Enrique Ruano, in memoriam

Enrique Ruano Casanova tenia 21 anys quan, el 17 de gener de 1969, va ser detingut per la Brigada Político-Social sota l'acusació de repartir propaganda de Comissions Obreres.

Era estudiant de Dret a Madrid, lluitador antifranquista, i militant del Frente de Liberación Popular.

El 20 de gener de 1969, avui fa exactament quaranta anys, va morir per defenestració des d'un setè pis quan era custodiat per la policia franquista. Quan se'ls va poder jutjar, ja amb la democràcia ben consolidada, els policies acusats del seu assassinat van ser absolts per falta de proves. Cal dir que va resultar que havia desaparegut una part de l'esquelet de la víctima.

Quan la defenestració jo tenia 18 anys i era estudiant de Dret a Barcelona. Recordo molt bé la commoció que es produir a totes les Facultats, i a tots els ambients antifranquistes que coneixia.

Em sembla de justícia que el recordem ara, com una part important de la nostra memòria històrica.

No s'hi val a banalitzar la repressió franquista, no s'hi val a banalitzar la lluita antifranquista, no s'hi val a dir que tot és igual.