona. Recordo molt bé la commoció que es produir a totes les Facultats, i a tots els ambients antifranquistes que coneixia.

Em sembla de justícia que el recordem ara, com una part important de la nostra memòria històrica.

No s'hi val a banalitzar la repressió franquista, no s'hi val a banalitzar la lluita antifranquista, no s'hi val a dir que tot és igual.

Sigueu bons

Aquests dies s'està fent molt d'enrenou a compte de la seqüela ibèrica de la campanya londinenca, que ja vaig comentar el seu dia, respecte a la probabilitat o possibilitat d'inexistència de cap déu.

És una curiosa reacció per part dels qui estan plenament convençuts de la seva existència, que se senten ofesos per la presència d'una altra posició, i que han aconseguit quelcom del que em congratulo, és a dir, una visibilitat extraordinària de la campanya amb un cost mínim per als promotors, que estan traient una rendibilitat magnífica d'una inversió monetària ben minsa.

Ja vaig expressar fa temps el que pensava de la conseqüència que la campanya treu de l'afirmació sobre la probabilitat d'inexistència de cap déu, com si aquesta fos necessària per a l'existència d'unes normes ètiques i per a la conducta bondadosa dels humans. Em sembla un error, car la pròpia exigència ètica és el que ha de guiar la nostra conducta, no l'amenaça de cap càstig ni la promesa de cap premi.

En aquest sentit em sento molt més proper de la campanya que va fer el desembre passat l'American Humanist Association, i que va passar gairebé desapercebuda a casa nostra, encara que va tenir una enorme contestació als Estats Units.

En aquest cas el que no m'agrada és la part gràfica, que us estalvio, però sí que estic d'acord amb el missatge, que reprodueixo i miraré de traduir sense fer-lo del tot malbé, cosa difícil ja que juga amb l'expressió anglesa "for Godness' sake", transformant-la d'una manera que em sembla prou enginyosa.

La campanya deia així: "Why believe in a god? Just be good for goodness' sake."

La meva aproximació diria "Perquè creure en un déu? Simplement sigues bo per la bondat mateixa."

No cal, en efecte, l'existència de cap déu per a tenir motius per a actuar bé. L'altruisme i la bondat no depenen més que de la capacitat de cadascú d'actuar d'acord amb el seu propi convenciment ètic.

Penseu-hi, si us vaga, però per damunt de tot, sigueu bons!

(article publicat a e-noticies)

Una cita / LIX

Le sang se lave avec des larmes et non avec du sang.

Victor HUGO (1802 - 1885)

(La sang es renta amb llàgrimes i no amb sang)

(La sangre se lava con lágrimas y no con sangre)

Ni caso

Esta vez ha sido un repetidor en Hernani, una vez más y por suerte, sin víctimas.

Parece clara la obsesión de la banda terrorista contra la libertad de expresión y de comunicación de ideas.

Nosotros ni caso. No conseguirán nada, excepto la actuación policial y la subsiguiente condena judicial.

La violencia no es el camino, el camino es la palabra, contra la que atentan.

Gaza en el Congreso

Fría y desapacible estaba la mañana en el exterior, pero dentro de la reunión de la Diputación Permanente del Congreso de los Diputados, la temperatura era bien diferente.

Comenzamos ayer la primera reunión parlamentaria del año discutiendo como primer punto del Orden del Día, a las nueve en punto de la mañana, las proposiciones de celebración de una sesión extraordinaria y urgente de la Comisión de Asuntos Exteriores para que el Ministro Moratinos explicara la situación y las actuaciones emprendidas por el Gobierno al respecto.


Me correspondió defender la posición del Grupo Parlamentario Socialista, lo que me permitió hablar del horror de Gaza en sede parlamentaria después de todos estos días de hacerlo en la radio, en la calle, en el blog y en Facebook.


Las posturas frente a la situación fueron tan distintas como grupos intervinieron, pero llegamos a la conclusión unánime de la necesidad de la convocatoria extraordinaria de la Comisión de Asuntos Exteriores, que ya ha sido convocada para el miércoles 21 de enero por la tarde.


En aquel momento podremos debatir a fondo las soluciones políticas a la situación, y cuales sean las medidas gubernamentales más adecuadas para conseguir que acaben los desproporcionados e injustificados ataques contra Gaza, que no sólo causan víctimas mortales que hacen insoportable la situación, sino que tendrán consecuencias políticas muy difíciles de manejar en una perspectiva que asuma la necesidad de una Paz justa y duradera como único desenlace de la situación.

