Quan el silenci és complicitat

Discrepo dels qui defensen l'actuació del govern i de l'exèrcit d'Israel en els seus desproporcionats i injustificables atacs contra Gaza, en què han produït gairebé un miler de morts civils, milers i milers de ferits, la destrucció de totes les infraestructures i l'arrasament físic de les poblacions.

Considero que es tracta d'actuacions clarament contràries al Dret Internacional, i que no és una guerra, sinó clar i curt una massacre que es basa en l'existència d'un potentíssim exèrcit per part israeliana i unes milícies per part de Hamàs. Observeu que no dic per part palestina, perquè el poble palestí, posa les víctimes, però només una part concreta, clara i determinada del mateix pren part activa en els combats que estan destruint Gaza.

Però els qui ho defensen fan pública la seva posició, assumeixen la defensa de les seves opinions per més errònies, execrable i condemnables que em semblin, i s'exposen al judici de la gent.

Qui calla en aquestes circumstàncies no es limita a abstenir-se. La neutralitat és impossible. Qui evita parlar sobre el tema es converteix en còmplice dels botxins.

On són les veus de CiU i del PP? No les hem sentit encara. Estan en la complicitat?

(article publicat a e-noticies)