Un xic de sensatesa

La Sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Suprem va dictar ahir una sentència, per 22 vots a favor i 7 en contra, que unifica la doctrina discrepant de diversos Tribunals Superiors de Justícia respecte al suposat dret d'objecció a cursar l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania, tot indicant que no es vulnera cap Dret fonamental dels estudiants ni del pares, i que l'assignatura és obligatòria a tots els efectes legals.

Organitzacions socials situades ben a la dreta social, política i religiosa, algunes d'elles amb clars lligams amb el PP, han vist així rebutjada la seva postura contrària a l'assignatura establerta en la Llei d'Educació aprovada pel Congrés dels Diputats amb majoria absoluta.

Administracions autonòmiques del PP, com la valenciana, que s'havien cobert de ridícul amb el seu suposadament anglòfil boicot a l'assignatura, han vist perduda tota esperança de minar el Govern socialista atacant una Llei de Corts, amb el menyspreu a la sobirania popular que això suposava.

La postura del Govern espanyol, i de la majoria dels governs de les Comunitats Autònomes, ha quedat plenament avalada pel Tribunal Suprem. Cal reconèixer que també ho ha estat la postura de la FERE (Federación Española de Religiosos de la Enseñanza) que sempre havia dit que l'assignatura era inobjectable.

La sensatesa que posa en circulació la Sentència del Tribunal Suprem és molt d'agraïr perquè ara ens podrem dedicar tots a procurar la millor educació en Drets Humans i en Ciutadania.

Reconec, però, que les meves esperances de que la sensatesa demostrada pel Tribunal Suprem en aquest cas s'encomani als qui han dit autèntiques bajanades contra l'assignatura són ben minses.