Indigna't i reacciona!

Prou que ho sé que usar dos imperatius al títol no és massa ben educat, però us prego que m'excuseu per aquesta vegada perqué el meu propi estat d'indignació és immens.

Acabo d'enterar-me avui per un magnífic article d'Andreu Jaume que es publica a El País, que el diari Ara va publicar el passat 7 de març una entrevista al Conseller de Sanitat Boi Ruiz, que rep el tractament protocol·lari d'"honorable", en que l'ex cap de la patronal sanitària deia el següent:

"Si vol estudiar filologia clàssica per plaer, s'ho haurà de pagar vosté. L'Estat ha de facilitar les coses a qui vulgui estudiar per raons de mercat." (sic i final de l'increïble cita).

Queda prou clar el què pensen "els millors" i, sobre tot el que pensen específicament sobre nosaltres, la genteta que ha de limitar-se a aprendre les tècniques que permetin una major productivitat i majors guanys per als empresaris.

Compte, en canvi, amb qualsevol altre coneixement, que pot donar idees i proporcionar a les persones els elements de pensament autònom que les pot convertir en ciutadans, aquesta espècie tan empipadora per als poders econòmics.

La filologia, les humanitats, la geografia, el dret, tot són disciplines perilloses per al poder, per això volen posar tots els obstacles que puguin al seu coneixement, i ho fan com saben, tal com ho anuncia el Conseller, fent pagar.

Segurament pensen que qui tingui els diners suficients per a pagar-s'ho no serà massa perillós.

Ho sento, però repeteixo els imperatius:

Indigna't i reacciona! Indigneu-vos i reaccioneu!

Ferrer i Guàrdia, ha passat un segle

Fundador de l'Escola Moderna, anarquista amb idees pròpies, activista social i pedagog, Francesc Ferrer i Guàrdia va ser afusellat als fossats de Montjuïc avui fa exactament un segle.

Després d'un Consell de Guerra més proper a un simulacre que a un judici, se li va imposar la pena capital per haver instigat suposadament els fets coneguts com la Setmana Tràgica.


Tothom sap, i tothom sabia aleshores, que no hi havia tingut cap participació, però la seva activitat i les seves idees - que en molts aspectes no comparteixo - eren insuportables per als qui dominaven, i de quina manera, la societat de l'època.


L'acte militar repressiu d'afusellar-lo va ser un passar comptes amb els qui no es sotmetien, un advertiment al conjunt del moviment obrer sobre l'absència total de tolerància i de compassió.


L'onada d'indignació que va recórrer el Món es va qualificar com agitació antiespanyola, fàcil recurs que s'ha reiterat tant que perd tota significació.


Crec que es necessari recordar l'assassinat de Ferrer i Guàrdia, per a tenir ben clar que les idees no es maten amb els fusells, i que només es poden combatre, si cal, amb d'altres idees.

Una cita / LXVIII

One of the greatest problems of our time is that many are schooled but few are educated.

Thomas MORE (1478 - 1535)

(Un dels majors problemes del nostre temps és que molts estan escolaritzats, però pocs educats)

(Uno de los mayores problemas de nuestro tiempo es que muchos están escolarizados, pero pocos educados)

Un xic de sensatesa

La Sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Suprem va dictar ahir una sentència, per 22 vots a favor i 7 en contra, que unifica la doctrina discrepant de diversos Tribunals Superiors de Justícia respecte al suposat dret d'objecció a cursar l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania, tot indicant que no es vulnera cap Dret fonamental dels estudiants ni del pares, i que l'assignatura és obligatòria a tots els efectes legals.

Organitzacions socials situades ben a la dreta social, política i religiosa, algunes d'elles amb clars lligams amb el PP, han vist així rebutjada la seva postura contrària a l'assignatura establerta en la Llei d'Educació aprovada pel Congrés dels Diputats amb majoria absoluta.

Administracions autonòmiques del PP, com la valenciana, que s'havien cobert de ridícul amb el seu suposadament anglòfil boicot a l'assignatura, han vist perduda tota esperança de minar el Govern socialista atacant una Llei de Corts, amb el menyspreu a la sobirania popular que això suposava.