Sin palabras, sin lágrimas

Magistral el Roto, como siempre.

No son necesarias palabras, las lágrimas, en cambio, pueden ser útiles.

Quan el silenci és complicitat

Discrepo dels qui defensen l'actuació del govern i de l'exèrcit d'Israel en els seus desproporcionats i injustificables atacs contra Gaza, en què han produït gairebé un miler de morts civils, milers i milers de ferits, la destrucció de totes les infraestructures i l'arrasament físic de les poblacions.

Considero que es tracta d'actuacions clarament contràries al Dret Internacional, i que no és una guerra, sinó clar i curt una massacre que es basa en l'existència d'un potentíssim exèrcit per part israeliana i unes milícies per part de Hamàs. Observeu que no dic per part palestina, perquè el poble palestí, posa les víctimes, però només una part concreta, clara i determinada del mateix pren part activa en els combats que estan destruint Gaza.

Però els qui ho defensen fan pública la seva posició, assumeixen la defensa de les seves opinions per més errònies, execrable i condemnables que em semblin, i s'exposen al judici de la gent.

Qui calla en aquestes circumstàncies no es limita a abstenir-se. La neutralitat és impossible. Qui evita parlar sobre el tema es converteix en còmplice dels botxins.

On són les veus de CiU i del PP? No les hem sentit encara. Estan en la complicitat?

(article publicat a e-noticies)

Érem molts, moltíssims

Com sempre, les xifres són molt diferents segons qui les calcula, des de 30.000 fins a 180.000 persones segons els uns o els altres.

El cert és que érem molts, moltíssims, els qui aquesta tarda hem sortit al carrer a Barcelona per a expressar el nostre rebuig als atacs israelians contra Gaza, la nostra exigència de que s'acabi l'ocupació, i el nostre desig d'una Pau justa i duradora. Entre ells hi érem un bon nombre de militants del PSC.

Alguns, pocs, poquíssims, descerebrats han intentat trencar la solidaritat unitària agredint alguns dels nostre militants.

No han aconseguit el seu propòsit i el poble de Catalunya ha demostrat avui que és un poble solidari, i que està al costat del poble de Palestina, que pateix les agressions més injustificables en aquests moments.

Aturem la massacre!

Aturem la massacre!

Demà dissabte 10 de gener estem tots convocats a la manifestació contra la massacre a Gaza.

Començarà a les 17:00, a la Plaça Universitat, de Barcelona.

Aturem la massacre a Gaza!

Aturem violència!

Acabem amb l'ocupació!

Per una Pau justa i duradora!

Gaza més sola

La decisió presa avui per la UNRWA, després dels atacs de l'exèrcit israelià contra una escola en que s'havien refugiat palestins, matant-ne una quarantena, i dels atacs a combois d'ajuda humanitària perfectament identificats, amb foc directe de l'exèrcit d'Israel i la mort de treballadors de Nacions Unides, ha estat la de suspendre les activitats a Gaza.

Aquesta decisió, comprensible per la falta de garantia de segureta mínima donats els atacs israelians a objectius clarament identificats com humanitaris, deixa els palestins de Gaza encara més sols, car la UNRWA és en realitat la columna bàsica de sosteniment de l'educació, la sanitat i l'ajuda alimentària no només per als refugiats, sinó també per al conjunt de la població de Gaza.

Mentre la premsa israeliana, en concret el Jerusalem Post, ha començat també sobre aquest atac les seves feines de desinformació, donant veu a testimonis indirectes que diuen que potser les bales contra el comboi humanitari procedien d'un franc tirador palestí.

La mentida ha acompanyat sempre les agressions bèl.liques.

Censura

Censura és el que practica Israel quan impedeix que els periodistes puguin apropar-se a Gaza.

Censura per a intentar amagar l'existència de víctimes, dones, joves, nens morts per l'acció de l'exèrcit israelià.

Censura per a intentar evitar que l'horror del que passa sigui conegut.

Censura per a evitar la mobilització de les consciències.

Trencarem la censura, no l'hem suportada mai, i no ho farem ara!

Londres, altre cop

Uns dies, pocs, a Londres.

Museus, llibreries, música.

Sense plans massa definits, però ben segur que seran dies plens.

Fins a la tornada!

2009

Fem entre tots un 2009 millor del que ens temem!