La postura del Govern espanyol, i de la majoria dels governs de les Comunitats Autònomes, ha quedat plenament avalada pel Tribunal Suprem. Cal reconèixer que també ho ha estat la postura de la FERE (Federación Española de Religiosos de la Enseñanza) que sempre havia dit que l'assignatura era inobjectable.

La sensatesa que posa en circulació la Sentència del Tribunal Suprem és molt d'agraïr perquè ara ens podrem dedicar tots a procurar la millor educació en Drets Humans i en Ciutadania.

Reconec, però, que les meves esperances de que la sensatesa demostrada pel Tribunal Suprem en aquest cas s'encomani als qui han dit autèntiques bajanades contra l'assignatura són ben minses.

Ciutadans? Mai de la vida!

Sembla que hi ha sectors ben a la dreta, dins del PP i de la jerarquia catòlica, que podrien tenir aquest lema en les seves hipotètiques banderes.

Han mirat tan sí com no de boicotejar una assignatura d'ètica cívica, amb equivalents pràcticament a tots els països del nostre entorn, que aquí anomenem "Educació per a la ciutadania". No els agrada gens ni mica, no se sap ben bé si per la part d'educació o per la part de ciutadania.

Diuen que ningú els ha de dir als seus fills res sobre ètica ni moral, i que només ells poden decidir que se'ls explica. De moment no han portat l'argument a la física o a la matemàtica, però no crec que triguin gaire a posar-se en la mateixa tessitura en matèria de ciències naturals.

Qui creu que no s'han d'explicar regles de convivència democràtica, ni parlar dels drets de tots els ciutadans, ni de respecte a les diferències, per exemple, està en un pendís que el portarà tard o d'hora a provar d'impedir que algú expliqui als seus fills la reproducció dels organismes sexuats i, per descomptat, l'evolució de les espècies.

De moment no se n'estan sortint gaire bé, sembla que hi ha un 0,6 per 100 d'objeccions del que ells en diuen consciència.

Fa mal, però, veure com persisteix la nissaga "intel.lectual" dels qui cridaven "Vivan las cadenas" i ara promocionen el "Ciutadans? Mai de la vida!"

(article publicat a e-noticies)

Una cita / XLII

Que la morale fasse partie d'une éducation publique commune à toutes les classes de citoyens. Que l'on écarte avec soin de cette éducation toute influence sacerdotale.

Marie Jean Antoine Nicolas de Caritat, Marquis de CONDORCET (1743 - 1794)

(Que la moral formi part d'una educació comuna a totes les classes de ciutadans. Que s'aparti amb cura d'aquesta educació tota influència sacerdotal.)

(Que la moral forme parte de una educación pública común a todas las clases de ciudadanos. Que se aparte con cuidado de esta educación toda influencia sacerdotal.)

Una cita / XXXIII

Educate and inform the whole mass of the people... They are the only sure reliance for the preservation of our liberty.

Thomas Jefferson (1743-1826)

(Educar i informar a tot el conjunt del poble... aquesta és l'única seguretat per la preservació de la nostra llibertat)

(Educar e informar a todo el conjunto del pueblo... ésta es la única seguridad para la preservación de nuestra libertad)

0,039 %

Ho han aconseguit, per poc i amb molt d'esforç, però hem de reconèixer que ho han aconseguit.

Els "objectors de consciència" respecte a l'assignatura d'educació per a la ciutadania han obtingut el molt honorable rècord del 0,039 per 100 de la població afectada, aconseguint d'aquesta manera superar el nombre dels "objectors de consciència" respecte a l'assignatura de geografia, encara que sobre aquests les informacions són un xic confuses.

Ahir començaven les classes, a set comunitats autònomes, uns 210.000 alumnes en el curs en què s'imparteix la nova assignatura, contra la que han aliat les seves forces el PP, i d'altres dretes també existents, i la Conferència Episcopal Espanyola, amb la repercussió mediàtica que ningú no pot ignorar.

Doncs bé, com a conseqüència de tan sorollosa batalla, hi ha hagut 82 casos en que algun representant legal del menor escolaritzat ha presentat un escrit en que s'anuncia aquesta "objecció de consciència" tan políticament i ideològica motivada com mancada d'empara constitucional o legal de cap mena.

No puc deixar d'alegrar-me del seny demostrat per la ciutadania en aquesta matèria.